L’assistència i la recerca clínica en el treball social sanitari
PID_00213269
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no
pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si
és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense
l'autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.
Índex
- Introducció
- 1.L’assistència i la seva relació amb la recerca clínica en el treball social sanitari
- 2.Bases conceptuals del procés de recerca clínica en el camp del treball social sanitari
- 3.Disseny i desenvolupament d’una recerca clínica aplicada en l’àmbit del treball social sanitari
- 4.Elements d’un protocol de recerca clínica en l’àmbit del treball social sanitari
- 4.1.Títol i resum del projecte
- 4.2.Introducció
- 4.3.Hipòtesi
- 4.4.Objectius de recerca
- 4.5. Material i mètodes de recerca
- 4.6.Pla de treball
- 4.7.Bibliografia
- 5.L’ètica en la recerca clínica
- Bibliografia
Introducció
El concepte de recerca etimològicament fa referència als termes in (‘en’, ‘cap a ‘) i vestigium (‘petjada’, ‘pista’), per la qual cosa originàriament el seu significat és “cap a
la pista” o “seguir la pista” atenent algun rastre (Burgos, 1998, pàg. 311). A partir
d’aquesta definició, per recerca clínica s’al·ludeix a aquells estudis que empren
el mètode científic per a explorar l’eficàcia o la seguretat de les intervencions
diagnòstiques o terapèutiques que es duen a terme amb les poblacions (Arguedas-Arguedas,
2010).
L’assistència i la recerca clínica en el treball social sanitari (d’ara endavant,
TSS) s’efectuen des de diferents tipus d’organitzacions sanitàries i la seva aplicació
es constitueix com un factor de bona pràctica professional.
Aquest aspecte pot observar-se en la pròpia definició de TSS, en la qual s’inclou
que:
“Es tracta d’Una disciplina. Una professió. L’especialització del treball social en l’àmbit sanitari. El treball social que s’aplica en els establiments sanitaris. És la teoria que guia la pràctica i la instrucció professional en sanitat. Investiga les «lleis bàsiques» de les realitats, circumstàncies socials, de la malaltia de les persones ateses en el sistema sanitari, ja sigui en la seva condició de malaltes, de família o xarxa social, o com a beneficiàries dels programes preventius” (Colom, 2008, pàg. 155).
D’aquesta manera, la literatura científica avala la pertinència d’aplicar la recerca
clínica a la intervenció o l’assistència que presta el TSS davant les diferents situacions
i necessitats en salut de les poblacions des de les organitzacions sanitàries (Goldstein,
1996; Cwikel i Behar, 1999; McCoyd i Shdaimah, 2007; McNeill i Nicholas, 2012; Kim,
Persad, Erkan, Kirou, Horton i Salmon, 2012).
No obstant això, és necessari assenyalar que, en general, en el treball social (d’ara
endavant, TS) trobem un biaix històric que acompanya a la professió i que consisteix
a atorgar un valor més preeminent al currículum formatiu i pràctic de l’àmbit de la
intervenció o l’assistència social enfront del de la recerca social (Gijón, 2014a).
La definició internacional de TS posa en relleu la importància que posseeix la pràctica
professional, de manera que estableix que el TS és:
“Una professió basada en la pràctica i una disciplina acadèmica que promou el canvi i el desenvolupament social, la cohesió social, i l’enfortiment i l’alliberament de les persones. Els principis de la justícia social, els drets humans, la responsabilitat col·lectiva i el respecte a la diversitat són fonamentals per al treball social. Recolzada per les teories del treball social, les ciències socials, les humanitats i els coneixements indígenes, el treball social involucra les persones i les estructures per fer front a desafiaments de la vida i augmentar el benestar” (Federació Internacional de Treball Social –FITS– i Associació Internacional d’Escoles de Treball Social –AIETS–, 2014).
Això fa que encara sigui necessari posar en relleu la importància d’incorporar i enfortir
l’ensenyament i l’aprenentatge de la recerca des de qualsevol camp d’especialització
acadèmic i professional del TS (inclòs el sanitari). D’aquesta manera, l’assistència i la recerca podran contemplar-se com a aspectes
integrats en un mateix procés d’actuació professional en la realitat pràctica i teòrica
del TS des de qualsevol àmbit de recerca i intervenció social.
En aquest marc, en els últims anys, en el camp sanitari s’aprecia un major esforç
per a emprar la recerca clínica en relació amb la pràctica assistencial quotidiana,
amb la finalitat d’identificar fortaleses i límits en l’actuació professional del
TSS davant els processos d’atenció a la salut i la malaltia de les poblacions, així
com d’intervenir de manera efectiva i eficient en un àmbit individual-familiar, grupal
i comunitari sobre els fets i els diferents factors que mitjancen en aquests processos
per a transformar-los. Aquesta és la principal aportació de la recerca clínica aplicada
a l’assistència en el TSS. D’aquesta manera, es constitueix com un aspecte fonamental
perquè el TSS promogui, previngui, tracti i actuï davant els aspectes psicosocials
de la salut i la malaltia de les poblacions en la seva dimensió individual i col·lectiva
en les organitzacions sanitàries.
El propòsit d’aquest tema formatiu és respondre a la necessitat de millorar les competències
professionals del TSS, en termes de coneixements, habilitats i actituds, respecte
al procés de recerca clínica aplicada a l’assistència sanitària a les poblacions en
un context de canvi sociocultural, polític i econòmic continu. Es tracta de posar
en relleu la importància d’investigar en TSS i emfatitzar com mitjançant adequades
metodologies de recerca quantitatives i qualitatives és possible generar coneixements
clínics sobre els procediments, protocols o processos de TSS engegats per a aplicar-los
a la pràctica amb la finalitat de millorar les respostes professionals que cal oferir
davant les múltiples situacions i necessitats en salut de les poblacions. Així mateix,
es tracta de formar professionals del TSS capaços de dissenyar i desenvolupar projectes
de recerca vinculats a la seva trajectòria d’intervenció clínica en atenció primària,
en atenció especialitzada o en altres àmbits sanitaris afins.
1.L’assistència i la seva relació amb la recerca clínica en el treball social sanitari
Pel TSS, el concepte d’assistència es refereix a la intervenció professional entesa
com la relació de cura i/o ajuda sanitària que duu a terme el personal del TS per
mitjà de procediments, protocols i processos de promoció, prevenció i atenció a la
salut i la malaltia de les poblacions en les organitzacions sanitàries. L’assistència
comença des de la primera presa de contacte de les poblacions amb el personal professional
del TSS, en la qual es procedeix a recaptar informació per a estudiar el cas, dur
a terme el diagnòstic social sanitari i elaborar el pla d’intervenció i tractament
que cal desenvolupar en funció del mateix (Colom, 2012), fins a l’execució, l’avaluació
i la fi de la intervenció que culmina amb el canvi o la resolució de la situació i/o
necessitat en salut que al seu torn va generar la demanda inicial de cada cas en particular.
Aquestes diferents activitats són competència del TSS i formen part d’un mateix procediment,
protocol o procés d’assistència basat en el mètode científic, de manera que no han
de quedar descontextualitzades o aïllades entre si (Colom, 2011, pàg. 18).
En aquest marc d’actuació professional del TSS, l’acte assistencial necessàriament
requereix partir d’un diagnòstic social sanitari en el qual es recolza un conjunt
de procediments, protocols o processos d’intervenció sistemàtics basats en el mètode
científic i que vénen avalats pel coneixement clínic acumulat mitjançant recerques
prèvies sobre l’assistència prestada davant determinats tipus de casos en qüestió.
Així mateix, el seu desenvolupament convida a dur a terme altres recerques que permetin
generar nous coneixements sobre els aspectes clínics que cal tractar i les activitats
que ha de dur a terme el TSS davant els casos socials sanitaris. És a dir, és necessari
que l’actuació del TSS es basi en el coneixement acumulat sobre les demandes i les
intervencions que cal efectuar, alhora que generi nous coneixements i teories aplicant
el procediment del mètode científic de recerca sobre la prestació de l’assistència
amb la finalitat d’avaluar, validar i divulgar les troballes clíniques assolides entre
la professió. D’aquesta manera, el personal del TSS podrà finalment aplicar els coneixements
i teories clíniques aconseguides a la tasca de promoure velles i noves respostes i
serveis assistencials per a les poblacions basades en els fets i els factors reals
que marquen l’actuació professional quotidiana davant cada cas.
