Cultura i cooperació al desenvolupament

  • Fernando Vicario Leal

    Nascut l'any 1957 a Madrid.

    Llicenciat en Ciències de la Informació i Màster en Alts estudis iberoamericans per la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense, ha dedicat gran part de la seva vida professional a la cooperació cultural.

    Expert cultural en diverses oficines de la cooperació tècnica, va ser director dels primers centres culturals espanyols a diversos països llatinoamericans.

    Coordinador de cultura del Conveni Andrés Bello, institució de la qual després seria segon secretari general.

    Assessor de l'Agència Espanyola de Cooperació, en el seu programa de cultura i desenvolupament, va coordinar l'estratègia de la Cooperació espanyola de cultura i desenvolupament, la col·lecció de publicacions sota el mateix títol i els diferents productes de comunicació que es van posar en marxa entre 2004 i 2008; càrrec que exerceix directament amb el director general de relacions culturals.

    En l'actualitat treballa a l'Organització d'Estats Iberoamericans, com a director de l'àrea de cultura.

    Ha publicat diversos articles i treballs en diverses revistes del sector i és professor convidat en diversos cursos de Gestió cultural, en l'àmbit iberoamericà.

  • Ana Muñoz Llabrés

    Nascuda a Sevilla, Espanya, llicenciada en Història per la Universitat de Sevilla i amb estudis de postgrau de Cooperació al desenvolupament (Universitat Complutense de Madrid) i Cooperació cultural internacional (Universitat de Girona).

    La seva experiència professional va començar amb unes pràctiques en el Programa de cultura, cooperació i desenvolupament de l'Associació d'Investigadors i Especialistes a Iberoamèrica (AIETI), a Madrid. El 2003 va col·laborar en un projecte de la cooperació francesa La découverte du Burkina Faso al Ministeri de Cultura de Burkina Faso. Va ser beneficiària de la beca de Gestió Cultural del programa Beques MAEC als serveis centrals de la Direcció General de Relacions Culturals i Científiques de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional. El 2005 va aprovar l'oposició al cos de gestió de l'Estat de l'Administració General de l'Estat.

    Codirectora de cursos d'educació intercultural per a nens a La Casa Encendida de Madrid des de 2004.

    En l'actualitat és cap de servei de la Unitat de Cultura i Desenvolupament de la Direcció de Relacions Culturals de l'AECID i s'ocupa de la implementació de l'estratègia de cultura i desenvolupament que es desprèn del Pla director de la cooperació espanyola.

PID_00159505

Objectius

  1. Conèixer l'evolució del concepte de desenvolupament i l'adopció de les seves diferents dimensions.

  2. Identificar i estudiar els documents de referència de la comunitat internacional i la funció dels organismes internacionals en la redefinició del concepte de desenvolupament i l'adopció de la seva dimensió cultural.

  3. Comprendre la relació entre cultura i desenvolupament.

1.Evolució dels conceptes de cultura i desenvolupament

La relació entre cultura i desenvolupament ha passat per diferents etapes en funció de les diverses concepcions que s'han anat examinant.
El final de la II Guerra Mundial i els processos de descolonització posteriors van generar els primers estudis sobre el desenvolupament que van estar clarament marcats per la dimensió econòmica. El creixement econòmic es va constituir com l'indicador principal del nivell de vida del nord i de modernització.

"Esta visión moldeaba los fundamentos de la utilización actual del término «desarrollo» y de su contraparte: el «subdesarrollo». Este término constituía un espejo negativo; es decir, una afirmación de la falta de desarrollo (la no presencia o la ausencia de desarrollo). Los países «subdesarrollados» fueron transformados en un espejo invertido de la realidad de los industrializados: un espejo que los desvaloriza y los enviaba al final de la cola."

Karen Ponciano (2007, gener-febrer). "¿Tiene historia el «desarrollo»?". Revista Lacuerda (any 10, núm. 97).

Durant la dècada de 1970, la comunitat internacional va avançar des d'aquest enfocament quantitatiu del desenvolupament a una visió que necessitava ampliar-se i incorporar factors nous que no solament tinguessin en compte el creixement econòmic. La primera d'aquestes incorporacions va ser l'educació que, com veurem en l'argumentació del president de la Royal Society anglesa de 1803 (la postura del qual encara és molt lluny de la idea d'educació com a via de desenvolupament), tradicionalment havia estat considerada com una amenaça per a l'equilibri social:

"En teoría, el proyecto de dar una educación a las clases trabajadoras es ya bastante equívoco y, en la práctica, sería perjudicial para su moral y su felicidad. Enseñaría a las gentes del pueblo a despreciar su posición en la vida en vez de hacer de ellos buenos servidores en agricultura y en los otros empleos a los que les ha destinado su posición. En vez de enseñarles subordinación les haría facciosos y rebeldes, como se ha visto en algunos condados industrializados. Podrían entonces leer panfletos sediciosos, libros peligrosos y publicaciones contra la Cristiandad. Les haría insolentes ante sus superiores; en pocos años, el resultado sería que el gobierno tendría que utilizar la fuerza contra ello."

José Palos Rodríguez (1998). "El papel de la educación ante las transformaciones científico-tecnológicas". A: Daniel Gil Pérez. Democracia, desarrollo e integración. Argentina: Ed. Troquel / OEI.

En resposta i contraposició a postures com l'esmentada es va anar assolint un acord generalitzat sobre una idea de desenvolupament lligada al desenvolupament de l'educació de manera indispensable.

"Actualmente parece haber un consenso en que el desarrollo de la educación favorece directamente el desarrollo social y económico de una región o un país. También se está de acuerdo en que para que esto tenga efecto, y lejos de los argumentos de la Royal Society, es básico y previo el desarrollo de las capacidades personales. El objetivo fundamental de la educación en general y de la educación escolar en concreto es proporcionar a los ciudadanos y estudiantes una formación plena que les ayude a estructurar su identidad y a desarrollar sus capacidades para participar en la construcción de la sociedad. En este proceso el sistema educativo debería posibilitar que los alumnos, como futuros ciudadanos, reflexionen, construyan y pongan en práctica valores que faciliten la convivencia en sociedades plurales y democráticas, tal como el respeto y la tolerancia, la participación y el diálogo."

