Marcs institucionals i legislatius de la gestió cultural

18 d'abril de 1951

Sobre la base del Pla Schuman, sis països firmen un tractat per a gestionar les seves indústries pesants –carbó i acer– de manera comuna. D'aquesta manera, cap no pot fabricar armes de guerra individualment per a utilitzar-les contra l'altre, com ocorria en el passat. Els estats membres originaris són Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.

25 de març de 1957

Sobre la base de l'èxit del Tractat constitutiu de la Comunitat del Carbó i de l'Acer, els sis països membres amplien la cooperació a altres sectors econòmics. Firmen el Tractat de Roma i creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE), o "mercat comú". L'objectiu és que persones, béns i serveis es puguin moure lliurement a través de les fronteres.

30 de juliol de 1962

Començament de la "política agrícola comuna (PAC)", que dóna als estats membres un control compartit de la producció alimentària. Els preus agrícoles s'uniformitzen per al conjunt de la Comunitat. La CEE cobreix per si sola les seves necessitats alimentàries i els agricultors tenen unes bones rendes. Efectes perversos de la PAC: la superproducció i les tones d'excedents. Des de la dècada de 1990, es dóna prioritat a la reducció d'aquests excedents i a la millora de la qualitat.

20 de juliol de 1963

La CEE firma el seu primer gran acord internacional d'ajuda a divuit antigues colònies africanes. El 2005, té una associació especial amb 78 països ACP (Àfrica, el Carib i el Pacífic). La CEE és el primer donant d'ajuda per al desenvolupament dels països més desfavorits. La seva ajuda es vincula al respecte dels drets humans.

1 de juliol de 1968

Supressió dels drets de duana entre els sis, amb la creació per primera vegada de les condicions per al lliure comerç. Alhora apliquen els mateixos drets de duana als productes que importen d'altres països: neix, així, el mercat únic més gran del món. El comerç entre els sis, i també entre la Comunitat i la resta del món, creix ràpidament.

24 d'abril de 1972

El primer pla de la CEE per a la creació d'una moneda única es remunta al 1970. A fi de garantir l'estabilitat monetària, els estats membres decideixen limitar els marges de fluctuació entre les seves monedes. Aquest mecanisme aplicat als tipus de canvi (MTC), que es remunta a 1972, és el primer pas envers la introducció de l'euro, trenta anys més tard.

1 de gener de 1973

Els sis es converteixen oficialment en nou amb l'adhesió de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.

10 de desembre de 1974

En senyal de solidaritat, els dirigents de la CEE creen el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, que garanteix la transferència de recursos financers de les regions més riques a les més pobres a fi de millorar les carreteres i les comunicacions, atreure inversions i crear ocupació. Aquesta política d'ajuda absorbeix avui un terç del pressupost europeu.

7 a 10 de juny de 1979

Primera elecció per sufragi universal directe del Parlament Europeu. Els seus diputats, que abans eren delegats dels parlaments nacionals, es constitueixen en grups polítics paneuropeus (socialistes, conservadors, liberals, verds...). La influència del Parlament Europeu creix constantment.

1 de gener de 1981

El nombre de membres de la Comunitat passa a deu amb l'adhesió de Grècia, que ho pot fer una vegada que el règim militar va perdre el poder i es va restablir la democràcia el 1974.

28 de febrer de 1984

La informàtica i la robotització revolucionen els nostres modes de vida i treball. Per a estar en l'avantguarda de la innovació, la CEE posa en marxa el programa Esprit el 1984, el primer d'una llarga sèrie de programes en matèria de recerca i desenvolupament.

1 de gener de 1986

Espanya i Portugal s'adhereixen a la CEE, la qual cosa eleva a dotze el nombre dels membres.

17 de febrer de 1986

Malgrat la supressió dels drets de duana el 1968, subsisteixen certs obstacles per a la llibertat dels intercanvis en la Comunitat. Es tracta, essencialment, de diferències entre les legislacions nacionals que l'Acta Única Europea, firmada el 1986, pretén eliminar en l'espai de sis anys. També augmenta la influència del Parlament Europeu i es reforcen els poders de la CEE en matèria de medi ambient.

15 de juny de 1987

La CEE posa en marxa el programa Erasmus, que ofereix beques als estudiants que volen estudiar en un altre país europeu per un període màxim d'un any. Més de dos milions de joves ja s'han pogut beneficiar d'aquest programa i d'altres de similars.

La caiguda del Mur de Berlín el 1989 simbolitza l'enfonsament del comunisme a l'Europa central i oriental, procés que s'havia iniciat a Polònia i Hongria. Davant de l'èxode massiu de la seva població cap a l'oest, el Govern d'Alemanya oriental obre les fronteres. Alemanya es reunifica després de més de quaranta anys, i la seva part oriental s'incorpora a la CEE l'octubre de 1990.

7 de febrer de 1992

Firma del Tractat de la Unió Europea a Maastricht. Constitueix una fita en el procés de creació de la UE i estableix normes clares per a la seva futura moneda única i la seva política exterior i de seguretatcomuna, i també per al reforç de la cooperació en matèria de justícia i afers interns. La "Unió Europea" substitueix oficialment la "Comunitat Europea".

1 de gener de 1993

S'estableix el mercat únic i es fan realitat les seves quatre llibertats: la lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals. S'han aprovat més de dos-cents actes legislatius des de 1986 en matèria de fiscalitat, dret mercantil i qualificació professional a fi de superar els obstacles al procés d'obertura de les fronteres. S'ha retardat, tanmateix, la lliure circulació d'alguns serveis.

1 de gener de 1995

Àustria, Finlàndia i Suècia s'adhereixen a la UE. Els quinze estats membres cobreixen d'ara endavant la gairebé totalitat de l'Europa occidental. L'octubre de 1990, Alemanya s'unifica i l'antiga Alemanya oriental s'incorpora a la UE.

26 de març de 1995

Els acords de Schengen entren en vigor en set estats membres: Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Els viatgers de totes les nacionalitats poden visitar aquests països sense control de passaports a les fronteres. Des de llavors, altres països s'han incorporat a la zona Schengen.

17 de juny de 1997

Firma del Tractat d'Amsterdam, que es basa en el patrimoni del Tractat de Maastricht. Conté disposicions destinades a reformar les institucions europees, donar més veu a Europa al món, dedicar més recursos a l'ocupació i augmentar els drets de la ciutadania.