Avui dia, la complexitat social i sanitària actual, així com els desafiaments promoguts
pels avanços i els progressos de la medicina, suposen que la recerca clínica es converteixi
en una necessitat i un imperatiu formatiu i pràctic pel TSS. D’aquesta manera, l’auge
sociocultural i político-econòmic que caracteritza la institucionalització de la cura
i/o l’ajuda que ofereix la medicina actualment es veu afavorit per l’accelerat ritme
de les transformacions científiques i tecnològiques que se succeeixen de manera global
en les societats modernes i els avanços als quals aquestes donen lloc sobre la salut,
les malalties i la seva curació als segles XX i XXI.
Aquest context de progrés científic i tecnològic mèdic, al seu torn, és paral·lel
al transcurs d’un món global subjecte a importants canvis socioculturals, polítics
i econòmics. El TSS es troba immers en aquest marc dinàmic de transformacions de diferent
índole, a les quals de manera teòrica i pràctica ha de fer front aïlladament i en
equip per mitjà de les actuacions que cal dur a terme davant els processos d’atenció
a la salut i la malaltia de les poblacions que transcorren en les organitzacions sanitàries.
Aquests es constitueixen com a processos universals i particulars d’atenció a la salut
i la malaltia de les poblacions que són construïts històricament, i que han d’entendre’s
per tant com a pràctiques socioculturals individuals i col·lectives. Davant aquests
processos, el TSS genera de manera quotidiana actes assistencials de promoció, prevenció
i atenció que intervenen en la dimensió biològica, psicològica i sociocultural de
la salut i la malaltia de les poblacions. Aquestes actuacions requereixen que la realitat
dels factors que influeixen en aquests processos i de les activitats que envolten
l’assistència prestada pel TSS davant els mateixos es vinculi al disseny i al desenvolupament
de la pràctica de recerca clínica.
Tot això manifesta la importància que el personal del TSS, a l’hora de planificar
i executar les seves intervencions sobre l’àmplia gamma de situacions i necessitats
en salut de les poblacions, recorri als coneixements ja existents segons la perspectiva
de persona-situació; així com que presti especial atenció a les necessitats especials
de les poblacions culturalment diverses i oprimides (Goldstein, 1996), al mateix temps
que generi nous coneixements a partir de les seves intervencions.
En suma, aquests aspectes posen en relleu la importància que l’assistència en el TSS
es desenvolupi en forma de procediments, protocols i processos mitjançant els quals
és possible aplicar processos de recerca clínics per a generar coneixements sobre
els aspectes que incideixen en la formació del context terapèutic i les metodologies
emprades en el mateix. És a dir, es tracta de generar coneixements sobre els casos
atesos en la realitat clínica. La finalitat és aplicar aquests coneixements a la pràctica
assistencial quotidiana per mitjà d’intervencions que propugnen la promoció, la prevenció,
el tractament i la rehabilitació de la salut i la malaltia, i mitjançant altres noves
pràctiques que incorporin canvis conductuals, institucionals i socioculturals més
amplis que van més enllà de l’assistència i la curació biològica de les malalties.
2.Bases conceptuals del procés de recerca clínica en el camp del treball social sanitari
En els últims anys, els estudis de grau i postgrau promoguts pel paradigma d’ensenyament-aprenentatge
desenvolupat per l’espai europeu d’educació superior constitueixen una oportunitat
per a avançar en la fita d’impulsar la recerca científica en TS.
Referent a això, l’objectiu de “desenvolupar i promoure globalment l’excel·lència
en la formació acadèmica, la recerca i l’adquisició de coneixement en treball social
per a millorar el benestar dels éssers humans” és un dels propòsits contemplats per
l’AIETS (Miranda, 2012, pàg. 46).
En aquest nou marc, es contextualitza així mateix l’especialització acadèmica de postgrau
en TSS, mitjançant la qual es promou formació teòrica i pràctica per a dur a terme
processos de recerca clínica aplicats al camp sanitari. Referent a això, pel TSS els
beneficis d’efectuar recerques clíniques inclouen l’aprenentatge experiencial que
té el potencial de guiar canvis en la pràctica professional i de millorar els resultats
obtinguts amb les poblacions a partir de l’evidència (Lekkou i Strauss, 2011).
En el moment actual es reconeix àmpliament que la ciència distingeix la cultura contemporània
de les precedents, així com que constitueix el fonament de la tecnologia (Bunge, 1988,
pàg. 67). Trobem nombroses definicions sobre què és ciència, unes més àmplies i altres
més delimitades. No obstant això, totes subratllen una determinada visió del món entorn
d’una teoria hegemònica del coneixement i de les creences vigents en un determinat
període sociohistòric. De manera epistemològica, la ciència produeix un sistema de
coneixements objectius o certs, probablement certs o intervinguts per valors sobre
la naturalesa, la societat i la cultura al món modern i postmodern. Aquests coneixements
s’obtenen com a resultat del procés de recerca que empra el mètode científic segons
diferents paradigmes teòric-metodològics des de diferents disciplines. D’aquesta manera,
segons el camp d’aplicació del mètode científic és possible distingir entre diferents
disciplines de coneixement que es diferencien entre si només en funció de l’objecte
d’estudi. L’elecció d’un paradigma o un altre suposa diferents implicacions per a
qui investiga, què s’investiga, com s’investiga i per a què investiga.
L’objecte d’estudi del TSS constitueix un àmbit de coneixement epistemològica i ontològicament
interdisciplinari que atén fonamentalment a dos aspectes. Un, des del paradigma racionalista,
pretén analitzar les causes o els signes de les dimensions biològiques i socioculturals
que intervenen de manera individual i col·lectiva en els processos d’atenció a la
salut i la malaltia de les poblacions. Un altre, des del paradigma naturalista, s’ocupa
de comprendre els significats o símptomes en forma de llenguatge o paraules, de conductes
o accions i d’interpretació dels fets humans des del punt de vista de les persones
que actuen davant les dimensions biològiques i socioculturals en els processos d’atenció
a la salut i la malaltia.
Aquests pressupostos donen lloc a diferents processos metodològics de recerca sobre
la “manera en què enfoquem els problemes i busquem les respostes” (Taylor i Bogdan,
1998, pàg. 15) en el camp del TSS. Aquestes aproximacions remeten a la clàssica distinció
entre mètodes quantitatius i qualitatius de recerca. L’origen d’aquesta classificació
neix en el si de les ciències socials, al mateix temps que progressivament s’estén
cada vegada més en l’àmbit de les ciències de la salut.
Perspectiva aristotèlica i galileana
Cal recordar que referent a això, des de la filosofia de la ciència i la seva reflexió
sobre el que és ciència i el que ha de ser considerat com a tal, tradicionalment es
distingeix entre dues perspectives en la filosofia del mètode científic: l’aristotèlica
i la galileana (Mardones, 2012).
La diferència entre els dos tipus de perspectives metodològiques de recerca porta
amb si mateixa una vella polèmica que consisteix a oposar el plantejament quantitatiu
enfront del qualitatiu, i que gira entre la incompatibilitat absoluta i la indiscriminació
total entre els dos (Ruiz–Olabuénaga, 1996, pàg. 11).
El debat s’estableix entorn de diferents eixos centrals. Per exemple, el de la comprensió
enfront de l’explicació del saber, el que oposa la qualitat a la quantitat i el que
enfronta com a dicotòmiques les seves bases epistemològiques. Aquestes últimes, tal
com assenyalàvem, se situen entre el paradigma naturalista per a la perspectiva de
recerca qualitativa (especialment en la fenomenologia, l’interaccionisme simbòlic,
la sociologia crítica i l’hermenèutica) i en el paradigma racionalista (de manera
específica en el positivisme i postpositivisme) per a la perspectiva de recerca quantitativa.
Nombrosos i nombroses autores observen que en funció d’aquesta diferència epistemològica
les dues perspectives de recerca difereixen en les seves principals característiques
i particularitats. Per exemple, aquelles que es corresponen amb la selecció de tècniques
de recerca i que estableixen una separació radical entre, d’una banda, l’enquesta,
l’experimentació i les dades estadístiques i, d’altra banda, l’observació participant,
les històries de vida i l’entrevista, entre d’altres (Alvira, 1983, pàg. 54). No obstant
això, altres autors observen punts d’articulació i trobada entre les dues perspectives.
D’aquesta manera, observen la possibilitat que puguin integrar-se entre si mitjançant
el que hi ha d’específic en cadascuna de les mateixes (Conde, 1990) o la combinació
d’alguns dels seus elements metodològics (De Andrea, 2010). Finalment, també es presenten
diferents argumentacions a favor i en contra de les implicacions ontològiques i epistemològiques
que suposa la divisió entre els dos tipus de metodologies, així com els possibles
desafiaments que comporta la incorporació d’un enfocament metodològic mixt (Wayessa,
2013).
