Introducció a la propietat intel·lectual

"Son objeto de propiedad intelectual todas las creaciones originales literarias, artísticas o científicas expresadas por cualquier medio o soporte, tangible o intangible, actualmente conocido o que se invente en el futuro, comprendiéndose entre allas: a) los libros, b)...".

• artistes (intèrprets i executants),

• productors (audiovisuals i de fonogrames)

• entitats de radiodifusió.

Art. 8 TRLPI

"Se considera obra colectiva la creada por la iniciativa y bajo la coordinación de una persona natural o jurídica que la edita y divulga bajo su nombre y está constituida por la reunión de aportaciones de diferentes autores cuya contribución personal se funde en una creación única y autónoma, para la cual haya sido concebida sin que sea posible atribuir separadamente a cualquiera de ellos un derecho sobre el conjunto de la obra realizada."

"Salvo pacto en contrario, los derechos sobre la obra colectiva corresponderán a la persona que la edite y divulgue bajo su nombre."

"Corresponde al autor el ejercicio exclusivo de los derechos de explotación de su obra en cualquier forma y, en especial, los derechos de reproducción, distribución, comunicación pública y transformación, que no podrán ser realizadas sin su autorización, salvo en los casos previstos en la presente ley."

"Se entiende por reproducción la fijación directa o indirecta, provisional o permanente, por cualquier medio y en cualquier forma, de toda la obra o de parte de ella, que permita su comunicación o la obtención de copias."

"la reproducción directa o indirecta, temporal o permanente, por cualquier medio y en cualquier forma."

Art. 2 DDASI

"Se entiende por distribución la puesta a disposición del público del original o copias de la obra mediante su venta, alquiler, préstamo o de cualquier otra forma."

"Se entenderá por comunicación pública todo acto por el cual una pluralidad de personas pueda tener acceso a la obra sin previa distribución de ejemplares a cada una de ellas."

"No se considerará pública la comunicación cuando se celebre dentro de un ámbito estrictamente doméstico que no esté integrado o conectado a una red de difusión de cualquier tipo."

"La puesta a disposición del público de obras, por procedimientos alámbricos o inalámbricos, de tal forma que cualquier persona pueda acceder a ellas desde el lugar y en el momento que elija."

• Aquest dret no cobreix les comunicacions privades, amb la consegüent dificultat de delimitar entre privat i públic a Internet;

• No hi ha esgotament en l'àmbit comunitari (art. 3.3 DDASI) –com ocorre amb el dret de distribució.

• Treballs i articles sobre temes d'actualitat difosos pels mitjans de comunicació social (art. 33.1 TRLPI). En tot cas hauran de citar-se la font i l'autor. Aquest, a més a més, haurà de percebre una remuneració.

• Conferències, al·locucions i informes pronunciats en públic (art. 33.2 TRLPI).

• Obres susceptibles de ser vistes o sentides amb ocasió d'informacions sobre esdeveniments d'actualitat (art. 35.1 TRLPI). L'obra afectada no té en sí cap interès informatiu, simplement "era allà" i es veu o sent de forma incidental.

• Recopilacions periòdiques en forma de ressenyes o revistes de premsa (art. 32.1, paràgraf 2n. TRLPI). L'objecte de la ressenya o revista de premsa és donar compte de manera breu i concisa del més rellevant que s'ha publicat en altres mitjans en un període determinat. En aquest cas, l'actualitat no és un requisit de la informació. No obstant això, amb la transposició de la Directiva es va reduir dràsticament aquesta excepció pel que fa a les recopilacions d'articles periodístics amb finalitats comercials (press-cliping).

• La Llei 21/2014 conté una sorpresa d'última hora: l'anomenada "taxa Google". Consisteix en un nou límit a l'art. 32.2 TRLPI que autoritza als agregadors i motors de cerca a enllaçar a pàgines de notícies d'internet, a canvi de pagar una remuneració equitativa –per als primers– i de forma gratuïta –per als segons.

• La citació (art. 32.1 paràgraf 1r. TRLPI). El que comunament s'anomena dret de citació presenta alguns aspectes segurs i altres summament conflictius. Són segures l'exigència de divulgació (no es pot citar obres no divulgades) i el respecte a l'atribució (cal citar l'autor i també la font). Cal que es tracti de fragments, excepte en el cas de fotografies i obres plàstiques. Els dubtes, en canvi, són enormes quan es parla d'inclusió "a títol de citació o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític", i encara més quan s'afegeix que la utilització només podrà realitzar-se "amb fins docents o d'investigació". Òbviament, aquesta precisió final restringeix enormement l'espai per a la citació, perquè sembla que si l'anàlisi, comentari o judici crític no es produeixen en el marc de la docència o la investigació, no seran lícits. Per tant, si no es vol deixar en res aquest límit, no hi ha més remei que fer una interpretació flexible dels termes docència i investigació.

