Treball social sanitari a les mútues d'accidents de treball

  • Montse Fernández Bretones

    Montse Fernández Bretones

    Diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona. Postgraduada en Treball social i salut mental (Universitat Ramon Llull), postgraduada en Treball social sanitari (Universitat Oberta de Catalunya). Actualment és coordinadora del Servei de Treball Social a Mútua Universal, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social núm. 10.

PID_00213307
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

En aquest mòdul analitzarem el paper dels treballadors socials sanitaris dins d'un àmbit d'actuació relativament desconegut, les mútues d'accidents de treball.
Les diferents estadístiques ens mostren la importància dels accidents laborals al nostre país i els costos que aquests representen per a la persona accidentada i la seva família, per a l'empresari i per a la societat en general.
Conscients de la seva importància, els diferents legisladors han articulat mecanismes per a prevenir-los i per a reduir al màxim les conseqüències que puguin provocar.
Com podrem veure, la Seguretat Social delega la responsabilitat de cobrir els riscos derivats de l'activitat laboral que puguin presentar els treballadors en les mútues d'accidents de treball.
Quin paper tenen els treballadors socials sanitaris en l'atenció a treballadors accidentats?
Els accidents són successos vitals imprevistos i inesperats que irrompen de manera sobtada i generalment traumàtica en el curs de la vida normal de les persones i poden representar una forta agressió a la seva integritat física o psicològica i interferir en les seves activitats personals, familiars, professionals i socials.
El treball social sanitari, dins de l'àmbit d'actuació de les mútues d'accidents, es fonamenta en la consideració que les necessitats dels treballadors atesos als seus centres assistencials després d'haver patit un accident laboral, van més enllà del tractament mèdic i rehabilitador.
Com veurem, l'accident i les seves conseqüències poden provocar en el treballador accidentat i en la seva família situacions que requeriran la intervenció d'un treballador social sanitari; per això és important la seva presència dins dels equips assistencials, amb l'objectiu de garantir l'atenció integral a la salut aportant alternatives o solucions a les dificultats socials que puguin sorgir després de l'accident/malaltia.

Objectius

  1. Conèixer el paper de les mútues d’accidents de treball dins del nostre sistema sanitari.

  2. Conèixer les diferents prestacions que ofereixen les mútues d’accidents de treball.

  3. Conèixer les competències dels treballadors socials sanitaris quan es produeix un accident laboral. L’atenció a l’accidentat i al seu entorn familiar.

  4. Conèixer les competències dels treballadors socials sanitaris dins de les mútues d’accidents laborals.

  5. Conèixer les ajudes socials que ofereixen les mútues d’accidents de treball.

1.Les mútues d'accidents de treball

1.1.Antecedents històrics

A la fi del segle XIX hi havia, a Espanya, societats de socors mutu entre els camperols, pescadors, artesans i professionals liberals. Aquestes societats de socors mutu eren finançades, controlades i gestionades pels treballadors, que anaven creant nous elements de solidaritat i perfilant societats interprofessionals.
L'any 1900 es va publicar la Llei d'accidents de treball, que va establir per primera vegada la responsabilitat objectiva de l'empresari i el va obligar a indemnitzar els treballadors accidentats, independentment de l'existència de culpa empresarial; a partir d'aquest moment es van crear les primeres mútues d'accidents de treball.
Diverses legislacions han anat modificant el règim de funcionament i les cobertures que ofereixen les mútues d'accidents als treballadors, entre les quals podem destacar les següents:

  • Reglament d'accidents del treball en la indústria, aprovat per Decret de 31 de gener de 1933:

    • Estableix que l'empresari ha de contractar una assegurança obligatòria.

    • Estableix les indemnitzacions en cas de mort o incapacitat permanent (en forma de pensions vitalícies).

  • Decret 792/1961, de 13 d'abril, pel qual s'organitza l'assegurament de les malalties professionals: es crea una llista en la qual es recullen les diferents malalties professionals depenent de la indústria, element i malaltia que produeixen.

  • Llei de bases de la Seguretat Social, de 28 de desembre de 1963: incorpora l'assegurança d'accidents en el règim públic de la Seguretat Social.

En els últims anys s'han anat aprovant diferents normatives en les quals s'ampliaven les competències de les mútues d'accidents:

  • Any 1994: cobertura de la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna o accident no laboral.

  • Any 2004: cobertura de les contingències laborals (accident de treball i malaltia professional) dels treballadors autònoms (la malaltia comuna ja es trobava coberta des de 1998).

  • Any 2007: subsidi per risc durant l'embaràs i la lactància.

  • Any 2011: prestació per cura de menors afectats per càncer o per una altra malaltia greu.

Els orígens de les mútues d'accidents es remunten a la fi del segle XIX. Al llarg dels anys s'han anat adaptant a allò que establien les diferents legislacions i han anat assumint noves competències.

1.2.Les mútues d'accidents de treball en l'actualitat

Malgrat ser conegudes com a mútues d'accidents o mútues d'accidents de treball, la seva denominació correcta és “mútues d'accidents de treball de la Seguretat Social”.
En l'actualitat, les mútues d'accidents de treball es consideren entitats privades formades per l'associació voluntària d'empresaris que, sense ànim de lucre i degudament autoritzades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, tenen la funció de col·laborar en la gestió de les prestacions públiques que els han estat assignades per la Seguretat Social.
En què consisteix aquesta col·laboració en la gestió de la Seguretat Social?
El sistema actual de Seguretat Social a Espanya estableix l'obligació dels empresaris a tenir assegurats els accidents de treball i les malalties professionals que puguin patir els seus treballadors (contingències professionals).
Alguns empresaris asseguren aquesta contingència directament amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), però la majoria estan associats a mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social (MATMPSS).
Segons xifres del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, l'any 2013 el 95,24% dels treballadors afiliats al sistema de la Seguretat Social tenien cobertes les prestacions derivades d'accidents de treball i malalties professionals per mitjà d'una mútua d'accidents de treball.
Els recursos que gestionen les mútues provenen de les cotitzacions obligatòries que fan les empreses a la Seguretat Social (quotes). Els empresaris ingressen aquestes cotitzacions a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i una part d'aquestes quotes es lliura a les mútues perquè en puguin dur a terme la gestió.
El funcionament de les mútues com a entitats col·laboradores en el sistema de la Seguretat Social està regulat en el Reial decret 1993/1995, sobre col·laboració de les mútues d'accident de treball i malalties professionals de la Seguretat Social.