José Palos Rodríguez (1998). "El papel de la educación ante las transformaciones científico-tecnológicas". A: Daniel Gil Pérez. Democracia, desarrollo e integración. Argentina: Ed. Troquel / OEI.

Però amb la crisi econòmica dels anys vuitanta, que va afectar especialment molts dels països en vies de desenvolupament, i les mesures adoptades per revertir-la, es produeix un retrocés en la concepció i les polítiques de desenvolupament. És el moment de l'anomenat consens de Washington i els programes d'ajust estructural impulsats pel Fons Monetari Internacional. Recuperar un creixement econòmic que permetés l'estalvi intern i que, en el cas dels països del sud, possibilités fer front al pagament dels deutes externs, es converteix en l'objectiu principal d'aquestes polítiques econòmiques. Per a això, els plans d'ajust van posar en marxa mesures de privatització, de desregularització i d'obertura de mercats en la majoria de països en vies de desenvolupament.
Tanmateix, aquestes mesures no van provocar els efectes esperats. El deute exterior dels països del sud no ha deixat de créixer, i les seves economies internes, en general, no han estat capaces de generar l'estalvi intern suficient. A això cal afegir, en la majoria dels països, els efectes secundaris nocius en l'àmbit ecològic, social i cultural, com també l'augment de l'anomenat dèficit social.
Es continuen produint inclusions al concepte de desenvolupament i és en la dècada dels noranta quan el concepte de medi ambient es guanya un espai rellevant en les polítiques de desenvolupament. El medi ambient (com veurem més endavant) és un concepte en el qual ja apareixen associades les paraules cultural i natural. La consciència que és impossible preservar sense una actitud cultural s'imposa. A més, la preservació del patrimoni històric es pren com a referent per a començar a pensar en la preservació del patrimoni natural. Una relació consubstancial.
Així mateix, a aquest procés se suma la incorporació del nou concepte de benestar integral de l'ésser humà, lligat al concepte de salut. La salut com una activitat preventiva que vincula el concepte de salut amb el de desenvolupament humà.
Tot això va portar a una gran part de la comunitat internacional, encapçalada pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), a plantejar-se una concepció més àmplia i integradora del desenvolupament.

"[...] la coyuntura actual nos proporciona un momento idóneo para replantear la cuestión [...]. Desde que surgiera por primera vez la cuestión del «desarrollo» al término de la segunda guerra mundial, han tenido lugar muchos cambios tanto en el ámbito de la experiencia como en el de la teoría del desarrollo. Algunos sucesos recientes han justificado el replanteamiento, evaluación o revisión de nuestras primeras observaciones acerca de la naturaleza del desarrollo económico y social. Este es un momento tan bueno como cualquier otro para preguntarnos qué dirección está tomando la teoría del desarrollo."

Amartya Sen (1998). Teorías del desarrollo a principios del Siglo XXI. A: Emerijj; Núñez de Arco (compiladors) (pàg. 589).

És en aquest marc en el qual neix el concepte de desenvolupament humà, que considera el desenvolupament com l'enfortiment de les capacitats de les persones i l'augment de les seves possibilitats d'elecció, i no solament com la mera acumulació de productes materials.
El primer informe sobre desenvolupament humà elaborat pel PNUD el 1990 declarava:

"[...] la verdadera riqueza de una nación está en su gente. El objetivo básico del desarrollo es crear un ambiente propicio para que los seres humanos disfruten de una vida prolongada, saludable y creativa. Ésta puede parecer una verdad obvia, aunque con frecuencia se olvida debido a la preocupación inmediata de acumular bienes de consumo y riqueza."

PNUD (1990). Informe sobre desarrollo humano.

CSContemporanea_M2_1.pdf
Alhora ja es comença a parlar de polítiques de desenvolupament sostenible, és a dir, la inversió en creixement i desenvolupament econòmic de manera que les seves conseqüències a mitjà i llarg termini no perjudiquin el nivell de vida, les oportunitats i les opcions de les generacions futures.
Totes aquestes noves interseccions del desenvolupament vist des de les seves possibles dimensions més enllà del desenvolupament econòmic o de la idea de desenvolupament com a progrés (entès generalment com a progrés industrial) plantegen un escenari que dóna, així mateix, entrada a la idea de desenvolupament de capacitats.

"Si el fin es centrar la atención en las oportunidades reales del individuo para alcanzar sus objetivos habría que tener en cuenta no sólo los bienes primarios que poseen las personas sino también las características personales relevantes que determinan la conversión de los bienes primarios en la capacidad de la persona para alcanzar sus fines."

Amartya Sen (2000). Desarrollo como Libertad (pàg. 99). Madrid: Editorial Planeta.

Amartya Sen (Bengala, 1933) és un autor imprescindible en aquesta nova manera d'entendre el desenvolupament. És autor d'una gran quantitat de llibres que inclouen temes d'índole primordialment teòrica, centrats bàsicament en l'economia del benestar i les teories del creixement i el desenvolupament, com també la filosofia política, i vincula fortament aquests temes amb una preocupació per la pobresa.
En la seva trajectòria (que inclou el premi Nobel d'economia el 1998) i la seva forta presència en els organismes internacionals es pot comprovar una clara orientació cap al debat econòmic en la seva relació amb temes ètics i polítics, dins dels quals es troba la seva aportació a l'enfocament del desenvolupament humà i la seva idea del desenvolupament com a llibertat.

"El papel instrumental de la libertad se refiere a la forma en que contribuyen los diferentes tipos de derechos y oportunidades a expandir la libertad del hombre en general y, por lo tanto, a fomentar el desarrollo. [...] La eficacia de la libertad como instrumento reside en el hecho de que los diferentes tipos de libertad están interrelacionados y un tipo de libertad puede contribuir extraordinariamente a aumentar otros."

Amartya Sen (2000). Desarrollo como Libertad (pàg. 56). Madrid: Editorial Planeta.

Gradualment, aportacions com les d'Amartya Sen i altres autors, experts i organismes, s'han integrat a aquest procés de redefinició de la noció de desenvolupament. En l'entorn de les reflexions actuals s'ha generat, fins i tot, una tendència crítica que proposa superar definitivament la noció de desenvolupament. Un dels màxims exponents d'aquest és Arturo Escobar, un autor colombià que planteja seriosos interrogants sobre els models de desenvolupament que encara es busquen actualment.

