xmlns:xi="http://www.w3.org/2003/XInclude" xmlns:qti="http://www.imsglobal.org/xsd/imsqti_v2p1" Documentació sanitària Documentació sanitària

Fonts d’informació – bases de dades sanitàries

  • Eugènia Sarsanedas Castellanos

PID_00244819
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

1.Fonts d’informació sanitàries

Totes les organitzacions sanitàries necessiten i generen informació. Com en altres camps del coneixement és important disposar de fonts fiables i accessibles d’informació en aquest camp per a poder gestionar, decidir, comparar-nos i fer-ne ús quan i on la necessitem. L’organització, publicació i accessibilitat de les dades globals sanitàries van molt unides a les polítiques sanitàries dels països i territoris. Així, doncs, les bases de dades més accessibles, disponibles i transparents que tenim tots al nostre abast sovint són les dels països com els Estats Units, on es dóna molta importància a aquesta informació i a la seva difusió. En canvi, en altres països, aquesta informació no hi és o no es troba fàcilment.
Hi ha moltes bases de dades i registres oficials, de diferents àmbits territorials. La major part solen ser registres que contenen informació que majoritàriament aporten els centres sanitaris, combinada a vegades amb informació poblacional, demogràfica, geogràfica o d’altra.
Hi ha diversos tipus de registres, com el de tumors o d’infeccions, que surten del conjunt de dades proporcionades pels centres sanitaris. Sovint, l’Administració obliga els centres a donar aquesta informació. Hi ha registres més o menys importants a l’hora d’obtenir informació per prendre decisions que afectin el món sanitari en general. Alguns registres també són més o menys exhaustius o amb dades amb més o menys qualitat.
La major part d’aquests registres oficials contenen dades normalitzades utilitzant un sistema o un altre d’estandardització en funció dels objectius que es vulguin assolir. Per exemple, si una variable només pot tenir dos valors, no caldria utilitzar cap sistema específic de normalització, sinó que acordant que un concepte és 0 i l’altre 1, ja en tindríem prou. En canvi, amb els diagnòstics clínics haurem de triar un altre sistema de normalització, ja que hi ha moltes més possibilitats.
Alguns exemples d’aquests registres en el nostre àmbit estan enumerats en la pàgina web del Ministeri de Sanitat, en un recull anomenat projecte REBECA (repertori bàsic d’estadístiques i sistemes d’informació sanitària de les comunitats autònomes).
En el document del projecte REBECA s’hi pot trobar des de l’Estadística de seguretat alimentària mensual del govern de la Comunitat Autònoma d’Aragó (pàg. 26), fins a tots els registres d’activitat sanitària de cada comunitat.
A escala de la Unió Europea, també hi ha bases de dades sanitàries que recullen la informació que cada país proporciona i amb alguna informació accessible fins i tot per Internet.
En aquest portal sanitari de la Unió Europea es pot accedir a informacions de bases de dades estandarditzades sanitàries a escala europea.
A escala internacional, també hi ha reculls d’informació de diverses bases de dades de tots els països del món, per a comparar, investigar i planificar polítiques sanitàries a escala global. Algunes d’aquestes informacions també són accessibles a partir de la pàgina web de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Totes aquestes bases de dades, tot aquest recull de dades estandarditzades, tenen l’objectiu de generar la informació necessària per a poder conèixer, avaluar, gestionar i planificar els recursos sanitaris, tot tipus de recursos, no sols econòmics sinó també de coneixement.
Així, una de les fonts d’informació més rellevants són les bases de dades generades pels registres que les administracions sanitàries utilitzen per conèixer l’activitat dels centres sanitaris en un territori concret per poder gestionar els sempre limitats recursos assignats i per planificar. Aquestes bases de dades són els anomenats conjunts mínims bàsics de dades (CMBD).

2.Conjunt mínim bàsic de dades (CMBD)

Què és el CMBD?
El conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) és un registre que recull informació sobre les patologies ateses en cada centre d’un territori concret en un període temporal. En funció del tipus de centre, l’àmbit d’atenció i territori, les dades que recull aquest registre són una mica diferents.
Les variables que es recullen en general són:

  • Variables identificatives del pacient (targeta sanitària o document identificatiu, data de naixement, població, etc.).

  • Variables identificatives de l’episodi d’atenció (data d’ingrés, data d’alta, servei clínic, etc.).

  • Variables amb dades clíniques codificades (codis de diagnòstics i de procediments) amb l’estàndard que l’Administració competent decideixi.

