Models de costos europeus i anglosaxons

PID_00153631
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

El mòdul 2 és un dels més densos de l'assignatura. Això no obstant, hem de partir de la idea que tots els models i propostes de costos que s'hi estudien són conseqüència del que s'indicava en el mòdul 1 sobre els diferents usuaris i propòsits de la comptabilitat de costos davant la comptabilitat financera, i la diferència que hi ha entre ambdues.
Per tal d'assimilar-lo adequadament, és imprescindible resoldre correctament els casos pràctics que trobareu en aquesta web.
No oblideu que tan important és marcar les diferències dels models examinats (orgànics, inorgànics, per processos, per ordres de fabricació) com fixar-nos en la similitud i universalitat dels càlculs de costos.

1.Casos pràctics

1.1.Cas Servi

1.1.1.Enunciat
Cas
L’empresa de serveis Servi, SL es dedica a elaborar estudis de mercat. Actualment està treballant en dues línies totalment diferenciades: els estudis de mercat per al sector públic i els estudis de mercat per al sector privat.
Els estudis fets per a cada sector són tan homogenis que es poden valorar conjuntament. D’aquesta manera, l’empresa distingeix quatre seccions principals (1) i tres seccions auxiliars, que es dediquen a prestar servei i suport a les principals:
  • Secció de recollida de dades

  • Secció de tractament de dades

  • Secció d’elaboració d’informes i resultats

  • Secció comercial i administració

  • Secció d’informàtica (auxiliar)

  • Secció de personal (auxiliar)

  • Secció de control de qualitat (auxiliar)

El sistema de costos registra a part els costos dels materials i de la mà d’obra directa, i calcula els costos de les seccions localitzant-hi només els costos indirectes.
Els materials utilitzats es poden resumir bàsicament en dos: paper per a l’elaboració dels informes i altres materials consumibles. En relació amb el paper, les existències inicials eren 50 paquets que valien 2 € el paquet. Durant el període es van comprar 200 paquets per un preu total de 410 € (IVA del 16% no inclòs) i amb unes despeses de transport per un total de 10 € (IVA del 16% no inclòs). Al final del període quedaven 75 paquets de paper. Pel que fa als altres materials consumibles, les existències inicials estaven valorades en 125 €, les compres van suposar 250 € (IVA del 16% no inclòs) i les existències finals pujaven a 50 €.
Se sap que un 40% del consum de paper i dels altres materials consumibles s’han utilitzat per a fer els estudis de mercat del sector públic.
La mà d’obra directa ha tingut un cost de 36.000 €, i s’han treballat un total de 1.200 hores, de les quals 480 s’han dedicat als estudis de mercat del sector públic.
En relació amb els costos indirectes, l’empresa proporciona la informació següent:
  • L’amortització suposa un cost de 1.500 € i es localitza a les seccions en funció del valor de l’immobilitzat de cada secció.

  • El lloguer del local on es troben les oficines puja a 1.800 € i es distribueix a les seccions d’acord amb els metres quadrats ocupats.

  • Els subministraments es quantifiquen en 1.200 €, que es localitzen considerant els kWh consumits en cada secció.

  • La mà d’obra indirecta puja a 2.247,5 € i es localitza en proporció al nombre de treballadors de cada secció.

  • Els altres costos indirectes es presenten ja localitzats per seccions, de la manera següent:

    • Secció de recollida de dades: 51,24 €

    • Secció de tractament de dades: 123,24 €

    • Secció d’elaboració d’informes i resultats: 35,74 €

    • Secció comercial i administració: 73,81 €

    • Secció informàtica: 38,58 €

    • Secció de personal: 39,75 €

    • Secció de control de qualitat: 48,95 €

 
Rec. dades
Tract. dades
Elab. inf.
Cial./adm.
Inform.
Personal
C. qualitat
Valor immobilitzat
12.000 €
40.800 €
41.500 €
25.000 €
17.650 €
6.525 €
6.525 €
Superfície
20 m2
80 m2
70 m2
30 m2
30 m2
40 m2
30 m2
Energia consumida
350 kWh
2.200 kWh
2.200 kWh
350 kWh
300 kWh
300 kWh
300 kWh
Treballadors
12
6
4
3
2
2
2
 
