Mètodes quantitatius de recerca criminològica

  • Orfelio G. León García

    Doctor en Psicologia. Professor titular de l'Àrea de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat Autònoma de Madrid.

  • Ignacio Montero García-Celay

    Doctor en Psicologia. Professor titular de l'Àrea de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat Autònoma de Madrid.

  • Revisió a càrrec de Marcelo F. Aebi

    Marcelo F. Aebi

    Doctor en Criminologia. Professor de Criminologia a la Universitat de Lausana (Suïssa) i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

PID_00177208
Primera edició: setembre 2011
© Marcelo F. Aebi, Orfelio G. León García, Ignacio Montero García-Celay
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2011
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Realització editorial: Eureca Media, SL
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

"Sobre psicologia i els seus mètodes". Aquest podria ser un subtítol de l'obra que aquí introduïm. Observeu que posem primer psicologia i després mètodes. Ha de ser així. El mètode és una eina per al coneixement psicològic, per tant, primer el fi, després el mitjà. A més, expressa la filosofia amb què està escrita aquesta obra: es tracta d'una metodologia encarnada; no d'una metodologia en abstracte, ni d'una metodologia per la metodologia. Parlem de la manera en què es fa psicologia. Cada tècnica apareix en un context, no com un exemple en què es mostra com s'aplicaria, sinó que és una situació que necessitarà una certa tècnica per a resoldre-la. Després vindran les definicions –si calen. Per tant, disposeu-vos a llegir psicologia i, de passada, aprendreu alguna cosa de la metodologia amb què s'ha construït.
Aquesta obra ha estat pensada i executada per a fer-la servir per mitjà de l'ordinador. No es tracta d'un document copiat i enganxat. L'hem escrita pensant que sou aquí, a l'altra banda d'aquesta pantalla. Hem previst que, a més de llegir i treure notes, us agradaria, de tant en tant, fer alguna activitat. Per això, tindreu l'oportunitat de fer d'observador i registrar unes conductes gravades en vídeo, podreu sortejar un grup de participants per dur a terme una investigació, podreu participar en una investigació en directe, podreu llegir casos diferents dels exemples proposats, tindreu un article d'investigació –íntegre– perquè el consulteu, etc. Esperem que aprengueu gaudint.
No cregueu que l'absència de professor en el moment del primer aprenentatge us evitarà aquella situació agredolça de ser preguntat –i heu de respondre bé. Cada cert temps, hem preparat preguntes de comprensió del que s'exposa en el mòdul. Podreu comprovar, amb l'elecció de l'alternativa correcta, que efectivament ho heu entès bé. Si no heu memoritzat algun concepte i necessiteu conèixer-lo per a entendre un nou passatge, no us preocupeu: tots els conceptes tenen la seva definició activable en la pantalla. Només cal que feu clic sobre la paraula en hipertext i allà apareixerà la definició. Si voleu saber més coses sobre una referència utilitzada, només haureu d'anar al final i consultar el glossari: activant el nom dels autors tindreu accessible la referència completa.
Us agradaria saber com aneu avançant en el coneixement de l'assignatura? Molt senzill. Al final de cada mòdul teniu un test d'autoavaluació. Aquest test no serà sempre exactament el mateix, de manera que el podreu repetir. Hem pensat que ens agrada a tots començar fent proves que no siguin gaire difícils i, per això, el test té una dificultat variable que s'ajustarà al vostre nivell de progrés. (També us informarà de la dificultat que ha superat.) Quan ja tingueu tota la matèria preparada podreu optar per un test general de tot el mòdul.
Millorable? Segur. Per mitjà del vostre tutor esperem les vostre idees perquè aquest material assoleixi el seu objectiu al cent per cent.
Introducció a l'adaptació d'aquest curs per a la criminologia
Marcelo F. Aebi
La criminologia és la ciència social que estudia el comportament antisocial i la reacció social que provoca. Les ciències socials comparteixen en gran part la seva metodologia. Per aquest motiu, la psicologia, la sociologia i la criminologia recorren a mètodes i tècniques de recerca (observació, enquesta, experimentació) similars. Tenint en compte aquesta particularitat i el fet que els estudiants de criminologia castellanoparlants i catalanoparlants no disposen encara de textos de metodologia específics, vaig acceptar gustós la invitació de la UOC a adaptar els materials que havien elaborat León García i Montero García-Celay per als estudiants de psicologia. També tenia present que aquesta no seria la primera vegada que s'adaptés un curs adreçat a una altra ciència social per a utilitzar-lo amb estudiants de criminologia. Així, el clàssic llibre de metodologia en sociologia d'Earl Babbie, The Practice of Social Research (traduït al castellà com a Manual per a la práctica de la investigación social i publicat per Desclée de Brouwer el 1996), va ser adaptat per Michael Maxfield a la criminologia i es va transformar en Research Methods for Criminal Justice and Criminology (Maxfield i Babbie, 2005).
Tanmateix, la tasca d'adaptar el text de León García i Montero García-Celay es va revelar finalment molt més complicada del que havia previst i, encara que això pugui semblar contradictori a primera vista, la causa va ser la qualitat pedagògica tan elevada del text original que havien elaborat aquests autors. En efecte, la majoria dels textos sobre metodologia presenten primer una tècnica i proposen després un exemple d'aplicació de la tècnica. La tasca de l'adaptador seria, en aquest cas, reemplaçar l'exemple original per un exemple del camp de la criminologia. Però León i Montero es van allunyar d'aquest esquema tradicional i van optar, com ells mateixos assenyalen en la introducció, per una "metodologia encarnada" en la qual "cada tècnica apareix en un context, no com un exemple per a mostrar com s'aplicaria, sinó que es planteja una situació que necessitarà una certa tècnica per a resoldre-la. Després hi haurà les definicions (si calen)". Els autors han optat per invertir l'estructura tradicional, i presentar en primer lloc l'exemple, que és després utilitzat com a punt de partida per a explicar la tècnica. Aquesta estructura serà sens dubte benvinguda pels estudiants, ja que fa més fàcil retenir els conceptes dins d'un cert context. Tanmateix, es tracta d'una estructura que complica molt la tasca de l'adaptador. Com León i Montero assenyalen, el seu text versa primer sobre la psicologia i després sobre els mètodes; per aquest motiu conclouen amb una advertència al lector: "disposeu-vos a llegir psicologia i, de passada, aprendreu alguna cosa de la metodologia amb què s'ha construït".
Com s'adapta un text d'aquestes característiques? Si es reemplaça l'exemple que funciona com a pedra angular de cada capítol, caldria reescriure l'obra de dalt a baix. L'única opció consisteix llavors a retenir l'exemple i l'explicació originals, però afegir-hi després un exemple propi de la criminologia. Així ho he fet sempre que m'ha estat possible. Les excepcions es refereixen a aquesta zona grisa en la qual la psicologia i la criminologia s'encavalquen, com també a les tècniques que són rarament utilitzades en criminologia. El resultat és un text que parteix de la psicologia, passa per la metodologia i acaba en l'aplicació d'aquests mètodes i tècniques a la criminologia. No negaré que es tracta d'una estructura relativament complexa, però crec que el text final compleix l'objectiu primordial de familiaritzar el lector amb la metodologia quantitativa.
Segurament la lliçó principal que l'autor d'aquestes línies ha après quan feia aquesta adaptació és que ja és hora de complir aquell projecte postergat durant deu anys d'escriure un text de metodologia específic de la criminologia.

