Iconografia i anàlisi de la imatge Codi:  21.108    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Es tracta d'oferir uns coneixements bàsics d'iconografia, en tant que claus per a la interpretació de les imatges. A partir dels plantejaments d'Erwin Panofsky (un historiador de l'art alemany, que va destacar pels seus estudis sobre iconologia), s'estudia l'espai semiòtic de la imatge, tant des de la vessant del llenguatge instrumental i de la lectura (iconografia), com des de la seva interpretació (iconologia), en tres parts o nivells: localització/contextualització, anàlisis i aproximació al significat.

S'estudien també els diferents i/o principals tipus iconogràfics: característiques, tipologies i fonts literàries, així com les eines bàsiques (metodologies) per a la lectura i interpretació de les imatges i del vocabulari específic de la iconografia i iconologia, tot mostrant diversos casos d'anàlisi iconogràfica.

"Iconografia i anàlisi de la imatge" treballa un conjunt de continguts de tipus reflexiu, metodològic i instrumental.

Presentació

Què significa «llegir» una imatge? Es pot llegir la imatge com un text? És l'art un llenguatge? En aquest context, sembla més apropiat parlar de «llegir» abans que simplement «mirar» quadres, pel·lícules, fotografies o escultures. En qualsevol cas, si una obra d'art és susceptible de ser llegida, és a dir, d'entendre o interpretar el seu significat, de comprendre el seu sentit, segurament hi ha maneres de fer-ho correctament i d'altres de fer-ho malament.

Per a llegir o mirar imatges sembla que n'hi ha prou amb la capacitat que tenim tots de «reconèixer» en una imatge quelcom que hàgim vist abans al món real o en altres imatges. Tanmateix, aprendre a «mirar» no és una capacitat que es desenvolupa en nosaltres de manera innata, és a dir, no és automàtica. Cal adquirir una sèrie de coneixements bàsics i posar en funcionament un sistema o mètode d'interpretació.

En aquesta assignatura us familiaritzareu amb aquest mètode, és a dir, la iconografia i iconologia, que serveixen als historiadors de l'art per a efectuar una lectura o interpretació de l'obra d'art dins de les seves coordenades correctes de temps i espai. Per tant, una vegada hàgiu interioritzat els tres nivells de significació de l'obra d'art que en el seu moment va formular Erwin Panofsky en diferents treballs (1935-1968), comprendreu en què consisteix el treball de l'iconògraf i/o iconòleg i la seva important aportació a l'estudi de les «imatges» com a fonts històriques.

Amunt

És una assignatura obligatòria, de la branca de la història de l'art, fonamental per entendre la seva contribució a la història de la cultura.

Justificació

No hi ha dubte que vivim a la «societat de la imatge». A més, donem per fet que existeix una «comunicació visual» o una «cultura visual» i que les imatges són portadores de significats. Però encara perviu en amplis sectors de les societats contemporànies una idea o preconcepte que es va popularitzar durant els segles XIX i XX amb l'aparició i el desenvolupament de la imatge fotogràfica (estàtica i/o en moviment). En aquella època, la fotografia es concebia com a «còpia fidel» de la realitat i, per tant, la imatge no menteix, es pot «llegir» automàticament i «parla» per si sola. Res més allunyat de la realitat, ja que cal adquirir una sèrie de coneixements bàsics i posar en funcionament un sistema o mètode d'interpretació.

Amunt

Són desitjables coneixements bàsics d'història de l'art; també nocions bàsiques de mitologia clàssica, de cultura i religió cristiana i de literatura occidental.

Amunt

Objectius

  • Utilitzar el mètode iconogràfic en les anàlisis i comentaris d'obres d'art.
  • Saber reconèixer els grans temes de la iconografia grecollatina i judeocristiana.
  • Analitzar els elements significatius d'una imatge i situar-la en el seu context.
  • Relacionar imatges amb els textos literaris que els hagin pogut servir de base.
  • Valorar el rigor metodològic en l'anàlisi d'una obra.


Competències

Competències bàsiques i generals

  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Adquirir les capacitats, eines i recursos per a l'anàlisi i la síntesi d'informació.
  • Adquirir un sòlid coneixement d'iconografia, com a clau per a la interpretació de les imatges.


Competències transversals

  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
  • Usar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.


Competències específiques

  • Argumentar la relació artista-client-espectador aprofundint en les diferents interpretacions del fet artístic.
  • Identificar, analitzar i comprendre críticament obres, corrents i moviments artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.
  • Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC.

Amunt

Mòdul 1: Introducció. Qüestions de mètode

  • Introducció
  • Objectius
  • 1. El llenguatge de les imatges
  • 2. La ciència de les imatges
  • 3. El mètode iconològic

Mòdul 2: Iconografia clàssica

  • Introducció
  • Objectius
  • 1. Conceptes bàsics i fonts
  • 2. El ressorgiment de l'Antiguitat clàssica
  • 3. La pintura mitològica. De la figura a l'escena
  • 4. Com llegir una «història». El programa

Mòdul 3: Iconografia cristiana

  • Introducció
  • Objectius
  • 1. La iconografia cristiana: el llenguatge dels símbols
  • 2. Els grans cicles de la iconografia cristiana
  • 3. La iconografia mariana
  • 4. Hagiografia

Mòdul 4: Iconografia del poder

  • Introducció
  • Objectius
  • 1. El retrat com a propaganda política i religiosa
  • 2. L'emblemàtica política. Imatges del «bon govern»
  • 3. Un espai per a la propaganda: el Salón de Reinos
  • 4. Una nova dinastia, una nova iconografia

Amunt

La religió i els déus dels grecs PDF

Amunt

Una gran part de les fonts primàries, com ara la Ilíada, l'Odissea o les Metamorfosis, pel que fa a la mitologia clàssica, o bé, la Bíblia o els Evangelis apòcrifs, pel que fa a la iconografia cristiana, estan disponibles (en domini públic) en grans biblioteques electròniques, per exemple, a Internet Archive [www.archive.org] o Gallica (Bibliothèque National Française) [gallica.bnf.fr]. Així mateix, hom compta amb grans magatzems d'imatges i d'altres recursos, com ara Europeana [www.europeana.eu] o Wikimedia Commons [commons.wikimedia.org].

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt