El factor temporal (time factor) té una importància clau en l'àmbit formatiu, i específicament, en l'àmbit de la
formació en línia o e-learning (Gros, Barberà i Kirschner, 2010; Romero, 2010). A continuació detallem què entenem
per factor temporal en l'e-learning i després d'això, descrivim els temps que han de ser considerats per a planificar
la docència universitària en línia.
El factor temporal en la formació fa referència als diferents elements del temps que
intervenen en el procés d'ensenyament i aprenentatge. El factor temporal en la formació
inclou tant el temps institucional, com el temps docent i el temps de l'estudiant.
El temps d'aprenentatge de l'estudiant està relacionat amb el temps planificat per
a les activitats d'ensenyament i aprenentatge pel docent. Al seu torn, el temps d'aprenentatge
està parcialment determinat pel temps institucional i els temps del sistema educatiu
i de la societat en la qual se situa el campus virtual. El grau de flexibilitat de
què es disposi en cada nivell (estudiant, activitat docent, institució) determina
el marge d'actuació de cada actor en el seu perímetre de planificació i regulació
dels temps d'aprenentatge.
Abans de caracteritzar la flexibilitat temporal en la planificació de la docència
universitària en línia, identificarem els diferents elements temporals en la formació
a distància a partir del model academic learning time (ALT). El model ALT va ser dissenyat per l'equip del Far West Laboratory for Educational
Research and Development de San Francisco per a l'avaluació dels professors principiants
(Beginning Teacher Evaluation Study, Fisher i altres, 1980), i adaptat a la formació en línia per Romero (2010). El model
ALT distingeix diferents tipus de temps en el procés d'ensenyament i aprenentatge,
que mantenen una relació alhora jeràrquica i d'interrelació. Es consideren en primer
lloc el temps efectiu d'aprenentatge (effective learning time), que considera el temps en el qual l'estudiant està aprenent. Aquest temps es troba
dins del temps dedicat a la tasca (time-on-task), que també inclou un temps en el qual l'estudiant no està aprenent però s'ocupa
d'altres elements de la tasca, com pot ser organitzar la seva activitat. El temps
dedicat a la tasca té com a context el planificat per a la tasca (allocated time). Aquest temps el defineix generalment el docent com un temps de referència per a
l'activitat d'aprenentatge. En el cas de la UOC, per exemple, el temps planificat
per a la tasca correspon a les durades de les activitats de formació continuada que
són proposades als alumnes. Dins d'aquesta delimitació del temps, l'estudiant pot
dedicar més o menys atenció a la tasca (time-on-task), i dins d'aquesta, estar aprenent de manera efectiva dins d'aquest temps (effective learning time). El temps instruccional programat (scheduled time) es refereix al mateix temps que ha estat definit institucionalment per als diferents
cursos i activitats. Aquest temps instruccional el defineix el tipus d'institució
educativa, però també el sistema educatiu i cultura en el qual es troba la institució
formativa (p. ex., vacances i dies festius, dies de la setmana que es treballa, etc.).
En la formació virtual, el marge de flexibilitat del temps instruccional programat
(scheduled time), com també el temps que el professor programa per a fer la tasca (allocated time), el temps que l'estudiantas dedica a la tasca (time-on-task) i el temps en el qual efectivament aprèn (effective learning time) és molt més flexible en el conjunt de nivells. En la formació en línia, se sol fixar
un any escolar en el qual es programaven assignatures. Si bé aquest primer nivell
d'estructura no presenta diferències respecte a altres formacions presencials, la
quantitat de cursos i el moment en el qual els estudiants es poden matricular és diferent
dels diferents campus virtuals, cosa que els ofereix més flexibilitat sobre la temporalitat
dels seus estudis universitaris. D'aquesta manera, els estudiants poden seguir el
mateix ritme que les formacions presencials o bé dilatar-se en un període de temps
molt més llarg, continu o discontinu. Quant al temps planificat per a les tasques
d'aprenentatge (allocated time), els estudiants en formació virtual disposen d'unes referències de dates d'inici
i finalització, però poden dedicar un temps a la tasca variable (time-on-task), i sobretot, un temps flexible dins dels marges temporals de la planificació de la
tasca. Aquesta flexibilitat també s'aplica als temps efectius d'aprenentatge (effective learning time), que poden tenir lloc en moments molt més flexibles que en la formació presencial.
La flexibilitat en la planificació temporal de la formació en línia universitària
té avantatges indubtables per als estudiants amb limitacions temporals, que els impedirien
seguir una formació a la universitat presencial. No obstant això, també demana a l'estudiant
un grau de regulació dels temps d'aprenentatge important (Romero i Lambropoulos, 2011).
La flexibilitat dels temps de dedicació a la tasca (time-on-task) pot fer que els estudiants amb un nivell insuficient de regulació dels seus temps
d'aprenentatges no els puguin gestionar correctament. Entre les dificultats que podem
observar entre els estudiants que no aconsegueixen regular els temps d'aprenentatge,
hi ha la procrastinació. Aquest comportament consisteix a retardar, sense cap excusa,
la dedicació a la tasca (time-on-task) i substituir-la per alguna altra.
Tenint en compte que un excés de flexibilitat en la realització de la tasca pot ser
perjudicial per a alguns dels estudiants, cal planificar les temporalitats dels diferents
temps acadèmics de la formació en línia de manera que els estudiants puguin disposar
d'una guia orientativa sobre els temps de realització estimats (time-on-task) i rebre retroalimentació sobre els treballs que s'estan fent.
Planificació de la docència universitària en línia
