1.Els entorns virtuals d'aprenentatge
Els entorns virtuals d'aprenentatge són sistemes informàtics que han estat dissenyats
amb l'objectiu de donar suport al procés d'ensenyament i aprenentatge tant en les
modalitats virtuals com semipresencials (blended learning). A diferència d'altres sistemes de gestió de continguts (content management system) o de col·laboració (groupware), els EVA reprodueixen els rols principals del procés formatiu (professors, estudiants,
gestors, etc.), com també les funcions principals (monitorar, avaluar, etc.).
Els EVA disposen d'un sistema de rols educatius complet que inclou el rol de l'estudiant, que pot estar registrat en cursos formatius. Aquests cursos són dissenyats, dinamitzats
i avaluats pels rols docents, que poden tant dissenyar l'espai del curs com dinamitzar i avaluar l'activitat dels
participants. En tercer lloc, hi ha les figures d'administrador general i la de gestor
de cursos, que permeten fer una gestió acadèmica de l'activitat de l'EVA que reprodueixi part de la gestió acadèmica de la universitat
presencial.
La majoria d'EVA tenen la possibilitat de publicar informació i fer activitats d'aprenentatge en les quals l'estudiant pot elaborar coneixement nou individualment i fer activitats
conjuntes amb altres estudiants. Els EVA faciliten l'elaboració de contingut i activitats
pedagògiques a partir de plantilles per a elaborar continguts, fòrums, discussions
asíncrones (xats), qüestionaris i exercicis de tipus opció múltiple, vertader/fals,
blogs i moltes altres activitats.
En el cas de les plataformes modulars com Moodle, aquestes activitats poden ser dissenyades
pels mateixos usuaris de la plataforma, i s'amplia de manera gairebé infinita la tipologia
d'activitats que es poden fer a la plataforma. A més d'aquestes funcions, els rols
de gestor i els rols docents disposen d'informació detallada sobre els accessos, les
activitats i l'assoliment dels estudiants que en permet regular l'activitat i permet
identificar amb facilitat els estudiants que no treballen prou. Així doncs, les plataformes
de formació permeten avaluar i proposar itineraris i activitats formatives específiques
per a les diferents necessitats dels estudiants. Els docents disposen d'eines per
a la comunicació unidireccional i bidireccional amb els estudiants, i això facilita
els processos comunicatius a distància basats en la comunicació síncrona o asíncrona,
escrita (xat), oral (conference call) o audiovisual (videoconferència).
La majoria de les universitats, tant presencials com virtuals, ha adoptat els EVA
de tipus plataforma de formació (learning management system), que reprodueixen una organització del campus en aules virtuals, en les quals trobem el docent amb el seu grup d'estudiants. Entre les plataformes
de formació més populars cal destacar Moodle (modular object-oriented dynamic learning environment, Dougiamas, 2001). Es calcula que actualment hi ha més de 43 milions d'usuaris Moodle,
en més de 100 països i més de 50 idiomes. Una recerca de l'observatori Scopeo de la
Universitat de Salamanca (2011), organisme dedicat a analitzar les tendències de la
formació en xarxa, destaca que entre les diferents plataformes de programari lliure
o codi obert (open source) de les universitats espanyoles (entre les quals hi ha Claroline, Dokeos, Moodle,
LRN, Ilias i Sakai), Moodle és la plataforma més completa pel que fa a funcionalitats.
Moodle és també la plataforma més usada, amb un total de 38 institucions acadèmiques
universitàries. Entre les plataformes de formació desenvolupades per empreses privades,
cal destacar el grau d'implantació de les plataformes comercials WebCT-Blackboard
i Saba entre les universitats corporatives i algunes de les grans universitats nord-americanes
(Harvard, Stanford, Drexel...).