• La paròdia (art. 39 TRLPI). Es recull aquí una de les excepcions més notables als drets de l'autor, tant en extensió i intensitat (perquè abasta el dret de transformació) com en la dificultat de delimitar què s'entén per paròdia. És permesa, sense autorització de l'autor, la paròdia de qualsevol obra que hagi estat divulgada lícitament mentre no es causi perjudici ni a l'autor ni a l'obra original ni hi hagi risc de confusió amb aquesta. La paròdia no sempre ha de ser humorística ni anar adreçada necessàriament a parodiar l'obra o l'autor utilitzat (és l'anomenada paròdia indirecta o weapon). L'objectiu principal del límit de paròdia és assegurar, precisament, els mateixos drets fonamentals que justifiquen el dret d'autor: la llibertat de creació i d'expressió.

• La citació (art. 32.1 paràgraf 1r. TRLPI). La possibilitat de citar obres alienes divulgades es justifica en el nostre dret per la presència de finalitats docents o d'investigació.

• Reproducció amb fins d'investigació i de conservació (art. 37.1 TRLPI). Els museus, biblioteques, fonoteques, hemeroteques i arxius de titularitat pública o que, fins i tot sense ser-ho, estiguin integrats en institucions de caràcter cultural o científic, podran realitzar lliurement reproduccions "per a fins d'investigació", sempre sense ànim de lucre.

• Utilització de bases de dades per a il·lustració de l'ensenyament o per a investigació científica (art. 34.2, b TRLPI). És aquest un límit inclòs en la nostra Llei amb ocasió de la incorporació de la Directiva sobre bases de dades. El seu contingut i abast no són de fàcil determinació a partir de la lletra de la Llei, que acull una formulació molt àmplia. Es parla d'utilització, terme que pot incloure qualsevol acte (reproducció, distribució, comunicació...). Les úniques restriccions deriven de la finalitat (ensenyament o investigació) i de l'absència d'un "objectiu comercial".

• Utilització de "petits fragments" d'obres per a la il·lustració de l'ensenyament per part del professorat d'educació reglada (art. 32.3 TRLPI). Es tracta d'una nova excepció incorporada per la Llei 23/2006 i que ara s'ha modificat per la Llei 21/2014. Aquest límit a favor de l'educació reglada ja va néixer insuficient: només cobria l'educació reglada en contextos presencials i amb un abast ("petits fragments") encara més reduït que el "dret de cita". La Llei 21/2014 amplia aquest límit per una doble via: per cobrir també l'educació a distància (inclosa la línia) i per beneficiar també els centres públics d'investigació; sempre assegurant que aquests usos es realitzaran únicament dins el centre i que només seran accessibles per als estudiants o els investigadors d'aquest. Tot i així, el límit segueix sense donar resposta a les necessitats del sector educatiu en general.

• Ús parcial de publicacions en universitats i centres públics de recerca (art. 32.4 TRLPI). A més, la Llei 21/2014 introdueix un nou límit a favor d'universitats i centres públics de recerca per autoritzar l'ús parcial de publicacions (un capítol de llibre, un article de revista, el 10% o extensió equivalent) a canvi d'una remuneració equitativa, subjecta a gestió col·lectiva obligatòria.

• Préstec bibliotecari (art. 37.2 TRLPI). L'excepció afecta en aquest cas al dret de distribució, en la seva modalitat de préstec. El ventall de beneficiaris és molt ampli, encara que no deixi de ser determinat:

  La remuneració pel préstec públic

  L'excepció no preveia, inicialment, la remuneració de l'autor. Es tracta d'una excepció o límit nascuda en principi per a les biblioteques i els llibres que, això no obstant, ha ampliat el seu àmbit a tot tipus d'obres. La seva justificació històrica és clara: evitar que la falta de mitjans es converteixi en una barrera insalvable per a l'accés a la cultura. Però, un cop més, no falta la polèmica: Per què els autors –i titulars– han de finançar la cultura? Per què no se'ls compensa?

  La UE va condemnar Espanya (i també Itàlia, Irlanda i Portugal) per infracció de la normativa UE, en permetre el préstec públic de llibres, etc. sense remuneració ni autorització dels titulars de drets. La Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques introdueix una remuneració als autors pel préstec públic de les seves obres, que serà gestionada per les entitats de gestió col·lectiva (art 39.2 TRLPI). En aquell moment, es va establir una remuneració provisional (de 20 cèntims per exemplar adquirit) pendent que s'establís una remuneració més ben ajustada. Finalment, per Real Decret 624/2014, de 18 de juliol, es reglamenta en detall com es farà aquesta remuneració pel préstec públic.

• Accés a la cultura i dret d'inèdit (art. 40 TRLPI). Ja hem esmentat el debilitament post mortem del dret moral de divulgació en la seva faceta negativa (no divulgar). Quan, mort l'autor, els seus drethavents es neguen a divulgar l'obra, "el jutge podrà ordenar les mesures adequades" per donar satisfacció al dret d'accés a la cultura reconegut en l'art. 44 CE.