13 de desembre de 1997

Els dirigents europeus decideixen obrir les negociacions d'adhesió amb deu països d'Europa central i oriental: Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia i Romania. S'afegeixen a aquests països les illes mediterrànies de Xipre i Malta. El 2000, el Tractat de Niça obre la via a l'ampliació i reforma les regles de votació al si de la UE.

1 de gener de 1999

Onze països (als quals s'uneix Grècia el 2001) adopten l'euro per a les seves transaccions comercials i financeres. Les monedes i els bitllets s'introduiran més tard. Els països de la zona de l'euro són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Dinamarca, el Regne Unit i Suècia es decideixen mantenir al marge de moment.

1 de gener de 2002

Entren en circulació les monedes i bitllets d'euros. La impressió, encunyació i distribució exigeixen una operació logística de gran amplitud. Es posen en circulació més de 80.000 milions de monedes. Els bitllets són idèntics en tots els països. Les monedes tenen una cara comuna en la qual s'indica el valor i una altra amb un emblema nacional. Totes circulen lliurement: pagar el bitllet de metro a Madrid amb un euro finlandès (o de qualsevol altre país) es converteix en un fet quotidià.

31 de març de 2003

En el marc de la seva política exterior i de seguretat, la UE duu a terme missions de manteniment de la pau als Balcans: en primer lloc, a l'antiga República Iugoslava de Macedònia i després a Bòsnia i Hercegovina. En tots dos casos, les forces de la UE substitueixen les tropes de l'OTAN. A escala interna, la UE accepta crear d'aquí al 2010 un espai de llibertat, seguretat i justícia per a tots els ciutadans.

1 de maig de 2004

Vuit països de l'Europa central i oriental (Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània i Polònia) s'incorporen a la Unió Europea, i es posa fi a la divisió d'Europa decidida seixanta anys abans per les grans potències a Yalta. Xipre i Malta s'hi adhereixen també.

29 d'octubre de 2004

Els vint-i-cinc estats membres firmen un tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa a fi de simplificar el procés de decisió democràtic i el funcionament d'una Europa de vint-i-cinc i més països. El Tractat, que preveu també la creació d'un càrrec de ministre europeu d'afers exteriors, no podrà entrar en vigor si no és ratificat pel conjunt dels vint-i-cinc estats membres.

1 de gener de 2007

Dos països més de l'Europa oriental, Bulgària i Romania, ingressen a la UE, que d'aquesta manera té ja vint-i-set estats membres. Croàcia, l'antiga República Iugoslava de Macedònia i Turquia també són candidats a l'adhesió.

13 de desembre de 2007

Els vint-i-set estats membres de la UE firmen el Tractat de Lisboa, que modifica els tractats anteriors. El seu objectiu és augmentar la democràcia, l'eficàcia i la transparència de la UE, i, amb això, la seva capacitat per a enfrontar-se a desafiaments globals com el canvi climàtic, la seguretat i el desenvolupament sostenible. Abans que el Tractat pugui entrar en vigor, cada un dels vint-i-set estats membres l'ha de ratificar.

Prioritat 1: millorar les condicions per a la mobilitat d'artistes i altres professionals de l'àmbit cultural.

Els estats membres han de crear un grup de treball, que s'encarregarà del següent:

• Presentar les pràctiques vigents en cada estat membre per a proposar millores del marc reglamentari i administratiu per a la mobilitat.

• Proposar mitjans per a incloure la mobilitat en el pla de formació professional a escala nacional i comunitària.

• Garantir la recollida i l'accessibilitat d'informació sobre les condicions de mobilitat a Europa.

• Reforçar els mecanismes de suport a la mobilitat a escala regional, nacional i comunitària.

Paral·lelament, la Comissió farà un estudi sobre la mobilitat dels treballadors del sector cultural a Europa. Aquest estudi oferirà una tipologia dels règims de mobilitat existents i presentarà recomanacions sobre les maneres de reforçar els mecanismes de suport a la mobilitat dins de la UE, quan sigui necessari. Així mateix, la Comissió durà a terme un estudi de viabilitat per a la creació d'un ampli sistema d'informació sobre la mobilitat en l'àmbit cultural a escala europea.

Prioritat 2: promoure l'accés a la cultura, en particular, mitjançant la promoció del patrimoni cultural, el multilingüisme, la digitalització, el turisme cultural, les sinergies amb l'educació, especialment l'educació artística, i més mobilitat de les col·leccions.

D'acord amb aquesta prioritat, els estats membres han de crear dos grups de treball. El grup de treball sobre la mobilitat de les col·leccions i activitats dels museus s'encarregarà del següent:

• Proposar mecanismes que incentivin la mobilitat de les col·leccions.

• Estudiar les possibilitats d'eliminar les contínues barreres a la mobilitat de les col·leccions.

• Comparar les legislacions nacionals sobre museus amb vista a millorar l'accés a la cultura.

• Intercanviar una sèrie de bones pràctiques de protecció de les col·leccions contra els actes delictius (és a dir, robatori i tràfic il·lícit) i fomentar l'accés als museus.

S'ha de crear un grup de treball sobre la promoció de sinergies entre la cultura i l'educació. Aquest se centrarà a elaborar polítiques, en especial relatives a la posada en pràctica de la competència clau de la "consciència i expressió culturals" i l'intercanvi de bones pràctiques per a promoure l'educació artística i cultural (formal, no formal o informal).

Els treballs en curs en l'àmbit de la digitalització i l'accessibilitat en línia del material cultural i la conservació digital continuaran. L'objectiu és crear una biblioteca digital europea, que ofereixi un punt d'accés multilingüe comú a les diferents col·leccions de biblioteques, arxius i museus dels estats membres.

Quant al multilingüisme, les iniciatives inclouen una comunicació sobre l'estratègia europea de foment del multilingüisme i un estudi sobre la contribució del multilingüisme a la creativitat, que proporcionaran material per al debat sobre l'Any Europeu de la Creativitat (2009).

Pel que fa al diàleg intercultural, l'objectiu és prosseguir amb la implementació de l'Any Europeu del Diàleg Intercultural (2008) i fer un seguiment de l'Any com a part d'una estratègia sostenible de diàleg intercultural, que inclogui el desenvolupament d'un enfocament intersectorial de les competències interculturals.

En el marc del turisme europeu sostenible i competitiu, els estats membres han de dur a terme projectes multilaterals en l'àmbit del turisme cultural per a promoure el patrimoni cultural.