A més de les plataformes de formació, hem de considerar les solucions del web social per a ús educatiu o e-learning 2.0. Podem considerar aquest últim com l'ús de tecnologies 2.0 o Web social amb objectius
d'ensenyament i aprenentatge. Segons Downes (2006, pàg. 1), l'e-learning 2.0 és "una aproximació teòrica de l'aprenentatge que es basa en la conversa i la
interacció, en la compartició, la creació i la participació" que no té lloc de manera
aïllada, sinó en el flux de la dinàmica d'activitats col·laboratives o jocs. Per a
fer activitats d'aprenentatge amb un enfocament 2.0, podem utilitzar les eines del
Web social genèric (com les xarxes socials o els canals de compartició de continguts
com YouTube o Scribd) o bé eines del Web social que han estat dissenyades ad hoc per a facilitar el procés d'ensenyament aprenentatge, com són alguns dossiers d'aprenentatge
electrònics (com Mahara) o xarxes socials per a l'aprenentatge (com E-learningsocial.com).
Romero (2011) proposa classificar aquestes solucions tecnològiques segons el grau
de control organitzatiu que té l'organització educativa sobre els processos d'ensenyament
i aprenentatge que es fan amb aquestes tecnologies. Les plataformes de formació són
les que faciliten un grau de control organitzatiu més alt a les institucions educatives.
Després, podem considerar les solucions mixtes, en què les plataformes de formació
inclouen certes funcionalitats del Web social (comunitats formatives 2.0). En el tercer
nivell trobem els dossiers d'aprenentatge electrònics o digitals (Mahara, Elgg, entre
d'altres), que permeten donar suport a l'activitat d'aprenentatge centrada en la producció
i la compartició d'evidències d'aprenentatge centrades en l'estudiant.
En quart lloc, i amb menys control organitzatiu, podem considerar les xarxes socials
amb objectius acadèmics (com E-learningsocial.com). Aquestes xarxes s'administren
des de fora del centre, i malgrat que tenen l'objectiu principal de facilitar certs
processos d'aprenentatge, queden fora de l'abast organitzatiu de la institució educativa.
En últim lloc, trobem les xarxes socials obertes (com Facebook), que no han estat
dissenyades per a donar suport al procés d'ensenyament i aprenentatge i que es troben
fora del control de la institució educativa. Podem representar aquestes tipologies
d'eines segons el grau de control que poden exercir les organitzacions acadèmiques
(vegeu la figura 4).
Tenint en compte la necessitat de planificar els processos d'ensenyament i aprenentatge
amb tecnologies que permetin garantir la seguretat i la privacitat de la comunitat
educativa del campus virtual (docents, estudiants i gestors), cal destacar els riscos
que comporta plantejar l'ús formal de les tecnologies socials sobre les quals la institució
no té cap control (Henderson, De Zwart, Lindsay i Phillips, 2010).
La decisió sobre l'elecció de les tecnologies educatives als campus virtuals sol ser
una decisió institucional. L'objectiu del servei de tecnologia dels campus virtuals
és garantir un servei de qualitat a tota la comunitat acadèmica (estudiants, professorat,
gestors acadèmics, etc.), com també la seguretat i la privacitat del procés d'ensenyament
i aprenentatge al campus virtual. Tenint en compte que l'EVA (plataformes de formació
o web social) es determina institucionalment, el rol del docent en la planificació
de les tecnologies per a la realització de les activitats d'aprenentatge del curs
pot estar delimitat. En la majoria dels casos els límits en el tipus de tecnologies
i funcionalitats són la selecció de funcionalitats dins de la seva aula virtual en
l'EVA institucional. Malgrat la limitació tecnològica, la compatibilitat dels EVA
amb les tecnologies socials permet integrar continguts del web social, com també recursos
educatius oberts (open educational resources). Independentment del context i del tipus d'EVA, és important que el docent planifiqui
les activitats d'aprenentatge i triï el tipus de funcionalitats o eines tecnològiques
que han d'utilitzar els participants. Aquesta selecció s'ha de fer segons la política
sobre tecnologies educatives definida per la institució, el grau de competència TIC
dels participants i el valor educatiu que representa fer l'activitat formativa amb
l'eina tecnològica. Cal no oblidar que les tecnologies educatives han d'estar supeditades
als objectius del procés d'ensenyament i aprenentatge, i que molts dels objectius
d'aprenentatge es poden assolir a partir d'una gran varietat de tecnologies i funcionalitats
tecnològiques.
Planificació de la docència universitària en línia