1.3.Prestacions de les mútues d'accidents de treball

1.3.1.Contingències laborals
Tenen la consideració de contingències laborals aquestes dues situacions:
1) Accident Laboral: és el que succeeix al treballador durant la seva jornada laboral o bé en el trajecte de casa a la feina o de la feina a casa.
2) Malaltia professional: és la deterioració de la salut del treballador, produïda per l'exposició crònica a situacions adverses, bé siguin produïdes per l'ambient en el qual es desenvolupa la feina o bé per la forma en què està organitzada.
Les prestacions per contingències laborals a càrrec de les mútues d'accidents són les següents:
a) Assistència sanitària. Preveu totes les actuacions diagnòstiques i terapèutiques que s'estimin necessàries:

  • Tractament mèdic i quirúrgic.

  • Pròtesis i ortesis.

  • Prescripcions farmacèutiques.

  • Rehabilitació funcional.

  • Treball social sanitari.

b) Prestacions econòmiques. Per incapacitat temporal, incapacitat permanent, mort i supervivència.
c) Gestió de la prevenció. Activitats dirigides a la prevenció dels accidents a les empreses.
1.3.2.Contingències comunes
Tenen la consideració de contingències comunes la malaltia comuna i l'accident no laboral.
Les prestacions per contingències comunes a càrrec de les mútues d'accidents és la següent:

  • Abonament de la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna o accident no laboral.

1.3.3.Altres prestacions
Serveis i activitats que li han estat legalment atribuïdes, com a entitat col·laboradora en la gestió de la Seguretat Social al llarg dels anys.
1) Subsidi per risc durant l'embaràs o la lactància: prestació econòmica que té com a objectiu cobrir la pèrdua d'ingressos que es produeix quan la treballadora no pot continuar en el seu lloc de treball perquè hi ha un risc per a l'embaràs o la lactància i no hi ha la possibilitat d'un canvi per un altre lloc compatible amb el seu estat.
2) Prestació per cessament d'activitat per a treballadors autònoms: abonament de la prestació econòmica dirigida als treballadors autònoms que per causes objectives han hagut de cessar la seva activitat.
3) Prestació econòmica per fill malalt de càncer: abonament d'una prestació econòmica destinada als progenitors, adoptants o acollidors que redueixen la seva jornada de treball per a la cura del menor a càrrec seu afectat per càncer o per una altra malaltia greu.
Resum
Les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social (MATMPSS), són associacions empresarials privades que col·laboren en la gestió d'aquelles prestacions que la Seguretat Social els ha encomanat, i utilitzen per a fer-ho els recursos públics que li són assignats.
m9307_m1_001.jpg
Mútues d'accidents de treball en l'actualitat i treballadors protegits per cadascuna

Mitjana de treballadors protegits per les mútues (any 2012)

001. MUTUAL MIDAT CYCLOPS

1.171.685,05

002. MUTUALIA

350.557,91

003. ACTIVA MUTUA 2008

432.598,00

007. MUTUA MONTAÑESA

179.633,00

010. UNIVERSAL MUGENAT

1.241.569,33

011. MAZ

578.776,00

015. UMIVALE

534.592,07

021. MUTUA NAVARRA

72.351,00

039. MUTUA INTERCOMARCAL

252.309,00

061. FREMAP

3.772.569,00

072. SOLIMAT

100.665,00

115. MUTUA CESMA

93.152,00

151. ASEPEYO

2.297.861,00

183. MUTUA BALEAR

247.542,00

201. MUTUA GALLEGA

244.281,00

267. UNIÓN DE MUTUAS

268.152,00

272. MAC, MUTUA DE ACCIDENTES

122.200,00

274. IBERMUTUAMUR

1.105.756,00

275. FRATERNIDAD MUPRESPA

1.337.046,59

276. EGARSAT

293.569

Total

14.696.864,95

Font: AMAT, 2014.

2.Els accidents de treball a Espanya

Com hem vist, actualment l'activitat de les mútues d'accidents abraça més camps d'actuació, però ens centrarem en la gestió dels accidents de treball, principal funció de les mútues, tant pel seu volum com per l'impacte que aquests tenen en la nostra societat.
La legislació a Espanya determina que:

“un accident de treball és tota lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d'altri”.

(art. 115, Llei general de la Seguretat Social).

A diferència d'altres països, la nostra legislació inclou com a accident de treball altres supòsits, com:

  • Accidents in itinere: aquells que pateix el treballador quan va a la feina o quan en torna. (Art. 115.2d LGSS).

  • Infarts de miocardi i altres accidents cerebrovasculars: diverses sentències del Tribunal Suprem n'avalen la qualificació com a accident laboral quan es produeix en el lloc i el temps de treball, sempre que no s'acrediti de manera suficient que no hi ha relació entre la lesió patida i el treball.

L'any 2013 es van notificar a Espanya 459.535 accidents de treball amb baixa mèdica:

Accidents amb baixa

459.535

Lleus

454.833

Greus

4.162

Mortals

540

(AMAT, 2014).

Si tenim en compte que l'any 2013 es va tancar amb 16.357.640 treballadors afiliats a la Seguretat Social, podem dir que prop d'un 3% va patir un accident mentre treballava.
Cal destacar el percentatge d'accidents que tenen la qualificació de greus (un 0,72% l'any 2013), ja que molts d'aquests presentaran lesions definitives que implicaran una situació d'incapacitat permanent en més o menys grau.
Incapacitat permanent per accident laboral
“Situació en la qual es troba el treballador que, després d'haver estat sotmès al tractament prescrit i d'haver estat donat d'alta mèdicament, presenti reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixin o anul·lin la seva capacitat laboral.”
(Article 136 de la Llei general de la Seguretat Social).