Objectius

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és que apreneu com s'ha obtingut el coneixement criminològic per què s'ha fet per mitjà d'aquesta metodologia i quins són els avantatges i els inconvenients que planteja.
Com a objectius secundaris, podem assenyalar els següents:

  1. Que connecteu el contingut d'epistemologia i de l'anàlisi de dades per mitjà de la baula que les uneix. Una determinada orientació del coneixement ha d'aterrar sempre sobre un pla per a obtenir informació de la realitat. Aquesta informació quan té forma numèrica és feta servir per mitjà de l'anàlisi de dades.

  2. Que sigueu capaços per vosaltres mateixos de llegir i entendre els documents científics originals que transmeten els resultats de les investigacions. Totes les fonts documentals de la criminologia estan comunicades inseparablement de la metodologia utilitzada.

  3. Que desenvolupeu un esperit crític respecte a la forma d'accedir al coneixement. No solament del saber acadèmic, sinó de tota la informació que li arriba a través dels mitjans de comunicació: de les entrevistes, de les enquestes, dels programes d'actuació social, dels debats sobre educació, de les seccions de divulgació científica, etc.

En definitiva, ens agradaria que incorporeu la metodologia al vostre bagatge d'eines de pensament i que us sigui útil en qualsevol funció que desenvolupeu en la vostra vida.