Rec. dades
Tract. dades
Elab. inf.
Cial./adm.
Inform.
Personal
C. qualitat
Informàtica
20%
40%
15%
5%
20%
Personal
30%
30%
30%
10%
C. qualitat
30%
30%
30%
10%
Les seccions auxiliars presten serveis considerant les proporcions següents:
La secció de recollida de dades ha treballat 500 hores, de les quals 300 les ha dedicat als estudis de mercat per al sector públic.
La secció de tractament de dades ha treballat 400 hores, de les quals 150 les ha dedicat als estudis de mercat per al sector privat.
La secció d’elaboració d’informes i resultats ha dedicat 200 hores i 100 hores als estudis de mercat per al sector públic i privat, respectivament.
Tots els estudis elaborats en el període s’han facturat, suposant uns ingressos de 25.000 € per als estudis del sector públic i de 30.000 € per als estudis del sector privat.
(1) Les tres primeres seccions principals (totes excepte la de comercial i administració) es dediquen a l’activitat de producció.
1.1.2.Es demana
1) Calcular el cost de la unitat d’obra de les seccions principals de producció:
  • Secció de recollida de dades

  • Secció de tractament de dades

  • Secció d’elaboració d’informes i resultats

2) Calcular el cost total dels estudis fets per al sector públic i el cost total dels estudis fets per al sector privat:
  • Estudis sector públic

  • Estudis sector privat

3) Obtenir el resultat analític:
  • Resultat analític

Solució
1)
En primer lloc, calcularem el cost que suposa el consum dels materials utilitzats, tenint en compte que no s’ha de considerar l’IVA suportat de les compres, i que el transport de les compres de paper és un valor més de la compra.
FIFO
Paper
Altres mat. cons.
Existències inicials
100 €
125 €
Compres
420 €
250 €
Consum
362,50 €
325 €
Existències finals
157,50 €
50 €
En relació amb la MOD, el cost per hora es calcula:
  • MOD = 36.000 €/1.200 h = 30 €/h

  • Amortització = 1.500 € / 150.000 € inv. = 0,01 €/€ inv.

  • Lloguer = 1.800 € / 300 m2 = 6 €/m2

  • Subministraments = 1.200 € / 6.000 kWh = 0,2 €/kWh

  • MOI = 2.247,5 €/ 31 treb. = 72,5 €/treb.

Pel que fa als costos indirectes, en primer lloc es farà el repartiment primari, que consisteix a repartir-los en les diferents seccions segons el criteri que se’ns indica. Així:
 
Recollida dades
Tractament dades
Elaboració inf. i rtats.
Cial./adm.
Informàtica
Personal
C. qualitat
Amortització
120
408
415
250
176,50
65,25
65,25
Lloguer
120
480
420
180
180
240
180
Subministraments
70
440
440
70
60
60
60
MOI
870
435
290
217,50
145
145
145
Altres costos indir.
51,24
123,24
35,74
73,81
38,58
39,75
48,95
Total repartim. primari = 7.158,81 €
1.321,24
1886,24
1.600,74
791,31
600,08
550
499,20
Informàtica
130
260
97,50
32,50
–650
130
0
Personal
204
204
204
68
0
–680
0
C. qualitat
149,76
149,76
149,76
0
49,92
0
–499,2
Total repartim. secund. = 7.158,81 €
1.715
2.500
2.052
891,81
0
0
0
Unitats d’obra
500 hores
400 hores
300 hores
       
Cost unitat d’obra
3,43 €/h
6,25 €/h
6,84 €/h
       
2)
A continuació s’imputaran els costos als productes. Es començarà assignant els costos directes, com els materials i la MOD, i a continuació s’imputaran els costos indirectes considerant les unitats d’obra que han consumit els diferents estudis.
 
Estudis sector públic
Estudis sector privat
Paper
145
217.50
Altres materials cons.
130
195
Mà d’obra directa
14.400
21.600
Recollida dades
1.029
686
Tractament dades
1.562,50
937,50
Elab. informes i rtats.
1.368
684
Cost total
18.634,50
24.320
3)
Compte de resultats analític
 
Estudis sector públic
Estudis sector privat
Total
Vendes
25.000,00
30.000,00
55.000,00
– Cost vendes
–18.634,50
–24.320,00
–42.954,50
Marge industrial
6.365,50
5.680,00
12.045,50
– C. cials. i adm.
   