Les maneres de fer ciència són, per tant, variades i diverses. Malgrat aquests debats,
cada vegada es reconeix amb més fermesa que la necessitat d’emprar una o una altra
perspectiva teòric-metodològica ve marcada per la delimitació de l’objecte teòric
d’estudi en cada recerca. A més, l’afirmació d’aquesta necessitat s’emfatitza independentment
que l’objecte teòric d’estudi se situï al món de les ciències socials i/o al de les
ciències de la salut. Pel TSS, aquest objecte no és un altre que la realitat clínica
que es construeix entorn dels aspectes psicosocials de la salut i la malaltia de les
poblacions.
Per tant, la realitat que cal investigar “està plena de significats (més exactament,
és en bona part significats) que cal comprendre per a explicar-la” (Beltrán, 2007,
pàg. 46). Per aquest motiu, una part significativa dels estudis científics que aborda
el TSS tenen com a propòsit plantejar interrogants per a aprofundir en la descripció
dels processos d’atenció a la salut i la malaltia, i fer-ho des de la perspectiva
de les poblacions implicades, proporcionant una informació inductiva i rica, així
com interpretant aquestes descripcions (Morse, 2012, pàg. 51). I d’aquí que, sota
aquests propòsits, la perspectiva de recerca qualitativa en salut s’utilitzi cada
vegada de manera més recurrent i habitual des del TSS, amb el propòsit de no pressuposar
la realitat clínica sinó comprendre-la i interpretar-la.
No obstant això, històricament, es reconeix àmpliament que en general els estudis
que s’han dut a terme des de l’àmbit de les ciències de la salut parteixen de la perspectiva
de recerca quantitativa amb el propòsit d’aconseguir la veritat –certa o probablement
certa– sobre els objectes d’estudi plantejats. Per a això, formulen teories de contrastació
empírica, juntament amb el mesurament objectiu dels fenòmens de naturalesa científico-biològica
que constitueixen principalment el seu objecte d’estudi i l’anàlisi estadística dels
resultats. D’aquesta manera, tracten d’explicar patrons de comportament sobre la malaltia
i provar teories. Sota aquesta perspectiva no s’admet una altra realitat clínica que
no siguin els fets, i no s’investiga una altra cosa que no siguin les relacions entre
els fets (Burgos, 1998, pàg. 317).
D’aquesta manera, a partir del paradigma racionalista posen l’accent en l’explicació
causal determinista dels processos d’atenció a la salut i la malaltia, i no en la
comprensió i interpretació d’aquests fenòmens que es recolza en el paradigma naturalista.
Així doncs, cobren rellevància l’anàlisi, el mesurament i la predicció que s’obtenen
d’un conjunt de dades que informen dels comportaments d’aquests processos, enfront
de les característiques essencials que defineixen els aspectes rellevants en la construcció
de la realitat clínica dels mateixos. Al mateix temps, la fita de teorització suposa
una abstracció i una simplificació en l’abordatge d’aquesta realitat, al mateix temps
que els allunya de la mateixa. Per a resumir, aquest paradigma es caracteritza per
l’individualisme, la utilització de dades objectives vàlides i fiables, la separació
respecte a l’objecte d’estudi, així com l’orientació cap a la verificació mitjançant
processos deductius, l’estudi d’un alt nombre de casos generalitzables i la comprovació
de teories.
Per tot això, i durant llarg temps, la metodologia qualitativa ha estat generalment
desconeguda en les ciències de la salut, o bé ha estat avaluada des d’una visió que
li ha atorgat un menor rigor científic i valoració, principalment per la seva alta
subjectivitat (Vázquez Navarrete, Ferreira, Mogollón, Fernández, Delgado i Vargas,
2006). No obstant això, en els últims anys, les ciències de la salut no són alienes
a l’aplicació del paradigma naturalista en l’àmbit de la salut i de l’atenció sanitària.
D’aquesta manera, majoritàriament sense renunciar a la precisió de la raó, s’ocupen
cada vegada amb més freqüència d’allò humà o sociocultural des d’una relació propera
a l’objecte d’estudi i sense separar els fets dels valors i la subjectivitat en la
construcció de la realitat en la pràctica clínica.
L’àmbit de la salut mostra d’aquesta manera la seva inclinació per promoure el desenvolupament
de recerques mixtes des del punt de vista ontològic, epistemològic i metodològic entorn
dels processos d’atenció a la salut i la malaltia de les poblacions. Aquestes recerques
mixtes tracten d’abordar els seus objectes teòrics d’estudi a partir d’una pluralitat
d’aproximacions metodològiques de recerca (Beltrán, 2007). Entre aquestes, per exemple,
es troben les que articulen les perspectives quantitativa i qualitativa de manera
complementària. Aquest tipus de recerques promouen la utilització progressiva de recerques
multimètodes en salut, que es recolzen en la combinació apropiada que hi ha entre
les perspectives qualitatives i quantitatives, de manera que una aporta el que li
falta a l’altra (Pope i Mays, 1996; Morgan, 1998; Barbour, 1999; Polit i Hungler,
2000). D’altra banda, també solen ser cada vegada més habituals aquelles altres que
s’acullen a l’ús de l’enfocament qualitatiu de manera clarament dominant.
Aquestes diferents formes de plantejar els objectes d’estudi a partir de diverses
perspectives teòrico-metodològiques de recerca estan presents en els estudis científics
que dissenya i desenvolupa el TSS en les organitzacions sanitàries. Aquests estudis
versen sobre l’experiència d’intervenció professional que acumula el TSS respecte
als plans d’intervenció i tractament que desenvolupa davant les múltiples situacions
i/o necessitats en salut de les poblacions.
3.Disseny i desenvolupament d’una recerca clínica aplicada en l’àmbit del treball social sanitari
El procés de disseny i desenvolupament d’una recerca clínica aplicada en l’àmbit del
TSS consisteix a aplicar el mètode científic als problemes d’intervenció o assistència
clínica sobre els quals actua en la seva pràctica professional quotidiana en les organitzacions
sanitàries, i fer-ho amb el propòsit de buscar respostes o nous coneixements sobre
els mateixos.
D’aquesta manera, la recerca en TSS es caracteritza per tenir una finalitat aplicada
el propòsit de la qual és canviar, millorar o resoldre el problema d’intervenció o
assistència clínica que la suscita. En aquest sentit difereix de la recerca bàsica,
la fi de la qual és tenir un major coneixement o comprensió sobre aquests problemes.
Per procés, es fa referència a totes les fases o etapes que es duen a terme de manera
successiva en una recerca clínica des que s’observa un problema d’intervenció o assistència
clínica susceptible de ser investigat, fins que s’apliquen els nous coneixements produïts
sobre el mateix en la realitat clínica de la pràctica professional quotidiana del
TSS. D’aquesta manera, el procés que cal dur a terme és seqüencial i circular al mateix
temps, ja que els passos que cal donar en una recerca segueixen una mateixa direcció
a la vegada que cada etapa produeix elements de reflexió i revisió de les anteriors.
Sota aquestes premisses, les etapes que cal dur a terme per a generar coneixement
científic aplicat en l’àmbit del TSS consisteixen a donar els passos següents:
1) Observació i detecció en la pràctica professional quotidiana d’un problema d’intervenció
o assistència clínica objecte d’estudi.
2) Delimitació del tema objecte d’estudi: antecedents o estat de la qüestió (què se
sap i què no se sap) i marc teòric (teories i conceptes rellevants).
3) Formulació del tema de recerca clínica seleccionat: hipòtesi, objectius de recerca
i variables o dimensions d’estudi.
4) Disseny del material i mètode: població d’estudi, mostra i tècnica de mostreig, selecció
de les tècniques de recerca i determinació del procediment de recollida i anàlisi
de la informació.
5) Execució del treball de camp.
6) Processament i anàlisi de resultats.
7) Discussió i conclusions sobre els resultats plantejats.
8) Difusió i publicació dels resultats de recerca i intervenció clínica.
9) Aplicació dels coneixements i assoliments aconseguits en la pràctica professional:
disseny d’una proposta d’intervenció o assistència clínica sobre el problema investigat.
Per a començar a efectuar aquests passos, en primer lloc és recomanable traçar una
proposta preliminar sobre el tema de recerca clínica que cal estudiar. Amb aquest
propòsit, tal com podem veure en la taula 1, és necessari respondre les següents preguntes
inicials de recerca: quin tema volem investigar, per què, on, quan i com.