Continguts

Glossari

acord entre observadors
Grau en què dos observadors registren les mateixes categories quan observen simultàniament el mateix fenomen.
adaptació a les proves
Amenaça potencial per a la validesa interna que apareix en els dissenys que necessiten repetir la mesura de la variable dependent als mateixos subjectes, ja que aquests poden modificar el seu rendiment per la reiteració de la mesura.
afixació proporcional
Procediment per a determinar el nombre d'unitats mostrals d'un estrat que ha de formar part de la mostra; es calcula aplicant a la mostra la proporció que l'estrat representa en la població.
afixació simple
Procediment per a determinar el nombre d'unitats mostrals d'un estrat que ha de formar part de la mostra; es calcula dividint la mida de la mostra entre el nombre d'estrats en què es divideix la població.
aprenentatge
Canvi permanent del comportament produït en una condició experimental que afecta la resposta a les condicions següents. Abans de començar, ens hem d'assegurar que no hi hagi un aprenentatge que invalidi l'experiment intrasubjecte. L'anterior s'exceptua quan s'estudia l'aprenentatge com a variable dependent.
assignació aleatòria
Procediment basat en l'atzar per decidir a quina condició experimental va cada participant. Assegura que la probabilitat de tots i cadascun dels participants per anar a una condició és la mateixa.
biaix
Mala representació de la població a la mostra estudiada en el context de les metodologies amb enquestes.
biaix de l'entrevistador
Influència parcial de l'entrevistador sobre l'entrevistat, o sobre la codificació de les respostes de l'entrevistat, en situacions de dubte.
biaix de resposta
Influència en les respostes dels enquestats derivada del fet de poder conèixer per endavant les preguntes abans de començar a contestar.
biaix de selecció
Amenaça a la validesa interna produïda per la formació de grups de manera no aleatòria. Quan se selecciona un subjecte per una característica no se la pot aïllar d'altres que també puguin estar influint en la variable dependent i que, de ser així, quedarien emmascarades.
biaix retrospectiu
Amenaça a la validesa interna que pot aparèixer en els dissenys ex post facto retrospectius pel fet que l'investigador es pot deixar variables rellevants sense mesurar en la seva recerca cap enrere de potencials variables independents.
ciència
Forma de coneixement que es caracteritza pel seu objecte –la naturalesa i la societat– i el seu mètode –el mètode hipoteticodeductiu.
codi arbitrari
Sistema de categories arbitràriament creades per l'investigador per registrar els elements del fenomen del seu interès.
conclusió
Part final del procés d'investigació mitjançant la qual l'investigador connecta les dades obtingudes amb l'objectiu del seu estudi.
condició
Cadascuna de les tasques en les quals es produeixen els valors de la variable independent, els efectes de la qual sobre la variable dependent es volen provar.
condició experimental
Vegeu condició.
confiança
Grau de seguretat estadística associat al procés d'estimar els valors de la població a partir dels valors descrits en la mostra.
conglomerats
Conjunts naturals d'unitats mostrals. En el procés de mostreig, se seleccionen en comptes de les unitats, com a manera de simplificar el procés.
constructe
Variable que es postula teòricament però que no és accessible a l'observació.
control de l'ordre per reequilibrament
Tècnica de control, en el context dels experiments intrasubjecte amb dos nivells, de l'efecte de la pràctica. Consisteix a començar amb una ordenació aleatòria de les condicions i seguir-la per una altra ordenació inversa.
dades
Elements d'informació en què es codifiquen els resultats obtinguts a la investigació i l'anàlisi a partir del qual s'estableix la conclusió.
decisió estadística
Acte d'acceptar o rebutjar la hipòtesi nul·la a partir de la probabilitat obtinguda per a l'estadístic utilitzat en el contrast.
disseny
Pla d'investigació les variants del qual depenen tant de l'objectiu de la investigació com de les condicions en què es du a terme.
disseny AB
Tipus de metodologia experimental amb un sol subjecte caracteritzat per una fase de línia base al principi, seguit d'una fase de tractament. Es fa servir quan no és convenient retirar el tractament, o quan després del tractament es produeixen canvis irreversibles.
disseny ABAB
Tipus de disseny experimental amb un sol subjecte caracteritzat per una fase de línia base al principi, seguit d'una fase de tractament després de la qual es retira la intervenció. S'acaba amb una nova fase de tractament.
disseny complex
Disseny amb més d'una variable independent, sigui quina sigui la manera en què les VI s'hagin dissenyat.
disseny de cohorts
Pla d'investigació, en el context de la metodologia amb enquestes, que consisteix a estudiar de manera comparativa grups poblacionals anomenats cohorts; aquestes es defineixen com a conjunts agrupats per una circumstància vital, com la data de naixement, ingrés en una institució, etc.
disseny de grups aleatoris
Tipus de metodologia experimental amb diferents subjectes (intersubjectes). Es caracteritza per una assignació aleatòria dels participants a les diferents condicions experimentals.
disseny de sèrie temporal interrompuda, amb un sol grup
Disseny quasiexperimental en què l'impacte d'un tractament s'estableix en un sol grup mitjançant la comparació d'una sèrie de mesures anteriors amb una altra sèrie de mesures posteriors a l'aplicació del tractament.
disseny descriptiu
Pla d'investigació l'objectiu del qual es limita a fer descripcions precises que permetin d'establir regularitats susceptibles de ser postulades com a lleis.
disseny evolutiu
Disseny que estudia l'edat com a variable independent. És de tipus ex post facto ja que aquesta variable no pot ser manipulada per l'investigador.
disseny evolutiu longitudinal
Disseny evolutiu en què s'estudia l'edat de manera intrasubjecte, de manera que es mesura la variable dependent al mateix grup en tots els valors d'edat.
disseny evolutiu seqüencial
Disseny evolutiu en què a més de l'edat, estudiada longitudinalment, s'estudia l'efecte de cohort.
disseny evolutiu transversal
Disseny evolutiu en què l'edat és estudiada de manera intersubjecte, de tal manera que la variable dependent es mesura en un grup diferent de cada edat.
disseny ex post facto
Disseny que es fa en circumstàncies en què, o bé la variable independent, o bé la VI i VD ja han pres els seus valors abans de començar la investigació.
disseny ex post facto prospectiu
Disseny ex post facto en què la VI ha pres ja els seus valors. Això fa que l'investigador no la pugui manipular. Se seleccionen els participants pels seus valors en les variables independents i després se'ls mesura en la variable dependent.
disseny ex post facto retrospectiu
Disseny ex post facto en què totes les variables –dependents i independents– ja han pres el seu valor quan comença la investigació. Aquesta sols pot tractar de reconstruir els fets. Per a això es mesura primer la variable dependent i després, cap enrere, es busquen possibles variables independents.
disseny factorial
Tipus de metodologia experimental amb més d'una variable independent. Es caracteritza perquè es creen tantes condicions experimentals com genera la combinació de tots els nivells de totes les variables independents.
disseny intrasubjecte complet
Tipus de disseny (experimental) en què tots els participants, a més de passar per totes les condicions experimentals, ho fan en totes les ordenacions planejades en el disseny.
disseny intrasubjecte incomplet
Tipus de disseny (experimental) en què els participants, fins i tot passant per totes la condicions experimentals, són dividits en subgrups, passant cada subgrup per una ordenació de les planejades en el disseny.
disseny longitudinal