  • Variables específiques de cada registre.

Utilitats del CMBD
Aquest registre té moltes utilitats. Permet generar informes d’activitat sanitària a diferents nivells. En funció del tipus d’informe o llista generat pot ser útil per a:
1. Assistència. Aquest registre pot servir per a l’assistència, ja que ens pot informar de quin tipus de pacients tenim, quines patologies, quantes, en quant temps.
2. Gestió. Per a poder gestionar també cal tenir la informació anterior i poder-la tractar en funció de l’objectiu que busquem. Per gestionar haurem d’agregar dades. D’aquesta manera, sabrem quines són les patologies més freqüents i com les tractem i podrem prendre decisions amb la informació adequada. Les dades seran més o menys agregades en funció de per a què les volem fer servir. Per exemple, a un metge assistencial probablement li caldrà una llista dels casos atesos amb tant detall com sigui possible i utilitzarà aquestes dades probablement per millorar l’assistència i per gestionar-ne les agendes. En canvi, un gerent d’un hospital necessitarà grans grups de pacients que es comportin d’una manera similar per a poder prendre decisions que afectin un àmbit més ampli. L’Administració encara farà grups més grans per poder gestionar la sanitat d’un territori. Els tres nivells de gestió s’anomenen: microgestió (amb informació més detallada), mesogestió (amb informació més agrupada), macrogestió (amb informació molt agrupada).
3. Planificació. Tal com hem vist anteriorment, aquest registre amb el tractament i el grau d’agregació adequat es pot fer servir també per a la planificació sanitària.
4. Avaluació i qualitat assistencial. Amb la informació del CMBD es creen indicadors que permeten avaluar l’assistència en diversos aspectes. Permet obtenir, per exemple, la mortalitat per a diferents patologies.
5. Recerca i docència. El registre del CMBD permet recuperar casos i patologies concrets en diferents àmbits i territoris per poder-los utilitzar per a la docència i la recerca.
6. Facturació. Ja fa temps que d’una manera o d’una altra s’utilitza la informació d’aquests registres per ponderar el pagament dels centres. Ja sigui mitjançant algun tipus de contractació d’una activitat concreta, l’assoliment d’alguns objectius concrets o altres fórmules específiques.
Tipus de CMBD
El CMBD més rellevant probablement és el d’altes hospitalàries dels hospitals d’aguts.
Malgrat això, n’hi ha molts d’altres, com els de salut mental (hospitalització d’aguts de salut mental, centres de salut mental ambulatoris, centres monogràfics de salut mental) o centres d’atenció sociosanitària, com el d’atenció d’urgències.
Les dades que es recullen en cada registre es trien en funció dels objectius que cal assolir utilitzant-les, de les necessitats d’informació en cada àmbit i de la possibilitat de poder recollir de manera sistemàtica aquestes dades. No s’ha d’oblidar que és un conjunt mínim bàsic de dades i no tot el sistema d’informació possible.
Aquests registres pretenen que tots els centres obligats a enviar aquestes dades ho puguin fer de manera sistemàtica i sense gaires problemes. Hi ha d’haver un equilibri entre l’esforç que representa recollir aquestes dades i la utilitat que tenen.
Veiem característiques diferencials segons el nivell assistencial:
CMBD-AH
Implementat el 1974 a Estats Units. La creació del conjunt mínim de dades bàsiques d’hospitalització (en endavant CMBD-AH) és conseqüència indirecta de la fundació del programa Medicare, mitjançant el qual es va voler crear un sistema estandarditzat de codificació mèdica que permetria una comparació més fàcil entre hospitals.
Comptar amb dades comparables podria ajudar a determinar quins són els millors hospitals en el tractament de pacients, i alhora podria servir de model per a reduir els costos per al govern.
A Espanya, es crea el 1987, i des de l’1 de gener de 2016 en els hospitals d’ajuts públics i privats s’inicia la recollida de dades d’hospitalització i cirurgia ambulatòria.
Segons el Reial decret 69/2015, a l’article 5 s’especifica que el CMBD-AH ha de tenir com a mínim:

1. Tipus de codi d’identificació personal.

2. Codi d’identificació personal.

3. Número d’història clínica.

4. Data de naixement.

5. Sexe.

6. País de naixement.

7. Codi postal del domicili habitual del pacient.

8. Municipi del domicili habitual del pacient.

9. Règim de finançament.

10. Data i hora d’inici de l’atenció.

11. Data i hora de l’ordre d’ingrés.

12. Tipus de contacte.

13. Tipus de visita.

14. Procedència.

15. Circumstàncies de l’atenció.

16. Servei responsable de l’atenció.

17. Data i hora de finalització de l’atenció.

18. Tipus d’alta.

19. Dispositiu de continuïtat de l’assistència.

20. Data i hora d’intervenció.

21. Ingrés a la unitat de cures intensives.

22. Dies d’estada a la unitat de cures intensives.

23. Diagnòstic principal.

24. Marcador POA1 del diagnòstic principal.

25. Diagnòstics secundaris.

26. Marcador POA2 dels diagnòstics secundaris.

27. Procediments realitzats al centre.

28. Procediments realitzats a altres centes.

29. Codis de morfologia de les neoplàsies.

30. Centre sanitari.

31. Comunitat autònoma del centre sanitari.

Figura 1. Registre d’activitat d’atenció especialitzada. RAE-CMBD
Font: http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/cmbdhome.htm
Font: http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/cmbdhome.htm
CMBD-AP
Hem presentat l’estructura i les funcions del conjunt de dades bàsiques amb el focus en l’hospitalització, donat que és on disposem de més experiència en codificar i analitzar les dades.
Ja fa uns anys que també a nivell ambulatori es codifica i recull un conjunt mínim de dades bàsiques per a aplicacions similars a les del nivell hospitalari que acabem de veure, tot i que no podem dir amb la mateixa fiabilitat.
La informació ambulatòria no només completa el context del procés mòrbid del pacient sinó que ajuda a entendre els fluxos i rendiments del sistema de salut i a informar de l’impacte de la política sanitària i la presa de decisions en els diferents nivells.
Tant per volum d’assistències com per l’impacte de la informació generada, l’atenció primària de salut (en endavant APS) és la font de coneixement més important per a la salut d’un territori. Els documentalistes han de treballar més en aquest àmbit, i fer-ho amb el propòsit d’integració dels diferents CMBD recollits a cada nivell.
L’APS és una font important de prevenció i control de malalties cròniques. Habitualment els processos d’aquest nivell són:

  • L’atenció de rutina.

  • La cura dels problemes comuns urgents.

  • La cura de la salut mental.

  • Maternitat i cura infantil.

  • Els serveis psicosocials.

  • L’enllaç amb l’atenció domiciliària.

  • La promoció de la salut i prevenció de malalties.

  • L’orientació de la nutrició i hàbits saludables.

  • L’atenció al final de la vida.

Com veiem és molt ampli, encara que per la complexitat dels processos no tingui la mateixa complexitat de codificació que als centres hospitalaris.
A Catalunya, l’any 2012 es crea formalment el registre mitjançant la Instrucció 06/2012 del CatSalut d’implantació del conjunt mínim bàsic de dades d’atenció primària (CMBD-AP) i d’urgències (CMBD-UR), la qual estableix, amb caràcter obligatori, que:

“Les entitats proveïdores han de notificar la seva activitat en aquests dos àmbits al CMBD. La comunicació amb l’aplicació del registre del CMBD-AP es fa mitjançant serveis web”.

Font: http://catsalut.gencat.cat/ca/proveidors-professionals/registres-catalegs/registres/cmbd/

Altres països i autonomies tenen diferents moments d’inici, encara que tots es basen en el “European Minimum Basic Data Set” de l’any 1982.
L’objectiu general del CMBD-AP és disposar d’informació sobre la morbiditat de la població atesa, i reutilitzar-la per a la planificació, recerca, docència, processos legals i altres.
L’estructura del CMBD és molt similar en tots els nivells, tot i que a nivell ambulatori hi ha algunes diferències en les variables relacionades amb el procés i les específiques.
Veiem les variables més pròpies del nivell APS:
Variables comunes:

  • Identificatives personals (iguals).

  • Relacionades amb el procés (iguals).

  • Clíniques assistencials:

    • Catàleg de diagnòstic.

    • Codi del diagnòstic (fins a 6 diagnòstics).

    • Catàleg de procediment.

    • Codi del procediment (fins a 3 procediments).

Variables específiques:

  • Hora de la visita.

  • Tipologia del professional.

  • Data del diagnòstic (fins a 6, una per a cada diagnòstic).

  • Catàleg de diagnòstics d’infermeria.

  • Codi del diagnòstic d’infermeria (fins a 4 diagnòstics).

  • Catàleg de procediments d’infermeria.

  • Codi del procediment d’infermeria (fins a 6 procediments).