"La idea de desarrollo, al parecer, está perdiendo parte de su fuerza. Su incapacidad para cumplir sus promesas, junto con la resistencia que le oponen muchos movimientos sociales y muchas comunidades están debilitando su poderosa imagen; los autores de estudios críticos intentan a través de sus análisis dar forma a este debilitamiento social y epistemológico del desarrollo. Podría argüirse que si el desarrollo está perdiendo empuje es debido a que ya no es imprescindible para las estrategias de globalización del capital, o porque los países ricos simplemente han perdido el interés. Aunque estas explicaciones son ciertas hasta cierto punto no agotan el repertorio de interpretaciones. Si es cierto que el postdesarrollo y las formas no capitalistas y de modernidad alternativa se encuentran siempre en proceso de formación, cabe la esperanza de que puedan llegar a constituir nuevos fundamentos para su renacimiento y para una rearticulación significativa de la subjetividad y de la alteridad en sus dimensiones económica, cultural y ecológica. En muchas partes del mundo estamos presenciando un movimiento histórico sin precedentes en la vida económica, cultural y ecológica. Es necesario pensar acerca de las transformaciones políticas y económicas que podrían convertir este movimiento en un acontecimiento sin precedentes en la historia social de las culturas, de las economías y de las ecologías."

Arturo Escobar. "Antropología y desarrollo". International Social Science Journal (núm. 154). Unesco.

Vegeu també
En l'International Social Science Journal, núm. 154, de la Unesco publicat en el seu web, podem trobar l'article complet "Antropología y desarrollo" d'Arturo Escobar, del qual s'extreu la citació anterior. En l'article trobem molts dels aspectes pendents del debat sobre el concepte de desenvolupament i el seu impacte en altres disciplines, i s'urgeix tractar-lo amb compte i amb una clara intenció de reconèixer que el concepte també està subjecte a entorns diversos i la varietat de circumstàncies des de les quals s'aborda.
En el web general de l'International Social Science Journal podem trobar, així mateix, altres articles i publicacions interessants del debat sobre el concepte de desenvolupament.
Com podem veure, l'evolució del concepte de desenvolupament ha fet grans girs, avenços i reenfocaments, tanmateix el debat està obert i tant els agents propis del desenvolupament com els d'altres àmbits que s'han sumat com el de l'educació, la salut, i, com veurem a continuació, la cultura i els organismes internacionals continuen afinant orientacions i intentant generar un discurs i una metodologia que ajudi a la implementació d'una idea de desenvolupament més eficient i coherent amb les necessitats dels éssers humans. Això ha generat un tipus de projectes de desenvolupament més integrals, a partir de l'una idea de desenvolupament amb múltiples dimensions, passant de programes de cooperació al desenvolupament estandarditzats a l'observació de les dinàmiques autòctones i la participació social com podem veure en el quadre següent:
CSContemporanea_M2_2.pdf

1.1.Noves maneres de veure la cultura

Tal com indica el consens general entre agents i organismes, partim d'una definició de cultura que sorgeix en el marc de la Unesco en la Conferència Mundial sobre les Polítiques Culturals de Mèxic el 1982 i de la qual parteixen la majoria dels estudis de cultura en l'actualitat.

"La cultura pot considerar-se com el conjunt de trets distintius, espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o grup social. A més de les arts i les lletres, engloba les formes de vida, els drets fonamentals de l'ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences."

Mundiacult (1982)

La cultura ha començat a redefinir gradualment el seu paper davant l'economia i el desenvolupament. Encara la concepció de la cultura en molts espais continua essent sinònim d'arts. Però ja es dubta poc de la seva importància com a inductora de desenvolupament i cohesió social, del seu paper rellevant davant de la qüestió de la diversitat cultural, la integració de comunitats minoritàries, els processos d'igualtat de gènere i la problemàtica de les comunitats urbanes i rurals marginades.
En la història del posicionament de la cultura en les societats contemporànies, s'ha passat per estadis molt diferents. És en aquests últims cent cinquanta anys en què s'ha construït un referent cada vegada més complet, fins a desembocar en aquest segle XXI en què la cultura es converteix en la basa imprescindible que han de saber jugar els que pensin en la integritat del creixement humà.
Els sectors polítics estan començant a percebre i reconèixer que la cultura té un paper molt més important del que suposaven i constatant que les decisions polítiques, les iniciatives econòmiques i financeres, i les reformes socials tenen moltes més possibilitats d'avançar amb èxit si, simultàniament, es té en compte la perspectiva cultural per a atendre les aspiracions i inquietuds de la societat. Reconèixer i saber entendre la realitat social, l'espai i els costums en els quals les previsibles actuacions per a millorar les condicions de vida de la població tindran lloc. S'ha de ser conscient que tota actuació sobre un espai habitat comporta una transformació de costums, d'hàbits i, per tant, en major o menor mesura una implicació cultural. Aquesta s'ha de tenir en compte per a l'èxit de la intervenció, altrament, segur que el rebuig serà la reacció, si no el menyspreu per part de la població.
A més, es destaca de manera especial la contribució de la cultura com a factor de cohesió. Amb l'aprofundiment de les desigualtats econòmiques i de les tensions de convivència social, els ciutadans aprofundeixen les seves distàncies, i la separació en classes, que ja no solament tenen el caràcter de socials que els va donar el marxisme, sinó de moltes i diverses procedències, s'incrementa. Aquesta tendència es percep en molts marges construïts per les diversitats que avui componen les estructures de convivència.
Vegeu també
Com a lectura recomanada per a aquest tema es proposa la lectura del document de Juan José Arranz Las bibliotecas públicas, espacios para la cohesión social, en el qual podrem trobar un interessant plantejament sobre l'exclusió, les desigualtats i els reptes de la cohesió social, i el paper que en aquestes situacions poden tenir els equipaments culturals.
La cohesió depèn en gran manera de la capacitat de participació dels membres d'un grup, com més gran i millor sigui aquesta participació, millor serà el coneixement de les seves necessitats i, per tant, la integració dels seus problemes. Les activitats culturals estimulen la participació i activen el desenvolupament d'un pensament crític que permet la formulació dels discursos des del diàleg i no des de la confrontació.
Ningú no dubta, i d'això en parlarem més en aquest mòdul, que la cultura genera riquesa econòmica, però és potser la riquesa menys mesurable en xifres crematístiques la que més interessa estudiar en aquestes pàgines, la riquesa capaç de generar el sentiment d'inclusió; la manera en què un ciutadà que se sent això, ciutadà, aporta al total de la societat; la capacitat de producció que s'estimula quan l'autoestima és present en les maneres d'ingressar en el món; sense oblidar el que és un dels factors de creixement més importants, la creativitat. Avui, sense creativitat és impossible afrontar el progrés o el creixement. La creativitat s'estimula i desenvolupa com qualsevol altre factor humà i el gimnàs per a aquest múscul és en la cultura.