–891,81
Resultat
   
11.153,69

1.2.Cas Club Nàutic Costa Brava

1.2.1.Enunciat
Exemple
El Club Nàutic Costa Brava és una associació sense ànim de lucre que presta serveis als seus associats. Com a concessionària de l’ús dels punts de fondeig (boies) d’una badia de la Costa Brava, la seva activitat clarament de temporada (juny-setembre) es pot desglossar en tres tipus de servei diferenciats:
  • Gestió dels punts de fondeig: la col·locació i cessió posterior de les diferents boies o punts de fondeig per a l’amarrament d’embarcacions, i també la senyalització de platges i zones de fondeig.

  • Servei de taxi: l’ús d’embarcacions pròpies del club per al transport dels usuaris, des dels punts de recollida situats a la costa fins a les seves respectives embarcacions fondejades.

  • Escola nàutica: que ofereix als associats diferents cursos i activitats relacionades amb l’esport nàutic.

Aquests tres serveis, junt amb la gestió del soci, constitueixen els centres de cost o les seccions principals amb què s’ha estructurat l’organigrama funcional de l’empresa.
A part d’aquests centres principals, l’entitat té definides dues seccions auxiliars: suport informàtic i gestió dels recursos humans, que presten serveis a la resta de seccions.
A continuació es relacionen els costos registrats durant la temporada 2005, i també les dades necessàries per a distribuir o localitzar aquests costos, tots indirectes, a les diferents seccions:
Concepte
Cost (€)
Cost de personal
250.000
Amortitzacions
187.200
Subministraments
30.000
Altres despeses
105.750
 
Seccions principals
Seccions auxiliars
Fondeig
Taxi
Escola
G. soci
S. inform.
RH
No treballadors
10
7
3
3
1
1
Valor immobilitzat (€)
180.000
24.000
15.000
12.000
3.000
0
Subministraments (%)
0
80
10
5
5
0
Altres despeses (€)
18.250
28.300
15.000
34.350
9.850
0
 
Fondeig
Taxi
Escola
Gestió
Inf.
RH
 
Suport
Informàtic
Dades
processades
700,00
600,00
200,00
300,00
0,00
200,00
2.000,00
Recursos
humans
Hores
80,00
100,00
0,00
0,00
20,00
0,00
200,00
Secció
Unitat d’obra
Activitat esportiva
Activitat lleure
Fondeig
Nre. de punts de fondeig
250
500
Taxi
Nre. de viatges
10.000
35.000
Escola nàutica
Hores lectives
0
300
Gestió soci
Nre. de socis
150
450
En relació amb les seccions auxiliars, a continuació es faciliten les dades que permeten mesurar quin ha estat el servei que han prestat a la resta de seccions:
En la seva estructura d’ingressos, el club distingeix dos perfils d’usuari clarament diferenciats: esportiu i lleure. Cadascun es regeix per una tarifa de preus diferent, de les quals la relativa als socis esportius és la més econòmica.
Els gerents del club necessiten conèixer la rendibilitat de l’activitat que genera cadascun d’aquests dos tipus d’usuari per tal d’adequar les tarifes de la temporada 2006 que han de ser presentades en assemblea ordinària abans que acabi l’any. Per tal d’obtenir aquesta informació, i d’acord amb l’experiència acumulada, s’han definit per a cadascun dels centres principals de cost les unitats d’obra següents, que han de permetre imputar els costos meritats en les dues línies de servei definides:
Els ingressos que han generat els serveis prestats segons cadascuna de les dues tarifes definides són 160.000 € per a l’activitat esportiva i 420.000 € per a l’activitat de lleure.
1.2.2.Es demana
1)Determinar el cost total de les seccions auxiliars de suport informàtic i gestió dels recursos humans.
2)Determinar el cost d’una unitat d’obra de les seccions de fondeig, taxi i gestió del soci.
3)Calcular la rendibilitat de les activitats esportives i de lleure (ingressos menys costos de l’activitat), i també el resultat total del Club en aquesta temporada (2005).
Solució
1) Localització dels costos indirectes
Seguint el mètode de càlcul d’un model de costos orgànic, en primer lloc localitzem els costos indirectes, ja classificats, en les diferents seccions o centres de cost. Per fer aquests càlculs utilitzem els criteris de distribució que ens proporciona l’enunciat
 