CMBD-URG
Pel que fa al CMBD d’urgències també són les variables específiques les que presenten diferències amb els altres CMBD, i és el de més recent implementació juntament amb el darrer de la consulta externa hospitalària.
Variables relacionades amb el procés:

  • Tipus d’activitat.

  • Lloc on es produeix l’incident (específica del SEM).

  • Règim econòmic.

  • Procedència.

  • Procedència d’altre dispositiu urgent.

  • Codis d’activació d’emergències.

  • Iniciativa de la utilització d’urgències.

  • Mitjà d’arribada a urgències.

  • Data d’entrada a urgències.

  • Hora d’entrada a urgències.

  • Data de triatge.

  • Hora en què es fa el triatge.

  • Data d’assistència.

  • Hora d’assistència.

  • Data de sortida d’urgències.

  • Hora de sortida d’urgències.

Variables clíniques assistencials:

  • Nivell de triatge a l’entrada.

  • Prioritat d’assistència (específica del SEM).

  • Motiu de la urgència (codi triatge).

  • Diagnòstic principal i 3 diagnòstics secundaris.

  • Causa externa (Codi E) 1 i 2.

  • Procediment principal i 3 procediments secundaris.

  • Situació del malalt a l’alta.

  • Trasllat o derivació a l’alta.

  • Unitat proveïdora de destí.

  • Sortida d’urgències amb ambulància.

A més de les finalitats ja exposades per tots els CMBD, a urgències hem de considerar els casos sense finançament públic. A Catalunya, per exemple representen el 8% de totes les urgències. De les urgències no finançades pel CatSalut, un 20,2% corresponen a assegurances d’accidents de trànsit i un 7,7% a mútues d’accidents de treball i malalties professionals.
Algunes utilitats del CMBD-UR són:
Planificació i gestió de serveis: Ajuda a identificar les necessitats d’atenció urgent a partir de la morbiditat atesa i també l’anàlisi de la utilització dels serveis urgents, els estudis de fluxos entre els diferents dispositius i la definició de grups de malalts fràgils o de risc.
Compra de serveis: Serveix per a la incorporació de factors d’ajust en els sistemes de pagament, identificació de pacients i activitat segons el règim econòmic.
Gestió clínica: A nivell més ampli tant pel facultatiu com pel gestor, amb anàlisi de la variabilitat en la pràctica clínica, anàlisi de l’adequació de l’atenció, identificació dels principals problemes de salut atesos en els diferents nivells d’atenció d’urgències, etc.
Avaluació d’intervencions: Facilita el reconeixement dels patrons d’utilització dels recursos d’urgència i la seva relació amb altres àmbits assistencials (hospitalització en hospitals d’aguts, centres sociosanitaris o de salut mental).
Recerca epidemiològica i de serveis.
Recordem els àmbits de registre a urgències:
Urgències hospitalàries: Atenció prestada a les dependències d’un centre hospitalari d’aguts fins que el pacient és alta per a anar al domicili, ingressar en algun dels serveis hospitalaris, romandre en observació – en unitats de curta estada o similar del mateix centre –, ser traslladat a algun altre centre, o es produeixi una alta voluntària, administrativa o d’evasió.
Dispositius d’urgències d’atenció primària d’alta resolució: funcionen 24 hores els 365 dies de l’any, amb guàrdia presencial dels professionals i amb capacitat per a fer radiologia simple i química seca i per a resoldre urgències de mitjana complexitat que no poden ser ateses en un recurs d’atenció primària continuada. Aquests tipus de recursos, generalment anomenats centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) presten atenció al propi centre, al domicili o telefònicament. Dit sia de passada que també s’inclouen en aquest concepte altres dispositius, amb unes característiques i capacitat resolutiva similars a les d’un CUAP, que estan ubicats en un servei d’urgències hospitalari (p.ex.: punts d’atenció continuada –PAC– o altres professionals d’atenció primària integrats al servei d’urgències).
Servei d’emergències mèdiques, SEM: l’atenció pot ser sense mobilització de recursos (telefònica) o amb mobilització de recursos, els professionals es desplacen on es troba el malalt amb o sense transport sanitari especialitzat (al domicili només a la ciutat de Barcelona). El CMBD-UR no recull les consultes telefòniques informatives ni els trasllats interhospitalaris no urgents.