• Alguns usos permesos d'obres òrfenes (art. 37bis TRLPI). Un altre dels límits introduïts per la Llei 21/2014, en virtut de la transposició de la Directiva 2012/28/UE, de 25 d'octubre, permet a biblioteques, museus i arxius públics digitalitzar i posar a disposició del públic a internet obres "òrfenes" –obres d'autor desconegut o il·localitzable, després d'haver realitzat una "recerca diligent"– que tinguin en les seves col·leccions.

• Utilització de bases de dades (art. 34.1 TRLPI). "L'usuari legítim" d'una base de dades (es pensa sobretot en les electròniques) ha de poder dur a terme "tots els actes que siguin necessaris per a l'accés al contingut de la base de dades i la seva normal utilització pel propi usuari, encara que estiguin afectats per qualsevol dret exclusiu" de l'autor. Si usar una base de dades exigeix la realització de còpies efímeres a l'ordinador o fins i tot la realització d'una còpia estable de part de la base (per exemple, el programa), l'usuari –legítim– no necessitarà cap autorització addicional.

• Utilització de cable i satèl·lit per portar a terme una comunicació pública autoritzada (art. 36.1 i 2 TRLPI). Quan algú ha estat autoritzat a comunicar públicament una obra mitjançant la seva emissió, pot transmetre-la també per cable, de manera simultània i íntegra, sense excedir de la zona geogràfica prevista en l'autorització.

• Còpia tècnica a efectes de radiodifusió (art. 36.3 TRLPI). Quan se cedeix el dret de comunicació pública d'una obra per a la seva radiodifusió, el cessionari està autoritzat per la llei a efectuar una còpia tècnica per fer-ne possible la difusió. La còpia o registre haurà de dur-la a terme l'entitat "pels seus propis mitjans" i únicament per realitzar "una sola vegada" la comunicació pública autoritzada.

• Obres situades permanentment en vies públiques (art. 35.2 TRLPI). Aquestes obres "poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals" tant si és amb finalitats comercials o no.

• Música en actes oficials i cerimònies religioses (art. 38 TRLPI). Aquest és, probablement, el més indefensable dels límits al dret d'autor. No s'albira quines raons poden haver portat a acceptar-lo. Ni tan sols en el cas de les cerimònies religioses és possible salvar-lo acudint, per exemple, al dret de llibertat religiosa i de culte. El límit afecta a tot tipus de música i no dóna lloc a cap remuneració.

"No necessita autorització de l'autor la reproducció, en qualsevol suport, d'obres ja divulgades quan es dugui a terme per una persona física per al seu ús privat a partir d'obres a les quals hagi accedit legalment i la còpia obtinguda no sigui objecte d'una utilització col·lectiva ni lucrativa, sense perjudici de la compensació equitativa prevista en l'article 25" (art. 31.2 TRLPI).

Art. 31.2:

"2. Sense perjudici de la compensació equitativa prevista en l'article 25, no necessita autorització de l'autor la reproducció, en qualsevol suport, sense assistència de tercers, d'obres ja divulgades, quan concorrin simultàniament les següents circumstàncies, constitutives del límit legal de còpia privada:

a) Que es dugui a terme per una persona física exclusivament per al seu ús privat, no professional ni empresarial, i sense fins directament ni indirectament comercials.

b) Que la reproducció es realitzi a partir d'obres a les quals hagi accedit legalment des d'una font lícita. A aquests efectes, s'entendrà que s'ha accedit legalment i des d'una font lícita a l'obra divulgada únicament en els següents supòsits:

1r) Quan es realitzi la reproducció, directament o indirectament, a partir d'un suport que contingui una reproducció de l'obra, autoritzada pel seu titular, comercialitzat i adquirit en propietat per compravenda mercantil.

2n) Quan es realitzi una reproducció individual d'obres a les quals s'hagi accedit a través d'un acte legítim de comunicació pública, mitjançant la difusió de la imatge, del so o de tots dos, i no havent-se obtingut aquesta reproducció mitjançant fixació en establiment o espai públic no autoritzada.

c) Que la còpia obtinguda no sigui objecte d'una utilització col·lectiva ni lucrativa, ni de distribució mitjançant preu.

3. Queden excloses del que disposa l'anterior apartat:

a) Les reproduccions d'obres que s'hagin posat a disposició del públic d'acord amb l'article 20.2.i), de tal manera que qualsevol persona pugui accedir-hi des del lloc i moment que triï, autoritzant-se, d'acord amb el convingut per contracte, i, si escau, mitjançant pagament de preu, la reproducció de l'obra.

b) Les bases de dades electròniques.

c) Els programes d'ordinador, en aplicació de la lletra a) de l'article 99".