Pla d'investigació, en el context de la metodologia amb enquestes, que consisteix a estudiar els canvis produïts en una població al llarg d'un temps determinat. Les unitats mostrals són diferents en cada moment de l'estudi.
disseny quasiexperimental
Disseny que contrasta una relació de causa efecte però que les circumstàncies de la seva implantació no permeten, a priori, d'establir els controls mínims.
disseny quasiexperimental pre-post, amb grup de quasicontrol
Disseny quasiexperimental en què l'impacte d'un tractament s'estableix per la comparació d'una mesura anterior i una altra de posterior al tractament preses en dos grups. A un d'aquests se li aplica el tractament i a l'altre no. Els grups no poden ser formats aleatòriament.
disseny quasiexperimental pre-post, amb quasicontrol en una cohort anterior
Disseny quasiexperimental amb mesures abans i després de l'aplicació del tractament en què el grup de quasicontrol s'estableix en una cohort anterior pertanyent a la mateixa institució.
disseny quasiexperimental pre-post, amb un sol grup
Disseny quasiexperimental en què l'impacte d'un tractament s'estableix mitjançant la comparació entre una mesura anterior i una altra de posterior a l'aplicació d'aquest a un únic grup de subjectes.
disseny quasiexperimental, amb quasicontrol en una segona variable dependent
Disseny quasiexperimental en què l'impacte del tractament s'estableix comparant, dins el mateix grup, les mesures de la variable dependent tractada amb les d'una altra variable dependent no tractada, però igualment sensible al tractament.
disseny transversal
Pla d'investigació, en el context de la metodologia amb enquestes, que consisteix a estudiar les característiques d'una població en un moment concret.
efecte a causa de l'ordre
Vegeu pràctica.
efecte de cohort
Efecte que es produeix en una variable dependent a causa d'un fet temporal associat als subjectes, com haver nascut en determinada data, començar uns estudis, ser admès en una empresa, etc. Es pot emmascarar amb l'efecte de l'edat.
efecte de la pràctica
En el context dels experiments intrasubjecte, és un lleuger canvi en la conducta degut al fet d'haver realitzat abans altres condicions. Per a evitar que s'acumuli de manera esbiaixada es controla mitjançant un adequat control de l'ordre de les condicions experimentals.
efecte principal
Acció d'una de les variables independents, en el context dels dissenys factorials o, en general, en els dissenys amb més d'una variable independent sobre la dependent, sense tenir en compte la seva combinació amb la resta de les variables independents. La manera d'avaluar-ho és a partir de les mitjanes de la variable dependent als nivells de la independent.
efectes simples
Accions d'una de la variable independent sobre la dependent, en el context dels dissenys factorials o, en general, en els dissenys amb més d'una variable independent, quan es combina amb cadascun dels nivells d'una altra de les variables independents. La manera d'avaluar-ho és a partir de les mitjanes de la variable dependent als nivells de la independent, combinada amb un nivell de l'altra variable.
eliminació
Tècnica de control de les variables estranyes associades a les diferències individuals que consisteix a deixar fora de l'experiment els individus que tinguin determinats valors en la variable. Aquests valors han de ser molt extrems o distorsionants respecte a la generalitat.
epistemologia
Disciplina filosòfica relativa a l'estudi del procés mitjançant el qual els homes generen el seu coneixement (episteme).
equilibrament
Tècnica de control de les variables estranyes associades a les diferències individuals que consisteix a fer que els valors de la variable estranya quedin repartits entre els grups de l'experiment. La manera d'aconseguir-ho és mitjançant l'assignació aleatòria dels participants.
error mostral
Marge d'error amb què es fan les estimacions de la població a partir de les dades descrites en la mostra.
estimació
Acció d'assignar a la població els valors trobats a la mostra.
estrats
Subconjunts de la població determinats per una variable, la rellevància de la qual, per a un objectiu concret, exigeix que siguin reflectits en la mostra.
estudi de panel
Pla d'investigació, en el context de la metodologia amb enquestes, que consisteix a estudiar els canvis produïts en una població al llarg d'un determinat temps; les unitats mostrals són iguals en cada moment de l'estudi.
experiment
Metodologia d'investigació que es caracteritza per posar a prova relacions causals. En un experiment, l'investigador reprodueix en un context controlat una determinada acció d'una variable independent sobre una dependent. L'investigador ha de tenir la capacitat de generar les condicions que produeixin els diferents nivells de la variable independent, i també poder assignar lliurement els participants a les diferents condicions.
Pla d'investigació que es caracteritza perquè persegueix la contrastació d'una hipòtesi de relació causal entre dues variables i es du a terme en situacions molt controlades.
experiment amb diferents participants
Vegeu disseny de grups aleatoris.
experiment amb els mateixos participants
Tipus d'experiment en què tots els participants passen per totes les condicions experimentals. També se'l denomina intrasubjectes o de mesures repetides.
experiment de camp
Investigació que contrasta una relació causal entre variables en el context natural en què es produeix i utilitzant l'observació com a mesura de la variable dependent.
Tipus d'experiment en què no es convoca els participants a un lloc especial, sinó que es fa al lloc on habitualment es produeix el fenomen que es vol experimentar.
falsació
Procés lògic de raonament per mitjà del qual es busquen dades que vagin en contra de la hipòtesi que es postula.
fase de retirada
Període de temps, en el context dels dissenys experimentals amb un sol subjecte, en què el subjecte no rep cap tractament, després d'haver rebut l'acció terapèutica per part del clínic.
fase d'intervenció o tractament
Període de temps, en el context dels dissenys experimentals amb un sol subjecte, en què el subjecte rep algun tipus d'acció terapèutica per part del clínic
fatiga
Resposta de l'organisme, després d'una demanda llarga o intensa, caracteritzada per un canvi en la conducta que es mesura. Abans de començar, un s'ha d'assegurar que un efecte alt de la fatiga no invalidi l'experiment intrasubjecte.
fiabilitat
Criteri d'avaluació d'un sistema de recollida d'informació que ens n'indica el grau de confiabilitat. Aquest es pot establir mitjançant acord entre investigadors o mitjançant l'anàlisi de l'estabilitat temporal de la informació que ens reporta.
fiable
Propietat de la investigació caracteritzada per la constància al llarg del temps dels resultats obtinguts.
freqüència
Tipus de mesura que ens informa del nombre de vegades que ha aparegut una categoria dins un interval d'observació.
grup control
Grup que rep un nivell nul de la variable independent i la mesura del qual serveix per a avaluar els valors de la resta dels grups experimentals.
grup de quasicontrol
Grup de control que és impossible de formar mitjançant l'assignació aleatòria dels participants. També se'l coneix com a grup de control no equivalent.
grup experimental
Grup que rep un nivell no nul de la variable independent.
grups equivalents
Grups que s'han format mitjançant l'assignació aleatòria dels participants. Els grups equivalents han de tenir valors de mitjana iguals en la variable dependent abans de començar l'experiment.
hipòtesi
Proposició temptativa que es postula o bé com a solució a un problema o bé com a potencial llei per a l'explicació de les regularitats observades.
hipòtesi alternativa
Proposició que recull els resultats esperats per l'investigador i que és lògicament complementària de la hipòtesi nul·la.
hipòtesi nul·la
Proposició que recull els resultats que negarien el que l'investigador esperava, i de la qual l'estadístic, que ho mesura, té una distribució de probabilitat coneguda.