La Comissió durà a terme un estudi sobre l'accés dels joves a la cultura amb l'objectiu de determinar els obstacles i identificar les bones pràctiques que faciliten l'accés dels joves a la cultura.

Prioritat 3: desenvolupar dades, estadístiques i metodologies en el sector cultural i millorar-ne la comparabilitat.

Eurostat tornarà a posar en marxa les activitats del grup de treball sobre estadístiques culturals.

Prioritat 4: aprofitar al màxim el potencial de les indústries culturals i creatives, en especial el de les pime.

Els estats membres han de crear un grup de treball, que s'encarregarà del següent:

• Identificar les estratègies i mesures nacionals destinades a crear unes condicions favorables per a les indústries culturals i creatives.

• Satisfer les necessitats de formació dels professionals del sector cultural.

• Estudiar l'impacte de les indústries culturals i creatives en el desenvolupament local i regional.

• Estudiar l'impacte de les mesures i dels instruments utilitzats per a la creació de capacitats i l'esperit empresarial.

• Proposar mitjans de foment del sector a escala comunitària.

Paral·lelament, la Comissió durà a terme diversos estudis sobre: a) la contribució de la cultura a la creativitat i la innovació; b) la dimensió empresarial de les indústries culturals i creatives, en especial les pime, i c) l'impacte socioeconòmic de la cultura a escala local i regional. A més, la Comissió elaborarà un llibre verd sobre les indústries culturals i creatives per a llançar un debat sobre el potencial i el futur del sector.

Prioritat 5: promoure i aplicar la Convenció de la Unesco sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals.

La Convenció de la Unesco es continuarà aplicant mitjançant la coordinació de les posicions de la UE i la integració dels objectius de la Convenció en les polítiques nacionals i comunitàries (grup interservei sobre cultura). Els estats membres i la Comissió també continuaran fomentant sistemàticament la ratificació de la Convenció i dels seus objectius en les relacions amb tercers països. Així mateix, es continuaran intercanviant opinions sobre les experiències de cooperació cultural amb tercers països per mitjà de diverses reunions dels alts funcionaris nacionals encarregats del sector cultural.

La diversitat cultural i el diàleg intercultural

Convé afavorir l'esperit d'obertura i els intercanvis entre les cultures. En aquest sentit, la nova Agenda Europea per a la Cultura té com a objectius:

Fomentar la mobilitat dels artistes i els professionals de l'àmbit cultural, i la circulació de totes les formes d'expressió artística.

Reforçar les competències interculturals i el diàleg intercultural desenvolupant les capacitats que figuren entre les competències clau per a l'educació i la formació permanents, com ara la sensibilitat i l'expressió culturals i la comunicació en idiomes estrangers.

Dinamitzar la creativitat en el marc de l'Estratègia de Lisboa per al creixement i l'ocupació

Les indústries culturals contribueixen al dinamisme de l'economia europea i a la competitivitat de la UE. Com a exemple, cinc milions de persones treballen per al sector cultural a la Unió. Pel que fa a això, la Comissió proposa els objectius següents:

Promoure la creativitat en l'educació i integrar aquesta dimensió en les mesures d'educació i formació permanents.

Reforçar les capacitats organitzatives del sector cultural posant èmfasi en l'esperit empresarial i la formació del sector cultural en matèria de competències de gestió (fonts innovadores de finançament, dimensió europea de les activitats comercials, etc.).

Desenvolupar associacions eficaces entre el sector cultural i altres sectors (TIC, recerca, turisme, interlocutors socials, etc.) per a augmentar l'impacte de les inversions en la cultura.

La cultura com a element vital en les relacions internacionals

Com a parts de la Convenció de la Unesco sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals (en, fr), ratificada per tots els estats membres i per la UE, la nova Agenda per a la Cultura proposa reforçar la dimensió cultural com a element indispensable de les relacions exteriors de la UE. Aquesta prioritat és objecte de diverses mesures que tenen com a finalitat:

Continuar desenvolupant el diàleg polític en l'àmbit de la cultura i promoure els intercanvis culturals entre la UE i els tercers països.

Promoure l'accés als mercats mundials dels béns i serveis culturals dels països en desenvolupament per mitjà d'acords que concedeixin un tracte preferent o mesures d'assistència relacionades amb el comerç.

Basar-se en les relacions exteriors per a establir ajuts financers i tècnics (preservació del patrimoni cultural, suport a les activitats culturals a tot el món).

Tenir en compte la cultura local en tots els projectes finançats per la UE.

Promoure la participació de la UE en la tasca de les organitzacions internacionals que s'ocupen de la cultura i en el procés de l'Aliança de Civilitzacions de les Nacions Unides.

La Comissió busca establir un diàleg estructurat amb el sector cultural per a assolir aquests objectius. La Comissió proposa, per a això:

• Identificar el conjunt dels agents del sector cultural.

• Organitzar un "fòrum cultural" que reuneixi totes aquestes parts interessades.

• Fomentar l'expressió de punts de vista representatius de les parts interessades d'aquest sector (ambaixadors culturals, creació d'un fòrum europeu virtual en línia de les expressions artístiques).

• Encoratjar els interlocutors socials del sector cultural a desenvolupar el diàleg social.

• Aportar una dimensió cultural als debats públics europeus utilitzant les representacions permanents de la Comissió.

Context

El sector de la cultura ha estat ja objecte de diverses accions comunitàries per a promoure la cultura, com l'actual programa Cultura (2007-2013), el programa Ciutadans amb Europa(2007-2013) i el programa MEDIA.

Coordinació necessària entre els estats membres

Aquest accés requereix un esforç coordinat de digitalització, per a la qual cosa els estats membres estan prenent moltes iniciatives. La Comissió recomana una actuació concertada dels estats membres per a la digitalització del seu patrimoni cultural. L'objectiu d'aquesta coordinació és evitar la duplicació d'esforços i donar més coherència a la selecció del material.

El material cultural d'Europa s'ha de digitalitzar, posar-lo a disposició del públic i conservar-lo respectant plenament els drets de propietat intel·lectual. Ara bé, no hi ha cap política clara i exhaustiva als estats membres sobre la conservació del contingut digital. La Comissió advoca per l'elaboració d'estratègies nacionals per a la conservació a llarg termini i l'accés al material digital.

Per exemple, posa èmfasi en la "collita en el Web". Es tracta d'una nova tècnica de recollida de material en línia amb finalitats de conservació. Consisteix que determinades institucions amb un mandat específic recullin material en lloc d'esperar que aquest sigui dipositat. La Comissió proposa integrar aquest procediment en les legislacions nacionals, amb la qual cosa es reduirà la càrrega administrativa dels productors de material digital.