2.1.Graus d'incapacitat permanent

1) Incapacitat permanent parcial per a la professió habitual: implica per al treballador una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a la professió habitual, sense impedir-li la realització de les seves tasques fonamentals.
Prestació
Indemnització per import equivalent a 24 mensualitats de la base reguladora del treballador.
2) Incapacitat permanent total per al treball habitual: inhabilita per a la realització de totes les tasques o les tasques fonamentals de la professió habitual.
Prestació
Pensió per import equivalent al 55% de la base reguladora del treballador.
3) Incapacitat permanent absoluta per a tot treball: inhabilita per complet per a tota professió o ofici.
Prestació
Pensió per import equivalent al 100% de la base reguladora del treballador.
4) Gran invalidesa: situació del treballador afectat d'incapacitat permanent que, a conseqüència de les pèrdues anatòmiques o funcionals que presenta, necessita l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida com vestir-se, desplaçar-se, menjar o anàlegs.
Prestació
Pensió per import equivalent al 150% de la base reguladora del treballador.

2.2.Costos dels accidents de treball

Queda patent que els accidents de treball representen importants costos humans i econòmics per a l'accidentat, per a l'empresa i per a la societat.
Anàlisi de costos d'accidents de treball

Costos humans

Costos econòmics

Per a la persona accidentada

  • Dolor i patiment físic.

  • Disminució d'ingressos.

  • Despeses addicionals.

Per a l'empresa

  • Pèrdua de recursos humans.

  • Pressions socials.

  • Primes d'assegurances.

  • Interferències en la producció.

Per a la societat

  • Defuncions.

  • Incapacitats.

  • Pèrdua de qualitat de vida.

  • Prestacions econòmiques.

  • Despeses sanitàries.

Font: Universitat de Navarra (2010).

3.Treball social sanitari i accidents de treball

Força freqüentment veiem en els periòdics notícies com aquestes:
m9307_m1_002.jpg
Més enllà de la notícia i de l'impacte que ens pugui produir, què ocorre després de l'accident laboral?
Els accidents són successos vitals imprevistos i inesperats que interrompen de manera sobtada i generalment traumàtica el curs de la vida normal d'un individu, poden representar una forta agressió a la integritat física o psicològica d'una persona i també una interrupció de les seves activitats personals, familiars, professionals i socials.
Aquesta situació produeix canvis en la dinàmica familiar, a partir dels quals apareixen o ressorgeixen problemes socials que poden dificultar la integració posterior al treball o l'adaptació a noves situacions en cas d'incapacitat o defunció del treballador accidentat.
El personal sanitari responsable de tractar el pacient haurà de partir d'una visió integral de la persona accidentada i del seu nucli familiar per poder aconseguir el seu objectiu: obtenir un estat de salut òptim en la persona.
El tractament haurà d'abraçar els aspectes físics, psicològics i socials, per la qual cosa serà necessari comptar amb un equip multidisciplinari que treballi de manera interdisciplinària.
m9207_m1_003.gif
Aquests equips multidisciplinaris han d'estar constituïts per: metge, infermer, fisioterapeuta, psicòleg i treballador social sanitari.

3.1.Treballadors socials sanitaris a les mútues d'accidents de treball

Com hem vist, la presència dels treballadors socials sanitaris en els equips assistencials que atenen la persona que ha patit un accident laboral és fonamental per a oferir una atenció integral i de qualitat. Però també hi ha un marc legal que n'avala la presència com a part de les prestacions que han d'oferir les mútues d'accidents de treball.
Les mútues d'accidents són entitats col·laboradores en la gestió de la Seguretat Social i en el desenvolupament de les seves funcions, li són aplicables les diferents legislacions que regulen el funcionament de la Seguretat Social, la cartera de prestacions del Servei Nacional de la Salut i la col·laboració de les mútues amb la Seguretat Social.
En totes aquestes legislacions podem trobar referències que justificarien la necessitat de tenir treballadors socials sanitaris en els equips assistencials.
Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social.

Capítol VI. Assistència social

Art. 55. Concepte

“[...] La Seguretat Social, amb càrrec als fons que es determinin a aquest efecte, pot dispensar les persones incloses en el seu camp d'aplicació i els familiars o assimilats que depenguin d'elles, els serveis i auxilis econòmics que, en consideració a estats i situacions de necessitat, es considerin necessaris, amb demostració prèvia, excepte en casos d'urgència, que l'interessat no té els recursos indispensables per a fer front a aquests estats o situacions. Una de les principals prestacions és l'assistència sanitària i rehabilitadora en cas d'accident laboral, de la mateixa manera que ho faria el Sistema Públic de Salut en cas d'accident no laboral o malaltia comuna.”

Article 56. Contingut dels ajuts assistencials

“[...] Els ajuts assistencials comprenen, entre d'altres, els que dispensin per tractaments o intervencions especials, en casos de caràcter excepcional, un determinat facultatiu o determinada institució; per pèrdua d'ingressos com a conseqüència del trencament fortuït d'aparells de pròtesis, i qualsevol altre d'anàleg, la percepció del qual no estigui regulada en aquesta Llei ni en les normes específiques aplicables als règims especials.”

Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, que estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut.

“La cartera de prestacions del Sistema Nacional de Salut establerta en la Llei general de sanitat defineix de manera clara i concreta com una prestació del sistema «L'atenció als problemes o situacions socials o assistencials, no sanitaris, que concorrin en situacions de malaltia... », per a garantir d'aquesta manera l'atenció integral en considerar que la pèrdua de salut pot representar, moltes vegades, una amenaça de pèrdua d'equilibri total, pèrdua de normalitat i una successió de circumstàncies o problemes socials que necessitin la intervenció del treballador social sanitari.”

Reial decret 1993/1995, de 7 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre col·laboració de les mútues d'accident de treball i malalties professionals de la Seguretat Social.

Article 67. Comissió de prestacions especials

“...té a càrrec seu la concessió dels beneficis de l'assistència social que hagin de ser satisfets per la mútua, amb càrrec als crèdits pressupostaris de cada exercici.

L'assistència social consisteix en la concessió dels serveis i auxilis econòmics que, en consideració a estats i situacions concretes de necessitat, es considerin necessaris.

Les prestacions d'assistència social, de caràcter potestatiu clarament diferenciat de les prestacions reglamentàries, es poden concedir als treballadors al servei dels empresaris associats i als seus drethavents que, havent patit un accident de treball o estant afectats per malalties professionals, es trobin en aquests estats o situacions de necessitat.”