hipòtesi operativa
Proposició que s'expressa en uns termes tals que pot ser contrastada empíricament i replicada per qualsevol altre investigador.
història
Amenaça a la validesa interna que pot aparèixer en els dissenys que necessiten un llarg període per a la seva implantació. Implica que alguns esdeveniments externs a la investigació poden produir el mateix efecte que el tractament l'impacte del qual s'investiga i, per tant, convertir-se en una variable emmascarada.
igualació
Tècnica de control de les variables estranyes associades a les diferències individuals que consisteix a fer que els valors de la variable estranya tinguin el mateix valor en tots els participants.
incommesurabilitat
Propietat que T. S. Khun va postular per als paradigmes rivals i que implica que les seves característiques no poden ser reduïdes a una mètrica comuna mitjançant la qual dirimir la seva rivalitat.
informe d'investigació
Document públic en què l'investigador detalla tots els passos del procés d'investigació, presenta les dades obtingudes i les seves implicacions per a l'objectiu de la investigació.
instrumentació
Amenaça a la validesa interna que pot aparèixer en els dissenys que necessiten mesurar repetidament les mateixes variables. Consisteix en què els canvis produïts a les pròpies proves –deteriorament, formes no exactament equivalents, etc.– s'emmascarin amb l'efecte del tractament que s'investiga.
interacció
Canvi en la forma en què una variable independent actua sobre la dependent segons el nivell d'una segona variable independent amb què es combina. Quan hi ha interacció, els efectes simples de la variable independent segueixen el mateix patró.
intersubjecte
Vegeu disseny de grups aleatoris.
intrasubjecte
Vegeu experiment amb els mateixos participants.
llei científica
Formulació, verbal o matemàtica, de les regularitats observades en els fenòmens sota estudi.
línia base
Registre, en el context dels dissenys experimentals amb un sol subjecte, del període de temps anterior a l'acció terapèutica per part del clínic
maduració
Amenaça a la validesa interna que pot aparèixer en els dissenys que necessiten un llarg període per a la seva implantació. Consisteix en què els canvis naturals de l'organisme sota investigació produeixin un efecte que s'emmascari amb l'efecte del tractament.
marc teòric
Teoria, o grup de teories, des de la qual s'interpreta el significat de les categories de l'observació.
metodologia d'enquestes
Tipus d'investigació en la qual es descriuen les característiques d'una població, mitjançant les respostes d'una mostra a un qüestionari elaborat per l'investigador.
metodologia experimental
Vegeu experiment.
metodologia qualitativa
Estratègia d'investigació, en el seu sentit més general, de tall subjectivista que persegueix la comprensió d'allò particular dels fenòmens humans. Per això fa servir dissenys i tècniques de recollida i anàlisi de dades de tipus obert i no estructurat.
metodologia quantitativa
Estratègia d'investigació, en el seu sentit més general, de caire objectivista que persegueix l'establiment de les lleis generals de la naturalesa i els fenòmens humans. Per a això fa servir dissenys i tècniques de recollida i anàlisi de dades estructurats i de caràcter numèric.
mida de la mostra
Nombre d'unitats mostrals, en el context de les metodologies amb enquesta, necessàries perquè una mostra sigui representativa respecte a una de determinada població.
mostra
En el context de la metodologia d'enquestes, conjunt pertanyent a una població a partir de l'estudi de la qual volem extrapolar-ne les característiques.
mostra representativa
Mostra, en el context de les metodologies amb enquestes, que conté les característiques de la població que són rellevants per als objectius de la investigació.
mostreig
Acció d'extreure un conjunt d'unitats mostrals –mostra– d'una població per a fer una investigació per enquestes.
mostreig accidental
Acció de formar una mostra mitjançant un accident que lliga les unitats mostrals; la mostra formada així es considera no representativa de la població.
mostreig aleatori simple
Tipus de mostreig probabilístic en què les unitats mostrals se seleccionen de manera individual, atenent a la probabilitat que les lliga a la població.
mostreig estratificat
Tipus de mostreig probabilístic en què s'assegura que els estrats d'una variable o més estan representats en la mostra.
mostreig fet expressament
Tipus de mostreig no probabilístic on les unitats mostrals s'inclouen segons el criteri d'un expert
mostreig per conglomerats i etapes
Tipus de mostreig probabilístic en què, al llarg de diverses fases –etapes–, es duen a terme seleccions d'un conglomerat o més.
motivació
Adequació adient del comportament, en el context de la investigació, per a fer les tasques solicitades. Cal assegurar-se de la motivació correcta abans de començar en els dissenys intra, ja que tots els subjectes han de passar per totes les condicions, i això podria ser massa llarg o tediós.
mètode deductiu
Procediment d'investigació que genera dades de dalt a baix. Partint d'una llei, es deriva una implicació contrastable mitjançant observació.
mètode hipoteticodeductiu
Combinació de les estratègies inductives i deductives d'investigació en un únic procés. És el mètode que fa servir la ciència.
mètode inductiu
Procediment d'investigació que genera coneixement de baix a dalt. A partir de l'observació es detecten regularitats que –una vegada contrastades repetidament– passen a postular-se com a lleis científiques.
nivell de confiança
Vegeu confiança.
nivell d'anàlisi
Grau de molaritat/molecularitat en què es focalitza un sistema de categories d'observació.
nivells
Vegeu condicions.
observació
Disseny amb objectiu descriptiu que es fonamenta en la codificació d'indicadors accessibles a un investigador aliè al fenomen que s'estudia. També es fa servir aquest terme per a referir-se a les tècniques de recollida d'informació basades en aquesta estratègia.
observació científica
Observació que, a més de tenir el propòsit d'augmentar el coneixement dins alguna disciplina, es porta a terme de manera sistemàtica i replicable.
observació estructurada
Observació que es porta a terme en el lloc natural on es produeix el fenomen i en la qual l'investigador introdueix algun tipus de restricció en la situació per tal d'augmentar-ne la possibilitat d'aparició.
observació externa
Observació en què l'investigador no forma part del fenomen que s'observa.
observació natural
Observació que es porta a terme en el lloc natural on es produeix el fenomen i en què l'observador no intervé de cap manera.
observació participant
Observació que es porta a terme des de dins el mateix fenomen: l'observador és part del que s'observa.
observador cec
Observador que no coneix el propòsit de la investigació per a la qual recull les dades.
ocurrència
Tipus de mesura de l'observació que informa de l'aparició d'una determinada categoria en un determinat interval d'observació.
operacionalització de variables
Acció de definir les variables de manera que qualsevol investigador les pugui observar i mesurar en qualsevol moment.
ordenació
Seqüència completa de totes les condicions, en el context dels experiments intrasubjecte. La posició de les condicions dins l'ordenació es fa atenent al tipus de control de l'ordre que es fa. Es duen a terme tantes ordenacions com repeticions es volen.
ordenació aleatòria en blocs
Procediment de control de l'efecte de la practica en els dissenys intrasubjecte. Cada bloc és una ordenació aleatòria del total de les condicions. Es preparen tants blocs com repeticions siguin necessàries.
ordenació aleatòria simple
Procediment de control de l'efecte de la practica en els dissenys intrasubjecte. Es caracteritza perquè presenta de manera aleatòria el total de les presentacions de les condicions experimentals.