Art. 25:

4. A l'efecte de la determinació de la quantia de la compensació equitativa, no tindran la consideració de reproduccions per a ús privat:

a) les realitzades mitjançant equips, aparells i suports de reproducció digital adquirits per persones jurídiques, que no s'hagin posat, de fet ni de dret, a disposició d'usuaris privats i que estiguin manifestament reservats a usos diferents de la realització de còpies privades;

b) les realitzades pels que comptin amb la preceptiva autorització per dur a efecte la corresponent reproducció d'obres i prestacions protegides en l'exercici de la seva activitat, en els termes de l'autorització.

5. No donaran origen a una obligació de compensació aquelles situacions en què el perjudici causat al titular del dret de reproducció hagi estat mínim, que es determinaran reglamentàriament. En tot cas, no donarà origen a una obligació de compensació per causar un perjudici mínim la reproducció individual i temporal per una persona física per al seu ús privat d'obres a les quals s'hagi accedit mitjançant actes legítims de difusió de la imatge, del so o de tots dos, per permetre el seu visionat o audició en un altre moment temporal més oportú.

• ¿Pot ser "equitativa" la compensació que es realitza amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat?

• ¿És d'esperar que els usuaris i consumidors deixaran de realitzar còpies que tradicionalment quedaven emparades per aquest límit legal, per no incórrer en una infracció de la propietat intel·lectual?

• En qualsevol cas, és important tenir present que la còpia privada i la seva compensació no estan pensades ni serveixen per compensar per les pèrdues generades amb la infracció i "pirateria digital". La compensació serveix per reparar únicament i equitativament el dany causat per les còpies privades que es fan a l'empara de la llei (art. 31.2 TRLPI), no per compensar per les pèrdues per la "pirateria" o infracció de la propietat intel·lectual.

"Los artículos del presente capítulo no podrán interpretarse de manera tal que permitan su aplicación de forma que causen un perjuicio injustificado a los intereses legítimos del autor o que vayan en detrimento de la explotación normal de las obras a que se refieran."

• El principi de "interpretació conforme": les normes comunitàries han de ser interpretades "a conformitat" amb les obligacions convencionals, com ara el CB, i –al seu torn– les normes nacionals han de ser interpretades "a conformitat" amb la normativa de la UE.

• El principi de "proporcionalitat" o "just equilibri" entre els drets i interessos en conflicte.

• El criteri de la interpretació "teleològica" (o funcional): "la interpretació d'aquests requisits ha de permetre igualment salvaguardar l'efecte útil de l'excepció així establerta i respectar la seva finalitat".

• Els principis generals del dret: la propietat intel·lectual –com qualsevol altra propietat– queda subjecta a la "finalitat social" de la propietat (art. 33 CE) i als principis generals del dret (art. 7 CC) com la bona fe, la prohibició d'abús de dret o el seu exercici antisocial.

Art. 7 C. Civil:

1) Els drets hauran d'exercitar conforme a les exigències de la bona fe.
2) La Llei no empara l'abús del dret o l'exercici antisocial del mateix.

"toda técnica, dispositivo o componente que, en su funcionamiento normal, esté destinado a impedir o restringir actos, referidos a obras o prestaciones protegidas, que no cuenten con la autorización del titular de los derechos [...]."

"el uso de la obra o prestación protegidas esté controlado por los titulares de los derechos mediante la aplicación de un control de acceso o de un procedimiento de protección, por ejemplo, codificación, [...] o un mecanismo de control de lo que se copia que consiga este objetivo de protección."

• L'elusió de mesures tecnològiques eficaces "comesa per una persona a posta o tenint motius raonables per a saber que persegueix aquest objectiu" (article 160.1 del TLRPI).

• Certs actes preparatoris destinats a l'elusió de mesures tecnològiques eficaces: "Fabricació, importació, distribució, venda, lloguer, publicitat per a la venda o el lloguer, o possessió amb fins comercials de qualsevol dispositiu, producte o component o la prestació de serveis [...]" destinats a eludir la protecció de les mesures tecnològiques eficaces (article 160.2 del TLRPI).

• La transmissió de drets es pot fer mortis causa, és a dir, per testament, per exemple; o inter vivos, o sigui, per contracte (article 42 TRLPI).

• La cessió dels drets d'explotació queda limitada al dret o drets cedits, a les modalitats d'explotació expressament previstes i al temps i àmbit territorial que es determinin (article 43.1 TRLPI).

• La falta de menció del temps limita la transmissió a cinc anys i la de l'àmbit territorial, al país en què es fa la cessió. Si no s'expressen específicament i de manera concreta les modalitats d'explotació de l'obra, la cessió queda limitada a la que es dedueixi necessàriament del contracte mateix i sigui indispensable per a complir-ne la finalitat (article 43.2 TRLPI).