El Reglament de col·laboració estableix que:
Les mútues d'accidents han de destinar una part del seu pressupost a ajuts socials a atendre les situacions de necessitat que puguin presentar els treballadors que han patit un accident laboral.
La partida pressupostària destinada a ajuts socials és gestionada per la comissió de prestacions especials de cadascuna de les mútues:
La comissió de prestacions especials gestiona el pressupost d'assistència social de les mútues d'accidents, estudiant i atenent les situacions d'especial necessitat que es presenten.
Durant l'exercici 2012, les aportacions a aquesta partida pressupostària de les diferents mútues van ser les següents:

Mútua d'accidents

Import destinat a ajudes socials

Percentatge sobre el total de quotes (accident de treball i malalties professionals)

151. ASEPEYO

9.970.536,01 €

1,05%

061. FREMAP

6.999.763,83 €

0,48%

010. MUTUA UNIVERSAL

1.169.086,24 €

0,23%

003. ACTIVA MUTUA

319.118,19 €

0,20%

001. MC MUTUAL

791.139,30 €

0,17%

274. IBERMUTUAMUR

728.327,65 €

0,16%

183. MUTUA BALEAR

143.838,07 €

0,15%

015. UMIVALE

276.003,58 €

0,13%

002. MUTUALIA

232.739,24 €

0,12%

011. MAZ

242.666,12 €

0,10%

276. EGARSAT

100.436,60 €

0,09%

275. FRATERNIDAD MUPRESPA

438.088,06 €

0,08%

201. MUTUA GALLEGA

51.840,27 €

0,05%

267. UNIÓN DE MUTUAS

52.541,56 €

0,05%

021. MUTUA NAVARRA

14.420,71 €

0,04%

115. CESMA

6.615,00 €

0,02%

039. MUTUA INTERCOMARCAL

20.684,56 €

0,02%

007. MUTUA MONTAÑESA

14.057,53 €

0,02%

272. MAC

5.308,00 €

0,01%

072. SOLIMAT

3.961,18 €

0,01%

TOTAL

21.581.171,70 €

0,37%
Cadascuna de les mútues d'accidents estableix la seva pròpia cartera de serveis i prestacions destinades a atendre les situacions de necessitat que puguin presentar els pacients atesos als seus centres (o les seves famílies) després de patir un accident laboral.
A manera d'exemple, es detallen els diferents ajuts socials que consten als catàlegs d'ajuts socials publicats per Mutua Universal, Asepeyo o Ibermutuamur.
Asepeyo. Catàleg de conceptes susceptibles d'ajuda social.
http://www.asepeyo.es/-/nuevo-catalogo-de-conceptos-susceptibles-de-ayuda-social-2013-pdf-
Ibermutuamur. Ajudes de la Comissió de Prestacions Especial 2013.
http://www.ibermutuamur.es/IMG/pdf/Comision_de_prestaciones_especiales_11_04_2013.pdf
Mutua Universal. Catàleg d'Ajudes Socials.
http://www.mutuauniversal.net/opencms/export/sites/default/publica/Servicios/prestaciones_sociales/Doc._Prestaciones_Sociales/Catxlogo_Ayudas_Sociales_Mutua_Universal_Junio_2013.pdf

3.2.Classificació de les ajudes socials

1) Adequació del medi

  • Obres d'adaptació de l'habitatge: eliminació de les barreres arquitectòniques i adequació de l'habitatge per a adaptar-lo a l'estat físic del treballador i a les necessitats del cuidador.

  • Adaptació del vehicle: adaptacions necessàries per a adequar el vehicle a les lesions que presenta el treballador.

2) Adquisició de material especial

  • Material ortoprotètic: adquisició de pròtesis i material ortopèdic no reglamentat per la Seguretat Social (pròtesis o cadires de rodes per a la pràctica d'algun esport,...).

  • Ajudes tècniques: adquisició de material d'ajuda específic, no reglamentat per la Seguretat Social (llit articulat, grua...).

3) Servei d'atenció especialitzada temporal

  • Servei d'atenció domiciliària: actuacions dutes a terme al domicili de les persones en situació d'incapacitat (temporal o permanent), amb l'objectiu de donar suport i atendre les necessitats bàsiques de la vida diària, a fi d'incrementar així la seva autonomia personal i la seva qualitat de vida.

  • Servei de vigilància hospitalària: servei dirigit a oferir una atenció complementària a pacients que es troben ingressats en un centre hospitalari i que per diverses circumstàncies no tenen el suport familiar o social necessari o el que tenen resulta insuficient.

4) Atenció psicològica especialitzada per a familiars

  • Motivada pel procés de dol: atenció psicològica per a familiars directes del treballador mort a conseqüència d'un accident laboral o d'una malaltia professional.

  • Motivada per un altre tipus de processos: atenció psicològica per a familiars de treballadors que han patit un accident laboral o una malaltia professional, necessària a conseqüència de la gravetat de l'accident o de les seqüeles importants que pugui presentar.

5) Auxilis socioeconòmics

  • Defunció: ajuda econòmica a familiars de treballadors morts per accident laboral o per malaltia professional.

  • Incapacitat permanent: ajuda econòmica per a pensionistes per incapacitat permanent.

  • Ingressos insuficients en situació temporal: ajuda econòmica puntual dirigida a aquells treballadors més desfavorits econòmicament.

6) Beca d'estudis

  • Ajuda anual per a orfes i fills de treballadors incapacitats: ajuda econòmica per a estudis.

  • Ajuda anual per a fills de treballadors en situació d'incapacitat permanent: ajuda econòmica per a la formació de fills de treballadors en situació d'incapacitat permanent total, absoluta o de gran invalidesa.

  • Ajudes per a fills de treballadors en situació d'IT perllongada: ajuda econòmica per a la formació de fills de treballadors en situació d'incapacitat temporal, amb una durada superior a sis mesos.

7) Despeses generades pel cuidador o l'acompanyant
Abonament de les despeses generades pel cuidador o l'acompanyant durant l'ingrés hospitalari o visita mèdica fora de la localitat habitual de residència.
8) Despeses del sepeli
Abonament de les despeses generades pel sepeli del treballador mort (sempre que no hi hagi pòlissa d'assegurança que cobreixi aquest concepte).
9) Reinserció laboral
Ajudes dirigides a la formació per a la reorientació i integració social i laboral de persones discapacitades i de col·lectius en risc d'exclusió social.
10) Tractament especial
Ajuda per a la realització de tractaments o teràpies especials no reglamentades per la Seguretat Social. Exemple: acupuntura, aiguateràpia...