3.Sistemes de classificació de pacients

En funció del motiu pel qual es necessiti la informació cal un tipus de dades més detallades, desagregades o fins i tot casos, mentre que per altres motius, caldria la informació agregada.
Per estudiar una malaltia rara, es pot voler un cas concret amb el màxim detall.
Per a un gestor d’un hospital no seria útil tenir identificats tots els pacients, amb tots els detalls, ja que no li serviria per a saber ni tan sols quants pacients han atès en un any, els hauria de comptar un per un?
Per a recuperar la informació, i sobretot per a poder-la agregar amb garanties, aquesta informació ha d’estar homogeneïtzada, estandarditzada i/o codificada.
Els sistemes de classificació de pacients són eines diverses que permeten agrupar pacients similars en funció d’uns criteris concrets definits per a un propòsit predeterminat (sovint per a la gestió). En general, cada grup tindrà un tipus de pacient clínicament i en cost similar.
Hi ha molts sistemes de classificació de pacients, els més utilitzats són els diferents tipus de grups relacionats amb el diagnòstic (GRD), però n’hi ha d’altres que enumerarem a continuació.
Els sistemes de classificació de pacients es basen ja en dades codificades.
Grups relacionats amb el diagnòstic (GRD)
Què són els grups relacionats amb el diagnòstic?
Són un sistema de classificació de pacients per a mesurar el producte hospitalari. Desenvolupat inicialment per Fetter (1980) i utilitzat internacionalment en les seves múltiples versions.
Característiques que tenen tots en general:

  • Estan pensats per mesurar l’activitat dels pacients hospitalitzats dels hospitals d’aguts (en principi, no s’aplica a urgències, consultes externes (CE) o hospitalitzacions de llarga estada o salut mental). Exceptuant els IR (International refined).

  • Agrupen pacients amb característiques clínicament similars.

  • Els pacients del mateix grup han de ser relativament homogenis i que, per tant, tenen el mateix consum de recursos sanitaris.

  • Els grups estan definits amb les variables que es recullen sistemàticament en l’informe d’alta.

  • Cada pacient només anirà a un sol grup.

  • El nombre final de grups ha de ser raonable, manejable, per a ser útil.

CMS GRD (o HCFA GRD)
Aquest agrupador va ser utilitzat pel Medicare als Estats Units per gestionar i pagar les hospitalitzacions que atenien als centres que administraven. Van ser desenvolupats per un equip d’investigadors de la universitat de Yale, cap a la dècada de 1970, amb el suport de la que era llavors la Health Care Financing Administration (HCFA) dels EUA, que actualment s’anomena Centers of Medicare & Medicaid Services (CMS). En general, gent gran amb patologia sobretot respiratòria i cardíaca. Per aquesta raó, aquestes patologies estan especialment desenvolupades. L’objectiu principal d’aquests grups era mesurar el consum de recursos per sobre del detall i la severitat clínica.
AP GRD
All patient diagnostic related groups. Aquesta agrupació es va desenvolupar per poder gestionar tots els pacients atesos per la sanitat americana, inclosos els nens i joves. Aquest sistema pretenia incloure tots els pacients i reflectir-ne millor la severitat; per això, està format per un nombre més alt de grups. Es van desenvolupar a partir de l’any 1982, fruit d’una col·laboració de les autoritats sanitàries de l’estat de Nova York (New York Department of Health [NYDH]) i l’empresa 3M-HIS. Les principals diferències amb la classificació anterior són:

  • Crea uns grups específics per als nounats.

  • Crea grups per considerar pacients especialment complicats. Aquests pacients es classificaran en grups amb el que s’anomenen complicacions majors.

