La interacció social

Com hem emfatitzat al llarg d'aquest mòdul, les significacions que intervenen en les nostres interaccions són el fruit d'una construcció social. En aquest sentit, en la mesura que aquest treball ha estat fruit d'una interacció social, hem de dir que també hi han intervingut els mateixos processos a què hem fet referència. El producte presentat, doncs, l'hem d'entendre com un discurs que ha emergit del camp significatiu que ens ha emparat en la seva elaboració: l'univers lingüístic dels estudis sobre interacció social en l'àmbit de la psicologia social.

D'aquest univers lingüístic, hem optat per presentar el tema de la interacció social, més que com un concepte, com un problema comú i encara no resolt en les ciències socials. És a dir, el fet que sigui una problemàtica més que no pas un concepte ens permet comprendre'l com un més d'aquests codis que intervenen en les nostres interaccions, carregat d'historicitat i, per tant, obert a futurs i passats intents de resolució.

Hem mostrat, d'aquesta manera, tres intents de la psicologia social per formular i resoldre el problema de la sociabilitat (que, com hem apuntat, és el problema de la interacció social). De l'explicació mecànica/conductual hem destacat els elements que activen la mecànica del condicionament de la conducta en interacció, el rol funcional dels reforçadors i l'intercanvi de conductes de reforçament com a vincle de sociabilitat. De l'explicació atribucional/cognitiva/comunicacional hem destacat el rol de les atribucions en el procés de construcció de les expectatives que ens orienten en les escenes de la interacció social. De la mateixa manera, també hem fet referència als processos d'anticipació mútua com a productes del coneixement que adquirim en la incessant dinàmica de confirmació-desconfirmació de l'expectativa, i del fil comunicacional que generen com a vincle de sociabilitat. De l'explicació discursiva/contextual hem destacat el rol constitutiu del llenguatge en l'escena de la interacció social, i també el paper dels significats en la configuració de les coordenades del context, dels discursos en la conformació del vincle de sociabilitat.

Amb totes aquestes eines, i en particular des de les que subministren les explicacions discursives, hem emprès la tasca de l'exposició crítica dels temes i factors que, en psicologia social, se solen destacar en els intents per definir i modelar l'àmbit de les "relacions interpersonals". Pel que fa a les definicions, hem destacat el rol que s'atribueix a la noció d'intimitat en la definició d'aquest tipus de relacions. Hem advertit com, des de certa definició del que és íntim, la disciplina ha elaborat jerarquies en la manera de relacionar-nos amb els altres, segons el grau d'intimitat que hi establim. Hem tingut l'oportunitat, a més, d'exposar que, per als estudis en psicologia social, aquestes relacions sorgeixen per la intervenció de factors com ara la proximitat física, l'atractiu físic, la semblança, etcètera. A més, hem tingut l'oportunitat de reflexionar críticament sobre aquests factors i també sobre les jerarquies atribuïdes a les nostres relacions íntimes, en el sentit de posar a prova, o almenys entre signes d'interrogació, la idea que defensa que els graus d'intimitat es corresponguin necessàriament amb les diferents formes de relació (amistat, familiar, semblant). De la mateixa manera, hem advertit que la rellevància que s'atorga a uns factors o uns altres varia de context en context, i la dimensió sociohistòrica de les relacions interpersonals és l'encarregada de certificar-nos, en definitiva, com i en virtut de què ens relacionem amb els altres en termes d'intimitat. Per això hem avançat maneres de preguntar sobre la intimitat des d'una mirada construccionista, i assagem alguna resposta respecte de com es pot començar a qüestionar la manera de comprendre la intimitat que es presumeix universal i circumscrita a l'àmbit privat. Hem tingut ocasió, en aquest sentit, d'apreciar com les relacions que s'estableixen sota codis d'intimitat estan travessades per discursos públics que intenten, en definir-la i reglamentar-la, generar pràctiques socials conseqüents.

En la mateixa línia hem presentat els estudis realitzats en la psicologia social sobre els temes de l'agressivitat i l'altruisme. D'aquests últims temes, fonamentals en els estudis sobre interacció social en psicologia social, hem avançat la possibilitat de comprendre'ls de manera conjunta, com un eix significatiu dual per mitjà del qual les pràctiques socials es poden mostrar de manera agressiva o altruista, depenent del context de significació que protegeixi aquest eix. Aquesta manera d'entendre els temes de l'agressió i l'altruisme és, des del començament, una exposició crítica del tracte separat que se sol concedir a aquests temes en el camp de la disciplina: especialistes en agressió, d'una banda, i especialistes en altruisme, de l'altra. Malgrat la crítica, hem mostrat cada tema separadament per poder centrar-nos en allò que s'ha dit de cada un de manera específica.

En el cas de l'agressió/violència, hem presentat com se les defineix, advertint sobre la major amplitud del concepte de violència en relació amb el caràcter més restringit que se sol atribuir al d'agressió. Tots dos es refereixen, amb tot, al tema del dany sobre l'altre en la interacció. Hem transitat, a més, per les teories explicatives d'aquestes conductes (internalistes, frustració/agressió, aprenentatge social), en un intent per formular i reformular la qüestió: som agressius per naturalesa?, hi ha factors de l'ambient que intervenen en aquest comportament o simplement aprenem a ser agressius? En reflexionar críticament sobre les respostes de cada corrent, hem incorporat reflexions sobre el paper de les normes i del context en general, en la definició i encarrilament dels nostres comportaments violents o agressius.

Un altre punt ha estat l'anomenat comportament altruista/prosocial. Hem presentat la diferència entre les definicions de conducta d'ajuda i conducta prosocial, que en psicologia social s'entén com la diferència entre comportar-nos amb expectatives de recompensa (prosocial) o no tenir-ne (altruisme). Hem destacat, a més, els factors que se solen atribuir en psicologia social com a causa de la conducta d'ajuda. Sobre això, ens hem referit als factors atribucionals associats a estereotips socials, juntament amb els factors associats a l'atribució per difusió de la responsabilitat. Dels últims, destaquem l'experiment que ens mostra com la conducta d'ajuda és menys probable quan la responsabilitat d'actuar es dilueix entre els qui presencien una situació d'emergència. En el cas dels primers, destaquem l'exemple que ens mostra com, de les explicacions que fem de per què algú necessita ajuda, es desprèn la nostra decisió d'ajudar o no ajudar. Recordeu el nostre exemple sobre l'home que ha caigut en el tren: li prestarem la mateixa ajuda si creiem que necessita un bastó que si està borratxo? Aquesta seria la qüestió.

Per a tancar l'eix agressió-altruisme, hem destacat les potencialitats de la mirada construccionista a partir de la relectura del cas de Kitty Genovese, com a exemple paradigmàtic del comportament d'ajuda. En aquest sentit, destaquem que el context d'interpretació és vital en la definició dels comportaments ja sigui d'ajuda o d'agressió. Amb aquesta finalitat, comparem els escenaris significatius en els quals es va interpretar com a "absència d'ajuda" i es va reinterpretar com a "violència de gènere", a fi d'il·lustrar que, efectivament, el context ens proporciona les eines per a definir i entendre el mateix fenomen d'una manera o una altra.

Finalment, en exposar-vos aquest mòdul com una construcció que reivindica una mirada crítica, us convidem també a tenir aquesta mirada en les activitats que us presentem a continuació.