Annex

  • Orfelio G. León García

    Doctor en Psicologia. Professor titular de l'Àrea de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat Autònoma de Madrid.

  • Ignacio Montero García-Celay

    Doctor en Psicologia. Professor titular de l'Àrea de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat Autònoma de Madrid.

  • Revisió a càrrec de Marcelo F. Aebi

    Marcelo F. Aebi

    Doctor en Criminologia. Professor de Criminologia a la Universitat de Lausana (Suïssa) i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

PID_00179347
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

En aquest annex presentarem la manera en què s'estructura un article científic, posant l'accent en les normes de publicació establertes per l'Associació Americana de Psicologia. Després veurem la manera en què es pot consultar un article científic de criminologia per Internet. Finalment, ens ocuparem de l'ètica de la recerca científica.

Objectius

L'estudi d'aquest mòdul didàctic us permetrà assolir els objectius següents:

  1. Conèixer l'estructura de la comunicació científica.

  2. Conèixer i respectar els drets dels participants en les investigacions.

1.L'estructura d'un article científic: les normes de publicació APA 94

Una bona investigació no publicada és com una partitura genial posada en un calaix. Necessita ser difosa perquè es pugui fer ús de les aportacions proposades. Els resultats de les investigacions es publiquen en revistes especialitzades i necessiten ajustar-se a un format determinat. Aquesta forma no és optativa per als investigadors, és una espècie de protocol acceptat perquè la comunicació sigui més fluida. No hi ha lloc per a l'originalitat en l'estructura de la comunicació científica en criminologia. En els treballs empírics l'estructura és aquesta:

  • Títol

  • Resum

  • Introducció

  • Mètode

  • Resultats

  • Discussió

  • Referències

Si voleu accedir a un altre article d'investigació elegit per vosaltres, sense moure-us de la vostra pantalla, us convidem a executar l'activitat Annex 2 (1) .
(1) Accedir a un informe científic de psicologia, per Internet
En aquesta activitat podreu, sense moure-us del vostre lloc, comprovar com és l'estructura dels informes científics. A continuació us presentem els passos mitjançant els quals nosaltres hem accedit a l'article de García i Migueles (1990). Seguint-los, i prenent vosaltres les opcions que us semblin, podreu tenir un altre informe real d'investigació a la vostra pantalla.
1) Accedim a la pàgina de la revista espanyola, amb difusió electrònica, Psicológica.
2) Després elegim com a tema per buscar informació "Memory & Thinking". En fer clic sobre aquesta opció veiem una altra agrupació temàtica d'ordre inferior.
3) Després escollim "Eyewitnes memory", i fem clic sobre aquest epígraf.
4) A continuació apareix un conjunt d'articles d'investigació. En aquest conjunt podreu veure l'idioma en el qual estan escrits i el títol. Nosaltres escollim el treball d'Elvira García Bajos i Maleen Migueles sobre el tema atractiu de "la memòria i el context emocional". Una vegada elegit l'article es descarregarà al subdirectori que vosaltres trieu.
5) Només heu d'obrir el fitxer amb l'article que vosaltres hàgiu decidit descarregar.
Sort!
Si voleu explorar en una altra revista no espanyola, ho podeu fer, per exemple, en les que recull el bloc següent:
http://idealibrary.com/
Aquí podeu obrir –gratis– un nombre entre desenes de revistes científiques dels camps més diversos.
En podeu veure primer una de psicologia i després una altra d'algun altre camp. Observareu semblances i diferències, però en qualsevol cas un format de comunicació.
A continuació ampliem les característiques que defineixen cadascuna de les seccions de l'informe d'investigació en psicologia.
En el resum (100 a 120 paraules) s'ha de donar informació, en un sol paràgraf, dels aspectes següents:
a) El problema que s'ha investigat.
b) El mètode (incloent-hi aparells, manera d'obtenir les dades i qui van ser els participants).
c) Les troballes, les conclusions i conseqüències d'aquestes troballes.
Com podeu veure, tot un repte a la capacitat per a resumir. És molt important que es faci bé, perquè aquesta serà la carta de presentació i la que faran servir els candidats a lectors per a acabar essent lectors de la investigació.
En la introducció –que no porta títol d'introducció, sinó el títol del treball– els investigadors han d'exposar de manera concisa i efectiva els aspectes següents:
a) Presentació del problema. Això ha d'incloure una justificació de per què s'havia de fer aquesta investigació. Els motius que habitualment mouen són: falta de dades, dades inconsistents, dades contradictòries, possibles explicacions alternatives a dades acceptades, etc.
b) Presentació dels antecedents. Sense remuntar-se als fenicis, s'han d'exposar breument els treballs publicats que condueixen a aquesta investigació.
c) Definir el propòsit de l'estudi. Deducció lògica del que es pretén de fer i del que s'espera trobar.
La secció del mètode és la que proporciona prou informació perquè el treball compleixi amb el requisit de la replicabilitat, és a dir, que d'altres puguin repetir exactament la investigació i, presumiblement, arribar als mateixos resultats. Aquesta secció té les subseccions següents:
a) Participants. Aquesta dada és molt important perquè permet d'avaluar el grau de generalització, la comparació amb altres grups o avaluar les diferències culturals. S'ha d'informar de com van accedir a la investigació, si se'ls va pagar, la distribució per gènere i edat. En general, característiques demogràfiques rellevants per a la investigació.
b) Aparells o materials. Si algú vol repetir la investigació necessitarà saber tots els detalls necessaris per a fer servir les mateixes eines.
c) Disseny i procediment. En el disseny s'anomena el pla seguit, les variables independents, els seus nivells, la manera de produir-les (o seleccionar-les) i mesurar-les, i també, com si s'apliquessin de forma intersubjectes o intrasubjectes, les variables dependents i la manera de mesurar-les. Quant al procediment, podem dir que és l'equivalent a les instruccions d'ús. Ha de ser seqüencial, clar i suficient per a repetir tots els passos de la investigació. És crucial que s'informi de com es van assignar els participants a les condicions, quines instruccions –literals– se'ls van donar i com es van registrar les mesures.
En la secció de resultats, el lector espera trobar un resum de les dades registrades i una avaluació del seu abast (significació estadística, mida de l'efecte).
Sol millorar la comunicabilitat de la presentació si es resumeixen les dades en taules i, de vegades, si es fan acompanyar de figures. Això no obstant, com que les revistes limiten el nombre total de pàgines dels manuscrits, els investigadors han d'avaluar la conveniència d'incloure aquests elements. (Aquesta secció resultarà espessa al lector que no tingui una formació estadística adequada.)
En la secció de la discussió, els investigadors han de seguir els passos següents:
a) Comencen amb una avaluació de les hipòtesis que van plantejar en la introducció: es rebutgen o es mantenen, provisionalment, amb les dades trobades.
b) Se'ls obliga que comparin les seves troballes amb les investigacions publicades més semblants.
c) Solen acabar amb les implicacions teòriques i pràctiques de les troballes, i també amb l'orientació per a futurs treballs.
En la secció de referències, apareixen les dades de les fonts documentals citades en el text. Les normes per a aquesta secció són molt rígides i detallades per a cada casuística.
Observeu que, a més de la informació primordial dels autors, títol i on està publicat, podem saber si es tracta d'un llibre (León i Montero, 1997 (2) ), d'un capítol d'un llibre (Toro i Castro, 2000 (3) ) o d'un article en una revista (Godden, i Baddeley, 1975 (4) ).
El propòsit d'aquesta primera part de l'annex no és donar-vos un minicurset accelerat perquè el mes que ve publiqueu alguna cosa en una revista, sinó familiaritzar-vos amb l'estructura de la comunicació científica i facilitar-vos-en la lectura. Quan estigueu en situació de voler publicar alguna cosa, us aconsellem que comenceu amb els models que presenten els textos de metodologia i que després passeu al manual de l'APA mateix.