La Comissió defensa així mateix la consolidació de les instal·lacions de digitalització a gran escala, i els centres de competències europeus per a la digitalització.

La Comissió recomana una col·laboració eficaç entre els estats membres per a evitar la varietat actual de disposicions nacionals que regulen el dipòsit de material en un entorn digital.

La Comissió convida igualment els estats membres i les institucions culturals a fomentar una biblioteca digital europea en forma de punt d'accés comú multilingüe per al material cultural conservat en llocs diferents per diversos organismes. Aquest instrument en línia facilitarà les recerques en el conjunt del material cultural digitalitzat en línia de manera difusa.

Posar èmfasi en la inversió

La Comissió advoca per un increment de les inversions en les noves tecnologies i, concretament, en les instal·lacions de digitalització. Anima a la creació d'associacions entre les institucions culturals i el sector privat perquè les empreses participin en l'esforç de digitalització.

La Comissió subratlla igualment en aquest sentit la importància del patrocini de les activitats de digitalització per part del sector privat.

Els estats membres han d'informar la Comissió en un termini de 18 mesos després de la publicació de la Recomanació (finals de febrer de 2008) i, a continuació, cada dos anys, de les mesures adoptades en compliment d'aquest document.

Digitalització: la majoria dels estats membres han establert perspectives de les activitats de digitalització, i també estratègies i plans en aquest camp. No obstant això, les perspectives existents no s'utilitzen sistemàticament, i les estratègies i plans no ofereixen objectius quantitatius. Es requereix més esforç en aquestes àrees, a més de planificació financera. Malgrat que diversos estats membres han assignat recursos considerables a la digitalització, es necessita finançament addicional. Per a això, es podria recórrer a associacions entre el sector públic i el privat, o al patrocini privat. També resulta essencial continuar augmentant el rendiment de la digitalització. Per a això, molts estats membres han establert centres de digitalització.

Accessibilitat en línia: molts estats membres han establert o estan establint portals nacionals que poden actuar com a agregadors d'Europeana. La majoria també continua treballant en relació amb les normes necessàries per a aconseguir la interoperabilitat a tot Europa. Alguns estats membres han començat a fer participar els titulars de continguts del sector privat en el seu treball per a facilitar la disponibilitat d'obres protegides per drets d'autor. Malgrat tot, s'ha observat un progrés molt limitat respecte a les obres òrfenes. En aquest sentit, alguns estats membres han manifestat que acollirien favorablement una solució a escala europea. De la mateixa manera, s'ha avançat poc pel que fa a l'adquisició de drets amb vista a la digitalització i col·locació en línia d'obres esgotades o que ja no es distribueixen, o a la superació de les barreres a la utilització d'obres del domini públic. Concretament, s'hauria de prestar especial atenció a aquesta última qüestió, ja que és de vital importància continuar proporcionant accés a aquest tipus d'obres.

Conservació digital: la major part d'estats membres ha començat a treballar en estratègies de conservació digital i, en alguns casos, hi ha plans de conservació digital específics. Tanmateix, el seguiment operatiu i el suport financer d'aquestes estratègies són limitats. Una gran majoria d'estats membres permeten ja la còpia múltiple amb finalitats de conservació, i la resta dels estats membres fins i tot estan considerant actuar en matèria legislativa. De la mateixa manera, la majoria d'estats membres han actualitzat la seva legislació en matèria de dipòsit legal, encara que els tipus de material compresos i els criteris de dipòsit varien considerablement d'un país a l'altre. Molts estats membres també han aplicat legislació que permet la collita en el Web per part d'institucions seleccionades (normalment, la biblioteca nacional). Si no, l'accés al material recollit en la web continua sent restringit generalment a causa de consideracions de drets de propietat intel·lectual i de la intimitat.

Malgrat que els estats membres han fet progressos considerables per a facilitar l'accés a la informació cultural en línia, és necessari adoptar més mesures pel que fa al següent:

• recursos financers i objectius quantitatius de digitalització;

• suport a Europeana;

• mecanismes legislatius i altres accions que facilitin la digitalització i l'accessibilitat de les obres òrfenes i les obres esgotades o que ja no es distribueixin;

• aspectes financers i organitzatius de la preservació digital.

El 2006 es va formar el Grup d'Alt Nivell sobre Biblioteques Digitals, que ha donat orientació pràctica als estats membres en l'aplicació de la Recomanació indicada anteriorment. El treball d'aquest Grup s'ha centrat especialment en les associacions publicoprivades, en la informació científica i en qüestions de drets d'autor.

L'avenç sobre qüestions tècniques és un requisit previ per al desenvolupament dels serveis d'Europeana, sobretot per a aconseguir una digitalització més barata i de millor qualitat, i tècniques de conservació. La Comissió ha donat suport a tots aquests avenços per mitjà dels programes marc de recerca i desenvolupament i del programa eContentplus. A més, ha reafirmat el seu compromís de continuar prestant ajuda per mitjà d'iniciatives polítiques i programes de finançament per al desenvolupament d'Europeana i altres projectes que promouen l'accessibilitat i la conservació del material cultural digital.

Mètode

La iniciativa pren com a marc de referència la Recomanació 2006/962/CEdel Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l'aprenentatge permanent.

Pretén ser una iniciativa transversal. Engloba no solament l'educació i la formació, sinó també alguns sectors d'activitat com la cultura, les empreses, els mitjans de comunicació, la recerca, les polítiques socials i regionals, la societat de la informació i el desenvolupament rural.

L'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació s'aplica en el marc de programes comunitaris existents, en particular el Programa d'aprenentatge permanent 2007-2013i el Pacte europeu per a la joventut. Aquesta iniciativa també es basa en els resultats de l'Any Europeu del Diàleg Intercultural (2008), i el programa Cultura 2007-2013 per a impulsar la creativitat i la capacitat d'innovació en un entorn culturalment divers.

No s'assignarà cap pressupost específic a la iniciativa. Els recursos necessaris procediran del marge financer proporcionat per programes en l'àmbit de l'educació i la formació i altres programes pertinents.

Cada estat membre ha designat un coordinador, que garanteix la coordinació a escala nacional i entre els estats membres mitjançant un grup director creat a escala comunitària.

Objectius específics

Els objectius específics de l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació són:

• Facilitar un entorn favorable a la innovació.

• Demostrar la importància de la diversitat cultural.