Total
Fondeig
Taxi
Escola
Gestió
Inf.
RH
Personal
250.000,00
100.000,00
70.000,00
30.000,00
30.000,00
10.000,00
10.000,00
Amortitzacions
187.200,00
144.000,00
19.200,00
12.000,00
9.600,00
2.400,00
0,00
Subministrament
30.000,00
0,00
24.000,00
3.000,00
1.500,00
1.500,00
0,00
Altres despeses
105.750,00
18.250,00
28.300,00
15.000,00
34.350,00
9.850,00
0,00
 
572.950,00
262.250,00
141.500,00
60.000,00
75.450,00
23.750,00
10.000,00
2) Repartiment secundari
Un cop obtingut el cost primari de les seccions principals i auxiliars, repartim el cost de les seccions auxiliars a les principals, utilitzant per a això les dades relatives als serveis que han prestat les seccions auxiliars. En aquest sentit, es pot observar com som davant d’un cas de prestacions recíproques en què les seccions auxiliars s’han prestat serveis a elles mateixes.
El sistema d’equacions que resol aquestes prestacions recíproques és:
S. informàtic = 23.750 + 10% RH
RH = 10.000 + 10% s. informàtic

On (Resposta pregunta 1)

Cost total s. informàtic = 25.000
Cost total RH = 12.500

Amb aquestes dades ja es pot completar el repartiment secundari:
 
Total
Fondeig
Taxi
Escola
Gestió
Inf.
RH
Rep. primari
572.950,00
262.250,00
141.500,00
60.000,00
75.450,00
23.750,00
10.000,00
RH
0,00
5.000,00
6.250,00
0,00
0,00
1.250,00
–12.500,00
Inf.
0,00
8750,00
7.500,00
2.500,00
3.750,00
–25.000,00
2.500,00
Rep. secundari
572.950,00
276.000,00
155.250,00
62.500,00
79.200,00
0,00
0,00
Tal com es pot observar, el total del repartiment secundari és igual al primari, i a més les seccions auxiliars després d’aquest repartiment queden sense cost.
3) Imputació de costos
Amb els costos localitzats en seccions principals ja podem imputar els costos a les dues línies d’usuari definides. Per a aquesta fase del procés de càlcul, cal determinar prèviament quin és el cost de les diferents unitats d’obra que mesuren l’activitat de cada secció. (Resposta pregunta 2)
 
Total
Fondeig
Taxi
Escola
Gestió
Rep. secundari
572.950,00
276.000,00
155.250,00
62.500,00
79.200,00
Unitat d’obra
 
750,00
45.000,00
1,00
600,00
Cost unitat d’obra
 
368,00
3,45
62.500,00
132,00
Amb aquestes dades i sabent les unitats d’obra emprades en cada tipus d’usuari, la imputació de costos a les dues línies de servei és la que es mostra a continuació:
 
Total
Act. esportiva
Act. lleure
Fondeig
276.000,00
92.000,00
184.000,00
Taxi
155.250,00
34.500,00
120.750,00
Escola
62.500,00
0,00
62.500,00
Gestió
79.200,00
19.800,00
59.400,00
Total
 
146.300,00
426.650,00
Comparant els ingressos, podem determinar el marge de cada activitat i el resultat global de la temporada. En aquest cas, tots els costos s’han imputat als serveis i el resultat global és la suma dels dos marges. (Resposta pregunta 3).
 
Act. esportiva
Act. lleure
Total
Ingressos
160.000,00
420.000,00
580.000,00
Costos
–146.300,00
–426.650,00
–572.950,00
Rendibilitat
13.700,00
–6.650,00
7.050,00
Tal com es pot observar, aquesta manera de presentar els resultats de la temporada facilita la presa de decisions, ja que en aquest cas es pot apreciar com en la temporada analitzada l’activitat esportiva ha contribuït a finançar l’activitat de lleure que resulta ser deficitària.