APR GRD
All patient refined DRG. Aquest tipus d’agrupació té l’origen a Austràlia i permet fer un estadiatge dels pacients en funció de diferents conceptes importants, no sols per als gestors, sinó també per als clínics: severitat de la malaltia, risc de mortalitat, intensitat de consum de recursos. Aquest últim punt és determinat per un conjunt de circumstàncies que fan que aquest pacients tinguin un consum de recursos sanitaris més o menys gran. Aquestes circumstàncies són: el volum i tipus de serveis diagnòstics, terapèutics i d’estructura (llits) utilitzats en la gestió d’aquest pacient concret.
IR - GRD
International refined. És un sistema de classificació de pacients que permet tenir en compte tot tipus d’activitat atesa en un hospital. Des de CE fins a hospitalització.
Altres agrupacions de pacients:
RUG
Resource utilization groups. Sistema de classificació de pacients orientat als centres de mitja i llarga estada que, a part de les variables clíniques habituals (diagnòstics i procediments), incorpora altres variables d’intensitat de consum de recursos d’infermeria, fisioteràpia i grau de dependència (http://www.iasist.com/es/recursos/glosario/resource-utilisation-groups-rug-iii).
CRG
Clinical risk groups. Classificació que assigna cada individu d’una població determinada a un grup de risc en funció de les seves característiques clíniques i demogràfiques. Pretenen, a partir d’aquí, preveure la intensitat d’ús dels serveis sanitaris de la zona. S’utilitza com a base del pagament capitatiu. Així, les autoritats sanitàries pagarien als centres sanitaris en funció del tipus de població, patologies prevalents i la probable utilització dels seus serveis tenint en compte l’anterior. És l’únic sistema de classificació de pacients que tindria en compte qualsevol tipus d’atenció sanitària, ja sigui de primària com d’atenció especialitzada.
ACG
Els grups d’atenció ambulatòria (GAA, o més coneguts com a ACG, sigles de l’anglès: Ambulatory Care Groups) són un sistema de classificació de pacients ambulatoris desenvolupat per Starfield i Weiner el 1991 que identifica pacients amb consums de recursos sanitaris similars i basat en el consum d’aquest recursos durant un any.
Agrupació de pacients que pretén predir el consum dels recursos sanitaris de la població a partir de la comorbiditat i d’altres paràmetres de la població. Per exemple, les persones d’edat avançada és més probable que facin un ús més elevat dels recursos sanitaris que els joves.

4.Validació de la informació

La validació de la informació, en tots els contextos, és sempre l’assignatura pendent de tots els sistemes d’informació. Des del punt de vista del documentalista és un tema que costa molt d’entendre ja que les implicacions d’una mala informació són molt grans.
Una informació de baixa qualitat no informa adequadament i no permet la presa de decisions informades i correctes basant-se en ella. No acomplirà mai els objectius que persegueix la informació. No obstant això, no s’hi dóna la importància que li correspondria.
Per a evitar tenir una informació de baixa qualitat s’han d’establir controls sistemàtics que ens permetin assegurar uns mínims de qualitat de la informació dels nostres sistemes d’informació. Els filtres automàtics al registre de dades i l’obligatorietat de camps ajuda a la fiabilitat i exhaustivitat.
Aquests controls de la qualitat de la informació es poden fer bàsicament a tres nivells:
1. En el registre de la informació
Això es pot fer introduint filtres predefinits i/o avisos.
Quan estem introduint el nom d’un pacient a la nostra base de dades, que el sistema ens avisi quan ja el tenim introduït. D’aquesta manera, evitem crear un duplicat que faria que la informació d’aquest pacient estigués dividida i, sovint, no accessible als professionals assistencials.
També es pot implementar el fet que només es pugui donar informació d’uns valors d’una taula predefinida, com seria el cas dels carrers o els codis postals o els països.
Una altra possibilitat seria validar l’entrada de dades amb una estructura determinada o creuant la informació amb un altra dada. Com, per exemple, no permetre introduir una data de naixement posterior a la data de l’ingrés d’un pacient.
2. A posteriori
Els controls a posteriori poden ser molt variats, des de llistes per a identificar possibles duplicats fins a validacions creuades d’edat (per exemple, tenir un pacient nounat amb una edat adulta), sexe (CIP amb un sexe i diagnòstics incompatibles amb aquest sexe).
3. Auditories
Cada cop les administracions donen més importància al control de la informació, així poden fer auditories de la qualitat de la documentació clínica i/o de la codificació de la informació clínica.
Del resultat d’aquestes auditories en pot dependre una possible acreditació per a poder fer assistència i/o docència en un centre sanitari determinat.
Tot i això, no trobem estudis complets sobre la qualitat de la informació dels CMBD recollits a diferents països. Alguns estudis, com el que fem referència amb una anàlisi del CMBD de 20 països, mostren que encara cal avançar en qualitat de registre i codificació. Conclouen que:

“Encara que la sensibilitat va ser alta per a moltes de les malalties més freqüents, s’oblida informació important pel diagnòstic. L’èmfasi s’ha de posar en millorar el flux d’informació a través dels centres d’atenció durant les transicions dels pacients”.