Taula 1. Proposta del tema de recerca clínica
|
Sobri quin tema de recerca clínica volem investigar? |
Observació i descripció del problema d’intervenció o assistència clínica: què passa, a qui afecta, per què succeeix, com, quan i on. Cerca i recollida d’informació bibliogràfica sobre el tema objecte d’estudi. |
|
Quin tema volem investigar? |
Formulació inicial de la hipòtesi i dels objectius de recerca. Definició preliminar de la població d’estudi (característiques sociodemogràfiques i clíniques). |
|
Per què? |
Principals motius per a dur a terme la recerca clínica proposta. |
|
On? |
Àmbit de la recerca clínica: atenció especialitzada, atenció primària o uns altres. Lloc d’execució: hospital, centre de salut, servei sanitari, base de dades, etc. |
|
Quan? |
Període de temps en el qual es durà a terme. |
|
Com? |
Delimitació del mètode de recerca clínica: quantitatiu, qualitatiu o mixt. Selecció de les tècniques de recerca de recollida de dades (qüestionaris o entrevistes, anàlisi de documents, etc.) i d’anàlisis de dades (anàlisi estadística o anàlisi de contingut i/o de discurs). |
A l’hora de dur a terme aquesta tasca, és indispensable fer un primer procés de cerca,
recuperació i selecció documental de fonts d’informació bibliogràfiques sobre el tema
sobre el qual versa la proposta.
Per a això, a més de delimitar amb precisió quin tema volem investigar, és fonamental
seleccionar les bases de dades electròniques que es consultaran per a accedir a les
publicacions científiques pertinents, així com especificar els criteris de cerca que
cal establir en funció de les mateixes. Entre aquests criteris d’inclusió i exclusió,
és important detallar els descriptors o paraules clau, el període temporal de la cerca,
els idiomes, els tipus d’articles que cal incloure, els camps de cerca, els operadors
lògics o booleans per a emprar, etc. Entre les principals bases de dades de revistes
electròniques internacionals per a consultar en l’àmbit del TSS, destaquen Social Science Citation Index (SSCI) i Science Citation Index (SCI), que estan integrades en la interfície de la Web of Science (WoS), així com les
bases integrades en Scopus i Science Direct a través del portal SciVerse. Entre totes
aquestes, destaca per la seva rellevància la base de dades Medline que també està
disponible a través de la interfície PubMed. En un àmbit nacional, destaquen les bases ISOC (ciències socials i humanitats) i
IME (biomedicina) ofertes pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
A més de les revistes científiques, també és necessari dur a terme cerques sobre un
altre tipus de publicacions com, per exemple, manuals, llibres, capítols de llibre
i literatura grisa.
Referent a això, és important assenyalar que una de les primeres maneres en què es
vincula la recerca clínica amb l’assistència és recórrer a la informació científica
creixent i disponible sobre el canviant contingut del quefer professional del TSS
(Holden, Barker, Rosenberg i Cohen, 2012). En aquesta tasca, és rellevant emprendre
un procés de lectura i revisió crítica de la literatura científica sobre el tema.
Després de dur a terme aquesta primera proposta de tema de recerca clínica, com veiem
en la taula 2, estem en disposició de respondre amb major profunditat als interrogants
bàsics sobre els quals posteriorment se sustentarà el disseny del protocol de recerca
clínica que cal desenvolupar. Cal assenyalar que per disseny es fa referència a la
planificació estratègica de les activitats i tasques de recerca que es desenvoluparan
seguint els passos establerts pel mètode científic en funció dels nostres objectius.
Taula 2. Interrogants en el disseny d’una recerca clínica
|
Quina és la pregunta de recerca clínica? |
Objecte d’estudi Hipòtesi Objectius de recerca |
|
Quin nivell d’informació es requereix per a respondre a la pregunta formulada? Com s’utilitzarà la informació produïda? Com la produeixo? |
Metodologia quantitativa Metodologia qualitativa Mixta |
|
A qui anem a investigar? Quines seran les unitats d’estudi? |
Població i mostra Tipus de mostreig |
|
Quina informació o dades necessitem reunir? |
Variables o dimensions Indicadors |
|
On trobarem aquesta informació o dades? |
Fonts primàries Fonts secundàries Mixtes |
|
Com i quan reunirem la informació o les dades que necessitem? |
Tècniques de recollida de dades |
|
Com analitzarem o interpretarem la informació que hem reunit? |
Tècniques d’anàlisi de dades |
En relació amb aquests interrogants, per a plantejar el disseny d’una recerca clínica
especialment cobren rellevància aquells que es refereixen a la delimitació del tipus
de mètode de recerca que cal emprar per a respondre als objectius de recerca proposats.
Referent a això, un aspecte essencial és diferenciar el seu caràcter (quantitatiu,
qualitatiu o mixt), així com distingir el tipus de recerca que cal dur a terme per
la seva profunditat (descriptiva, analítica o inferencial), segons els objectius de
recerca que ens plantegem estudiar. Respecte a aquesta última particularitat, hem
de tenir en compte que, per exemple, mentre que el propòsit de la recerca descriptiva
consisteix a descriure o caracteritzar els fenòmens dels processos d’atenció a la
salut i la malaltia mitjançant estudis descriptius fonamentalment per mitjà del mesurament
de variables, la recerca analítica i inferencial s’ocupa de comprovar hipòtesi, acceptant-les
o rebutjant-les, principalment mitjançant la relació o explicació que hi ha entre
diferents variables.
D’aquesta manera, davant un determinat objectiu de recerca és possible decidir dur
a terme diferents tipus de disseny de recerca clínica, cadascun dels quals presenta
diferents característiques, avantatges i inconvenients. Entre aquestes, a més de les
esmentades, cal fer referència als tipus de disseny que es distingeixen segons el
seu abast temporal. Aquest aspecte estableix una diferència entre les recerques seccionals
o sincròniques que cal dur a terme en un únic moment, i les recerques longitudinals
o diacròniques per a desenvolupar en un període de temps determinat. Aquestes últimes,
al seu torn, són diferents segons siguin retrospectives o prospectives.
Un altre aspecte que cal considerar és aquell que estableix una distinció en el disseny
atenent a l’àmbit en el qual es desenvolupa la recerca. D’aquesta manera, trobem diferències
entre les recerques de camp que transcorren en el context natural en el qual es produeix
l’objecte d’estudi, i les recerques de laboratori que succeeixen en un context artificial.
En el cas del TSS, per exemple, és freqüent plantejar dissenys de recerca quantitatius,
descriptius, longitudinals i retrospectius efectuats amb fonts secundàries d’informació
segons l’explotació de bases de dades. Aquestes bases de dades contenen variables
sobre les característiques observables i susceptibles de quantificació presents en
els procediments, protocols i processos d’assistència duts a terme amb les poblacions
en les diferents organitzacions sanitàries.
Així mateix, de manera cada vegada més recurrent també es plantegen dissenys de recerca
qualitatius, descriptius i transversals que eventualment opten per aplicar una lògica
de construcció del coneixement científic inductiva amb l’objectiu de comprendre i
interpretar la realitat clínica en la pràctica professional (Gijón, 2014a).
Finalment, a l’hora de valorar el disseny d’una recerca, cal esmentar breument que
aquest ha de complir amb una sèrie de requisits. Entre aquests, destaquen l’eficàcia
i l’eficiència, així com els criteris de validesa externa (Alvira, 2007).
4.Elements d’un protocol de recerca clínica en l’àmbit del treball social sanitari
L’instrument de planificació que serveix de guia organitzativa, temporal i econòmica
de les diferents fases que cal efectuar en un procés de recerca científica rep amb
freqüència el nom de protocol en l’àmbit clínic. Es tracta d’una guia que resulta
de gran utilitat quan volem dissenyar i planificar d’una manera coherent i seqüencial
les activitats i les tasques de recerca clínica que cal fer per a esbrinar el que
perseguim conèixer mitjançant un procediment de producció, anàlisi i interpretació
de dades o informació científica.
A més, comptar amb un protocol és fonamental quan ens plantegem sol·licitar una ajuda
o subvenció econòmica a un organisme públic o privat gestor de la recerca científica
i tècnica en salut per mitjà de convocatòries de concurrència competitiva d’àmbit
europeu, nacional o autonòmic.
Lectures recomanades
En relació amb aquest aspecte, les prioritats establertes en les polítiques de ciència, tecnologia i innovació d’àmbit nacional es poden consultar en l’Estratègia espanyola de ciència i tecnologia i innovació 2013-2020 i en el Pla estatal d’investigació científica i tècnica i d’innovació 2013-2016 (Ministeri d’Economia i Competitivitat, 2013a i 2013b).
Abans de desenvolupar qualsevol projecte de recerca hem de, per tant, treballar en
el disseny del protocol que cal dur a terme sense deixar que cap aspecte quedi desproveït
de planificació. Entre aquestes qüestions, com hem assenyalat anteriorment, és fonamental
delimitar quins són els nostres objectius de recerca, quin tipus de recerca clínica
ens proposem desenvolupar per a respondre’ls, com portarem a terme la recerca, en
quant temps i amb quins recursos humans, econòmics i materials necessitem comptar
per a desenvolupar-la. Tot això són tasques que han de definir-se amb claredat, factibilitat
i pertinència de manera que no quedin llacunes o ambigüitats en el disseny de la recerca
clínica que cal plantejar.