• Promoure la creativitat i un sentit de la iniciativa des d'una edat primerenca, per mitjà de l'educació formal i informal i les activitats juvenils informals.

• Demostrar la importància de la creativitat, la innovació i l'esperit empresarial, en especial pel que fa al creixement econòmic i a l'ocupació.

• Promoure l'adquisició de competències essencials en l'àmbit social i laboral.

• Promoure el paper de la indústria del disseny.

• Fomentar la creativitat i la innovació tant en organitzacions públiques com privades.

Esdeveniments sobre la creativitat i la innovació

L'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació s'aplicarà a escala europea, nacional, regional o local entorn de mesures dels tipus següents:

• Organització de conferències, esdeveniments i iniciatives per a promoure el debat i aconseguir més sensibilització per part dels diferents segments de població sobre la importància de la creativitat i la capacitat d'innovació.

• Creació de campanyes d'informació i promoció per a difondre els missatges clau i les bones pràctiques.

• Elaboració d'enquestes i estudis d'àmbit comunitari o nacional.

Promoure la creativitat i la innovació per mitjà de l'educació i la formació

La Comissió insisteix en la importància de fomentar la creació i la innovació en els sistemes d'educació i formació, que són requisits previs perquè funcioni correctament el triangle del coneixement (educació, recerca, innovació).

L'Any hauria de donar lloc a una reflexió de fons sobre els mètodes d'ensenyament i l'avaluació dels assoliments educatius. La motivació i l'esperit d'iniciativa, que són fonamentals per a la capacitat de creació i innovació, s'haurien de valorar al llarg de tot l'itinerari educatiu dels joves i els menys joves.

Beneficiaris i parts interessades

L'any europeu està dirigit principalment als estats membres de la Unió Europea. Tanmateix, hi haurà d'haver una complementarietat entre l'Any Europeu del Diàleg Intercultural i tots els capítols exteriors de les iniciatives de foment del diàleg intercultural. Es tracta, per exemple, d'iniciatives desenvolupades amb els països dels Balcans o amb els països socis de la Política Europea de Veïnatge (PEV).

El diàleg intercultural no se centra específicament en cap sector, sinó que afecta tots els sectors de la societat. Es convida a participar en aquest diàleg tots els ciutadans europeus i tots els que viuen a la Unió Europea.

Objectius i mitjans

L'Any Europeu del Diàleg Intercultural té per objectiu augmentar la visibilitat, l'eficàcia i la coherència de tots els programes i accions de la Comunitat que contribueixin al diàleg intercultural, com el Programa per a la ciutadania per al període 2007-2013 i el programa Cultura 2007. Aquesta iniciativa es podrà abordar en cada acció comunitària pertinent, sempre que sigui compatible amb els seus objectius i la seva gestió.

L'Any girarà entorn d'una sèrie d'accions:

• una campanya d'informació i de promoció a escala comunitària i la seva versió nacional;

• una cooperació amb el sector privat i la producció d'instruments i suports adequats;

• una sèrie d'enquestes i d'estudis per a fer una avaluació i seguiment a llarg termini de l'Any Europeu del Diàleg Intercultural previst a tot tardar per al final del 2009;

• una subvenció, fins al 80%, per a un nombre limitat d'accions emblemàtiques d'envergadura europea centrades en la sensibilització, sobretot dels joves, respecte dels objectius de l'Any Europeu;

• un cofinançament d'accions a escala nacional amb una dimensió marcada europea que puguin rebre una ajuda comunitària (fins a un 50% del seu cost total).

Està prevista una ajuda no financera consistent en l'autorització per a utilitzar el logotip i altres materials associats a l'Any Europeu del Diàleg Intercultural. Aquesta ajuda es concedirà a iniciatives d'organismes públics o privats, sempre que aquests últims puguin garantir a la Comissió que les iniciatives en qüestió poden contribuir sensiblement a la consecució dels objectius de l'Any Europeu del Diàleg Intercultural.

L'Any, com a acció de valoració comunitària, està dotat amb un pressupost estimat en deu milions d'euros. Segons la Comissió, es pot esperar que la dinàmica que posarà en marxa l'Any Europeu doni lloc a disponibilitats financeres suplementàries.

Tres objectius

El programa gira entorn de tres objectius de gran valor afegit europeu:

• Facilitar la mobilitat transnacional dels professionals del sector cultural.

• Fomentar la circulació de les obres d'art i dels productes artístics i culturals a l'altre costat de les fronteres nacionals.

• Promoure el diàleg intercultural.

Per a rebre ajuda comunitària, els projectes seleccionats hauran de perseguir un o diversos d'aquests objectius.

Tres nivells d'intervenció

Per a assolir els objectius indicats anteriorment, la Comissió defineix tres nivells d'intervenció, que responen a necessitats diferents:

• Suport a accions culturals. En la decisió s'indiquen tres tipus d'accions culturals que poden rebre ajuda comunitària:

  Projectes de cooperació plurianual. Aquests projectes es basen en la cooperació d'un mínim de sis operadors culturals d'almenys sis països participants en el programa. Aquests professionals del sector cultural treballen junts en diverses activitats i persegueixen un objectiu comú. Aquests projectes de cooperació tenen una durada compresa entre tres i cinc anys i es basen en un acord de cooperació. L'ajuda comunitària té per objecte donar suport a aquesta cooperació en la seva fase d'inici o d'ampliació per tal d'establir unes bases duradores. La selecció dels projectes que poden optar a aquesta ajuda es duu a terme per mitjà de convocatòries de propostes. Els criteris de selecció es basen principalment en el nivell de coneixements específics dels participants en el projecte cultural, la seva capacitat financera i professional, i també la qualitat i el valor afegit europeu de les activitats, o també la seva coherència amb els objectius que persegueix el programa. El suport comunitari no podrà excedir el 50% del pressupost subvencionable del projecte ni de 500.000 euros anuals per a totes les activitats del conjunt d'aquests projectes de cooperació.

  Accions de cooperació. Es tracta d'accions de cooperació cultural entre operadors europeus, amb una durada màxima de dos anys. Es presta especial atenció a la creativitat i a la innovació. Cada acció ha d'haver estat feta en règim d'associació per almenys tres operadors culturals de tres països participants diferents. Es fomentaran especialment les accions destinades a explorar noves formes de cooperació a fi de desenvolupar-les a llarg termini. Les accions se seleccionen mitjançant convocatòries de propostes. Els criteris de selecció són idèntics als indicats per als projectes de cooperació plurianual. El suport comunitari estarà comprès entre 50.000 i 200.000 euros i es concedirà per un període màxim de dos anys.