2.L'ètica en la investigació. El codi deontològic de la Societat Espanyola de Recerca Criminològica

La societat que sosté econòmicament els investigadors espera que el coneixement que adquireixen sigui científic. Per científic, direm de manera succinta, entenem que sigui fiable i vàlid. Per a assolir aquesta lloable finalitat, els investigadors fan servir metodologies que els garanteixen la cientificitat del coneixement adquirit. Aquestes metodologies, al camp de la psicologia, són les que s'han exposat en aquest curs.
Per a aplicar les metodologies exposades necessitem el concurs de persones que estiguin disposades a col·laborar. En alguns casos, com en el de l'observació natural, els participants amb prou feines són interferits pels investigadors.
En altres la seva vida es veu alterada, com informa la notícia que acaba d'aparèixer en els mitjans (El País, 23-03-01, pàg. 64) en què 27 monges de convents de Badajoz s'han ofert a consumir pernil ibèric durant setze setmanes. Amb la resta de les variables constants –i suposem que amb altres convents de quasicontrol– (link a glossari), els investigadors de l'Hospital de San Sebastián (Badajoz) han constatat un descens en els nivells de colesterol de les consumidores "sofertes".
Potser vosaltres també us haguéssiu apuntat a aquest quasiexperiment, però potser no als experiments de Milgran (1974), en què els participants eren induïts a creure que aplicaven descàrregues elèctriques perilloses a altres éssers humans.
Podem fer qualsevol cosa per aconseguir la bona finalitat del coneixement científic? És asèptica la metodologia respecte a la moral? Tota conducta humana satura en més o menys grau l'ètica. La del científic també.
Permeteu-nos que fem una citació que no s'avala amb dades publicades en revistes científiques sinó en una vida compromesa. Ghandi insistia al llarg de la seva vida pública que

"les finalitats han d'estar en els mitjans, com l'arbre a la llavor".

És l'afirmació antitètica, massa vegades esgrimida, de la "la finalitat justifica els mitjans". Si seguim el principi ètic de Ghandi, la bona finalitat de la investigació d'obtenir coneixement beneficiós no pot justificar mitjans perjudicials per obtenir-los.

Dit d'una altra manera: la investigació ha de salvaguardar per damunt de tot els drets dels participants.