• La transmissió de drets d'explotació no comprèn les modalitats o mitjans de difusió inexistents o desconeguts en el moment de la cessió (article 43 TRLPI).

• És nul·la la cessió del conjunt de drets sobre l'obra futura; també és nul el compromís de no crear alguna obra en el futur (articles 43.3 i 43.4 TRLPI).

• Tota cessió (transmissió de drets) s'ha de formalitzar per escrit (article 45 TRLPI). La transmissió de drets pot ser en exclusiva o no. El TRLPI utilitza indistintament els termes cessió i transmissió sense que això tingui cap transcendència a l'efecte d'exclusivitat o no.

• La cessió en exclusiva s'ha d'atorgar expressament d'aquesta manera (article 48 TRLPI).

• L'encàrrec d'una obra no hi implica una cessió de drets; ni tan sols drets d'edició (article 59.2 TRLPI).

• Commons deed: és el nivell més visible (i característic) de la llicència.

• Legal code: és la llicència que redactaria un advocat (nord-americà).

• Digital code: és la que permet la identificació digital de les obres llicenciades (i les condicions) per motors de cerca a Internet i altres programes.

• Excloent els usos comercials de l'obra.

• Excloent la modificació de l'obra.

• O permetent-ne la modificació, a condició que l'obra nova quedi subjecta a la mateixa llicència. (aquesta és la clàusula copyleft).

(by): attribution / (nc): non-commercial / (nd): no derivatives / (sa): share alike

• per autors (respecte de les seves obres literàries, musicals o d'art);

• per artistes (respecte de les seves interpretacions o execucions musicals);

• per productors de fonogrames (respecte dels fonogrames produïts per ells), i

• per entitats de radiodifusió (respecte de les seves emissions radiofòniques).

• Reproducció (fixar l'obra o fer còpies).

• Distribució (mitjançant la venda o donació, el lloguer o préstec d'exemplars tangibles).

• Comunicació pública (posar l'obra a l'abast del públic sense distribució d'exemplars, inclosa la posada a disposició del públic per Internet).

• Transformació (fer una nova basada en l'original).

• Gratuïtat: la gratuïtat es limita als actes/usos autoritzats amb la llicència. L'autor pot autoritzar (i cobrar per fer-ho) qualsevol acte d'explotació que autoritzi més enllà de la llicència CC (especialment si ha exclòs els usos comercials i les obres derivades) o fins i tot pot obtenir remuneració per usos inclosos en la llicència (si és que algú està disposat a pagar per un ús que d'altres faran gratuïtament!).

• Totes les modalitats d'explotació. Les llicències CC cobreixen expressament "tots els mitjans i formats, tangibles o intangibles, coneguts o per conèixer". Les modalitats d'explotació són transversals als drets d'explotació i corresponen als mitjans tècnics i als mercats disponibles a cada moment. Per tant, els actes d'explotació autoritzats per les llicències CC no són solament a Internet sinó també al món "real" (edicions en paper, en CD i DVD, radiodifusió, etc.).

• A perpetuïtat: per a tot el termini de protecció de l'obra, d'acord amb la llei de cada país on s'exploti i es protegeixi l'obra.

  Les llicències CC no són exclusives

  Aquestes llicències CC no són exclusives; per tant, l'autor pot atorgar altres llicències sobre la mateixa obra amb condicions diferents. Tanmateix, les llicències subsegüents (CC o d'altres) solament es poden atorgar en règim de no exclusivitat i, sovint, el que té valor en el mercat és precisament l'exclusivitat.

• Que es facin obres derivades; es tracta d'un exercici en negatiu –prohibir– del dret exclusiu de transformació.

• Que les obres derivades, si decideix permetre-les, se subjectin a la mateixa llicència: la clàusula copyleft visible en les llicències (by-nc-sa) i (by-sa).

• Que es duguin a terme usos comercials; impedir qualsevol acte d'explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) de l'obra que persegueixi finalitats comercials.

• Societats d'autors: SGAE (Societat General d'Autors i Editors, www.sgae.es), VEGAP (Visual, Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics, www.vegap.es), CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedre.org) i DAMA (Associació de Drets d'Autor de Mitjans Audiovisuals, www.damautor.es).

• Societats d'artistes: AIE (Societat d'Artistes Intèrprets o Executants d'Espanya, www.aie.es) i AISGE (Associació d'Actors Intèrprets, Societat de Gestió d'Espanya, www.aisge.es).

• Societats de productors: AGEDI (Associació de Gestió de Drets Intel·lectuals, www.agedi.es) i EGEDA (Entitat de Gestió de Drets de Productors Audiovisuals, www.egeda.es).

• Que es reprodueixi, plagiï, distribueixi, comuniqui públicament o s'exploti econòmicament de qualsevol altra manera, tota o una part, una obra literària, artística o científica o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol classe de suport o comunicada per qualsevol mitjà.