3.3.El treballador social sanitari en els equips assistencials

1) Missió
La missió del professional de treball social sanitari, com a membre de l'equip assistencial, és aportar la valoració social i de l'entorn, per establir estratègies d'intervenció que afavoreixin la promoció i prevenció de la salut, i atendre la problemàtica sociofamiliar de la persona accidentada i de la seva família.
2) Objectius
Proporcionar als treballadors accidentats i a les seves famílies: informació, orientació, assessorament i suport especialitzat, davant necessitats psicosocials que puguin aparèixer o agreujar-se a causa de l'accident.

  • Estudi, recerca i exploració dels factors sociofamiliars que es puguin produir com a conseqüència de l'accident o que, a causa d'aquest, es puguin veure agreujats.

  • Col·laboració amb la resta de l'equip assistencial en la recuperació integral dels treballadors accidentats.

  • Facilitació, en la mesura del possible, de la reinserció laboral del treballador accidentat.

  • Potenciació dels recursos personals del treballador accidentat i de la seva família, fomentant l'autoresponsabilitat en la resolució dels problemes.

  • Facilitació als accidentats i als seus familiars de la informació i l'assessorament necessaris per a l'obtenció de les prestacions legals i els ajuts socials que atorga la mútua, i també aquelles a les quals es pugui tenir dret d'altres organismes o entitats públiques o privades.

3) Intervenció
La intervenció per part dels treballadors socials sanitaris pot ser de dos tipus:
a) Intervenció reactiva
Intervenció del servei de treball social sanitari davant la demanda d'atenció que li pot arribar procedent del següent:

  • Sol·licitud directa del treballador

  • Sol·licitud de la família

  • Sol·licitud d'algun membre de l'equip assistencial que atén el pacient, davant la sospita d'una situació de risc social.

b) Intervenció proactiva
Detecció de casos del servei de treball social sanitari en funció dels programes i protocols que es puguin haver definit prèviament per a facilitar la detecció de situacions de risc social davant determinades situacions:
Exemple

  • Pacients hospitalitzats

  • Pacients amb diagnòstics de gravetat

  • Pacients amb lesions incapacitants

4) Metodologia
El procediment metodològic específic del treball social, que implica:

  • Estudi sociofamiliar

  • Diagnòstic social

  • Elaboració d'un pla d'actuació i intervenció

  • Avaluació i seguiment

5) Funcions

  • Prevenció

  • Assistència

  • Recerca

  • Docència

6) Principals activitats
Les activitats i responsabilitats del servei de treball social sanitari poden mostrar diferències en cadascuna de les mútues d'accidents, derivades de l'estructura organitzativa de la qual depenen i dels objectius específics que tinguin marcats.
Malgrat aquestes diferències, l'objectiu principal és bàsicament el mateix en totes, per la qual cosa les seves principals actuacions es poden agrupar de la manera següent:
a) Informació, orientació i tramitació de recursos dirigits al pacient i al seu entorn sociofamiliar a les quals poden tenir accés de la mútua d'accidents o per mitjà dels serveis públics i sempre d'acord amb el diagnòstic social sanitari.
b) Valoració sociofamiliar inicial amb l'objectiu de detectar possibles situacions de risc social, de manera prioritària en aquells casos en els quals es preveu una hospitalització perllongada o lesions que provoquin limitacions per a les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD).
c) Coordinació amb la resta de membres de l'equip assistencial de la mútua d'accidents.
d) Coordinació amb el servei de treball social sanitari del centre hospitalari en el qual es troba ingressat el pacient.
e) Coordinació amb el servei de treball social sanitari d'altres centres o institucions sociosanitàries a les quals pugui ser derivat el pacient.
f) Coordinació del trasllat de familiars en situacions d'ingrés hospitalari fora de la localitat de residència.
g) Assessorament i orientació en la reinserció sociolaboral dirigida a treballadors en situació d'incapacitat.
h) Gestió del servei d'ajuda a domicili per a pacients que presenten limitacions per a la realització de totes o algunes activitats bàsiques de la vida diària.
i) Gestió del suport psicològic per a familiars de treballadors morts o amb pronòstic greu.
j) Assessorament i tramitació d'ajudes dirigides a millorar la qualitat de vida en pacients que presenten limitacions per a la realització de totes o algunes activitats bàsiques de la vida diària:

  • Adaptació de l'habitatge.

  • Adaptació del vehicle.

  • Adquisició de material d'ajuda tècnica o material ortoprotètic.

k) Valoració i tramitació d'ajudes econòmiques davant situacions de necessitat en el nucli familiar del treballador accidentat.
l) Valoració i tramitació d'altres ajudes en funció de les necessitats detectades.
A continuació veurem per mitjà d'alguns exemples, basats en situacions reals, com es desenvolupa l'activitat d'un treballador social sanitari en una mútua d'accidents de treball.
Exemple 1
L'empresa informa a la mútua en relació amb l'accident sofert per un dels seus treballadors mentre es trobava desplaçat a França.
El cas és derivat al servei de treball social sanitari per a valoració de possibles necessitats d'ajuda social.

Identificació

MATG

Edat – 34 anys

Professió – Camioner

Accident de trànsit mentre feia la ruta amb el seu camió prop de Montpeller (França).

Situació clínica

Fractura de fèmur. Hospitalitzat a Montpeller. Necessita intervenció quirúrgica, que es farà en centre hospitalari proper al seu domicili.

Pronòstic

Lleu

Situació familiar

Casat i amb una filla de 10 anys.

La seva dona treballa fora de casa.

Prediagnòstic social.

  • Ingrés hospitalari fora de la localitat de residència, pendent de trasllat a centre hospitalari proper al domicili familiar per a intervenció quirúrgica.

  • La seva dona es vol traslladar a França, però està esperant informació sobre el possible trasllat.

  • La lesió produïda implica limitacions temporals per a la realització d'algunes activitats bàsiques de la vida diària.

  • Serà necessari valorar les necessitats que pugui presentar després de l'alta hospitalària.