paradigma
Conjunt de teories dins una disciplina, organitzat de manera que impliquen una definició del seu àmbit i de la seva metodologia. També implica un conjunt de regles implícites per a la relació entre els investigadors que s'hi adscriuen.
pèrdua no aleatòria de subjectes
Amenaça a la validesa interna consistent en què els subjectes que abandonen la investigació ho facin per raons que tenen a veure amb la pròpia investigació, de tal manera que els resultats obtinguts no serien els mateixos si haguessin romàs.
persistència
Resta de l'efecte d'una condició, en el context dels experiments intrasubjecte, quan es presenta la condició següent. Es controla deixant passar el temps adequat o amb una adequada ordenació de les condicions.
persistència diferencial
En el context dels experiments intrasubjecte, efecte d'un nivell sobre el consecutiu de tal naturalesa que no és possible reequilibrar-lo amb l'ordenació inversa. Quan ocorre, l'experiment s'invalida.
població
Conjunt, en el context de les metodologies amb enquestes, que es vol descriure en alguna/es de les seves variables, però la mida o dispersió del qual fan molt difícil la tasca.
precisió
Amplitud, en les estimacions dels valors de la població, determinada per la suma i resta de l'error mostral, relativa al rang de la variable estudiada.
pregunta de resposta oberta
Pregunta del qüestionari, en el context de les metodologies amb enquestes, a la qual l'enquestat pot respondre el que li sembli.
pregunta de resposta tancada
Pregunta del qüestionari, en el context de les metodologies amb enquestes, a la qual l'enquestat sols pot respondre elegint una de les respostes presentades.
problema d'investigació
Zona fosca del coneixement científic establert caracteritzada o bé per la necessitat d'explorar un nou àmbit d'investigació o bé per l'existència de dades contradictòries quant al funcionament d'una llei ja establerta.
quadrat llatí
Tècnica de control de l'ordre de presentació en els dissenys intrasubjecte. Es caracteritza perquè la variable independent té tres nivells o més, i perquè cada nivell es presenta una vegada en cadascun dels ordres possibles. Es pot mesurar l'efecte a causa de l'ordre de presentació. Es pot fer complet o incomplet.
qüestionari
Conjunt de preguntes (i respostes possibles) escrites per a estudiar en una mostra les característiques definides per l'objectiu d'una investigació per enquesta.
reactivitat
Canvi en la conducta del subjecte observat pel simple fet de saber que se l'observa.
registre narratiu
Tipus de registre de l'observació en què es fa servir el llenguatge com a manera de deixar constància d'allò observat.
registre per intervals
Procediment de registre consistent a fragmentar els intervals d'observació en unitats molt breus intercalant el moment de l'observació amb el moment del registre.
regressió a la mitjana
Tendència d'algunes puntuacions extremes consistents a perdre el seu caràcter extrem quan es repeteix la mesura. Es pot emmascarar amb l'efecte del tractament a les investigacions que seleccionen els participants per tenir un valor extrem en la variable independent i la hipòtesi del qual és que el tractament farà que les puntuacions no siguin extremes.
relació espúria
Relació observada entre dues variables però que no implica vincle entre si, ja que està produïda en estar ambdues relacionades amb una tercera variable.
repetició
Operació en què cada vegada es presenta la mateixa condició experimental, en el context dels experiments intrasubjecte, per a ser avaluada en els participants. Les repeticions són necessàries per a poder registrar l'efecte de la variable independent.
replicabilitat
Característica de la manera de generar el coneixement de la ciència que permet que cada nova aportació pugui ser repetidament contrastada per qualsevol investigador.
ruta aleatòria
Procediment, en el context de les metodologies amb enquestes, per a seleccionar la unitat mostral a partir de l'últim conglomerat. Consisteix a sortejat cadascun dels valors de les variables que defineixen la seva ubicació: carrer, bloc, número, planta i lletra.
sensibilitat
Qualitat, en el context de l'experimentació, de l'operacionalització de les variables, de la tasca, i dels aparells de mesura per a registrar la presència del fenomen en estudi.
tasca
Conjunt d'accions que els participants duen a terme sota cada condició experimental. Són planejades per l'investigador segons l'operacionalització de la variable independent i dependent. Per mitjà d'aquestes s'espera que es posi de manifest el fenomen en estudi.
teoria
Conjunt de lleis interrelacionades que fan referència al mateix àmbit disciplinari.
tècnica del control de l'ordre
Tècnica emprada, en el context dels experiments intrasubjecte, per a contrarestar els ineludibles efectes de la pràctica. Les tècniques de control de l'ordre són: ordenació aleatòria simple, ordenació aleatòria en blocs, reequilibrament i quadrat llatí.
unitat mostral
Element de la població que genera la informació objectiu de l'estudi. Pot ser un individu físic, o una agrupació d'individus definida per qualssevol criteris.
validesa
Criteri d'avaluació del procés d'investigació que ens informa del grau en què s'ha aconseguit realment el propòsit que es buscava. En el cas de l'observació la validesa indica el grau en què s'ha observat el que es pretenia i no altra cosa.
validesa de constructe
Quan una categoria es postula com a indicadors d'un constructe no accessible a l'observació directa, la validesa de constructe estableix el grau en què aquests indicadors compleixen el seu propòsit.
validesa de contingut
Variant del concepte de validesa que fa referència al grau en què el conjunt de categories incloses en el codi constitueix una mostra representativa tots els seus elements.
validesa externa
Qualitat de la investigació que permet de generalitzar els resultats trobats a la resta dels individus que no van ser estudiats.
validesa interna
Qualitat de la investigació que permet d'assegurar que la variable independent és causa de la dependent.
validesa referida al criteri
Variant del concepte de validesa que ens informa del grau en què un sistema de categories permet de detectar variacions significatives en el fenomen sota observació.
variable
Dimensions d'un problema que poden prendre diferents valors.
variable dependent
Variable els canvis de la qual tracten de ser explicats per les variacions en la variable independent. Quan es tracta de metodologies no experimentals s'expliquen per relacions o diferències entre grups. Quan es tracta de metodologies experimentals s'expliquen mitjançant relacions causals.
variable independent
Variable els canvis de la qual tracten d'explicar les variacions en la variable dependent. Quan es tracta de metodologies no experimentals, l'investigador sols pot mesurar i seleccionar valors de la variable; o no pot assignar aleatòriament els participants als seus nivells. Quan es tracta de metodologies experimentals, l'investigador pot crear les condicions perquè es manifesti i aplicar-les als participants seleccionats aleatòriament.
variables controlades
Antigues variables estranyes l'efecte de les quals sobre la dependent ha estat controlat per l'investigador.
variables emmascarades
Tipus de variable estranya l'acció de la qual sobre la dependent té la característica de variar alhora que varien els nivells de la independent i, a més, l'efecte és tal que podria explicar les variacions en la dependent.
variables estranyes
Variables que afecten la dependent i que no han estat ni manipulades (independents) ni controlades. En una investigació ben controlada, la quantia de l'efecte d'aquestes variables és sempre més petita que l'efecte de les manipulades.
variables manipulades
Vegeu variable independent.
verificació
Estratègia lògica de contrast d'hipòtesi consistent en la recerca de dades que la recolzin.