• Que no hi hagi l'autorització dels titulars dels drets de propietat intel·lectual corresponents o dels seus cessionaris.

• Que hi hagi "ànim de lucre" i "perjudici d'un tercer".

• Qui intencionadament exporta o emmagatzema exemplars "delictius".

• Qui intencionadament importa exemplars sense l'autorització deguda, tant si tenen un origen lícit com il·lícit en el país de procedència (llevat que els productes hagin estat adquirits lícitament en un estat que pertany a la Unió Europea).

• Qui faciliti aquestes conductes eliminant o modificant mesures tecnològiques eficaces destinades a impedir o restringir la infracció, i qui les eludeixi o en faciliti l'elusió amb ànim d'obtenir un benefici econòmic directe o indirecte.

"con ánimo de obtener un beneficio económico directo o indirecto, y en perjuicio de tercero, facilite(n) de modo activo y no neutral y sin limitarse a un tratamiento meramente técnico, el acceso o la localización en internet de obras o prestaciones objeto de propiedad intelectual sin la autorización de los titulares de los correspondientes derechos o de sus cesionarios, en particular ofreciendo listados ordenados y clasificados de enlaces a las obras y contenidos referidos anteriormente, aunque dichos enlaces hubieran sido facilitados inicialmente por los destinatarios de sus servicios." (art. 270.2 CP)

• Contra els prestadors de serveis d'intermediació que infringeixin "de manera significativa" (per nivell d'audiència i nombre d'obres infringides).

• I contra els prestadors de serveis que facilitin la localització de continguts infractors (és a dir, llocs web d'enllaços, tot i que siguin els usuaris els que proporcionin aquests enllaços) que realitzin una activitat "activa i no neutral" (és a dir, més enllà de la simple intermediació tècnica).

"Las creaciones expresadas mediante una serie de imágenes asociadas, con o sin sonorización incorporada, que estén destinadas esencialmente a ser mostradas a través de aparatos de proyección o por cualquier otro medio de comunicación pública de la imagen del sonido, con independencia de la naturaleza de los soportes materiales de dichas obras."

• Que es tracti d'una creació original (article 10 TRLPI).

• Que es tracti d'una "sèrie d'imatges associades". En canvi, la sonorització no és un requisit fonamental en la definició d'aquestes obres. Una pel·lícula "muda" també és una obra audiovisual.

  Sèrie d'imatges associades

  No cal que les imatges en si mateixes siguin animades o facin l'efecte de moviment; n'hi ha prou que les imatges presentin un ordre o una successió concrets entre si.

• Que sigui "destinada essencialment a ser mostrada per mitjà d'aparells de projecció o de comunicació pública". L'important és que l'obra audiovisual sigui percebuda (vista i sentida) amb "aparells audiovisuals (de qualsevol tipus)".

• El director-realitzador.

• Els autors de l'argument, de l'adaptació i els del guió o els diàlegs.

• Els autors de les composicions musicals, amb lletra o sense, creades especialment per a aquesta obra.

"por el contrato de producción de la obra audiovisual se presumirán cedidos en exclusiva al productor [...] los derechos de reproducción, distribución y comunicación pública, así como los de doblaje y subtitulado de la obra."

• per a explotar-la mitjançant la distribució de còpies per a ús domèstic (vídeo, DVD, etc.) i

• per a fer-ne la comunicació pública per mitjà de la radiodifusió (article 89.1 TRLPI).

• Els drets morals solament es poden exercir sobre la versió definitiva. Qualsevol modificació de la versió definitiva de l'obra audiovisual per mitjà d'un afegit, una supressió o un canvi de qualsevol element necessita l'autorització prèvia dels qui han acordat aquesta versió definitiva.

• Queda prohibida la destrucció del suport original de la versió definitiva.

• Tractant-se d'una obra en col·laboració, la divulgació de l'obra audiovisual (i la decisió de la manera com es fa) requereix del consentiment unànime de tots els coautors (article 7.2 TRLPI). Tanmateix, la llei limita (o nega) als autors i coautors d'una obra audiovisual l'exercici del dret de divulgació ja que permet al productor utilitzar la seva contribució inacabada (article 91 TRLPI).

  Divulgació de la contribució inacabada

  "Cuando la aportación de un autor no se completase por negativa injustificada del mismo o por causa de fuerza mayor, el productor podrá utilizar la parte ya realizada, respetando los derechos de aquel sobre la misma, sin perjuicio, en su caso, de la indemnización que proceda."

• L'atribució d'autoria s'ha d'ajustar a les circumstàncies i exigències dels diversos formats d'explotació. Així, per exemple, les sales d'exhibició cinematogràfica i les cadenes de televisió estan obligades a mostrar els títols de crèdit de les obres audiovisuals; en canvi, no hi estan obligades en els anuncis publicitaris.