Pla d'actuació

  • Coordinació de l'equip assistencial: data prevista del trasllat i hospital de destinació.

  • Contacte telefònic amb la dona i amb el pacient per facilitar-los suport, assessorament i informació.

  • Visita al centre hospitalari una vegada produït el trasllat.

  • Planificació de l'alta hospitalària per a determinar necessitats de servei d'ajuda a domicili o ajudes tècniques.

  • Visites successives per a seguiment i avaluació.

Activitats realitzades

  • Assessorament, informació i suport al treballador i a la seva família.

  • Tramitació servei d'ajuda a domicili 2 h diàries (la seva dona treballa i necessita ajuda per a la higiene diària i la preparació dels menjars).

  • Adquisició de material d'ajuda tècnica: Cadira per a la dutxa i elevador per al vàter.

Identificació

EJC

Edat – 22 anys

Professió – Operari

Accident de trànsit quan tornava de la feina

Situació clínica

TCE Greu. Tetraplegia. Es troba ingressat en la UCI de l'Hospital de Pontevedra. Una vegada estabilitzat de les seves lesions serà traslladat a l'Institut Guttmann (Barcelona), centre de referència per a la rehabilitació de pacients amb dany cerebral adquirit.

Pronòstic

Molt greu

Situació familiar

Fill únic. Viu amb els seus pares (tots dos treballen)

Prediagnòstic

Lesió de gravetat. Es preveuen seqüeles definitives greument incapacitants.

Trasllat a centre especialitzat en dany cerebral fora de la localitat de residència de la seva família.

Pla d'actuació

  • Coordinació de l'equip assistencial: valoració situació clínica del pacient.

  • primera visita al centre hospitalari i entrevista amb els pares del treballador accidentat, amb l'objectiu de facilitar-los:

    • Suport, assessorament i informació.

    • Valoració de necessitats d'atenció psicològica especialitzada.

  • Coordinació amb els serveis de treball social sanitari de l'Hospital de Pontevedra i de l'Institut Guttmann de Barcelona.

Activitats realitzades

  • Visites a centres hospitalaris i entrevistes amb els pares del pacient.

  • Suport, assessorament i informació a la família del treballador.

  • Tramitació del suport psicològic especialitzat per als pares.

  • Coordinació del trasllat de la mare a Barcelona i gestió de l'allotjament en pis de lloguer proper a l'Institut Guttmann.

  • Planificació de l'alta hospitalària de manera coordinada amb el Servei de Treball Social Sanitari de l'Institut Guttmann.

  • Assessorament a la família:

    • Necessitats d'adaptació al domicili i material d'ajuda tècnica per a poder atendre les necessitats que presenta el pacient (en col·laboració amb especialistes del Centre de Vida Independent).

  • Tramitació de la incapacitat permanent i certificat de discapacitat.

  • Tramitació de la tutela legal del pacient.

  • Tramitació d'ajudes destinades a l'adaptació del domicili i a l'adquisició de material d'ajuda tècnica, segons l'informe elaborat pel Centre de Vida Independent.

Identificació

MQD

Edat - 44 anys

Treballador de la construcció

Situació clínica

Mort després de caure d'una bastida a 5 m d'alçada.

Situació familiar

Casat i amb dos fills de 18 i 20 anys.

La seva dona no treballa i els fills estudien a la universitat.

La família vol traslladar les cendres del treballador al seu país d'origen.

Prediagnòstic

El treballador mort és d'origen búlgar, deixa vídua i dos fills.

Pla d'actuació

1) Inicial:

  • Contacte amb la vídua o amb familiars propers al treballador per a valorar situació familiar i oferir atenció psicològica especialitzada.

  • Valorar necessitat d'intèrpret.

  • Assessorament en tràmits i gestions per al sepeli i el trasllat de les cendres a Bulgària.

2) Transcorregudes unes setmanes:

  • Valoració de la situació econòmica de la família.

Activitats realitzades

  • Contacte amb l'empresa perquè un company de feina ens faci d'intèrpret amb la família.

  • Tramitació de l'atenció psicològica especialitzada per a la dona i els fills del treballador.

  • Tramitació d'ajudes destinades a l'abonament de les despeses de sepeli del treballador mort.

  • Tramitació d'ajuda econòmica per a la vídua.

  • Tramitació de beca d'estudis per als fills.

  • Informació i assessorament en els tràmits necessaris per a la tramitació de les pensions de viduïtat i orfandat.

Identificació

MAG

38 anys

Treballador de la construcció

Situació clínica

Presenta lesió en el braç que ha estat valorada com a incapacitat permanent total per a la seva professió habitual

Situació familiar

Casat i amb un fill de 5 anys

Situació econòmica

Prestació Incapacitat permanent total – 750 €

La seva dona cobra un subsidi per desocupació.

Despeses fixes: hipoteca de 550 €

Prediagnòstic

Treballador en situació d'incapacitat permanent que presenta dificultats econòmiques.

Pla d'actuació

  • Assessorament i informació per a la tramitació del certificat de discapacitat.

  • Assessorament en reinserció laboral per a persones discapacitades.

  • Valoració d'ajuda econòmica.

Activitats realitzades

  • Entrevistes per a valoració de necessitats familiars i possibilitats de reinserció laboral.

  • Assessorament i informació sobre aspectes legals de la incapacitat.

  • Assessorament, orientació i acompanyament en la cerca d'ocupació (elaboració currículum, on buscar...).

  • Contacte amb centres especialitzats en la contractació de persones discapacitades (Fundació Manpower, Fundació ONCE, Fundació Randstad...).

  • Tramitació d'ajuda destinada a la formació (curs ofimàtica).
Exemple 2
Pacient amb lesions greus.

Identificació

EJC

Edat – 22 anys

Professió – Operari

Accident de trànsit quan tornava de la feina

Situació clínica

TCE Greu. Tetraplegia. Es troba ingressat en la UCI de l'Hospital de Pontevedra. Una vegada estabilitzat de les seves lesions serà traslladat a l'Institut Guttmann (Barcelona), centre de referència per a la rehabilitació de pacients amb dany cerebral adquirit.