2.Marc de referència internacional

Un recorregut per l'escenari històric mundial de la cooperació cultural en el desenvolupament confirma els passos fets pels organismes internacionals per incorporar la dimensió de la cultura en les accions de desenvolupament. Per a situar-se en un context internacional, hi ha documents (com els que podreu trobar en el recurs "vegeu també" que teniu al marge d'aquest paràgraf) i organismes els discursos i plantejaments dels quals són imprescindibles.
Lectures suggerides

És important que es faci una bona revisió dels documents de referència i, fins i tot, extreure'n els paràgrafs que ens ajudin a entendre millor la relació entre cultura i desenvolupament.

Uns dels més rellevants són:

Achnur (1966). Pacto internacional de derechos económicos, sociales y culturales

.

Unesco (1996). Nuestra diversidad creativa

. París: Ed. Unesco.

Plan de acción sobre políticas culturales al servicio del desarrolloUnesco (1998).

"

". Conferència. Estocolm: Ed. Unesco.

PNUD (2004). Informe sobre Desarrollo Humano 2004

.

La Libertad Cultural en el mundo diverso de hoy

. Madrid/Barcelona/Mèxic: Ed. Mundi-Prensa.

Unesco (2005). Convención sobre la protección y promoción de la diversidad de las expresiones culturales

. París: Ed. Unesco.

Pel que fa als organismes, la Unesco té un paper rellevant en aquesta matèria i des de la seva creació promou la perspectiva multilateral de la cultura. Els començaments dels seus treballs estan estructurats a partir de la salvaguarda del patrimoni. És des d'aquesta acció necessària després dels desastres bèl·lics del segle XX, des d'on comença a repensar el valor de la cultura i la seva posició central en les polítiques de desenvolupament.
És en el multilateral on es posiciona el valor estratègic de la cultura i es comença a assumir el compromís d'integrar les polítiques culturals en les estratègies de desenvolupament. Aleshores la cultura es va conformant, ja no com una dimensió accessòria del desenvolupament humà, sinó com a part intrínseca de la societat ajudant a repensar els conceptes de desenvolupament humà i l'autèntic significat dels plans de desenvolupament.
Els primers passos fets en la matèria, sorgeixen en el marc de la Conferència General de la Unesco de l'any 1966, que aprova la Declaració dels principis de la cooperació cultural internacional i reivindica que tota cultura té una dignitat i un valor que s'han de respectar i protegir, i que tot poble té el dret i el deure de desenvolupar la pròpia cultura.
Els organismes internacionals ajuden a visualitzar el perill que significava per a la diversitat el monòton model desenvolupista. Defensen la independència política dels pobles conduint el debat internacional a aquest camp de conflicte que és la qüestió de la "modernitat" i la tradició.
Les conferències intergovernamentals, promogudes per aquests organismes advoquen per convertir la cultura en un assumpte prioritari de les agendes internacionals dels països per a l'elaboració de les seves polítiques públiques.
El 1970, la Conferència Intergovernamental sobre els Aspectes Institucionals, Administratius i Financers de les Polítiques Culturals, que va tenir lloc a Venècia i va organitzar la Unesco, planteja la noció de desenvolupament cultural i de la dimensió cultural del desenvolupament.
Aquest cop, per primera vegada es debat sobre els temes següents:

  • relacions del desenvolupament amb la cultura

  • les seves polítiques nacionals

  • les implicacions del model de desenvolupament

Aquesta va ser la primera d'una sèrie de reunions regionals destinades a posar en marxa un procés de reflexió sobre com es podrien integrar les polítiques culturals en les estratègies de desenvolupament. El punt d'atenció també es comença a centrar per primera vegada no solament en l'educació, sinó també en la cultura.
Sens dubte un punt d'inflexió va ser la Conferència Mundial sobre les Polítiques Culturals (MONDIACULT), que va tenir lloc a Mèxic el 1982 i que va aprovar la definició de la cultura i va establir un vincle irrevocable entre cultura i desenvolupament, afirmant així mateix el següent:

"Només es pot assegurar un desenvolupament equilibrat mitjançant la integració dels factors culturals en les estratègies per a assolir-lo."

Unesco (1982). Conferència Mundial sobre les Polítiques Culturals (MONDIACULT). Mèxic

La trobada va fer un pas important en l'evolució de les idees sobre la cultura, i les seves conclusions i recomanacions van servir de model i inspiració per a les polítiques culturals de les nacions durant més d'una dècada. En aquell moment, el concepte de desenvolupament era replantejat i el seu contingut enriquit per les noves visions globals.
La idea que potser en plasma millor la concepció és la visió que va deixar l'informe Brundtland de 1987, fruit dels treballs de la Comissió de Medi Ambient i desenvolupament de les Nacions Unides, quan planteja que

"El desarrollo sostenible es aquel que satisface las necesidades del presente sin comprometer la capacidad de las generaciones futuras para satisfacer sus propias necesidades."

ONU (1987). Informe Brundtland. Nuestro Futuro Común / Our Common Future.