• Participació en la recaptació de taquilla (article 90.3 TRLPI). Els coautors (i també l'autor de l'obra en què es basa l'audiovisual) tenen dret de participar en els ingressos generats per la projecció de l'obra audiovisual en un lloc públic per mitjà de preu d'entrada.

• Remuneracions per projecció de l'obra audiovisual en un lloc públic sense preu d'entrada i per posada a disposició del públic a Internet (article 90.4 del TRLPI). En aquest cas, es tracta de dues remuneracions previstes per a dos formats d'explotació concrets:

  • la projecció de l'obra audiovisual en un lloc públic sense que hi hagi preu d'entrada;

  • la posada a disposició del públic per Internet, tal defineix l'article 20.2.i TRLPI.

• Remuneració per lloguer de l'obra audiovisual (article 90.2 TRLPI). D'acord amb l'article 90.2 in fine TRLPI, els anomenats videoclubs, que han d'abonar aquestes quantitats a les entitats de gestió d'autors d'obres audiovisuals i d'artistes.

• Remuneració per préstec públic de l'obra audiovisual (article 37.2 TRLPI) en els establiments que s'hi preveu: biblioteques, hemeroteques i filmoteques de titularitat pública, d'entitats sense ànim de lucre o d'institucions docents.

• Compensació equitativa per còpia privada (article 25 TRLPI). Aquesta compensació equitativa (per les còpies privades que es fan a l'empara del límit previst en l'article 31.2 TRLPI) s'estableix a favor dels coautors, el productor de l'enregistrament i els artistes (actors i músics) de les obres audiovisuals divulgades en forma de videograma o un altre suport audiovisual.

"[...] o la persona jurídica que sea contemplada como titular de los derechos de autor en los casos expresamente previstos por esta Ley."

Art. 97 TRLPI

"tendrá la consideración de autor, salvo pacto en contrario, la persona natural o jurídica que la edite y divulgue bajo su nombre."

Art. 97.2 TRLPI.

• Dret de reproducció (art. 99.a TRLPI): Aquí, el concepte reproducció és més ampli que el de l'article 18 TRLPI, ja que inclou, no només la fixació estable, sinó també la fixació "inestable" i transitòria. De fet, però, ja hem vist que la interpretació de l'art. 18 s'ha anat ampliant en aquest sentit.

• Dret de distribució (art. 99.c TRLPI): El titular pot autoritzar o prohibir "qualsevol forma de distribució pública inclòs el lloguer del programa d'ordinador original o de les seves còpies". Aquest dret, això no obstant, s'exhaureix amb la primera venda, encara que subsisteix el dret de lloguer. Cal suposar que també subsisteix el dret de préstec i que l'esgotament només afecta a les revendes successives; i que el seu abast és comunitari.

• Dret de transformació (art. 99.b TRLPI): Ningú pot efectuar adaptacions o crear noves versions o, en general, programes derivats –que no és el mateix que programes compatibles– sense comptar amb l'autorització del titular del programa originari (vegeu cons. 19 de la Directiva 91/250/CE). Tot això, a reserva del marge que puguin donar les excepcions expressament admeses.

• Dret de comunicació pública: Crida l'atenció que ni l'art. 99 TRLPI ni la Directiva 91/250/CE no reservin a l'autor el dret a autoritzar o prohibir la comunicació pública dels programes. A més a més de comercialitzar-se en suports físics (distribució), els programes podrien arribar a oferir-se al públic a través de la xarxa (comunicació). Tot i així, a l'empara de l'art. 95 TRLPI, caldria recórrer a l'art. 17 TRLPI, que reconeix als autors un dret general d'explotació sobre les seves obres (del qual la reproducció, transformació, etc., no en són més que exemples típics), incloent-hi, doncs, el dret de comunicació pública.

• Dret d'ús: Tot i que normalment no és reconegut com un dret exclusiu, l'article 99 infine TRLPI diu: "Quan es produeixi la cessió del dret d'ús en un programa d'ordinador s'entén, llevat de prova en contra, que aquesta cessió té caràcter no exclusiu i intransferible i que es fa per a satisfer només les necessitats de l'usuari." Per a saber quins usos del programa estan permesos i quins no s'haurà d'aplicar el que disposa la llicència corresponent.

• Els nombres 1 a 3 tenen per objecte una cosa tan simple com assegurar que, efectivament, el programa podrà ser utilitzat sense infringir els drets d'autor, la qual cosa, ja per si mateixa ens dóna una idea del nivell de la tutela atorgada als titulars de drets sobre programes d'ordinador.

  L'usuari legítim

  A diferència del que succeeix amb els límits generals, que s'estableixen en benefici de qualsevol usuari, aquí es parla sempre de l'usuari legítim. Un usuari legítim té dret a:

  1) Reproduir, també transformar i corregir errors, però només en la mesura necessària per a fer servir el programa "d'acord amb la seva finalitat proposada".