Pronòstic

Molt greu

Situació familiar

Fill únic. Viu amb els seus pares (tots dos treballen)

Prediagnòstic

Lesió de gravetat. Es preveuen seqüeles definitives greument incapacitants.

Trasllat a centre especialitzat en dany cerebral fora de la localitat de residència de la seva família.

Pla d'actuació

  • Coordinació de l'equip assistencial: valoració situació clínica del pacient.

  • primera visita al centre hospitalari i entrevista amb els pares del treballador accidentat, amb l'objectiu de facilitar-los:

    • Suport, assessorament i informació.

    • Valoració de necessitats d'atenció psicològica especialitzada.

  • Coordinació amb els serveis de treball social sanitari de l'Hospital de Pontevedra i de l'Institut Guttmann de Barcelona.

Activitats realitzades

  • Visites a centres hospitalaris i entrevistes amb els pares del pacient.

  • Suport, assessorament i informació a la família del treballador.

  • Tramitació del suport psicològic especialitzat per als pares.

  • Coordinació del trasllat de la mare a Barcelona i gestió de l'allotjament en pis de lloguer proper a l'Institut Guttmann.

  • Planificació de l'alta hospitalària de manera coordinada amb el Servei de Treball Social Sanitari de l'Institut Guttmann.

  • Assessorament a la família:

    • Necessitats d'adaptació al domicili i material d'ajuda tècnica per a poder atendre les necessitats que presenta el pacient (en col·laboració amb especialistes del Centre de Vida Independent).

  • Tramitació de la incapacitat permanent i certificat de discapacitat.

  • Tramitació de la tutela legal del pacient.

  • Tramitació d'ajudes destinades a l'adaptació del domicili i a l'adquisició de material d'ajuda tècnica, segons l'informe elaborat pel Centre de Vida Independent.

Identificació

MQD

Edat - 44 anys

Treballador de la construcció

Situació clínica

Mort després de caure d'una bastida a 5 m d'alçada.

Situació familiar

Casat i amb dos fills de 18 i 20 anys.

La seva dona no treballa i els fills estudien a la universitat.

La família vol traslladar les cendres del treballador al seu país d'origen.

Prediagnòstic

El treballador mort és d'origen búlgar, deixa vídua i dos fills.

Pla d'actuació

1) Inicial:

  • Contacte amb la vídua o amb familiars propers al treballador per a valorar situació familiar i oferir atenció psicològica especialitzada.

  • Valorar necessitat d'intèrpret.

  • Assessorament en tràmits i gestions per al sepeli i el trasllat de les cendres a Bulgària.

2) Transcorregudes unes setmanes:

  • Valoració de la situació econòmica de la família.

Activitats realitzades

  • Contacte amb l'empresa perquè un company de feina ens faci d'intèrpret amb la família.

  • Tramitació de l'atenció psicològica especialitzada per a la dona i els fills del treballador.

  • Tramitació d'ajudes destinades a l'abonament de les despeses de sepeli del treballador mort.

  • Tramitació d'ajuda econòmica per a la vídua.

  • Tramitació de beca d'estudis per als fills.

  • Informació i assessorament en els tràmits necessaris per a la tramitació de les pensions de viduïtat i orfandat.

Identificació

MAG

38 anys

Treballador de la construcció

Situació clínica

Presenta lesió en el braç que ha estat valorada com a incapacitat permanent total per a la seva professió habitual

Situació familiar

Casat i amb un fill de 5 anys

Situació econòmica

Prestació Incapacitat permanent total – 750 €

La seva dona cobra un subsidi per desocupació.

Despeses fixes: hipoteca de 550 €

Prediagnòstic

Treballador en situació d'incapacitat permanent que presenta dificultats econòmiques.

Pla d'actuació

  • Assessorament i informació per a la tramitació del certificat de discapacitat.

  • Assessorament en reinserció laboral per a persones discapacitades.

  • Valoració d'ajuda econòmica.

Activitats realitzades

  • Entrevistes per a valoració de necessitats familiars i possibilitats de reinserció laboral.

  • Assessorament i informació sobre aspectes legals de la incapacitat.

  • Assessorament, orientació i acompanyament en la cerca d'ocupació (elaboració currículum, on buscar...).

  • Contacte amb centres especialitzats en la contractació de persones discapacitades (Fundació Manpower, Fundació ONCE, Fundació Randstad...).

  • Tramitació d'ajuda destinada a la formació (curs ofimàtica).
Exemple 3
Treballador mort.

Identificació

MQD

Edat - 44 anys

Treballador de la construcció

Situació clínica

Mort després de caure d'una bastida a 5 m d'alçada.

Situació familiar

Casat i amb dos fills de 18 i 20 anys.

La seva dona no treballa i els fills estudien a la universitat.

La família vol traslladar les cendres del treballador al seu país d'origen.

Prediagnòstic

El treballador mort és d'origen búlgar, deixa vídua i dos fills.

Pla d'actuació

1) Inicial:

  • Contacte amb la vídua o amb familiars propers al treballador per a valorar situació familiar i oferir atenció psicològica especialitzada.

  • Valorar necessitat d'intèrpret.

  • Assessorament en tràmits i gestions per al sepeli i el trasllat de les cendres a Bulgària.

2) Transcorregudes unes setmanes:

  • Valoració de la situació econòmica de la família.

Activitats realitzades

  • Contacte amb l'empresa perquè un company de feina ens faci d'intèrpret amb la família.

  • Tramitació de l'atenció psicològica especialitzada per a la dona i els fills del treballador.

  • Tramitació d'ajudes destinades a l'abonament de les despeses de sepeli del treballador mort.

  • Tramitació d'ajuda econòmica per a la vídua.

  • Tramitació de beca d'estudis per als fills.

  • Informació i assessorament en els tràmits necessaris per a la tramitació de les pensions de viduïtat i orfandat.

Identificació

MAG

38 anys

Treballador de la construcció

Situació clínica

Presenta lesió en el braç que ha estat valorada com a incapacitat permanent total per a la seva professió habitual

Situació familiar

Casat i amb un fill de 5 anys

Situació econòmica

Prestació Incapacitat permanent total – 750 €

La seva dona cobra un subsidi per desocupació.

Despeses fixes: hipoteca de 550 €

Prediagnòstic

Treballador en situació d'incapacitat permanent que presenta dificultats econòmiques.