No ha d'infligir-los cap tipus de dany permanent o passatger. Aquestes consideracions estan recollides en els codis ètics elaborats a cada país. A l'Estat espanyol estan recollides en el codi deontològic de la Societat Espanyola d'Investigació Criminològica (SEIC).
La Societat Espanyola d'Investigació Criminològica (SEIC) va ser fundada l'any 2000 "amb l'objectiu prioritari de promoure la recerca i els estudis criminològics tant en l'àmbit acadèmic com en l'institucional". La SEIC ha elaborat un codi deontològic, que transcrivim a continuació.
Codi deontològic
Societat Espanyola d'Investigació Criminològica
Segons l'article 3r. dels estatuts de la SEIC, la nostra associació té com a finalitats, entre d'altres, "promoure una concepció de la comunitat científica criminològica al servei de la pau i de progrés social que impulsi un concepte actiu d'aquesta disciplina com a instrument solidari i democràtic d'acció i realització dels drets humans en tota la seva plenitud"; com també "qualsevol altra finalitat que impulsi la criminologia com a instrument útil d'anàlisi i solució de problemes socials".
Per assolir aquestes finalitats, presentem a continuació un marc de referència que orienta els investigadors en la seva tasca en el camp de la criminologia. Amb això es pretén promoure unes normes de conductes que és fonamental respectar per al desenvolupament de la nostra disciplina.
La procedència diferent dels professionals que integrem l'àrea de criminologia ens obliga a seguir aquest codi i els codis deontològics professionals a què cada un estigui subjecte.
Els membres de la SEIC que no acceptin o incompleixin els principis generals exposats en aquest codi seran baixa de l'associació basant-se en l'article 22 c) dels nostres estatuts, és a dir, "per conductes que desprestigiïn l'associació o els seus membres amb fets o paraules o que pertorbin greument els actes organitzats per aquesta o que impedeixin el desenvolupament normal de les finalitats de l'associació".
Parts principals:
a) Deures generals
b) Deures específics amb la disciplina
c) Deures específics amb els col·legues de disciplina
d) Deures específics amb els subjectes de la recerca
e) Deures específics amb els patrocinadors
Deures generals
Els investigadors en criminologia han d'invertir esforços a intentar assolir avenços en el coneixement criminològic, utilitzant instruments que no pertorbin la seva integritat professional.
A més, han d'estar atents a la identificació de factors que puguin interferir o limitar la seva integritat professional.
Cap investigador en criminologia no s'ha de declarar expert en àrees criminològiques en què no estigui especialment qualificat.
Amb independència de l'opció acadèmica, política o de qualsevol altra índole de l'investigador criminològic, aquest ha d'adoptar pautes de conductes respectuoses en totes les seves relacions professionals amb institucions i col·legues.
Deures específics amb la disciplina
Els investigadors han de promoure l'avenç dels coneixements de la disciplina criminològica.
També han de promoure la recerca lliure i independent. Amb aquesta finalitat els criminòlegs han d'evitar qualsevol condició contractual que restringeixi la seva llibertat o que condicioni uns resultats determinats.
És un deure dels investigadors criminòlegs contribuir a la màxima divulgació dels coneixements d'aquesta disciplina, i mostrar un respecte escrupolós per la protecció de la llibertat intel·lectual i professional.
Deures específics amb els col·legues de disciplina
Tot això s'ha de desenvolupar en un ambient de treball i relacions professionals propicis per a assolir els objectius assenyalats.
Dins d'aquestes relacions de treball, els investigadors han de promoure l'exercici de principi d'igualtat, i evitar qualsevol tipus de conducta discriminatòria.
A més, és obligació de l'investigador proporcionar els mitjans disponibles perquè la resta dels col·legues rebin la formació adequada.
Així mateix, s'ha de procurar al personal investigador el suport i la protecció necessaris per a evitar que les tasques de recerca es puguin desenvolupar sense risc greu per al seu benestar físic i emocional.
Cap investigador no pot presentar com a autor o coautor treballs que no hagi produït. Tampoc no es poden usar idees o materials de recerca sigui quin sigui el seu estat (per exemple, esborrany) d'altres col·legues sense la citació corresponent.
Els investigadors més experimentats han d'evitar l'explotació dels seus col·legues de menys rang i han de reconèixer plenament l'aportació que hagin fet a la recerca, i reflectir l'autoria dels informes i de les publicacions de manera alfabètica, tret que un dels investigadors hi hagi fet una aportació més important que la resta.
Deures específics amb els subjectes de la recerca
Els investigadors han de treballar dins dels límits jurídics que permeten el respecte del dret a la intimitat i la protecció de dades dels subjectes de la recerca.
S'ha de procurar que el treball de camp es faci amb el consentiment lliure dels subjectes de la recerca. Per a això, és obligació de l'investigador informar de la manera més completa possible i comprensible per als subjectes l'objecte de la recerca, l'entitat que finança i la que l'executa, la divulgació dels resultats i de la col·locació de les seves dades en arxius sigui en el suport que sigui.
Els investigadors han d'informar també sobre el grau d'anonimat i confidencialitat de les dades demanades, i han de respectar els acords assolits en aquests extrems. Cap investigador no pot traspassar dades personals a tercers sense el consentiment dels subjectes.
Els subjectes de la recerca tenen dret a negar-se a participar-hi, quan vulguin i per qualsevol raó.
Els investigadors han de considerar la possibilitat de compartir els resultats de la recerca amb els subjectes.
Durant el desenvolupament de l'activitat empírica, els investigadors s'han d'assegurar que els subjectes no correran riscos que perjudiquin el seu benestar físic, social o psicològic. Caldrà tenir una atenció i cura especials amb subjectes especialment vulnerables per edat o qualsevol altra circumstància o condició.
Deures específics amb els patrocinadors
Els investigadors, en les seves relacions amb les entitats finançadores, han d'evitar confrontacions de què puguin derivar-se la limitació de recerques futures per a altres investigadors.
Els investigadors tenen el deure d'assolir acords amb els organismes finançadors entorn de les obligacions de cada part i plasmar-ho per escrit sempre que sigui possible.
És responsabilitat de l'investigador evitar que les condicions contractuals prioritzin la rapidesa i l'economia del projecte sobre la qualitat.
Els investigadors tenen la responsabilitat de notificar a l'entitat finançadora qualsevol modificació dels termes de l'acord assolit que es consideri necessària per al bon desenvolupament de la recerca.
És obligació dels investigadors criminòlegs acabar els projectes de recerca tan bé com possible i segons els acords contractuals a què s'ha arribat, ja siguin verbals o escrits.
Els investigadors criminològics han de vetllar per la llibertat de divulgació dels resultats de la recerca, i evitar qualsevol tipus de restriccions, censures o demores que no estiguin íntimament relacionades amb la qualitat de la recerca.
Quant a la recerca, es pot observar que el codi recull els principis de participació voluntària, anonimat i absència de perjudici als investigadors i als subjectes de la recerca.