A continuació es proposa un esquema de protocol de recerca clínica, així com l’explicació
dels principals aspectes que és necessari especificar en cadascun dels elements o
apartats que freqüentment s’inclouen en el mateix en relació amb l’àmbit del TSS.
Cal assenyalar que l’estructura i la nomenclatura d’aquests elements pot variar en
funció dels diferents manuals de consultes i de llibres de text que es troben disponibles
sobre metodologia de recerca en salut en el moment actual. D’igual manera, l’estructura
del protocol de recerca clínica que cal fer pot variar en funció dels criteris establerts
pels diferents organismes que convoquen subvencions per al desenvolupament de projectes
de recerca en salut.
No obstant això, malgrat aquesta varietat tots segueixen els passos establerts pel
mètode científic, de manera que l’esquema que cal seguir es correspon amb els passos
establerts en el mateix:
1) etapa conceptual o etapa teòrica,
2) etapa empírica o etapa pràctica,
3) etapa de planificació o etapa de disseny,
4) etapa interpretativa o etapa del significat, i
5) etapa de disseminació o etapa de publicació (Burgos, 1998, pàg. 319).
4.1.Títol i resum del projecte
El títol i el resum d’un projecte de recerca es constitueixen com els elements que
actuen com la seva carta de presentació. Per aquest motiu, és important que el títol
sigui breu i que resumeixi el contingut de l’estudi que cal fer, al mateix temps que
capti l’interès de les persones i/o organismes als quals es dirigeix. Així mateix,
és rellevant que el títol se circumscrigui als principals aspectes que defineixen
el procés de recerca clínica que anem a desenvolupar: què volem estudiar, quin tipus
de recerca durem a terme i com la desenvoluparem, etc.
D’aquesta manera, el títol i el resum han de mostrar de manera senzilla i clara en
què consisteix la recerca clínica que es proposa dur a terme, i han de constatar la
qualitat i efectivitat de la recerca proposada. És recomanable que el títol i el resum
es redactin una vegada ja s’han plantejat la resta d’elements que componen el conjunt
del protocol de recerca clínica.
4.2.Introducció
El protocol ha de començar amb un apartat d’introducció del treball de recerca clínica.
Aquest apartat consistirà a presentar de manera clara, precisa i unívoca l’objecte
d’estudi, les circumstàncies que motiven la seva elecció i la rellevància clínica
que posseeix la recerca en l’àmbit del TSS. Per a això, particularment haurà d’abordar
els aspectes següents.
1) Definició de l’objecte d’estudi: es tracta de plantejar una pregunta sobre un problema
específic d’intervenció o assistència clínica de l’àmbit del TSS, que ha d’estar fonamentada
en els antecedents i el marc teòric. La delimitació del tema objecte d’estudi condicionarà
la resta de fases del procés de recerca clínica que cal desenvolupar. És important
que aquesta definició ressalti la rellevància i l’originalitat de la recerca que es
pretén dur a terme, així com les conseqüències que es preveuen aconseguir amb el seu
desenvolupament.
2) Antecedents o estat de la qüestió sobre el tema objecte d’estudi: consisteix a fer
referència als estudis teòrics o empírics històrics i actuals, més significatius i
específics, sobre la temàtica que cal tractar. D’aquesta manera, s’han de citar de
manera adequada les principals idees elaborades per autores i autors que han treballat
sobre el tema tractat i els resultats més rellevants que han obtingut en els seus
estudis. Així, el propòsit és establir el que ja es coneix sobre el tema objecte d’estudi
en qüestió, al mateix temps que mostrar el grau de coneixement aconseguit sobre el
mateix. Així mateix, permet exposar si la recerca clínica pretén resoldre una llacuna
en l’estat actual del coneixement sobre el tema en qüestió, o bé si hi ha recerques
discrepants o no concloents sobre el problema d’intervenció o assistència clínica
per a estudiar en l’àmbit del TSS.
3) Marc teòric sobre el tema objecte d’estudi: es tracta de referenciar els conceptes,
perspectives teòriques i teories de l’àmbit del TSS que resulten més rellevants per
a enquadrar i abordar el problema d’intervenció o assistència clínica seleccionat.
4.3.Hipòtesi
La formulació d’una hipòtesi en un disseny de recerca clínica consisteix a plantejar
una suposició o una probable solució sobre el problema d’intervenció o assistència
clínica que anem a sotmetre a contrastació empírica. És a dir, es tracta de comprovar
per mitjà de la pràctica investigadora si aquesta suposició ocorre o no. Del plantejament
de la hipòtesi es deriven les variables o dimensions que cal estudiar en la recerca
clínica per a desenvolupar.
A l’hora de traçar una hipòtesi, trobem diferents plantejaments en funció del caràcter
quantitatiu o qualitatiu de la recerca clínica.
1) Estudis quantitatius: en aquest cas, la hipòtesi ha d’estar plantejada de manera
precisa i operativa respecte al problema d’intervenció o assistència clínica. D’aquesta
manera, ha d’expressar la possible relació i direccionalitat entre les variables que
cal estudiar. A més, en el cas que l’estudi que cal plantejar proposi un contrast
d’hipòtesis, ha d’identificar-se la hipòtesi nul·la i la hipòtesi alternativa. Així,
cal assenyalar que la hipòtesi ha d’enunciar-se en termes quantificables, mesurables
i analitzables. Igualment, cal ressenyar que en els dissenys de recerca descriptiva
no procedeix redactar una hipòtesi, de manera que aquesta s’ha de substituir per una
pregunta de recerca clara i precisa.
2) Estudis qualitatius: en aquests casos, la hipòtesi no procedeix, de manera que es
reemplaça per una descripció fonamentada sobre el problema d’intervenció o assistència
clínica i la seva concreció en una pregunta de recerca clara i precisa.
4.4.Objectius de recerca
La formulació dels objectius de recerca clínica posseeix un paper determinant a l’hora
de seleccionar el mètode i les tècniques de recerca que cal emprar. D’aquesta manera,
els objectius de recerca traçats guien el disseny del projecte de recerca clínica,
per la qual cosa han de formular-se de manera clara i precisa, al mateix temps que
no han de confondre’s amb el plantejament d’objectius d’intervenció.
És aconsellable que el nombre d’objectius en una recerca clínica sigui limitat i que
estiguin prioritzats per ordre d’importància. D’aquesta manera, amb freqüència es
planteja un sol objectiu de recerca general i diversos específics que el desenvolupen
o desagreguen en profunditat. És recomanable que els objectius de recerca específics
siguin concrets perquè posteriorment es puguin operacionalitzar en forma de variables
o dimensions d’estudi. De la mateixa manera, els objectius plantejats han de ser factibles
i realistes, és a dir, assolibles segons el plantejament de la hipòtesi enunciada
i el disseny de recerca triat.
1) Estudis quantitatius
-
Estudis descriptius: han d’incloure el problema que cal valorar, la població objecte d’estudi, la mesura de freqüència i el període de temps de referència.
-
Estudis analítics: han d’incloure la variable o variables d’exposició, les variables de desenllaç o resultat, els subjectes participants, l’àmbit geogràfic i el període temporal.
2) Estudis qualitatius: han d’identificar la població subjecte d’estudi, el context i la finalitat de la
indagació (coneixement, descripció, comprensió, interpretació, etc.), així com les
dimensions per a investigar (significats, creences, discursos, etc.).
4.5. Material i mètodes de recerca
Els aspectes que cal contemplar en aquest apartat tenen com a propòsit mostrar una
descripció detallada de la recerca clínica, de manera que es pugui valorar la seva
viabilitat i factibilitat, així com que generi les condicions apropiades per a la
seva possible rèplica per mitjà del desenvolupament d’una nova recerca.
Per a això, és imprescindible detallar el tipus de disseny d’estudi que cal dur a
terme i justificar l’enfocament triat segons els objectius de recerca plantejats.
Igualment, és rellevant indicar el període d’estudi i l’àmbit en el qual es desenvoluparà
la recerca. D’aquesta manera, aquest apartat està compost per un conjunt de subapartats
que tenen com a propòsit descriure detalladament quin tipus de recerca clínica anem
a fer i com la durem a terme.
1) D’una banda, de manera específica, en els estudis quantitatius s’hauran d’incloure els apartats següents.
a) Disseny de l’estudi: descriptiu, analític o inferencial, transversal o longitudinal, etc.
b) Hipòtesi i objectius de recerca.
c) Unitats d’estudi.