Pla d'actuació

  • Assessorament i informació per a la tramitació del certificat de discapacitat.

  • Assessorament en reinserció laboral per a persones discapacitades.

  • Valoració d'ajuda econòmica.

Activitats realitzades

  • Entrevistes per a valoració de necessitats familiars i possibilitats de reinserció laboral.

  • Assessorament i informació sobre aspectes legals de la incapacitat.

  • Assessorament, orientació i acompanyament en la cerca d'ocupació (elaboració currículum, on buscar...).

  • Contacte amb centres especialitzats en la contractació de persones discapacitades (Fundació Manpower, Fundació ONCE, Fundació Randstad...).

  • Tramitació d'ajuda destinada a la formació (curs ofimàtica).
Exemple 4
Treballador en situació d'incapacitat permanent.

Identificació

MAG

38 anys

Treballador de la construcció

Situació clínica

Presenta lesió en el braç que ha estat valorada com a incapacitat permanent total per a la seva professió habitual

Situació familiar

Casat i amb un fill de 5 anys

Situació econòmica

Prestació Incapacitat permanent total – 750 €

La seva dona cobra un subsidi per desocupació.

Despeses fixes: hipoteca de 550 €

Prediagnòstic

Treballador en situació d'incapacitat permanent que presenta dificultats econòmiques.

Pla d'actuació

  • Assessorament i informació per a la tramitació del certificat de discapacitat.

  • Assessorament en reinserció laboral per a persones discapacitades.

  • Valoració d'ajuda econòmica.

Activitats realitzades

  • Entrevistes per a valoració de necessitats familiars i possibilitats de reinserció laboral.

  • Assessorament i informació sobre aspectes legals de la incapacitat.

  • Assessorament, orientació i acompanyament en la cerca d'ocupació (elaboració currículum, on buscar...).

  • Contacte amb centres especialitzats en la contractació de persones discapacitades (Fundació Manpower, Fundació ONCE, Fundació Randstad...).

  • Tramitació d'ajuda destinada a la formació (curs ofimàtica).

Bibliografia

AMAT (2014). AMAT - Asociación Mutuas Accidentes de Trabajo. [en línia]. Accessible a htp://www.amat.es/. (27/3/2014).
Asepeyo (2014). Catálogo de conceptos susceptibles de ayuda social (SNS). [en línia]. Accessible a: http://www.asepeyo.es/-/nuevo-catalogo-de-conceptos-susceptibles-de-ayuda-social-2013-pdf- (25/4/2014).
Burgos Encallo, M. A. (2009 - Edición Especial I Congreso de Trabajo Social). Trabajo Social en el Sistema Público de Salud: Atención Primaria, Hospitalaria y Salud Mental. DTS DOCUMENTOS DE TRABAJO SOCIAL, 7-28.
CCOO (2005). Todo lo que necesitas saber de las Mutuas de Accidentes de Trabajo. Madrid: Unigráficas GPS.
Colom Masfret, D. (2011). El Trabajo Social Sanitario. Los procedimientos, los protocolos y los procesos. Barcelona: Editorial UOC.
Fernández, M. (2012). “Trabajo Social Sanitario en una Mutua de Accidentes de Trabajo. Factores de Riesgo Social en pacientes que han sufrido Accidente Laboral. Estudio de variables psicosociales asociadas al proceso assistencial”. Agathos (núm. 1, pàg. 14-27).
Generalitat Valenciana. Agència Valenciana de Salut (2012). Guia d'intervenció en Treball Social Sanitari 2012.
Ibermutuamur (2014). Ayudas de la Comisión de Prestaciones Especiales 2013 [en línia]. Accessible a: http://www.ibermutuamur.es/IMG/pdf/Comision_de_prestaciones_especiales_11_04_2013.pdf (26/4/2014).
INSALUD. Subdirección General de Coordinación Administrativa. (2010). Guía de Organización de Trabajo Social en Atención Especializada. Ministerio de Sanidad i Consumo.
Junta de Castella i Lleó. SACYL. (2013). Documento de consenso sobre las funciones del trabajo social sanitarioo. [en línia]. Accessible a: http://www.saludcastillayleon.es/profesionales/es/documento-consenso-funciones-profesional-trabajo-social-san (29/11/2013).
Junta d'Extremadura. Conselleria de Sanitat i Dependència. (2007). Organización y Funcionamiento del Trabajo Social Sanitario en Atención Primaria de Salud. Junta d'Extremadura.
Marchenisi, D. P. (2005). “Accidentes Ocupacionales: Aspectos Psicosociales”. Ciencia&Trabajo (pàg. 61-66).
Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social (2014). Cartera común de servicios del Sistema Nacional de Salud (SNS). [en línia]. Accessible a: http://www.msssi.gob.es/profesionales/CarteraDeServicios/ (3/5/2014).
Mutua Universal. Servicio Trabajo Social Sanitario (MFB). (2010). Procedimiento Trabajo Social Sanitario con pacientes fallecidos (MFB).
Mutua Universal. Servicio Trabajo Social Sanitario (MFB). (2011). Procedimiento Trabajo Social Sanitario con pacientes Hospitalizados (MFB).
Mutua Universal. Servicio Trabajo Social Sanitario (MFB). (2011). Programa de reinserción socio laboral (MFB).
Mutua Universal (2014). Catálogo de Ayudas Sociales. [en línia]. Accessible a: http://www.mutuauniversal.net/opencms/export/sites/default/publica/Servicios/prestaciones_sociales/Doc._Prestaciones_Sociales/Catxlogo_Ayudas_Sociales_Mutua_Universal_Junio_2013.pdf (25/4/2014).
Mutua Universal (2014). Reinserción Sociolaboral. [en línia]. Accessible a: http://www.mutuauniversal.net/wps/portal/inicio/servicios/prestaciones_sociales (25/4/2014).
Noticias Jurídicas (2014). Noticias Jurídicas. Base de datos laboral [en línia]. Accessible a: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Laboral/rd1993-1995.t2.html (14/3/2014).
Universitat de Navarra. Análisis de costes de Accidentes de trabajo (2010) [en línia]. Accessible a: http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/E67E02E0-C4B9-4E3B-B2D5-D05666BBCF98/182526/5AnalisisCostes.pdf