Si la dècada dels anys vuitanta va estar marcada per les conclusions que va aportar la conferència de Mèxic, els anys noranta estan signats per la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (cimera mundial de la CNUMAD), que va tenir lloc a Rio de Janeiro el 1992 i que va representar un punt d'inflexió en la manera de concebre i entendre el medi ambient i el desenvolupament. Els líders mundials van adoptar el Programa 21, un pla per a assolir el desenvolupament sostenible el segle XXI. El Programa 21 oferia un pla d'acció integral per a aconseguir un desenvolupament sostenible i per a abordar aspectes ambientals i de desenvolupament d'una manera integral en l'àmbit local, nacional i mundial.
A partir de llavors, la Unesco inicia el procés que denomina Decenni mundial per al desenvolupament cultural (1988-1997), durant el qual es va mobilitzar la comunitat internacional davant dels objectius proposats per a treballar en l'agenda de cultura i desenvolupament: reconèixer la dimensió cultural del desenvolupament, afirmar i enriquir les identitats culturals, augmentar la participació en la vida cultural i fomentar la cooperació cultural internacional eren els objectius.
Durant el Decenni, es marca un progrés substancial en la incorporació de la dimensió cultural del desenvolupament en les polítiques. Aleshores s'inicien nombrosos projectes i s'impulsen noves xarxes. Es reforça la col·laboració entre organitzacions que presten assessorament als governs en matèria de polítiques i reforcen les capacitats endògenes, en particular en l'àmbit de l'administració cultural. Aquest procés va provocar el treball fet per la Comissió Mundial de Cultura i Desenvolupament que va concloure el 1995.
El 1997 es publica el famós informe mundial de cultura y desarrollo : Nuestra diversidad creativa, que planteja un canvi radical en les visions sobre el desenvolupament:

Un desarrollo disociado de su contexto humano y cultural es un crecimiento sin alma [...]. La cultura, por importante que sea como instrumento del desarrollo, no puede ser relegada a una función subsidiaria de simple promotora del crecimiento económico. El papel de la cultura no se reduce a ser un medio para alcanzar fines, sino que constituye la base social de los fines mismos. El desarrollo y la economía forman parte de la cultura de los pueblos.

Unesco (1995). Nuestra Diversidad Creativa. Informe de la Comisión Mundial de Cultura y Desarrollo.

L'any 2003, s'aprova la iniciativa de la Unesco de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Es tracta d'un document que marca prioritat sobre el tema de la protecció del patrimoni immaterial, i n'estableix la definició i la importància d'avançar en la sensibilització en els àmbits locals, nacionals i internacionals en la matèria.
El 2004 el Programa per a les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD) publica l'Informe sobre desenvolupament humà en el qual es destaca l'ampli potencial de la humanitat per a crear un món més pacífic i pròsper si s'incorpora el tema de la cultura en la pràctica i en la teoria més convencional del desenvolupament. La llibertat cultural constitueix una part fonamental del desenvolupament humà i en aquest es tracta per primera vegada la qüestió dels indicadors socials de la llibertat cultural i de l'estímul de les capacitats culturals.
Aquell mateix any, el 2004, es va aprovar l'Agenda 21 de la cultura, el propòsit de la qual és contribuir a formular respostes als reptes del desenvolupament cultural que la humanitat afronta aquest segle XXI. La idea inicial del projecte manté moltes similituds amb el procés que es va desenvolupar entorn del tema del medi ambient al final del segle XX. El moment coincidia llavors amb la constatació que els models de desenvolupament vigents eren excessivament depredadors dels recursos i ecosistemes naturals. La mobilització de l'opinió pública mundial, els governs i les instàncies internacionals van provocar la creació de xarxes i organitzacions amb alta participació social i de l'anomenat tercer sector.
Actualment està naixent una conscienciació similar en el camp de la cultura i s'assumeix un paper central en la globalització però sense instàncies ni instruments de debat públic. Justament és per això que és necessari desenvolupar acords que defensin la diversitat cultural i recalquin la importància de la creació i la participació cultural de la societat.
Aquests són els fonaments que han portat al Fòrum d'Autoritats Locals de Porto Alegre, al Brasil, amb l'auspici de les ciutats de Barcelona i Porto Alegre, a proposar una Agenda 21 de la cultura.
Mitjançant l'aprovació de l'Agenda 21 de la cultura, les ciutats signants assumeixen un instrument que assenyala els aspectes crítics del desenvolupament cultural al món i adquireixen el compromís ferm de fer que la cultura sigui una dimensió clau de les seves polítiques urbanes. D'aquesta manera, els governs locals afiliats a l'Agenda 21 desenvolupen actualment un paper clau per posar la globalització al servei dels ciutadans i per potenciar la necessitat d'una cultura oberta i diversa.
La fita més important que inaugura el segle XXI és:
L'adopció de la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals de la Unesco, ratificada a París l'any 2005. Insisteix especialment en els temes que vinculen la cultura i el desenvolupament, i específicament reafirma que la diversitat cultural crea un món ric i variat que incrementa la gamma de possibilitats i nodreix les capacitats i els valors humans, i que per tant constitueix un dels motors principals del desenvolupament sostenible de les comunitats, els pobles i les nacions.
El document destaca especialment la necessitat d'incorporar la cultura com a element estratègic en les polítiques de desenvolupament nacionals i internacionals, com també en la cooperació internacional per al desenvolupament, i també té en compte la Declaració del mil·lenni de les Nacions Unides (2000) i l'atenció especial que aquest document presta a l'eradicació de la pobresa. Així mateix, reafirma la importància del vincle entre la cultura i el desenvolupament per a tots els països, en especial els que estan en vies de desenvolupament, i es reafirma en la necessitat de donar suport a les activitats dutes a terme en el pla nacional i internacional perquè es reconegui l'autèntic valor d'aquest vincle.
La Carta cultural iberoamericana, adoptada per la XVI Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern que va tenir lloc a Montevideo, el 2006, estableix les bases per a l'estructuració de l'espai cultural iberoamericà i per a la promoció d'una posició més forta i protagonista de la comunitat iberoamericana davant de la resta del món en un dels seus recursos més valuosos, la riquesa cultural.
La Carta destaca el valor estratègic que té la cultura en l'economia i la seva contribució fonamental al desenvolupament econòmic, social i sustentable de la regió, i remarca especialment per mitjà d'un dels seus principis que els processos de desenvolupament econòmic i social sustentables, i també la cohesió i inclusió social, només són possibles quan són acompanyats per polítiques públiques que tenen plenament en compte la dimensió cultural i respecten la diversitat.
Els seus àmbits d'aplicació són:

  • Cultura i drets humans

  • Cultures tradicionals, indígenes, descendents d'africans i de poblacions migrants

  • Creació artística i literària

  • Indústries culturals i creatives

  • Drets d'autor

  • Patrimoni cultural

  • Cultura i ambient

  • Cultura, ciència i tecnologia

  • Cultura i educació

  • Cultura i comunicació

  • Cultura i economia solidària

  • Cultura i turisme

Com podem comprovar en aquest document i en la resta de documents que s'han exposat en aquesta unitat, l'escenari històric mundial de la cooperació cultural al desenvolupament i el seu reflex en documents, declaracions, recomanacions, informes, etc. dóna compte dels passos fets en els últims temps pels organismes internacionals per incorporar la dimensió de la cultura en les accions de desenvolupament. Aquest treball ha aconseguit que la cultura estigui cada vegada millor posicionada quant a la importància:

  • com a inductora de desenvolupament i cohesió social

  • com a imprescindible davant de la qüestió de la diversitat cultural i la integració de comunitats minoritàries

  • com a determinant en els processos d'igualtat de gènere

  • com a clau en la problemàtica de les comunitats urbanes i rurals marginades.