Bibliografia

Abramson, L. Y.; Seligman, M. E. P.; Teasdale, J. D. (1978). "Learned helplessness in humans: Critique and reformulation".Journal of Abnormal Psychology(núm. 87, pàg. 49-74).
Aebi, M. F. (2008). Temas de criminología. Madrid: Dykinson.
Aebi, M. F. (2009). Self-reported delinquency surveys in Europe. Guyancourt : CRIMPREV. Disponible en línia:http://www.gern-cnrs.com/gern/fileadmin/documents/CRIMPREV/WP7/Brochure_2/brochureAebi_WP7_n__2_VA.pdf[Data de consulta: 27 de juliol del 2011.]
Aebi, M. F.; Linde, A.(2010a). "Las encuestas de victimización en Europa: Evolución histórica y situación actual".Revista de Derecho Penal y Criminología(3a. època, núm. 3, pàg. 211-298).
Aebi, M. F.; Linde, A.(2010b). "El misterioso caso de la desaparición de las estadísticas policiales españolas".Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología(núm. 12-07, pàg. 1-30). Disponible en línia:http://criminet.ugr.es/recpc/12/recpc12-07.pdf[Data de consulta: 27 de juliol de 2011.]
Alas, L. (1886). La Regenta. Madrid: Alianza, 1966.
American Psychological Association (1998). Manual de estilo de publicaciones de la American Psychological Association(2a. ed.) Washington: APA, 1994.
Anderson, R. (1980). Cómo rejuvenecer el cuerpo estirándose. Barcelona: Integral.
Arkin, H.; Colton, R. (1962). Tables for statisticians. Nova York: Barnes & Noble.
Arnau, J.; Anguera, T.; Gómez, J.(ed.) (1990). Metodología de la investigación en ciencias del comportamiento. Múrcia: Universitat de Múrcia.
Bachman, R.; Schutt, R. (2007). The Practice of Research in Criminology and Criminal Justice(3a. ed.). Los Angeles: Sage.
Bakeman, R.; Gottman, J. M.(1989). Observación de la interacción: Introducción al análisis secuencial. Madrid: Morata, 1986.
Barlow, D. H.; Hersen, M. (1984). Single case experimental designs(2a. ed.). Nova York: Pergamon Press.
Bem, D. J.; Allen, A. (1980). "Cómo predecir a algunas personas en algunas situaciones: la búsqueda de consistencias transituacionales en la conducta".Estudios de Psicología(ed. original de 1974, núm. 3, pàg. 57-74).
Bernard, M. E.; Kratochwill, T. R.; Keefauver, L. W. (1983). "The effects of rational-emotive therapy and self-instructional training on chronic hair pulling".Cognitive Therapy and Research(núm. 7, pàg. 273-280).
Berk, L. E. (1986). "Relationship of elementary school children's private speech to behavioral accompaniment to task, attention, and task perfomance".Developmental Psychology(22, 671-680).
Bowen, J. (1990). Historia de la educación occidental. Barcelona: Herder.
Breuer, J.; Freud, S. (1976). "Sobre los mecanismos físicos de los fenómenos histéricos".Obras completas de S. Freud(traducció de J. L. Etcheverry, vol. 2). Buenos Aires: Amorrortu, 1893.
Broncano, F.; Mundó, J. (2001). "Filosofia i epistemologia de les ciències particulars". A: J. Mundó (coord.).Filosofia i epistemologia de la ciència. Barcelona: UOC.
Campbell, D. T.; Stanley, J. C. (1966). Experimental and quasi-experimental design for research. Chicago: Rand McNally.
Campos, M.; Díez, J. A.; Domènech, A.; Estany, A.; Mundó, J.; Pérez, E. (2001). "Filosofia de la ciència". A: J. Mundó (coord.).Filosofia i epistemologia de la ciència. Barcelona: UOC.
Chalmers, A. F. (1984). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?Madrid: Siglo XXI, 1982.
Charcot, M.(1887). Oeuvres completes, tome III. Leçons sur les maladies du système nerveux. París: A. Delahaye & E. Lecrosnier Libraires-Éditeurs.
Chorot, P.; Martínez-Narváez, P. (1995). Trastornos somatoformes. A: A. Belloch; B. Sandín; F. Ramos (ed.).Manual de Psicopatología(vol. 2, pàg. 225-270). Madrid: McGraw-Hill.
Chudy, J. F.; Jones, G. E.; Dickson, A. L. (1983). Modified desensitization approach for the treatment of phobic behavior in children: A quasi-experimental case study. Journal of Clinical Child Psychology, 12,198-201.
Cohen, A. K. (1955). Delinquent boys: The culture of the gang. Nova York: MacMillan.
Cohen, J. (1960). "A coefficient of agreement for nominal scales".Educational and Psychological Measurement(núm. 20, pàg. 37-46).
Cohen, L.; Manion, L. (1994). Research methods in education(4a. ed.). Londres: Routledge.
Cone, J. D. (1978). "The Behavioral Assessment Grid (BAG): A conceptual framework for behavioral assessment".Behavior Therapy(núm. 9, pàg. 882-888).
Cook, T. D.; Campbell, D. T. (1979). Quasi-experimentation design and analysis issues for the field settings. Boston: Houghton Mifflin.
Craik, F. I. M.; Tulving, E. (1975). "Depth of processing and the retention of words in episodic memory".Journal of Experimental Psychology, General(núm. 104, pàg. 268-294).
Craik, F. I. M.; Anderson, N. D.; Kerr, S. A.; Li, L. Z. H. (1995). "Memory changing in normal aging". A: A. D. Baddeley; B. A. Wilson; F. N. Watts (ed.).Handbook of memory disorders(pàg. 211-242). Nova York: John Wiley and sons.
Dampier, W. C. (1972). Historia de la ciencia y sus relaciones con la filosofía y la religión. Madrid: Tecnos.
Darley, J., Bateson, C. D. (1973). "From Jerusalem to Jericho: A study of situational and dispositional variables in helping behavior".Journal of personality and Social Psychology(27, 100-108).
Defensor del Poble (2000). Violencia escolar: el maltrato entre iguales en la educación secundaria. Madrid: Informes, Estudios y Documentos del Defensor del Pueblo.
Denzin, N. K.; Lincoln, Y. (1998). "Introduction. Entering the field of qualitative research". A: N.K. Denzin; Y. Lincoln (ed.).The landscape of qualitative research. Theories and Issues(pàg. 1-34). Thousand Oaks, CA: Sage.
Díaz, R. M.; Berk, L.(ed.) (1992). Private Speech: From social interaction to self-regulation. Nova York: LEA.
Diges, M. (1997). Los falsos recuerdos. Barcelona: Paidós.
Durkheim, É. (1897). El suicidio(ed. de L. Díaz). Madrid: Akal.
Durkheim, É. (1988). Les règles de la méthode sociologique. París: Flammarion (ed. original: 1895).
Echevarría, J. (1999). Introducción a la metodología de la ciencia. La filosofía de la ciencia en el siglo XX . Madrid: Cátedra.
Eckman, P.; Levenson, R. W.; Friesen, W. V. (1983). "Autonomic nervous system activity distinguishes among emotions".Science(núm. 221, pàg. 1208-1210).
Español, S. (2000). Un estudio de semiosis evolutiva(tesi doctoral no publicada). Madrid: Universitat Autònoma de Madrid.
Español, S.; Rivière, A. (2000). "Gestos comunicativos y contextos interpersonales: un estudio con niños de 10 a 16 meses".Estudios de Psicología(núm. 65-66, pàg. 225-245).
Eysenk, H. J.; Eysenk, M. W. (1985). Personality and individual differences. Nova York: Plenum Press.
Fernandes, L. (1998). O sítio das drogas : Etnografia das drogas numa periferia urbana. Lisboa: Notícias.
Fernández, E.; Bermúdez, J. (2000). "Control situacional y focalización en la tarea en pesimistas defensivos y optimistas".Estudios de Psicología(núm. 67, pàg. 23-40).
Frank de, M. G.; Gilovich, T. (1988). "The dark side of self and social perception: Black uniforms and aggression in professional sports".Journal of Personality and Social Psychology(núm. 54, pàg. 74-85).
García Bajos, E.; Migueles, M. (1999). "Memoria de testigos en una situación emocional vs. neutra".Psicológica(núm. 20, pàg. 91-102).
Godden, D. R.; Baddeley, A. D. (1975). "Context dependent memory in two natural environments: On land and underwater".British Journal of Psychology(núm. 66, pàg. 325-331).
Goudena, P. P.; Sánchez, J. A. (1996). "Interacción entre iguales en Andalucía y Holanda".Infancia y Aprendizaje(núm. 75, pàg. 49-58).
Guedj, D. (2000). El teorema del loro. Barcelona: Anagrama.
Hartmann, D. P.; Hall, R. V. (1976). "The changing criterion design".Journal of Applied Behavior Analysis(núm. 9, pàg. 527-532).
Hashtroudi, S.; Parker, E. S.; Luis, J. D.; Reisen, C. A. (1989). "Generation and elaboration in older adults". Experimental Aging Research(núm. 15, pàg. 73-78).
Hempel, C. (1997). Éléments d’épistémologie(2a. ed.). París: Armand Colin (ed. original:Philosophy of Natural Science, 1966, Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hall).
Hernández, J. M. (2000). La personalidad. Elementos para su estudio. Madrid: Biblioteca Nueva.
Hindelang, M. J.; Hirschi, T.; Weis, J. G. (1979). "Correlates of delinquency. The illusion of discrepancy between self-report and official measures".American Sociological Review(núm. 44, pàg. 995-1014).
Hindelang, M. J.; Hirschi, T.; Weis, J. G. (1981). Measuring delinquency. Beverly Hills, CA [etc.]: Sage.