Veiem que el tema de la integració de la informació i la coordinació de nivells segueix sent una assignatura pendent de qualsevol model de salut (Wodchis, Naglie i Teare).
El CMBD s’utilitza a cada nivell dins de les organitzacions sanitàries ja que formen part de les activitats continuades de millora de la qualitat i per a millorar els resultats.
La comparació d’alguns indicadors, entre diferents centres assistencials i per a determinar l’assoliment dels objectius marcats i la identificació d’àrees que necessiten millores, és possible gràcies a aquesta normalització i per a disposar d’un mínim homogeni de dades amb garanties suficients de validesa.
La introducció de nous sistemes de classificació, com ara la CIM-10-MC/SCP, i de noves terminologies que gaudeixen d’una major especificitat i granularitat reforcen la importància de la coherència, la integritat i exactitud de la qualitat de les dades.
L’ús de les noves tecnologies, com ara la telemedicina, monitorització remota i dispositius mòbils, és també un canvi de model que fa que es necessitin altres dades als CMBD.
El principal resultat de la gestió de la qualitat de les dades és el coneixement sobre la qualitat de l’assistència sanitària.
En el primer mòdul, ja hem explicat la importància de les anàlisis big data de les dades de la història clínica electrònica que conté molts terabytes de dades.
En conseqüència, el sector de la salut necessita programes de govern de dades per a ajudar a controlar la quantitat cada vegada més gran de dades electròniques.
El govern de dades, al més alt nivell, cal que marqui el propòsit per a la recopilació de les dades, la seva propietat, i l’ús previst.
La transparència i rendició de comptes són l’únic camí.

Resum

En aquest capítol hem exposat algunes de les fonts d’informació sanitàries. En aquest context, s’ha destacat la importància dels registres d’activitat de les institucions sanitàries, els anomenats Conjunt mínim bàsic de dades (CMBD). Hem treballat les diverses utilitats d’aquest registre, especialment per a la gestió, avaluació, planificació, investigació i facturació.
El requeriment legal de declarar el CMBD a tots els nivells: alta hospitalària, urgències, ambulatori, sociosanitari i salut mental, encara està en procés de consolidació.
Més endavant hem analitzat alguns dels sistemes d’agrupació de pacients més utilitzats. El sistema d’agrupació més rellevant i que té més impacte en el món sanitari és el sistema de Grups relacionats amb el diagnòstic (GRD) en qualsevol de les seves versions. Aquest sistema és el que utilitzen la major part de països per a la gestió, planificació i avaluació de l’assistència sanitària.
Finalment, hem ressaltat la gran importància de la validació de la informació. En aquest cas, caldria destacar que una informació de mala qualitat no només no assolirà l’objectiu de recolzar les decisions, sinó que pot produir l’efecte contrari, que seria la presa de decisions errònies basades en una mala informació. Cal tenir clar, especialment des de la perspectiva dels gestors d’informació (els documentalistes), que la qualitat de la informació és un dels temes més rellevants dels sistemes d’informació.