  Accions especials. També es donarà suport a accions especials emblemàtiques i d'envergadura. Perquè es considerin com a tals, aquestes accions hauran de tenir un eco especial entre els pobles d'Europa i hauran de contribuir a prendre consciència sobre la diversitat cultural i la pertinença a una mateixa comunitat. Es tracta, per exemple, d'iniciatives com les capitals europees de la cultura. Les modalitats de selecció es duran a terme en funció de l'acció de què es tracti, mentre que el finançament no podrà excedir el 60% del pressupost del projecte.

• Ajuda a organismes actius a escala europea en l'àmbit de la cultura. Aquesta ajuda es concedeix a organismes que tinguin una vertadera importància en l'àmbit de la Unió Europea (UE) o a aquells en els quals participin almenys set països europeus. Rebran ajuda si fan funcions de representació a escala comunitària, divulguen informació que pugui facilitar la cooperació cultural a escala comunitària o participen en projectes de cooperació cultural exercint la funció d'ambaixadors de la cultura europea. La selecció es fa mitjançant convocatòries de propostes.

• Suport a treballs d'anàlisi, recopilació i difusió d'informació, i també a la maximització de l'impacte dels projectes en l'àmbit de la cooperació cultural i del desenvolupament polític. Aquest apartat té per objecte incrementar el volum i la qualitat de la informació i de les xifres sobre la cooperació cultural i el desenvolupament polític cultural a escala europea, i també fomentar la seva difusió, per mitjà d'Internet. Està dirigit, així mateix, a fer possible una difusió orientada específicament, a escala local, d'informació pràctica sobre el programa. Per a aquesta finalitat, s'han creat punts de contacte culturals. El seu paper és promoure el programa, fomentar la participació en les seves accions del nombre més gran possible de professionals i agents culturals i garantir un enllaç permanent amb les diferents institucions que donen suport al sector cultural als estats membres.

Envers un programa d'ús més fàcil

La Comissió confia la gestió del programa a una i estableix modalitats més senzilles per als beneficiaris. Vol simplificar els formularis i fer més transparents els procediments. Finalment, la Comissió vol aplicar el principi de proporcionalitat, respectant al mateix temps el reglament financer en vigor.

Prevenció del frau

La Comissió continuarà aplicant un sistema d'auditoria que permeti comprovar la utilització de les subvencions i demanar als beneficiaris de subvencions que en justifiquin la utilització durant un període de cinc anys. També tindrà un accés adequat a les oficines dels beneficiaris i a tota la informació necessària. Els resultats d'aquestes auditories podran donar lloc, si escau, a decisions de recuperació de fons. El Tribunal de Comptes i l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) tenen els mateixos drets.

Cooperació amb tercers països

Amb determinades condicions, el programa estarà obert a la participació dels països següents:

• els països de l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Noruega i Liechtenstein);

• els països candidats que tinguin una estratègia de preadhesió;

• els països dels Balcans occidentals.

La possibilitat de cooperació també és prevista per a uns altres tercers països que hagin conclòs amb la Unió Europea acords bilaterals que continguin clàusules culturals.

Gestió, pressupost i avaluació

La Comissió estarà assistida per un comitè de gestió. La major part de les mesures d'aplicació, i en particular aquelles relacionades amb el suport a accions culturals, s'han d'adoptar d'acord amb el procediment de gestió. Les altres decisions de selecció no s'hauran d'adoptar mitjançant un procediment de comitè.

La dotació financera prevista inicialment per al programa Cultura 2007, per al període 2007-2013, és de 400 milions d'euros. Com a indicació, aquest pressupost es desglossa com segueix:

• aproximadament un 77% per al suport a accions culturals;

• aproximadament un 10% per al suport als organismes;

• aproximadament un 5% per a anàlisi i informació;

• aproximadament un 8% per a la gestió del programa.

A mig camí, a tot tardar el 31 de desembre de 2010, la Comissió ha de publicar un primer informe d'avaluació intermèdia. Abans del 31 de desembre de 2011, aquest informe ha d'anar seguit d'una comunicació sobre la continuació del programa. Finalment, a tot tardar el 31 de desembre de 2015, la Comissió ha de presentar un informe d'avaluació final.

Context

L'article 151 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea és la base jurídica apropiada per a l'acció comunitària en matèria cultural. Aquest article es refereix a la promoció de la diversitat cultural i al desenvolupament del patrimoni cultural comú, dins del respecte del principi de subsidiarietat. En aquest marc s'inscriu el programa Cultura 2007, que és la continuació del programa Cultura 2000 i dels antics programes Rafael, Ariane i calidoscopi.

Objecte d'aquesta proposta

Per a reparar aquestes deficiències, en aquesta Decisió es preconitza una competència més gran a escala nacional entre les ciutats participants en la selecció, i també que es modifiqui la composició i la funció del Comitè de Selecció, i que s'introdueixi una fase de seguiment entre el moment de la designació i l'inici de la manifestació. A més, s'insisteix en la importància de la dimensió europea dels programes proposats per les ciutats candidates.

Aquesta Decisió substitueix una altra decisió anterior, que ja havia modificat, a partir de 2005, el procediment de selecció de les ciutats, "Capitals d'ara endavant denominades Europees de la Cultura". Decisió, no obstant això, que segueix en vigor respecte a les ciutats designades capitals europees de la cultura per als anys 2007, 2008 i 2009.

Data d'aplicació i període transitori

El nou procediment de designació es durà a terme en un període de sis anys a partir de 2007, per la qual cosa s'aplicarà per a les ciutats que portin el títol a partir de 2013. No obstant això, per als anys 2010, 2011 i 2012 està prevista una fase de transició durant la qual les ciutats designades (d'acord amb el procediment vigent) s'hauran de sotmetre a un procés de seguiment. A partir de 2011 ja no es podran seleccionar tercers països.

Com s'estableix en la Decisió 649/2005/CE, que modifica la Decisió 1419/1999/CE, a partir de 2009 hi haurà dos capitals europees de la cultura als estats membres, una en la UE-15 i una altra entre els nous estats membres, d'acord amb una llista adjunta al document.