Hirschi, T. (1969). Causes of Delinquency. Berkeley, CA [ etc.]: University of California Press.
James, J. (1890). The principles of Psychology. Nova York: Holt.
Jones, B.; Kenward, M. (1989). Design and analysis of cross-over trials. Londres: Chapman and Hall Ltd.
Kahneman, D.; Frederickson, B. L.; Schreiber, C. A.; Redelmeir, D. A. (1993). "When more pain is preferred to less: Adding a better end".Psychological Science(núm. 4, pàg. 401-405).
Kaiser, G. (1988). Kriminologie: Ein Lehrbuch(2. Aufl). Heidelberg: CF Müller.
Kazdin, A. E. (1982). Single-case research designs: Methods for clinical and applied settings. Nova York: Oxford University Press.
Kerlinger, F. N.; Lee, H. B.(2000). Foundations of behavioral research(4a. ed.). Fort Worth, TX: Harcourt College Publishers.
Killias, M. (1991). Précis de criminologie. Berna: Steampfli.
Kuhn, T. S. (1970). The structure of scientific revolutions(2a. ed.). Chicago: University of Chicago Press.
Khun, T. S. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1962.
Kuhn, A. (2000). Détenus: Combien? Pourquoi? Que faire?Berna: Haupt.
Latane, B.; Dalkey, J. M. (1968). "Group inhibition of bystander intervention in emergencies".Journal of Personality and Social Psychology(núm. 10, pàg. 215-221).
Lemaître, A. (1992-1993). Assurance et criminalité : Gérer et prévenir : Étude criminologique de l’assurance vol. Lieja: École Liègeoise de Criminologie Jean Constant, Université de Liège.
León, O. G.; Montero, I. (2001). "Cómo explicar el concepto de interacción sin estadística: análisis gráfico de todos los casos posibles en un diseño 2x2".Psicothema(núm. 13, pàg. 159-165).
León, O. G.; Montero, I. (1997). Diseño de investigaciones. Introducción a la lógica de la investigación en Psicología y Educación(2a. ed.). Madrid: McGraw-Hill.
Lepper, M. R.; Greene, D.; Nisbett, R. E. (1973). "Undermining children's intrinsic interest with extrinsic reward: A test of the overjustification hypothesis".Journal of personality and Social Psychology(28, pàg. 129-137).
Liszt, F. von (1883). "Der Zweckgedanke im Strafrech".Zeitschrift für die gesamte Strafrechwissenscraft(núm. 3, pàg. 1-47).
Loftus, E. F.; Miller, D. G.; Burns, H. J. (1978). "Semantic integration of verbal information into visual memory".Journal of Experimental Psychology: Learning Memory and Cognition(núm. 4, pàg. 19-31).
Maldonado, F. C. R. (1966). Refranero clásico español(2a. ed.). Madrid: Taurus.
Marañón, G. (1985). "Contribución al estudio de la acción emotiva de la adrenalina".Estudios de Psicología(ed. original de 1924, núm. 21, pàg. 75-89).
Maxfield, M. G.; Babbie, E. (2005). Research Methods for Criminal Justice and Criminology(4a. ed.). Belmont, CA: Wadsworth Thomson Learning.
McCann, I. L.; Holmes, D. S. (1984). "Influence of aerobic exercise on depression".Journal of Personality and Social Psychology(núm. 46, pàg. 1142-1147).
Merton, R. K. (1938). "Social structure and anomie".American Sociological Review(núm. 3, pàg. 672-682).
Milgram, S. (1974). Obedience to authority. Nova York: Harper.
Montero, I.; Pérez del Palacio, M.(En preparació, a).El desarrollo del habla privada en el contexto del aula de educación infantil. Manuscrit en preparació.
Montero, I.; Pérez del Palacio, M.(En preparació, b).La influencia del habla privada sobre la resolución de la tarea en situaciones estructuradas. Manuscrit en preparació.
Morales, F.(ed.) (1989). Metodología y Teoría de la Psicología(5a. ed.). Madrid: UNED.
Morales, M.; Moreno, R. (1993). "Problemas en el uso de los términos cualitativo/cuantitativo en Investigación Educativa".Investigación en la escuela(núm. 21, pàg. 38-50).
Morin, E. (1990). Science avec consciente. París: Fayard.
Mundó, J. (2001). "Introducció a la teoria del coneixement". A: J. Mundó (dir.).Filosofia i epistemologia de la ciència. Barcelona: UOC.
Pérez-Llantada, C.; Fontes, S. (1990). "Metodologías de la investigación en Psicología evolutiva". A: J.A. García Madruga; P. Lacasa (dir.).Psicología evolutiva(pàg. 181-211). Madrid: UNED.
Pintrich, P. R.; Schunk, D. S. (1996). Motivation in education. Theory, research and applications. Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hall.
Picca, G. (1983). La Criminologie. París: Presses Universitaires de France.
Pinatel, J. (2001). Histoire des sciences de l’homme et de la criminologie. París: L’ Harmattan.
Popper, K. (1959). The logic of scientific discovery. Londres: Hutchinson.
Popper, K. R. (1985). "The probleme of demarcation". A: D. Miller (ed.).Popper selections(pàg. 118-130). Princeton, NJ: Princeton University Press (article publicat per primera vegada el 1974).
Pulido, A. (1971). Estadística y técnicas de investigación social. Madrid: Anaya.
Reichardt, C. S.; Cook, T. D. (1986). "Más allá de los métodos cualitativos versus los cuantitativos". A: T. D. Cook; C.S. Reichardt (ed.).Los métodos cualitativos y cuantitativos en investigación evaluativa. Madrid: Morata, 1982.
Rodríguez-Naranjo, C.; Godoy, A. (1997). "Factores que predicen la eficacia de diferentes tratamientos para la depresión leve o disforia".Psicothema(núm. 9, pàg. 105-117).
Rosa, A. (2000). "¿Qué añade a la Psicología el adjetivocultural?".Anuario de Psicología(núm. 31, pàg. 27-57).
Rosnow, R. L.; Rosenthal, R. (1996). Beginning behavioral research. A conceptual primer(2a. ed.). Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hall.
Rowling, J. (1999). Harry Potter y la piedra filosofal. Barcelona: Emecé, 1997.
Rubin, E.; Storandt, M.; Miller, P.; Kinscherl, D. A.; Grant, E. A.; Morris, J. C.; Berg, L. (1998). "A prospective study of cognitive function and onset of dementia in cognitively healthy elders".Archives of Neurology(núm. 55, pàg. 395-401).
Rubio, G.; Montero, I.; Jáuregui, J.; Marín, J. J.; Santo-Domingo, J. (1998). "Relación entre conducta violenta y tentativas autolíticas".Archivos de Neurobiología(núm. 61, pàg. 317-326).
Sábato, H. (1968). Uno y el Universo(ed. definitiva). Buenos Aires: Sudamericana (ed. original: 1945).
Sampson, R. J.; Raudenbush, S. W. (1999). "Systematic Social Observation of Public Spaces: A New Look at Disorder in Urban Neighborhoods".American Journal of Sociology(105, pàg. 603-51).
Schachter, S.; Singer, J. E. (1962). "Cognitive, social, and physiological determinants of emotional state".Psychological Review(núm. 69, pàg. 379-399).
Schaie, K. W.; Hertzog, C. (1983). "Fourteen-year cohort-secuential analysis of adult intellectual development".Developmental Psychology(núm. 19, pàg. 531-543).
Shaughnessy, J. J.; Zeichmeister, E. B.; Zeichmeister, J. S. (2000). Research methods in Psychology(5a. ed.). Nova York: McGraw-Hill.
Simpson, F. (1964). The view of life. Nova York: Harcourt, Brace & World.
Toro, J.; Castro, J. (2000). "Trastornos del comportamiento alimentario". A: A. Bulbena; G.E. Berrios; P. Fernández de Larrinoa (ed.).Medición clínica en psiquiatría y psicología(pàg. 215-224). Barcelona: Masson.
Turnbull, O. H.; Stein, L.; Lucas, M. D. (1995). "Lateral preferences in adult embrancing: A test of the'hemispheric asymmetry' theory of infant cradling".The Journal of Genetic Psychology(núm. 156, pàg. 17-21).
Vidal-Abarca, E. (1990). "Un programa para la enseñanza de la comprensión de ideas principales en textos expositivos".Infancia y Aprendizaje(núm. 49, pàg. 53-72).
Wason, P. C. (1960). "On the failure to eliminate hypotheses in a conceptual tasks".Quarterly Journal of Experimental Psychology(núm. 12, pàg. 129-140).
Wilson, J. Q.; Kelling, G. L.(1982, març). "Broken Windows: The police and neighborhood safety".The Atlantic Monthly(pàg. 29-38). Disponible en línia a:http://www.codinghorror.com/blog/files/Atlantic%20Monthly%20-%20Broken%20Windows.htm[Data de consulta: 19 de maig de 2011]
Wincze, J. P.; Leitenberg, H.; Agras, W. S. (1972). "The effects of token reinforcement and feedback on the delusional verbal behavior of chronic paranoid schizophrenics".Journal of Applied Behavior Analysis(núm. 5, pàg. 247-262).
Wolfgang, M. E.; Ferracuti, F. (1967). The subculture of violence. Nova York: Barnes and Noble.
Young, J. (1975). "Working Class Criminology". A: I. Taylor; P. Walton; J. Young (eds.).Critical Criminology. Londres: Routledge and Kegan Paul.
Zaitch, D. (2002). Trafficking cocaine: Colombian Drugs Entrepreneurs in the Netherlands. La Haia [etc.]: Kluwer Law International.