Bibliografia

Acute care hospital inpatient prospective payment system (2010). Department of Health and Human Services. Centers for Medicare & Medicaid Services.
Alberola, V.; Aleixandre, R.; Porcel, A. (1999). Diccionario y vocabulario plurilingüe de documentación médica. València: Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia.
AHIMA (2009). Resolution for Professional Guidelines/Best Practices for Electronic Documentation. http://library.ahima.org/xpedio/groups/public/documents/ahima/bok1_045413.hcsp?dDocName=bok 1_045413
AHIMA (2012). “Data Quality Management Model (Updated)”. Journal of AHIMA (vol. 83, núm. 7, pàg. 62-67).
AP-DRG assignment [en línia] (2012). 3M Health Information Systems (ed.). Washington State Department of Labor and Industries. http://www.lni.wa.gov/ClaimsIns/Files/ProviderPay/FeeSchedules/2012FS/fsDrg.pdf
Averill, R. F.; Goldfield, N.; Hughes, J. S. i altres (2003). All patient refined diagnosis related groups (APR-DRGs). Version 20.0. Methodology overview. 3M Health Information Systems.
Casas, M. (1991). Los grupos relacionados con el diagnostico: experiencia y perspectivas de utilizacion (pàg. 290). Barcelona: SG Editores.
Clinical risk groups. Summary description of clinical risk groups (CRGs) (2000). National Association of Children’s Hospitals and Related Institutions (NACHRI).
Cots Reguant, F. (2002). Análisis del coste hospitalario [en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. http://www.tdx.cat/TDX-0918101-160220/
Health care: equal access - key to keeping Sweden healthy [en línia] (s. d.). Estocolm: Swedish Institute. http://sweden.se/wp-content/uploads/2013/11/Health-care-high-resolution.pdf
Hernández, A.; Medina, A.; Nogueira, D.; Marques, M. (2010, març). “El uso del case mix como un método de reducción de programas de producción hospitalaria y herramienta de apoyo a la gestión y mejora de procesos” [en línia]. Contribuciones a la Economía. http://www.eumed.net/ce/2010a/
Hsiao, W. C.; Sapolsky, H. M.; Dunn, D. L.; Weiner, S. L. (1986). “Lessons of the New Jersey DRG payment system”. Health Affairs (vol. 5, núm. 2, pàg. 32-45). DOI: http://dx.doi.org/10.1377/hlthaff.5.2.32
Hughes, J. S.; Averill, R. F.; Eisenhandler, J.; Goldfield, N. I.; Muldoon, J.; Neff, J. M.; Gay, J. C. (2004). “Clinical risk groups (CRGs): a classification system for risk-adjusted capitation-based payment and health care management”. Medical Care (vol. 42, núm. 1, pàg. 81-90). DOI: http://dx.doi.org/10.1097/01.mlr.0000102367.93252.70
Lafortune, G. (2013). OECD health data 2013. How does Australia compare. OCDE (pàg. 2011-2012) [en línia]. París http://www.oecd.org/els/health-systems/Briefing-Note-AUSTRALIA-2013.pdf
Paolillo, E.; Russi, U.; Cabrera, D.i altres (2008). “Diagnosis-related groups (DRGs) experience with IR-DRG in the Sanatorio Americano, FEMI. Groupes en relation par le diagnostic (DRG)” [en línia]. Revista Médica Uruguaya (vol. 24, pàg. 257-265). http://www.rmu.org.uy/revista/24/4/2/en/5/abstract/
Rhodes, G.; Wiley, M.; Tomas, R.; Casas, M.; Leidl, R. (1997). “Comparing EU hospital efficiency using diagnosis-related groups”. The European Journal of Public Health (vol. 7, supl. 3, pàg. 42-50). DOI: http://dx.doi.org/10.1093/eurpub/7.suppl_3.42
Salvador Oliván, J. A. (1997). “Sistemas de información hospitalarios: el C.M.B.D.” [en línia]. Scire. Representación y Organización del Conocimiento (vol. 3, núm. 2, pàg. 115-130). http://www.ibersid.eu/ojs/index.php/scire/article/view/1081
Wodchis, W. P.; Naglie, G.; Teare, G. F. (2008). “Validating diagnostic information on the Minimum Data Set in Ontario Hospital-based long-term care” [article en línia]. Medical Care (Vol. 46, núm. 8, pàg. 882-7). https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18665069
Altres fonts consultades
3M Health Information Systems Worldwide.
Apdrg Suisse. Secrétariat général APDRG Suisse.
Association of Public Health Observatories. [Data de consulta: 1 de novembre de 2013]. http://www.apho.org.uk/default.aspx?RID=39403
Centers for Disease Control and Prevention. Data Access. Health Data Interactive. Data Sources. Estats Units d’Amèrica. [Data de consulta: 1 de novembre de 2013]. http://www.cdc.gov/nchs/data_access/hdi/hdi_data_sources.htm
DRGGroupers.Com DRG FAQ Page.
European Health for All database (HFA-DB). World Health Adminstration. [Data de consulta: 2 de novembre de 2013]. http://www.euro.who.int/en/data-and-evidence/databases/european-health-for-all-database-hfa-db
Grups Relacionats amb el Diagnòstic (GRD). IASIST. http://www.iasist.com/es/recursos/glosario/grupos-relacionados-con-el-diagnostico-grd
Health Data Navigator. EuroREACH Project. [Data de consulta: 2 de novembre de 2013]. http://www.healthdatanavigator.eu/
Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Portal Estadístic de l‘SNS. Sistema d’Informació Sanitària. http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/sisInfSanSNS/aplicacionesConsulta/home.htm
Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Portal Estadístic de l‘SNS. Sistema d’Informació Sanitària. Registre d’Altes dels Hospitals del Sistema Nacional de Salut. CMBD. http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/cmbdhome.htm
Organisation for Economic Co-operation and Development. http://www.oecd.org/
Pes del GRD (històric). http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir2626/doc35090.html
Quality Registries. Estocolm: Nationella Kvalitetsregister. Sveriges Kommuner och Landsting. http://www.kvalitetsregister.se/om_kvalitetsregister/quality_registries?pageID=94989b20-6982-417a-ac12-76feaba80de4
The Federal Health Monitoring System. Alemanya. http://www.gbe-bund.de/gbe10/pkg_isgbe5.prc_isgbe?p_uid=gastd&p_sprache=E
The World Bank. Data. Health. http://data.worldbank.org/topic/health