El programa cultural i la seva dimensió europea

Tota sol·licitud haurà d'incloure un programa cultural de dimensió europea, basat en els objectius previstos en l'article 151 del Tractat CE sobre la cooperació cultural. El programa haurà de respondre a una sèrie de criteris repartits en dues categories:

• "La dimensió europea", consistent en un enfortiment de la cooperació entre els agents culturals a tots els nivells. El programa també haurà de destacar la riquesa de la diversitat cultural europea i els aspectes comuns de les cultures europees.

• "La ciutat i els ciutadans", destinada a suscitar l'interès dels ciutadans i facilitar el desenvolupament cultural a llarg termini de la ciutat.

El programa té, en principi, un any de durada. La Comissió pot recompensar la qualitat del programa presentat amb el lliurament d'un premi a la ciutat en qüestió, finançat pel programa Cultura.

Procés de selecció

El procés d'assignació del títol de Capital Europea de la Cultura es desenvolupa en quatre fases:

• Presentació de candidatures: els estats membres interessats han de publicar una convocatòria de presentació de sol·licituds a tot tardar sis anys abans de l'inici de la manifestació. Les ciutats interessades disposen de deu mesos a partir d'aquesta data per a presentar la candidatura.

• Preselecció: a tot tardar cinc anys abans de l'inici de la manifestació, es convoca al Comitè de Selecció perquè examini les propostes de les ciutats i elabori una llista restringida de les ciutats seleccionables. Aquest Comitè de Selecció es compon de tretze experts: set són nomenats per a tres anys pel Parlament Europeu, el Consell, la Comissió i el Comitè de les Regions; els altres sis són elegits per cada estat membre en qüestió per a assegurar un equilibri entre els interessos locals i nacionals, i la dimensió europea.

• Selecció final: nou mesos després de la primera reunió de selecció, es convoca novament el Comitè perquè examini els programes de les ciutats preseleccionades, que seran més detallats, i recomani la candidatura d'una ciutat per al títol de Ciutat Europea de la Cultura. En aquesta fase, el Comitè de Selecció ha de presentar un informe a l'estat membre en qüestió i a la Comissió, en el qual també ha de formular recomanacions a la ciutat elegida, si el Consell la designa com a Ciutat Europea de la Cultura.

• Designació: quatre anys abans de l'inici de la manifestació, els estats membres on s'ubiquin les ciutats candidates, en vista de les recomanacions formulades pel Comitè de Selecció, han de presentar la candidatura d'una ciutat a les institucions. El Consell, tenint en compte el dictamen del Parlament Europeu i els informes del Comitè de Selecció, designa oficialment dues ciutats com a capitals europees de la cultura.

Fase de seguiment

Els experts nomenats per les institucions ajudaran les capitals designades en l'aplicació dels seus programes, especialment garantint el valor afegit europeu d'aquests programes. Aquesta fase de seguiment es compon, al seu torn, de dues etapes:

• Seguiment intermedi: dos anys abans de l'inici de la manifestació, aquests experts hauran de fer un seguiment intermedi del Programa de les capitals europees de la cultura respecte als preparatius i a la dimensió europea.

• Seguiment final: a tot tardar sis mesos abans de la manifestació, els experts han de fer balanç de la situació i avaluar els treballs preparatoris finalitzats i les disposicions encara pendents. Han de transmetre a la Comissió, a les ciutats i als estats membres en qüestió un informe de seguiment final.

Context

La Ciutat Europea de la Cultura té l'origen en el Consell de Ministres de 13 de juny de 1985 i, amb el pas dels anys, s'ha convertit en una de les accions més populars de la Unió Europea. Davant de l'alt nivell de participació dels ciutadans europeus en aquesta manifestació i el seu impacte cultural i socioeconòmic, un nombre com més va més gran de ciutats es disputen cada any l'obtenció del títol de capital europea de la cultura. Per això, el procediment de designació de les capitals europees de la cultura s'ha anat modificant per a millorar-ne l'eficàcia i adaptar-se a l'última ampliació de la UE.

Objectius

Els objectius generals del Programa són els següents:

• Donar als ciutadans l'oportunitat d'interactuar i participar en la construcció d'una Europa com més va més propera, oberta al món, unida i enriquida per la seva diversitat cultural.

• Forjar una identitat europea, basada en valors, història i cultura comuns i reconeguts.

• Millorar la comprensió mútua entre els ciutadans europeus en el respecte i l'apreciació de la diversitat cultural i lingüística, alhora que es contribueix al diàleg intercultural.

Els objectius específics són els següents:

• Reunir persones de municipis de tot Europa per a compartir i intercanviar experiències, opinions i valors, aprendre de la història i construir el futur.

• Promoure l'acció, el debat i la reflexió relacionats amb la ciutadania europea i la democràcia mitjançant la cooperació entre les organitzacions europees de la societat civil.

• Fer la idea d'Europa més tangible per als ciutadans promovent els seus valors i fent-los honor sense deixar de preservar la memòria del seu passat.

• Afavorir la integració equilibrada dels ciutadans i les organitzacions de la societat civil de tots els estats membres, contribuint al diàleg intercultural i posant èmfasi en la diversitat i la unitat europees; es para una atenció especial a les activitats amb els estats membres que han ingressat recentment a la Unió Europea (UE).

Els objectius del Programa s'han de traduir en el suport a quatre tipus d'accions:

• Acció 1: "Ciutadans actius per Europa"

  Aquesta acció implica directament els ciutadans per mitjà d'activitats d'agermanament de ciutats i projectes de ciutadans per a debatre qüestions europees i millorar la comprensió mútua fent intervenir directament els ciutadans. Per a millorar l'agermanament de ciutats i els projectes dels ciutadans, també és necessari aplicar mesures de suport destinades a intercanviar les millors pràctiques, posar en comú experiències entre les parts interessades a escala local i regional, i desenvolupar noves aptituds, per exemple, per mitjà d'activitats de formació. Com a indicació, es dedica a aquesta acció almenys el 45% del pressupost total assignat al Programa.

• Acció 2: "Societat civil activa a Europa"

  Aproximadament el 31% del pressupost total assignat al Programa es dedica a aquesta acció, que inclou:

  Un suport estructural a les organitzacions europees d'investigació sobre política pública (fòrums de reflexió).

  Un suport estructural a les organitzacions europees de la societat civil.

  Un suport a projectes iniciats per organitzacions de la societat civil a escala local, regional o nacional.

• Acció 3: "Junts amb Europa"

  Aproximadament el 10% del pressupost total assignat al Programa es dedica a aquesta acció, que fomenta principalment:

  Actes de gran visibilitat, com la commemoració d'esdeveniments històrics, manifestacions artístiques, la distribució de premis destinats a destacar assoliments importants o conferències a escala europea.