3.L'estratègia de cultura i desenvolupament de la cooperació espanyola: antecedents, objectius i línies estratègiques

En el procés de reflexió internacional del qual ja s'han exposat les línies principals, el paper d'Espanya ha estat decisiu com un dels referents internacionals principals, per mitjà d'una sèrie d'instruments de certa actualitat, dels quals el principal és el seu pla director, en el qual es reflecteix, entre altres, la política cultural exterior de l'Estat. Aquesta política es desenvolupa en tres grans dimensions:

  • Una política per a potenciar la projecció i l'acció cultural en l'exterior, entesa com la presència de la nostra cultura en la seva pluralitat, mostrant-se en els espais internacionals presentant una visió de la cultura espanyola en un món globalitzat.

  • Foment de la cooperació cultural com a vehicle d'intercanvi i reconeixement mutu entre els països i les seves cultures. Inserint accions bidireccionals que permetin una millor comprensió de l'altre i de les relacions culturals entre les societats civils, servint aquestes com a eines d'aproximació i respecte. Complementant altres formes de relació internacional. Treballant des del multilateral per a accions compartides i presentades per mitjà dels grans organismes internacionals com els textos que hem vist al principi del mòdul.

  • Impulsar les potencialitats de l'acció cultural com a cooperació al desenvolupament, lluita contra la pobresa i exclusió social, perquè puguin ser usades per les comunitats com a eina per al benestar social, l'augment de la renda, la dignitat social i també per a la defensa de la identitats col·lectives davant de les amenaces homogeneïtzadores.

El Pla director de la cooperació espanyola 2005-2008 (PD) estableix per primera vegada com a objectiu general augmentar les capacitats culturals dels individus i les societats en les quals s'intervé, perquè aquells puguin exercir, amb autonomia, la llibertat cultural, com també per aprofitar les possibilitats que ofereix l'acció cultural en l'exterior com a factor de desenvolupament. La cooperació ha d'integrar la perspectiva cultural en les seves actuacions i continguts, posant els recursos disponibles al servei del canvi social. Per a això, és necessari que els actors de la cooperació aprehenguin les potencialitats de la cultura amb vista a aconseguir els objectius de desenvolupament del mil·lenni, de manera que la cooperació espanyola sumi els seus esforços als que diferents organismes internacionals estan duent a terme en aquest sentit.
El nou pla director de la cooperació espanyola assumeix els mateixos principis i els desenvolupa, la qual cosa dóna continuïtat a l'emprès en la legislatura anterior.
El PD busca orientar la cooperació espanyola segons els principis de la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals, aprovada per una àmplia majoria de països en l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura o Unesco (entre altres documents bàsics). Aquests textos indueixen a veure la cultura no solament com una dimensió transversal a tenir en compte en la totalitat de les accions de cooperació, sinó també com un sector propi: cultura i desenvolupament.
En aquesta línia, el PD estableix dos àmbits d'actuació prioritaris que han donat lloc a l'elaboració d'estratègies específiques. D'una banda, la cooperació amb els pobles indígenes, ja que aquests col·lectius, respecte a la diversitat cultural i la relació entre la cultura i el desenvolupament, mereixen un tractament singularitzat. D'altra banda, les accions culturals per al desenvolupament, enfocades a donar suport a polítiques i pràctiques culturals vinculades a objectius de desenvolupament.
Amb aquest esperit neix el procés que, integrant les trajectòries i pràctiques existents, vol obrir un ampli camp de potencialitats en els actors de la cooperació, que permeti avançar cap a un tractament més precís de les possibilitats de la cultura, com una dimensió important de la lluita contra la pobresa i contra l'exclusió social. Alhora, intenta incorporar els creadors i emprenedors de la vida cultural en les dinàmiques de desenvolupament local i nacional, ja que necessàriament han de tenir un paper actiu en els processos de progrés i democratització de les seves societats.
Producte d'aquest procés és l'Estratègia de cultura i desenvolupament de la cooperació espanyola, que, a més, presta especial atenció als joves i a les dones, dos col·lectius tradicionalment poc visibilitzats en el sector cultural si bé amb especial rellevància en aquest. És una estratègia àmplia, que vol conciliar, unir i aprofitar el potencial de les sinergies de la cultura i la cooperació amb els objectius de desenvolupament.
La cooperació cultural al servei del desenvolupament que avui es planteja busca integrar diversos dels programes i formes d'actuació existents, tractant de sistematitzar-los i ordenar-los per a millorar l'eficàcia pressupostària i promoure la presència de la cultura a favor del desenvolupament. Els centres culturals, el programa de patrimoni i les escoles taller, el programa de beques, els centres de formació, la cooperació interuniversitària, els diferents cursos impartits en cada disciplina artística o el professorat convidat a congressos i seminaris han estat el referent fonamental de la primera línia d'actuació que preveu l'estratègia: la formació de recursos humans. Activitats que fins ara s'havien fet de manera esporàdica i que a partir d'aquests moments es volen englobar en actuacions coordinades, tractades com a "programes d'acció".
Així mateix, l'Estratègia se centra en unes línies de treball pròpies de la cooperació cultural vinculades a objectius de desenvolupament, però també estableix una sèrie de mecanismes i pautes perquè la resta d'accions de la cooperació espanyola assumeixin la dimensió cultural de manera transversal.
Les línies de treball específiques de l'Estratègia són les següents:

  • Formació de capital humà per a la gestió cultural amb èmfasi en projectes de cultura i desenvolupament

    Objectiu: fomentar processos de millora de professionals del sector cultural, potenciant la seva autonomia en la gestió de dimensions culturals amb incidència en el desenvolupament.