  • Participació voluntària: "s'ha de procurar que el treball de camp es faci amb el consentiment lliure dels subjectes de la recerca" [...]. Els subjectes de la recerca tenen dret a negar-se a participar-hi, quan vulguin i per qualsevol raó".

  • Anonimat: "els investigadors han d'informar també sobre el grau d'anonimat i confidencialitat de les dades demanades, i respectar els acords assolits en aquests extrems. Cap investigador no pot traspassar dades personals a tercers sense el consentiment dels subjectes".

  • Absència de perjudici als investigadors: "s'ha de procurar al personal investigador el suport i la protecció necessaris per a evitar que les tasques de recerca es puguin desenvolupar sense risc greu per al seu benestar físic o emocional".

  • Absència de perjudici als subjectes de la recerca: "durant el desenvolupament de l'activitat empírica, els investigadors s'han d'assegurar que els subjectes no correran riscos que perjudiquin el seu benestar físic, social o psicològic". En aquest context, els investigadors haurien de procurar que, en acabar la recerca, els subjectes que hi han participat es trobin en un estat físic i psicològic similar al d'abans de participar-hi. Dit d'una altra manera, els efectes de la recerca sobre els subjectes haurien de ser reversibles. Per aquest motiu, aquest objectiu de la recerca es coneix com a principi de reversibilitat.

El codi deontològic de la SEIC indica també que "la procedència diferent dels professionals que integrem l'àrea de criminologia ens obliga a seguir aquest codi i els codis deontològics professionals a què cada un estigui subjecte". En aquest sentit, alguns codis deontològics inclouen normes més detallades sobre els principis que s'han de respectar en fer una recerca. Rescatem en aquest context dos articles del codi deontològic dels psicòlegs que inclouen normes generals que haurien de ser respectades també per altres científics socials, com els criminòlegs.

  • Article 33. Tot psicòleg, en l'exercici de la professió, ha de procurar contribuir al progrés de la ciència i de la professió psicològica, investigant en la seva disciplina, atenint-se a les regles i a les exigències del treball científic i comunicant el seu saber a estudiants i altres professionals segons els usos científics i per mitjà de la docència.

  • Article 36. Quan la recerca requereix el recurs a la decepció o l'engany, el psicòleg s'ha d'assegurar que aquest no produirà perjudicis duradors en cap dels subjectes i, en tot cas, els ha de revelar la naturalesa i la necessitat experimental d'engany en concloure la sessió o la recerca.

Com es pot veure, una de les exigències de la pràctica professional és que els procediments utilitzats s'hagin generat d'acord amb les exigències científiques que hàgiu après en aquest curs. D'altra banda, es regula el recurs a l'engany als participants –utilitzat de vegades, per exemple, en recerques que fan servir la tècnica de l'observació participant– establint que, en acabar la recerca, l'investigador ha d'explicar als participants el perquè d'aquesta circumstància, com també els objectius autèntics.
A escala europea, els criminòlegs s'han agrupat en l'European Society of Criminology (http://www.esc-eurocrim.org), una associació fundada, com la SEIC, l'any 2000, però que de moment no ha considerat apropiat elaborar un codi deontològic propi.

Bibliografia

Aebi, M. F.; Linde, A.(2010c). "El misterioso caso de la desaparición de las estadísticas policiales españolas".Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología(núm. 12-07, pàg. 1-30). Disponible en línia:http://criminet.ugr.es/recpc/12/recpc12-07.pdf]
Díez Ripollés, J. L.; García España, E. (2009). Encuesta a víctimas en España. Màlaga: Instituto Andaluz Interuniversitario de Criminología / Cajasol.
García España, E.; Pérez Jiménez, F.; Benítez Jiménez, M. J. (2007). La delincuencia en Córdoba, Huelva y Sevilla: Una encuesta de victimización. Màlaga: Instituto Andaluz Interuniversitario de Criminología / Cajasol.
García España, E.; Pérez Jiménez, F.; Benítez Jiménez, M. J. (2008). La delincuencia en las capitales andaluzas: Encuestas de victimización en Andalucía – Especial referencia a Almería, Cádiz, Granada y Jaén. Màlaga: Instituto Andaluz Interuniversitario de Criminología / Cajasol.