  Estudis, enquestes i sondejos d'opinió.

  Eines d'informació i difusió.

• Acció 4: "Memòria històrica activa d'Europa"

  Aproximadament el 4% del pressupost total assignat al Programa es dedica a aquesta acció, que inclou projectes destinats a mantenir activa la memòria europea. Es tracta sobretot de projectes destinats a protegir escenaris i arxius principals associats amb les deportacions massives i els antics camps de concentració, i també els projectes destinats a commemorar les víctimes d'exterminis a gran escala i de deportacions massives.

Participació

El Programa està obert a la participació dels països que s'esmenten a continuació, segons els principis generals i les condicions generals aplicables a la participació d'aquests països en programes comunitaris:

• els estats membres;

• els països de l'AELC signataris de l'Acord EEE;

• els països candidats que tinguin una estratègia de preadhesió;

• els països dels Balcans occidentals.

El Programa està dirigit principalment a les parts següents:

• municipis;

• organitzacions europees d'investigació sobre política pública (fòrums de reflexió);

• grups de ciutadans i altres organitzacions de la societat civil com les ONG, les plataformes, les xarxes, les associacions i federacions o els sindicats.

Gestió, pressupost i avaluació

La Comissió està assistida per un comitè i ha d'adoptar la major part de les mesures d'aplicació d'acord amb el procediment de gestió. Això inclou decisions de selecció relacionades amb les subvencions operatives, els acords plurianuals d'agermanament i els actes de gran visibilitat. Respecte a les altres decisions de selecció, la Comissió té l'obligació d'informar el Comitè i el Parlament Europeu de les decisions adoptades. El pressupost proposat per a l'execució del Programa és de 215 milions d'euros. Aproximadament el 10% del pressupost total assignat està destinat a despeses administratives.

La Comissió ha de presentar un informe d'avaluació intermedi sobre l'execució del Programa, a tot tardar el 31 de desembre de 2010. Es preveu la presentació d'una comunicació sobre la continuació del Programa a tot tardar el 31 de desembre de 2011, i una avaluació posterior al Programa a tot tardar el 31 de desembre de 2015.

pertanyin a alguna de les categories que s'indiquen en l'annex de la Directiva;

formin part integrant de col·leccions públiques que figurin en els inventaris de museus, arxius o fons de conservació de biblioteques, o en els d'institucions eclesiàstiques.

Cooperació per a les restitucions de mutu acord

Escau a les autoritats centrals de cada estat membre cooperar i fomentar la consulta entre les autoritats competents dels altres estats membres per a la restitució del bé cultural. Les autoritats centrals hauran de fer el següent:

• Buscar el bé cultural que hagi sortit il·legalment del territori d'un estat membre, i identificar-ne el posseïdor o tenidor.

• Notificar als estats membres el descobriment de béns culturals al seu territori propi, si hi ha motius per a suposar que aquests béns han sortit de manera il·legal del territori d'un altre estat membre.

• Permetre a l'estat membre objecte de la notificació determinar si es tracta d'un bé cultural al qual es pot aplicar la Directiva, a condició que s'efectuï en els dos mesos següents a la notificació.

• Adoptar les mesures necessàries per a la conservació material del bé cultural.

• Evitar que s'eludeixi el procediment de restitució.

• Actuar com a mediador entre el posseïdor* o el tenidor* del bé i l'estat membre requeridor*.

Acció de restitució davant dels tribunals

Els tribunals de l'estat membre requerit* són els únics competents per a ordenar la restitució del bé a l'estat membre requeridor en cas de negativa del posseïdor o del tenidor a desfer-se'n. La càrrega de la prova es regeix, també, per la legislació de l'estat membre requerit.

El dret de presentar una demanda de restitució queda exclusivament reservat als estats membres.

El propietari privat d'un bé cultural no pot iniciar contra el posseïdor més accions que les previstes pel dret comú. La demanda de restitució prescriu en el termini d'un any a partir de la data en la qual l'estat membre demandant hagi tingut o hagi hagut de tenir coneixement de la localització del bé o de la identitat del seu posseïdor o tenidor. Les sol·licituds només es consideren vàlides si van acompanyades del següent:

• Un document en el qual es descrigui el bé reclamat i se certifiqui que es tracta d'un bé cultural conforme al que disposa la Directiva.

• Una declaració de les autoritats competents de l'estat membre requeridor que el bé cultural ha sortit del territori de manera il·legal.

La seguretat jurídica imposa que, en qualsevol cas, l'acció en restitució prescrigui en un termini de trenta anys a partir de la data en la qual el bé cultural hagi sortit il·legalment del territori de l'estat membre demandant, llevat que els béns formin part de col·leccions públiques o siguin béns eclesiàstics, ja que llavors el termini depèn de la legislació nacional o d'acords bilaterals entre estats membres.

Aquesta Directiva no afecta les accions civils o penals de què disposin, de conformitat amb la legislació nacional dels estats membres, l'estat membre requeridor o el propietari del bé.

Aspectes financers

En cas de restitució, el posseïdor té dret a una indemnització equitativa, sempre que el tribunal pugui comprovar que va actuar amb la diligència necessària en el moment de l'adquisició. L'estat membre requeridor haurà de pagar aquesta indemnització, però pot reclamar, no obstant això, el reemborsament a les persones responsables de la sortida il·legal. La propietat del bé cultural després de la restitució es regeix per la legislació de l'estat membre requeridor.

Execució

El Comitè Consultiu dels béns culturals, previst pel Reglament (CEE) 3911/92 relatiu a l'exportació de béns culturals, assisteix a la Comissió en examinar qualsevol qüestió relativa a l'aplicació de l'annex d'aquesta Directiva.

Els estats membres han de remetre a la Comissió cada tres anys, a partir de febrer de 1996, un informe sobre l'aplicació d'aquesta Directiva. Posteriorment, la Comissió ha de publicar un informe d'avaluació de l'aplicació.

Context

Aquesta Directiva busca conciliar el funcionament del mercat interior amb la garantia per als estats membres de protecció dels béns culturals amb valor artístic, històric o arqueològic. S'afegeix a l'article 30 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea. Aquest article preveu la possibilitat d'establir prohibicions o restriccions a la importació, l'exportació o el trànsit perquè els estats membres puguin garantir la protecció d'aquests béns malgrat la lliure circulació de mercaderies.