La cultura en la societat contemporània

• Gemma Carbó Ribugent

  Llicenciatura de Filosofia i Lletres, i de Geografia i Història, per la Universitat Autònoma de Barcelona (juny de 1991).

  Curs d'especialització de Difusió i gestió del patrimoni cultural, dirigit pel Centre Europeu per a la Sensibilització cap al Patrimoni, la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu (gener-juny de 1990).

  Màster de Gestió cultural, per la Universitat de Barcelona, Departament d'Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona (juny de 1993).

  DEA de Dret de la Cultura, Institut Interuniversitari per a la Comunicació Cultural UNED - Universitat Carlos III de Madrid, dirigit per Jesús Prieto de Pedro (abril de 2008).

  Experiència professional:

  Museu Arqueològic d'Empúries. Tècnic superior difusió cultural i científica (juny de 1990 - juny de 1997).

  Fundació Museu del Cinema - col·lecció Tomàs Mallol. Directora de comunicació i servei educatiu (juny de 1997 - juny 2007).

  Consultora cultural per a la Fundació Barcelonamedia - Laboratori de Cultura. Amb participació en el disseny de diversos projectes: Linguamón, la Casa de les Llengües. La Fàbrica dels Media, centre museològic i cultural; Projecte de desenvolupament rural per a la Ribagorça romànica; Projecte de desenvolupament rural centrat en el patrimoni històric a la Vall d'Hostoles; Projecte de desenvolupament turístic patrimonial centrat en el patrimoni etnològic dels oficis per a la comarca del Gironès.

  En l'actualitat és coordinadora de projectes de la càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona, dirigida per Alfons Martinell. La càtedra Unesco s'articula en funció de dos grans eixos o línies d'investigació-acció: les relacions entre cultura i desenvolupament, i les relacions entre educació i cultura.

  I docent a la Universitat de Girona en les matèries següents:

  • Gestió de patrimoni cultural. Universitat de Girona, Departament d'Història de l'Art, Estudis de Patrimoni Cultural.

  • Patrimoni cultural, desenvolupament i sostenibilitat. Universitat de Girona, Departament d'Història. Estudis de Patrimoni Cultural.

• Tulio Hernández

  Sociòleg veneçolà, assagista, gerent cultural i columnista de premsa, especialitzat en temes de cultura i comunicació. Va cursar estudis superiors de gerència pública en l'Institut d'Estudis Superiors d'Administració (IESA). Conegut conferenciant internacional. Ha estat docent en la Universitat Central de Veneçuela (UCV), la Universitat Catòlica Andrés Bello (UCAB), i professor convidat en els cursos de postgrau de Cooperació cultural a la Universitat de Barcelona, a la càtedra Unesco de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona, i en els cursos de formació de Gestió cultural promoguts per l'OEI en diferents països llatinoamericans.

  Va ser president (1993-1996) de la Fundació per a l'Art i la Cultura (FUNDARTE), rector de les polítiques culturals de Caracas i des de llavors ha prestat serveis com a consultor de la Unesco, la Corporació Andina de Foment (CAF), el Conveni Andrés Bello, l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI), i ha estat directiu de diverses institucions culturals veneçolanes.

  Els seus articles i assajos han estat publicats en llibres i revistes especialitzades. Actualment treballa com a columnista en l'edició dominical del diari El Nacional, és coordinador acadèmic de la Càtedra Permanent d'Imatges Urbanes i director de la Fundació per a la Cultura Urbana.

• Ana Muñoz Llabrés

  Nascuda a Sevilla, Espanya, llicenciada en Història per la Universitat de Sevilla i amb estudis de postgrau de Cooperació al desenvolupament (Universitat Complutense de Madrid) i Cooperació cultural internacional (Universitat de Girona).

  La seva experiència professional va començar amb unes pràctiques en el Programa de cultura, cooperació i desenvolupament de l'Associació d'Investigadors i Especialistes a Iberoamèrica (AIETI), a Madrid. El 2003 va col·laborar en un projecte de la cooperació francesa La découverte du Burkina Faso al Ministeri de Cultura de Burkina Faso. Va ser beneficiària de la beca de Gestió Cultural del programa Beques MAEC als serveis centrals de la Direcció General de Relacions Culturals i Científiques de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional. El 2005 va aprovar l'oposició al cos de gestió de l'Estat de l'Administració General de l'Estat.

  Codirectora de cursos d'educació intercultural per a nens a La Casa Encendida de Madrid des de 2004.

  En l'actualitat és cap de servei de la Unitat de Cultura i Desenvolupament de la Direcció de Relacions Culturals de l'AECID i s'ocupa de la implementació de l'estratègia de cultura i desenvolupament que es desprèn del Pla director de la cooperació espanyola.

• Germán Rey

  Professor en el mestratge de Comunicació de la Universitat Xavieriana a Bogotà i del mestratge de Desenvolupament i cultura de la Facultat d'Economia de la Universitat Tecnològica de Bolívar a Cartagena (Colòmbia).

  Participa en el Laboratori de Cultura i Desenvolupament, promogut per aquesta universitat i la Càtedra Unesco de la Universitat de Girona. Pertany al grup gestor del Doctorat Internacional de Comunicació i forma part de la Junta Directiva de la Fundació de Nou Periodisme Iberoamericà creada per l'escriptor Gabriel García Márquez. Cofundador de la Revista de Estudios Sociales, va formar part de la Junta Directiva del diari El Espectador. Va ser defensor del lector del diari El Tiempo. Assessor del Ministeri de Cultura de Colòmbia, va fer la compilació Compendio de Políticas Culturales (2009). Consultor de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, de l'Organització d'Estats Iberoamericans i de la Secretaria General Iberoamericana. Entre els seus llibres hi ha els següents: Balsas y medusas. Visibilidad comunicativa y narrativas políticas, Los ejercicios del ver. Hegemonía audiovisual y ficción televisiva, escrit conjuntament amb Jesús Martín Barbero, Las tramas de la cultura, La fuga del mundo. Escritos sobre periodismo.

• Fernando Vicario Leal

  Nascut l'any 1957 a Madrid.

  Llicenciat en Ciències de la Informació i Màster en Alts estudis iberoamericans per la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense, ha dedicat gran part de la seva vida professional a la cooperació cultural.

  Expert cultural en diverses oficines de la cooperació tècnica, va ser director dels primers centres culturals espanyols a diversos països llatinoamericans.

  Coordinador de cultura del Conveni Andrés Bello, institució de la qual després seria segon secretari general.

  Assessor de l'Agència Espanyola de Cooperació, en el seu programa de cultura i desenvolupament, va coordinar l'estratègia de la Cooperació espanyola de cultura i desenvolupament, la col·lecció de publicacions sota el mateix títol i els diferents productes de comunicació que es van posar en marxa entre 2004 i 2008; càrrec que exerceix directament amb el director general de relacions culturals.

  En l'actualitat treballa a l'Organització d'Estats Iberoamericans, com a director de l'àrea de cultura.

  Ha publicat diversos articles i treballs en diverses revistes del sector i és professor convidat en diversos cursos de Gestió cultural, en l'àmbit iberoamericà.