    Accions: seminaris i accions de capacitació, intercanvis de responsables de polítiques culturals i gestors culturals, ús de TIC, desenvolupament de materials didàctics.

  • Dimensió política de la cultura en la contribució al desenvolupament

    Objectiu: fomentar el desenvolupament institucional cultural i estimular la participació ciutadana.

    Accions: donar suport a l'elaboració de polítiques culturals d'àmbit local i nacional, espais públics (com a llocs polivalents) i mostres de tots els col·lectius; integrar continguts culturals en plans de desenvolupament local; ajudar a enfortir organitzacions culturals locals.

  • Dimensió econòmica de la cultura en la contribució al desenvolupament

    Objectiu: valorar aportacions de la cultura en el desenvolupament del sector econòmic.

    Accions: suport a pimes, potenciació d'artistes i joves creadors independents, protecció de la propietat intel·lectual, foment del turisme cultural, potenciació de l'ocupació en sector de rehabilitació i regeneració de patrimoni cultural.

  • Relació i complementarietat educació-cultura

    Objectiu: reforçar continguts culturals en processos d'educació bàsica i alfabetització.

    Accions: foment de l'estímul a la creativitat des d'edats primerenques, foment de presa de consciència del valor positiu de la diversitat cultural, programes d'educació artística per a joves amb risc d'exclusió social, foment de programes de lectura pública i suport a biblioteques.

  • Gestió sostenible del patrimoni cultural per al desenvolupament

    Objectiu: donar suport a processos existents i intervenir mitjançant actuacions ràpides en situacions de conflicte o catàstrofe natural.

    Accions: suport a tasques d'identificació d'elements patrimonials, estudis d'usos del patrimoni, participació de ciutadans i comunitats locals en programes de conservació i recuperació de la memòria col·lectiva, grup d'acció ràpida d'intervenció.

  • Relacions comunicació-cultura amb impacte en el desenvolupament

    Objectiu: contribuir a la inserció en els processos comunicatius de sectors exclosos, fomentar processos de coproducció.

    Accions: foment de xarxes de comunicació, estímul a la producció i difusió de continguts diversificats en mitjans de comunicació, promoció de coproducció cinematogràfica d'àmbit regional.

  • Impuls a processos de reconeixement dels drets culturals

    Objectiu: augmentar la sensibilitat per la llibertat i diversitat culturals.

    Accions: defensa d'acords internacionals i instruments jurídics, generació de coneixement en temes relacionats amb els drets culturals.

4.Els projectes de cultura i desenvolupament i alguns exemples interessants

En el moment en què s'arriba al consens, encara per treballar però ja, podríem dir, generalitzant que la cultura té un paper rellevant en els processos de desenvolupament i dóna la possibilitat que aquests avancin amb èxit, que es comencen a fer projectes cada vegada més visibles que treballen en aquesta línia. No vol dir que anteriorment no es desenvolupessin projectes en clau de cultura i desenvolupament, però sí que aquests troben vies de més impacte i, fins i tot, de suport institucional gràcies al suport que els ha donat la postura de la comunitat i organismes internacionals o organismes de cooperació com l'AECID i altres que han orientat part de les seves estratègies vers aquest binomi.
Aquests projectes es podrien distingir i emmarcar en la idea de la relació entre cultura i desenvolupament perquè tenen en compte de manera simultània iniciatives econòmiques, financeres, reformes socials i decisions polítiques juntament amb una perspectiva cultural que permet entendre millor les aspiracions i inquietuds de la societat. Molts d'ells treballen amb diverses d'aquestes orientacions alhora, de manera integral, per la qual cosa més enllà de classificar-los temàticament podríem dir que comparteixen uns eixos transversals.

  • Entenen la perspectiva cultural com a eix de les seves intervencions en tant que visibilitza la complexitat del col·lectiu en el qual s'incideix, com també la seva manera d'entendre el propi desenvolupament i les vies per a assolir-lo alhora que els seus autèntics objectius i imaginaris respecte del benestar.

  • Reconeixen els aspectes culturals d'una comunitat o col·lectiu com els integradors d'un ampli espectre de situacions i fets que permeten definir amb més precisió els vertaders obstacles d'una intervenció.

  • Incorporen un ampli espectre de la societat en la qual incideixen, i reconeixen col·lectius poc visibles, marginats o políticament i socialment febles, encara que semblin adversos al programa, integrant-los en el procés de desenvolupament a partir del respecte per la seva especificitat i partint de la idea de diversitat cultural com a valor.

  • Tenen com a base fonamental la participació ciutadana i un tractament de les persones com a subjectes actius imprescindibles per al bon desenvolupament del programa.

  • Parteixen d'una idea de millora de la vida de les persones holística, és a dir, que incorpora esferes més enllà del desenvolupament material, infrastructural o econòmic.

  • Són projectes que aprofiten totes les potencialitats culturals tangibles i intangibles d'una comunitat.

  • Es nodreixen de valors com el respecte a la diversitat, la cooperació, el diàleg, etc.

  • Són sostenibles.

  • Respecten i promouen l'equilibri del medi ambient.