-
Població d’estudi: es tracta de detallar quina és la població univers de referència de la qual posteriorment se seleccionarà la mostra de subjectes per a estudiar. La definició d’aquesta població es deriva dels propis objectius de recerca, si bé no ha de confondre’s amb el tema objecte d’estudi plantejat en la mateixa. D’aquesta manera, fa referència al conjunt total d’individus sobre el qual pretenem aplicar els resultats de la recerca clínica.
-
Subjectes d’estudi: es refereix a la mostra de subjectes que cal estudiar i es conforma com una part representativa de la població univers. A l’hora de definir-la, és necessari especificar on i com tindrà lloc l’elecció dels subjectes i els mètodes de selecció per mitjà dels criteris d’inclusió i exclusió.
-
Tipus de mostreig: és important determinar el tipus de mostreig que anem a utilitzar (probabilístic o no probabilístic), de manera que sigui possible valorar la generalització o extrapolació dels resultats obtinguts a altres subjectes en funció dels objectius proposats.
-
Càlcul de la grandària mostral: si escau, és important establir com es preveurà la grandària de la mostra, tenint en compte els següents aspectes: a) en cas de mostres empíriques, ha d’existir un càlcul de potència estadística de la mateixa; i b) la descripció del mètode per al càlcul de la grandària mostral ha d’incloure els nivells alfa i beta, la grandària d’efecte que es pretén demostrar i les referències en les quals es basa.
d) Variables d’estudi: el plantejament de les variables ha de ser adequat a la hipòtesi i els objectius
de recerca i la seva construcció fan referència a aquella informació que ens interessa
reunir sobre les unitats d’estudi plantejades. D’aquesta manera, la informació que
cal reunir i analitzar es transforma en les característiques sociodemogràfiques i
clíniques que s’operacionalitzen en forma de variables. Així, una variable és qualsevol
característica relativa a les unitats d’estudi que adopta almenys dos valors i que
és susceptible de canvi o variació. Referent a això, és important distingir entre
els diferents tipus de variables possibles: a) segons la seva naturalesa (qualitativa
o quantitativa); b) segons la seva escala de valors (nominals, ordinals, d’interval
o de raó); i c) segons la seva relació amb altres variables (dependents, independents
i exògenes).
e) Procediment de recollida de dades: es tracta de descriure el mètode i les tècniques de recerca per a produir dades,
de manera que és convenient preveure com, quan i qui reuniran la informació. Per a
això, en funció dels objectius de recerca, la població i les variables d’estudi, se
seleccionaran les tècniques més adequades als nostres propòsits (enquestes, estudis
de cas, indicadors estadístics secundaris, etc.). Entre aquestes, per exemple, en
la recerca quantitativa en salut destaca l’ús de qüestionaris a l’hora d’aplicar la
tècnica d’enquesta. Referent a això, s’ha d’especificar si s’ha buscat o es farà una
cerca de l’instrument de mesurament en qüestió, o bé es durà a terme el disseny d’un
instrument de mesurament original adequat per a la recerca clínica. També és convenient
descriure com s’aplicarà aquest instrument i quin tipus de dades pretenem recollir
mitjançant el mateix.
f) Anàlisi de les dades: consisteix a especificar el tipus d’anàlisi quantitativa que cal fer (univariable,
bivariable i multivariable) en funció de les dades recollides i dels objectius de
recerca proposats. Així mateix, és adequat detallar el tipus de tractament de les
dades (individual, grupal: per edats, sexe, malaltia, tipus d’atenció rebuda, etc.),
així com les tècniques estadístiques que s’utilitzaran en l’anàlisi. També és adequat
esmentar si es preveu utilitzar un programa informàtic d’anàlisi estadístic com, per
exemple, Statistical Package for the Social Sciences (SPSS).
g) Discussió i conclusions aconseguides.
2) D’altra banda, en els estudis qualitatius s’hauran d’incloure els apartats següents.
a) Disseny de l’estudi: descriptiu, interpretatiu, transformador, avaluatiu, etc.
b) Enfocament teòric-metodològic: etnogràfic, fenomenològic, crític, etc.
c) Unitats d’estudi.
-
Població d’estudi: al·ludeix al “marc històric i social específic al qual es refereix una recerca qualitativa o etnografia. Aquest terme equival al concepte d’univers, emprat en les aproximacions que utilitzen tècniques estadístiques de mostreig” (Pujades, 2010, pàg. 334).
-
Subjectes d’estudi: comprèn “cadascun dels espais o observatoris que seleccionem per a desenvolupar el treball etnogràfic dins d’una unitat d’anàlisi prèviament definida. Aquest terme equival al concepte de mostra, emprat en les aproximacions que utilitzen tècniques estadístiques de mostreig” (Pujades, 2010, pàg. 334). Per exemple, pot tractar-se de grups socials, persones, famílies, notícies de premsa, normatives, plans, programes, etc.
-
Tipus de mostreig: en funció de la població i els subjectes d’estudi, és important descriure detalladament el tipus de mostreig que anem a utilitzar (teòric intencional o opinàtic, de casos típics, etc.), de manera que sigui possible comparar teòricament els resultats obtinguts amb altres subjectes en funció dels objectius proposats. Igualment, és rellevant indicar com se seleccionarà i captarà els subjectes d’estudi segons els criteris de conveniència i suficiència.
-
Càlcul de la grandària mostral: es tracta d’indicar com es determinarà el nombre adequat dels subjectes que cal estudiar per a aconseguir un nivell de saturació teòrica apropiada de la informació produïda.
d) Dimensions d’estudi: a partir de la pregunta i els objectius de recerca plantejats, es determinaran les
dimensions d’informació que ens interessa produir sobre les unitats d’estudi definides.
e) Procediment de producció d’informació: consisteix a descriure el mètode i les tècniques de recerca que s’utilitzaran per
a produir informació, de manera que és convenient preveure com, quan i qui recolliran
la informació. Per a això, en funció dels objectius de recerca, la població i les
dimensions d’estudi se seleccionaran les tècniques més adequades als nostres propòsits
(observació, entrevistes individuals, entrevistes grupals, històries de vida, estudis
de cas, anàlisi de contingut de documents, etc.). Entre aquestes, per exemple, en
la recerca qualitativa en salut destaca l’ús de grups focals a l’hora d’aplicar la
tècnica d’entrevista grupal. Referent a això, cal incloure l’instrument que s’emprarà
com a guió d’entrevista de manera adequada a la recerca clínica que cal desenvolupar.
f) Anàlisi de la informació: es tracta de detallar el tipus d’anàlisi que es durà a terme (de contingut i de discurs)
en funció de la informació produïda i dels objectius de recerca proposats. Igualment,
és rellevant descriure com s’efectuarà el procés d’estructuració i organització de
la informació per mitjà de la construcció de categories, codis, etc. També és important
indicar si es preveu usar un programa informàtic d’anàlisi qualitativa. Aquest tipus
de programes es coneixen amb el nom genèric de Computer Assisted Qualitative Data
Analisis Software (CAQDAS). Entre aquests, per exemple, destaquen els programes NVIVO
i Atlas.ti.
g) Discussió i conclusions aconseguides.
4.6.Pla de treball
És convenient que el protocol de recerca clínica s’acompanyi de la presentació d’un
pla de treball que permeti determinar el contingut i la durada de les diferents fases
d’estudi.
El pla de treball ha de ser realista i factible. Així mateix, és aconsellable que
es representi a través un cronograma, utilitzant una taula en la qual es detallin
les fases d’estudi, les activitats i tasques que cal desenvolupar en cada fase, el
personal responsable de les mateixes i les dates concretes d’inici i finalització
de cada activitat i tasca. Referent a això, és possible fer ús de programes informàtics
apropiats per a aquestes tasques com, per exemple, el programa Project Management, que resulta molt apropiat per a la gestió i direcció de projectes.
4.7.Bibliografia
En aquest apartat, han de presentar-se totes les referències bibliogràfiques que han
estat citades al llarg del protocol de recerca clínica. D’aquesta manera, és important
procurar que aquestes referències no siguin excessives, i que la rellevància de les
mateixes sigui pertinent respecte al plantejament del tema objecte d’estudi.
A l’hora d’elaborar la relació del llistat bibliogràfic utilitzat, trobem diferents
maneres de reunir i citar les referències. Referent a això, mentre que en les ciències
socials de manera generalitzada es recorre al sistema de citació de l’Associació Americana
de Psicologia (APA), en les ciències de la salut és recurrent fer ús del sistema de
citació Vancouver i Harvard, entre d’altres. Així mateix, des dels dos àmbits de coneixement
també és freqüent emprar el sistema de citació multidisciplinària ISO-690.
Podem fer ús de diferents programes informàtics per a gestionar les referències bibliogràfiques
que necessitem utilitzar. Entre aquests, per exemple, destaquen Mendeley, EndNote
i Refworks.