  2) Fer una còpia de seguretat; sense aquesta previsió no seria possible i, en qualsevol cas, l'única funció ha de ser assegurar la utilització del programa. Cal que es tracti d'una còpia de "seguretat", la qual cosa impedeix, per exemple, instal·lar-la (i usar-la) en un altre ordinador. Observeu que, en no quedar expressament prevista entre les excepcions, s'exclou (prohibeix) la còpia privada de programes d'ordinador.

  3) Analitzar el programa, però només mentre el fa servir.

• Els números 5 i 6 no s'ocupen tant dels usuaris com del mercat. Amb aquestes excepcions es vol garantir el desenvolupament d'una indústria no monopolística. La paraula clau és interoperabilitat. Els qui creïn codi han de poder crear programes capaços d'intercanviar informació i funcionar amb els ja existents. Darrere d'això hi ha una aferrissada i molt il·lustrativa lluita entorn de l'enginyeria inversa, és a dir, entorn del procés que parteix del producte acabat (codi objecte) i intenta remuntar-se'n als orígens (codi font).

• El número 7: les cauteles davant la descompilació es tanquen amb una disposició que es va anticipar, encara que només per als programes d'ordinador, al que –en la reforma del TRLPI de 1998– passaria a ser l'art. 40 bis i que es coneix com a three step test:

"A efectos de la presente Ley, y sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, se consideran bases de datos las colecciones de obras, de datos, o de otros elementos independientes dispuestos de manera sistemática o metódica y accesibles individualmente por medios electrónicos o de otra forma."

"i) El acceso público en cualquier forma a las obras incorporadas a una base de datos, aunque dicha base de datos no esté protegida por las disposiciones del Libro I de la presente Ley.

j) La realización de cualquiera de los actos anteriores respecto a una base de datos protegida por el Libro I de la presente Ley."

"Cuando se trate de una base de datos a la que hace referencia el artículo 12 de la presente Ley se considerará también transformación, la reordenación de la misma."

Art. 21.1 paràgraf. 2n. TRLPI.

• Còpia privada [art. 34.2, (a) TRLPI]. Només s'admet si es tracta de bases de dades no electròniques. Per a les electròniques, en canvi, regeix el mateix criteri que per als programes d'ordinador i, per tant, queda exclosa la possibilitat de còpia privada.

• Il·lustració de l'ensenyament o investigació científica [art. 34.2, (b) TRLPI]. Aquesta excepció s'introdueix només per a les bases de dades i no té paral·lel per a les altres obres.

• Seguretat pública i ús en procediments administratius o judicials [art. 34.2, (c) TRLPI]. També aquesta és una excepció nova, limitada a les bases de dades.

"1) la extracción y/o reutilización de la totalidad o de una parte substancial del contenido [de la base de datos], evaluada cualitativa y cuantitativamente.

2) la extracción y/o reutilización repetidas o sistemáticas de partes no sustanciales del contenido de [...] actos contrarios a una explotación normal de dicha base o que causen un perjuicio injustificado a los intereses legítimos del fabricante de la base."

• Drets i obligacions de l'usuari legítim. L'usuari legítim d'una base de dades podrà extreure i/o reutilitzar parts no substancials del seu contingut, avaluades de manera quantitativa o qualitativa, amb independència de la finalitat a la qual les destini (art. 134.1 TRLPI). Aquest dret no admet pacte en contra (art. 134.3 TRLPI). Això no obstant –i de nou surt el three step test–, aquests actes no hauran de perjudicar la normal explotació de la base ni lesionar de manera injustificada els interessos legítims del seu fabricant (art. 134.2 TRLPI). En qualsevol cas, s'hauran de respectar els drets d'autor o connexos que hi hagi sobre les obres o prestacions incloses en la base de dades (art. 134.2.b TRLPI).

• Excepcions al dret sui generis. Davant de la flexibilitat del legislador comunitari, l'espanyol va optar per identificar com a excepcions al dret sui generis les mateixes excepcions previstes per a les bases de dades que detenen la condició d'obra. Així doncs, no serà necessària l'autorització del fabricant de la base de dades per a extreure i/o reutilitzar parts substancials, o parts no substancials de manera repetida o sistemàtica, en els casos següents:

  • Per a ús privat (art. 135.1.a TRLPI): És lícita l'extracció (només l'extracció) per a ús privat de continguts de bases de dades no electròniques (només no electròniques). Un cop més, es fa palesa la diferència entre el món analògic (paper, cassets, vídeos, etc.) i el digital.

  • Per a ús públic amb finalitats educatives o d'investigació (art. 135.1.b TRLPI): a diferència del que s'ha vist per als drets d'autor, en aquest cas només es permet "l'extracció" i amb les cauteles habituals ("en la mesura justificada per l'objectiu no comercial que es persegueixi i sempre que s'indiqui la font").

  • Per a finalitats de seguretat pública i procediments administratius o judicials (art. 135.1.c TRLPI).