Hi ha molts bons exemples de projectes de cultura i desenvolupament, en els quals trobarem un maneig transversal entre el que s'ha exposat anteriorment i les línies estratègiques que, per exemple, ha definit l'Estratègia de cultura i desenvolupament de la cooperació espanyola.
Redesearte paz
Es tracta d'una xarxa que promou la construcció d'una xarxa d'agents culturals que mitjançant les eines de l'art contemporani i la cultura enforteixi la cohesió social i la cultura de la pau. Es podria inserir dins de la línia estratègica de cultura i educació per al desenvolupament.
Un dels seus projectes és el dels laboratoris que reuneixen professionals i experts que treballen junts des de diferents àrees del coneixement com la pedagogia, les polítiques públiques, la sociologia, la cooperació cultural i sobretot des de les pràctiques artístiques contemporànies. A partir dels resultats d'aquesta trobada dissenyen metodologies i estratègies per aplicar projectes en escoles i centres de formació que permetin incloure fer art en comunitat com a eina vital i coherent amb el desenvolupament de la societat en les comunitats o regions en les quals incideixen.
Podem veure un bon exemple d'aquest treball en el vídeo Art i escola, que parla d'aquesta iniciativa en escoles i centres formatius de Colòmbia. Es pot accedir al vídeo des de la pàgina web Redesearte paz o bé directament des de Myspace.
Festival de Cinema Africà de Tarifa - Al Tabar
El Festival de Cinema Africà de Tarifa (FCAT) està gestionat per l'ONGD (Organització no Governamental de Desenvolupament) Al Tabar, i el seu objectiu principal és la difusió de la cultura africana entesa com a eina de coneixement de desenvolupament i de progrés. Per la seva banda, el Festival és un projecte que es podria emmarcar en la línia estratègica de les relacions entre comunicació i cultura amb impacte en el desenvolupament, ja que un dels seus objectius principals és donar conèixer la producció fílmica del continent africà a Espanya i al màxim nombre possible d'espectadors. Tot i així, també fa una feina important en clau de cultura i educació i de formació de capital humà per a la gestió cultural, duent a terme un nombre considerable de projectes que es desenvolupen paral·lelament al festival en diverses línies.
Una bona manera d'entendre el projecte és mirant el vídeo Making of 6º Festival de Cine Africano de Tarifa 2009, que es pot visualitzar des de la seva pàgina web.
Programa de creació i acompanyament d'empreses culturals i creatives
El Programa de creació i acompanyament d'empreses culturals i creatives sorgeix d'una iniciativa originada en la Fundació Interarts de Barcelona, dins dels seus objectius de desenvolupament humà i social a partir de l'impuls el sector cultural i creatiu de la població d'una comunitat o regió determinada. Aquesta iniciativa es reprodueix igualment a Hondures i el Senegal. Aquesta iniciativa, sumada als objectius la Facultat d'Arts de la Universitat d'Antioquia es proposa, per mitjà d'assessories i acompanyament en processos de gestió, la creació i l'enfortiment d'empreses culturals sostenibles que contribueixin amb l'organització i la visibilització del sector cultural en la seva dimensió econòmica, fomentant l'augment en la qualitat de vida per a artistes i creadors. Per aquest motiu el programa s'orienta principalment a la línia estratègica de la dimensió econòmica de la cultura en la seva contribució al desenvolupament.
Per tenir una idea del producte acabat al qual arriben iniciatives culturals gràcies a l'acompanyament del programa, resulta interessant consultar les fitxes d'empresa que presenten a cada un dels creadors, agrupacions, artistes, grups, etc. que han concretat les seves idees transformant-les en productes culturals capaços d'entrar en el llenguatge econòmic i les dinàmiques de mercat.
Exemples com aquests es repeteixen a molts països i organitzacions. Així mateix, actualment hi ha un gran interès per promoure bancs de bones pràctiques que facin provisió de projectes que puguin servir de guia per als agents de la cooperació en el desenvolupament i del sector cultural que estan treballant en aquesta línia.

Bibliografia

Compendis d'articles i publicacions de referència sobre cultura i desenvolupament
Secció dedicada a aquest tema de la pàgina web de l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI) http://www.oei.es/cultura/cultura_desarrollo.htm
Xarxa desenvolupament i cultura (projecte impulsat per la cooperació internacional que busca incorporar la dimensió cultural a les polítiques de desenvolupament a Iberoamèrica i el Carib) http://www.desarrolloycultura.net/inicio/index.php?id=1
Col·lecció Cultura i Desarrollo d'AECID http://www.aecid.es/web/es/publicaciones/Documentos/monografias/
Referències bibliogràfiques
ACHNUR (1966). Pacto internacional de derechos económicos, sociales y culturales.
"Economía y cultura: la tercera cara de la moneda, memorias del seminario" (16-18 de maig de 2000) (20a. ed.). Bogotà: Convenio Andrés Bello, 2001.
García Delgado , José Luis; Alonso, José Antonio; Jiménez, Juan Carlos (2008) (2a. ed.). Barcelona: Fundación Telefónica / Ariel.
Palos Rodriguez, José (1998). "El papel de la educación ante las transformaciones científico-tecnológicas". A: Daniel Gil Perez.Democracia, desarrollo e integración. Argentina: Ed. Troquel / OEI.
PNUD (2004). Informe sobre Desarrollo Humano 2004. La Libertad Cultural en el mundo diverso de hoy. Madrid/Barcelona/Mèxic: Ed. Mundi-Prensa.
Ponciano, Karen(2007, gener-febrer). "¿Tiene historia el «desarrollo»?".Revista Lacuerda(any 10, núm. 97).
Sen , Amartya Kumar (1976). Elección colectiva y bienestar social. Alianza Editorial.
Sen , Amartya Kumar (1979). Sobre la desigualdad económica. Editorial Crítica.
Sen , Amartya Kumar (1995). Nueva economía del bienestar. Universidad de Valencia, Servicio de Publicaciones.
Sen , Amartya Kumar (1995). Nuevo examen de la desigualdad. Alianza Editorial.
Sen , Amartya Kumar (1997). Bienestar, justicia y mercado. Ediciones Paidós Ibérica.
Sen , Amartya Kumar (2000). Desarrollo y libertad. Editorial Planeta.
Sen , Amartya Kumar (2001). El nivel de vida. Editorial Complutense.
Sen , Amartya Kumar (2003). Sobre ética y economía. Alianza Editorial.
Sen , Amartya Kumar (2004). Nuevo examen de la desigualdad. Alianza Editorial.
Sen , Amartya Kumar (2006). El valor de la democracia. Ediciones de Intervención Cultural.
Sen , Amartya Kumar (2007). Identidad y violencia: la ilusión del destino. Katz Barpal Editores.
Sen , Amartya Kumar (2007). La argumentación india. Editorial Gedisa.
Sen , Amartya Kumar; Stiglitz, Joseph Eugene; Zubero Beascoechea, Imanol (2007). Se busca trabajo decente. Ediciones Hoac.
Unesco (2005). Convención sobre la protección y promoción de la diversidad de las expresiones culturales. París: Ed. Unesco.
Unesco (1970, 24 agost - 2 setembre). "Intergovernmental Conference on Institutional, Administrative and Financial Aspects of Cultural Policies". Venècia.
Unesco (1996). Nuestra diversidad creativa. París: Ed. Unesco.
Unesco (1998). "Plan de acción sobre políticas culturales al servicio del desarrollo". Conferència. Estocolm: Ed. Unesco.