5.L’ètica en la recerca clínica
A l’hora de dur a terme el desenvolupament d’una recerca clínica en les organitzacions
sanitàries, un requisit imprescindible consisteix a sol·licitar l’avaluació i aprovació
del projecte per part del comitè d’ètica de recerca clínica corresponent en cada cas.
Aquesta instància s’acompanya del disseny del protocol de projecte de recerca clínica.
D’aquesta manera, el protocol ha de complir amb les bases i els procediments científics
propis del camp de les ciències de la salut, a més dels criteris d’aplicabilitat pràctica
i rellevància clínica investigadora exigibles en aquest àmbit.
Pel que fa referència a això, és important complir amb els requisits de protecció
de drets de les poblacions que participen en les recerques científiques. En la pràctica,
aquest requisit es materialitza en l’obligació d’utilitzar consentiments informats
voluntaris, escrits o verbals, juntament amb l’obligació de salvaguardar la confidencialitat
de les dades durant l’aplicació de les tècniques de producció i anàlisi d’informació,
d’acord amb el model de comportament ètic regulat pel camp de les ciències de la salut.
Un altre aspecte important és desenvolupar una conducta proactiva d’atenció a les
qüestions ètiques que puguin presentar-se en forma de problemes i dilemes ètics de
recerca durant les diferents fases d’estudi.
En relació amb el marc normatiu que regula les qüestions ètiques en la pràctica de
recerca clínica, hem d’esmentar que hi ha diferents documents internacionals i nacionals
que regulen el procediment ètic que cal seguir en la recerca clínica. Entre aquests,
cal destacar el Codi de Nuremberg (1947); la Declaració d’Hèlsinki (1964) promulgada
per l’Associació Mèdica Mundial sobre principis ètics per a les recerques mèdiques
en éssers humans, i les seves diferents revisions successives a Tòquio (1975), Venècia
(1983), Hong Kong (1989), Somerset West (1996), Edimburg (2000), Washington (2002)
i Seül (2008); el Conveni del Consell d’Europa (1997) relatiu als drets humans i la
biomedicina; i la Declaració universal de bioètica i drets humans de la Unesco (2005).
A més, en l’àmbit nacional són diferents els instruments que legislen de manera específica
la recerca clínica com, per exemple, la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades
de caràcter personal, el Reial decret 1720/2007 pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament de la Llei orgànica 15/1999, i la Llei 14/2007 d’investigació biomèdica.
Bibliografia
Alvira Martín, F. (1983). “Perspectiva cualitativa-perspectiva cuantitativa en la metodología sociológica”.
Reis: Revista española de investigaciones sociológicas (núm. 22, pàgs. 53-76).
Alvira Martín, F. (2007). “Diseños de investigación social: criterios operativos”. A: M. García; J.
Ibáñez y
F. Alvira (comp.). El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación (3.ª ed., pàgs. 99-128). Madrid: Alianza Editorial.
Andrea, N. G. de (2010). “Perspectivas cualitativa y cuantitativa en investigación. ¿Inconmensurables?”.
Fundamentos en Humanidades (núm. 1, vol. 21, pàgs. 53-66).
Arguedas-Arguedas, O. (2010). “Tipos de diseño en estudios de investigación biomédica”. Acta médica costarricense (núm. 52, vol. 1, pàgs. 16-18).
Barbour, R. S. (1999). “The case for combining qualitative and quantitative approaches in health services
research”. Journal of Health Services Research & Policy (núm. 4, vol. 1, pàgs. 39-43).
Beltrán, M. (2007). “Cinco vías de acceso a la realidad social”. A: M. García; J. Ibáñez; F.
Alvira (comps.).
El análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación (3.ª edición, pàgs. 15-55). Madrid: Alianza Editorial.
Bunge, M. (1988). La ciencia. Su método y su filosofía. Buenos Aires, Argentina: Ediciones Siglo Veinte.
Burgos, R. (1998). Metodología de Investigación y escritura científica en clínica. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública.
Colom, D. (2008). El Trabajo Social Sanitario. Atención primaria y atención especializada. Teoría y
práctica. Madrid: Siglo XXI.
Colom, D. (2011). El trabajo social sanitario. Los procedimientos, los protocolos y los procesos. Barcelona: Editorial UOC.
Colom, D. (2012). El diagnóstico social sanitario. Barcelona: Editorial UOC.
Conde, F. (1990). Un ensayo de articulación de las perspectivas cuantitativa y cualitativa
en la investigación
social. Reis: Revista española de investigaciones sociológicas (núm. 51, pàgs. 91-120).
Cwikel, J. G.; Behar, L. C. (1999). “Organizing social work services with adult cancer patients: Integrating empirical
research”. Social Work in Health Care (núm. 28, vol. 3, pàgs. 55-76).
Federación Internacional de Trabajo Social (FITS) y Asociación Internacional de Escuelas
de Trabajo Social (AIETS) (2014). Definición de Trabajo Social [en línia]. [Data de consulta: 1 de juliol del 2014]. <http://www.iassw-aiets.org>.
Gijón, M. T. (2014a). “Análisis de la experiencia de enseñanza-aprendizaje de la investigación
novel en
estudiantes de Grado en Trabajo Social”. I Congreso Internacional de Facultades y
Escuelas de Trabajo Social, El Trabajo Social ante el reto de la crisis y la educación
superior (Murcia, 23-25 d’abril, pàgs. 703-711).
Gijón, M. T. (2014b). “El espejismo de lo sociocultural en salud: Discursos socio-profesionales
sobre el
encuentro asistencial con poblaciones inmigrantes desde el modelo de atención primaria
al sur de Europa”. Tesi de doctorat, Universitat de Granada, Departament d’Antropologia
Social. Granada.
Goldstein, E. G. (1996). “What is clinical social work? Looking back to move ahead”. Clinical Social Work Journal (núm. 24, vol. 1, pàgs. 89-104).
Holden, G.; Barker, K.; Rosenberg, G.; Cohen, J. (2012). “Information for Clinical Social Work Practice: A Potential Solution”. Clinical Social
Work Journal (núm. 40, vol. 2, pàgs. 166-174).
Kim, S. J., Persad, P.; Erkan, D.; Kirou, K.; Horton, R.; Salmon, J. E. (2012). “Research Studies and Their Implications for Social Work Practice in a Multidisciplinary
Center for Lupus Care”. Social Work in Health Care (núm. 51, vol. 7, pàgs. 652-660).
Lekkou, S.; Strauss, H. I. (2011). “Social work students' fears of their professional competence”. Narratives and supervision
reflections: A multiple cultural study.Review of Clinical Pharmacology and Pharmacokinetics
(núm. 25, vol. 3, pàgs. 149-158).
Mardones, J. M. (2012). Filosofía de las ciencias humanas y sociales: materiales para una fundamentación científica (4.ª ed.). Barcelona: Anthropos.
McCoyd, Judith L. M.; Shdaimah, Corey S. (2007). “Revisiting the benefits debate: Does qualitative social work research produce salubrious
effects?”. Social Work (núm. 52, vol. 4, pàgs. 340-349).
McNeill, T.; Nicholas, D. B. (2012). “Strategies for Research Development in Hospital Social Work: A Case Study”. Research
on Social Work Practice (núm. 22, vol. 6, pàgs. 672-679).
Ministerio de Economía y Competitividad (2013a). Estrategia Española de Ciencia y Tecnología y de Innovación 2013-2020k [en línia]. [Data de consulta: 4 de juliol del 2014] <http://www.idi.mineco.gob.es>
Ministerio de Economía y Competitividad (2013b). Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016. [en línia]. [Data de consulta: 4 de juliol del 2014] <http://www.idi.mineco.gob.es>.
Miranda, M. (2012). Asociación Internacional de Escuelas de Trabajo Social. A: T. Fernández;
O. Vázquez;
R. de Lorenzo (eds.). Diccionario de Trabajo Social (pàgs. 46-47). Madrid: Alianza Editorial.
Morgan, D. L. (1998). “Practical strategies for combining qualitative and quantitative methods: applications
to health research”. Qualitative Health Research (núm. 8, vol. 3, pàgs. 362-376).
Morse, J. M. (2012). Qualitative Health Research: Creating a New Discipline. Walnut Creek, Estados Unidos: Left Coast Press.
Onwuegbuzie, A. J.; Dickinson, W. B.; Leech, N. L.; Zoran, A. G. (2011). “Un marco cualitativo para la recolección y análisis de datos en la investigación
basada en grupos focales”. Paradigmas (núm. 3, vol. 1, pàgs. 127-157).
Polit, D.; Hungler, B. (2000). Investigación científica en Ciencias de la salud. México: McGraw- Hill Interamericana.
Pujadas, J. J. (coord.); Comas, D.; Roca, J. (2010). Etnografía. Barcelona: Editorial UOC.
Ruiz-Olabuénaga, J. I. (1996). Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.
Sierra, R. (2001). Técnicas de investigación social. Teoría y ejercicios. Madrid: Paraninfo.
Taylor, S. J.; Bodgan, R. (1998). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. La búsqueda de significados. Barcelona: Paidós.
Vázquez, M. L.; Ferreira, M. R.; Mogollón, A. S.; Fernández, M. J.; Delgado, M. E.;
Vargas, I. (2006). Introducción a las técnicas cualitativas de investigación aplicadas en salud. Cursos GRAAL 5 (Col·lecció Materials, núm. 168). Barcelona: Servei de Publicacions.
Universitat Autònoma de Barcelona.
Wayessa, G. O. (2013). “Combining qualitative and quantitative methods in social sciences: A theoretical
review of possibilities and challenges”. International Journal of Interdisciplinary
Social and Community Studies (núm. 7, vol. 2, pàgs. 131-141).
Referències bibliogràfiques per a saber-ne més
Alonso, L. E. (1998). La mirada cualitativa en Sociología: una aproximación interpretativa. Madrid: Fundamentos.
Alston, M.; Bowles, W. (2003). Research for social workers: an introduction to methods. Londres: Routledge.
Alvira Martín, F. R. (2002). Metodología de la evaluación de programas. Colección Cuadernos Metodológicos (núm. 2). Madrid: CIS, Centro de Investigaciones
Sociológicas.
Angrosino, M. V. (2012). Etnografía y observación participante en investigación cualitativa. Barcelona: Morata.
Azofra, M. J. (1999). Cuestionarios. Colección Cuadernos Metodológicos (núm. 26). Madrid: CIS, Centro de Investigaciones
Sociológicas.
Bourdieu, P. (2002). El oficio del sociólogo. Buenos Aires: Siglo XXI.
Campbell, D. T.; Stanley, J. C. (2012). Diseños experimentales y cuasiexperimentales en la investigación social. Buenos Aires: Amorrortu.
Cea, M. A. (2009). Metodología cuantitativa: estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis.
Dawson, C. (2011). Introduction to research methods: a practical guide for anyone undertaking a research
project. Oxford: How To Books.
Denzil, N. K.; Lincoln, Y. S. (ed.). (2005). The Sage Handbook of Qualitative Research. Thousand Oaks: SAGE.
Díaz, V. (2001). Organización y gestión de los trabajos de campo con encuestas personales y telefónicas. Barcelona: Ariel.
Díaz, V. (2005). Manual de trabajo de campo en la encuesta. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
Díaz, V. (2009). Análisis de datos de encuesta: desarrollo de una investigación completa utilizando
SPSS. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Díaz, A. (2012). El Taller del etnógrafo: materiales y herramientas de investigación en etnografía. Madrid: UNED.
Fernández, R. (1996). Evaluación de programas. Una guía práctica en ámbitos sociales, educativos y de salud. Madrid: Síntesis Psicología.
Fortune, A. E.; McCallion, P.; Briar-Lawson, K. (2010). Social work practice research for the twenty-first century [recurs electrònic]. Nova York: Columbia University Press.
García, M. (2008). Socioestadística: introducción a la estadística en sociología. Madrid: Alianza Editorial.
García, M.; Ibáñez, J.; Alvira, F. (comp.). (2007). El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación (3.ª edición). Madrid: Alianza Editorial.
Gil, F.; Alcocer, C. M. (2004). Técnicas Grupales en contextos organizacionales. Madrid: Pirámide.
Glaser, B. G.; Strauss, A. L. (1980). The discovery of grounded theory: strategies for qualitative research. Nova York: Aldine de Gruyter.
Glenn, J. C. (2010). Handbook of research methods. Jaipur: Oxford Book.
Hernández, R.; Fernández, C.; Baptista, P. (2007). Fundamentos de metodología de la investigación. Madrid: McGraw-Hill.
Ibáñez, J. (1992). Más allá de la sociología: el grupo de discusión: técnica y crítica. Madrid: Siglo XXI de España.
Kornblit, A. L. (2007). Metodologías cualitativas en ciencias sociales: modelos y procedimientos de análisis. Buenos Aires: Biblos.
Martyn, P. A. (1994). Etnografía: Métodos de investigación. Barcelona: Paidós.
McLaughlin, H. (2007). Understanding Social Work Research. Londres: SAGE.
Morgan, G. A.; Griego, O. V.; Gloeckner, G. W. (2001). SPSS for Windows: an introduction to use and interpretation in research. Londres: Lawrence Erlbaum Associates.
Padgett, D. K. (2008). Qualitative Methods in Social Work Research (2.ª ed.). Los Angeles: SAGE.
Pantoja, A. (2009). Manual básico para la realización de tesinas, tesis y trabajos de investigación. Madrid: Eos, D. L.
Pons, I. (1993). Programación de la investigación social. Colección Cuadernos Metodológicos, 8. Madrid: CIS, Centro de Investigaciones Sociológicas.
Pope, C.; Mays, N. (1996). Cualitative Research in Health Care. Londres: BMJ Books.
Pujadas, J. J. (coord.). (2004). Etnografía. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Rodríguez, J. (1991). Métodos de muestreo. Colección Cuadernos Metodológicos (núm. 1). Madrid: CIS, Centro de Investigaciones
Sociológicas.
Rodríguez, J. (1993). Métodos de muestreo: casos prácticos. Colección Cuadernos Metodológicos (núm. 6). Madrid: CIS, Centro de Investigaciones
Sociológicas.
Rubin, A; Babbie, E. (2005). Research methods for social work. Belmont: Thomson.
Ruiz, J. I. (1998). Cómo elaborar un proyecto de investigación social. Bilbao: Universidad de Deusto.
Ruiz, J. I. (2009). Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.
Selltiz, C.; Wrightsman, L. S.; Cook, S. W. (1970). Métodos de investigación en las relaciones sociales. Madrid: Rialp.
Sierra, R. (2007). Técnicas de investigación social: teoría y ejercicios. Madrid: Paraninfo.
Smith, R. (2009). Doing social work research. Maidenhead, United Kingdom: Open University Press.
Taylor, S. J.; Bodgan, R. (2010). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. La búsqueda de significados. Barcelona: Paidós.
Valles, M. S. (1997). Técnicas cualitativas de investigación social: reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis.
Valles, M. S. (2002). Entrevistas cualitativas. Colección Cuadernos Metodológicos, 32. Madrid: CIS, Centro de Investigaciones Sociológicas.
Valles, M. S. (2002). Ventajas y desafíos del uso de programas informáticos (e.g. ATLAS.ti y MAXqda) en
el análisis: una reflexión metodológica desde la "grounded theory" y el contexto de
la investigación social española. Sevilla: Fundación Centro de Estudios Andaluces.
Young, P. V. (1947). Scientific social surveys and research: an introduction to the background, content,
methods, and anlysis of social studies [recurs electrònic]. Nova York: Prentice-Hall, Inc.
Referències normatives per a saber-ne més
Codi de Nuremberg del 1947.
Conveni del Consell d’Europa, de 4 d’abril del 1997, relatiu als drets humans i la
biomedicina.
Declaracions sobre principis ètics per a les recerques mèdiques en éssers humans d’Hèlsinki
(1964), i successivament revisades a Tòquio (1975), Venècia(1983), Hong Kong (1989),
Somerset West (1996), Edimburg (2000), Washington (2002) i Seül (2008).
Declaració universal sobre el genoma i els drets humans de la Unesco, del 1997.
Declaració internacional sobre dades genètiques humanes de la Unesco, del 2003.
Declaració universal de bioètica i drets humans de la Unesco, del 2005.
Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal
(publicada en el BOE núm. 298 de 14 de desembre del 1999).
Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de
drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica (publicada en el
BOJA núm. 274 de 15 de novembre del 2002).
Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes
sanitaris (publicada en el BOE núm. 178 de 27 de juliol del 2006).
Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les
persones en situació de dependència (publicada en el BOE núm. 299 de 15 de desembre del 2006).
Llei 14/2007, de 3 de juliol, d’investigació biomèdica (publicada en el BOE núm. 59, de 4 de juliol del 2007).
Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació (publicada
en el BOJA núm. 131 de 2 de juny del 2011).
Reial decret 223/2004, de 6 de febrer, pel qual es regulen els assajos clínics amb
medicaments (publicat en el BOE núm. 33 de 7 de febrer del 2004).
Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament
de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter
personal (publicat en el BOE núm. 17 de 19 de gener del 2008).