1.3.Cas Hotel Rius

1.3.1.Enunciat
Exemple
Tico Rius és el fill del propietari de l'Hotel Rius. L'activitat de l'hotel pot separar-se en celebració de convencions i banquets i en allotjament. Per a aquesta última activitat té tant clients particulars com provinents d'agències.
En Tico ha acabat la diplomatura d’Empresarials a la UOC i el seu pare ha decidit que començarà fent-se càrrec de la gestió dels costos de l'empresa, ja que sospita que hi ha alguna activitat deficitària.
En Tico està molt il·lusionat amb la nova tasca, encara que es mostra una mica preocupat perquè fins a aquell moment no s'estava portant una gestió de costos a l'hotel.
En primer lloc, ha sol·licitat al cap d'administració un informe amb les despeses per naturalesa de l'últim trimestre. Això és el que ha aconseguit:
Element
Import (€)
Personal
165.000
Catering
13.300
Subministraments
3.200
Amortitzacions
4.500
Altres costos
14.000
Total
200.000 €
Element
Salons
Habitacions
Recepció
Neteja
Manten.
Adm. com.
Personal
42.000
30.000
27.000
8.000
7.000
15.000
Catering
3.800
9.500
       
Altres costos
2.888
3.343
919
1.946
1.919
2.985
Categoria
Import
Criteri de localització
Personal
36.000
Segons el nombre d'empleats directes assignats a cada secció
Subministraments
3.200
Segons la superfície ocupada per cada secció
Amortitz.
4.500
Segons la superfície ocupada per cada secció
 
Salons
Habitacions
Recepció
Neteja
Manten.
Adm. com.
Nre. empleats (directes)
6
4
4
3
1
2
Superficie (m2)
1.800
2.450
450
100
50
150
 
Salons
Habitacions
Recepció
Neteja
Manten.
Adm. com.
Recepció
30%
60%
10%
Neteja (h)
3.375
7.425
1.350
675
675
Mantenim. (nre. interv.)
180
585
45
45
45
 
Agències
Particulars
Habitacions
352
748
Preu mitjà
115 €
140 €
En Tico s'ha adonat de seguida que no és gaire per començar, així que en primer lloc ha decidit identificar les seccions en les quals està organitzat l'hotel. No li ha suposat gaire esforç concretar-les. Són aquestes: salons (l'hotel té tres salons, que s'utilitzen per a reunions, convencions i banquets), habitacions (un total de 25 habitacions repartides en 4 plantes), recepció (s'ocupen de formalitzar l'entrada dels clients, gestionar els salons i facturar), neteja (de tot l'hotel), manteniment (encarregat de les petites reparacions i avaries de l'hotel), i administració comercial (a càrrec de tota la gestió de l'empresa i la captació de clients, incloent-hi la negociació amb agències).
Una vegada determinada l'organització de l'hotel, ha decidit separar els costos que pot imputar directament a les seccions dels costos que requeriran algun repartiment per a assignar-los.
Després d'analitzar detingudament les despeses, en Tico ha obtingut els costos directes següents, que ha separat en tres grups, i la imputació corresponent a les seccions (dades en euros):
Quant als costos indirectes, ha considerat tres categories i n’ha calculat l’import. A més, després d'analitzar-ne el comportament ha establert els criteris que al seu judici permeten una assignació més ajustada. La taula següent ens mostra les categories, els imports i els criteris per al repartiment dels costos indirectes:
Per a poder localitzar els costos indirectes ha recollit també les dades següents:
En analitzar el funcionament de l'hotel ha observat que algunes de les seccions, que denomina auxiliars, es dediquen a prestar serveis a d'altres. Amb les dades que ha aconseguit sobre l'activitat desenvolupada per cada secció auxiliar ha confeccionat la taula següent amb dades sobre la seva dedicació. L'activitat de recepció ha afavorit les seccions que s'indiquen en el quadre i en els percentatges que el cap de l'àrea va indicar a en Tico com a més versemblants. Quant a les seccions auxiliars de neteja i manteniment, en el quadre es mostren les respectives unitats d'obra, hores home i nombre d'intervencions i la dedicació de les esmentades unitats d'obra a les altres seccions.
Arribat en aquest punt, en Tico s’ha adonat que, en l'activitat d'allotjament, una part de les habitacions s'ofereixen a agències de viatges que actuen com a comissionistes, mentre que altres habitacions són demanades directament pels clients a títol particular. Això afecta els ingressos obtinguts (que seran diferents segons el destinatari), però no els costos per habitació (que no depenen del client). Per a l'últim trimestre aquestes són les dades disponibles quant a habitacions contractades per cada modalitat i el preu mitjà obtingut:
Finalment, els ingressos obtinguts per la gestió dels salons han ascendit en l'últim període a 75.000 €.
1.3.2.Es demana
1)Localitzar els costos directes i els indirectes, determinant d'aquesta manera elcost primariespecífic de cada una de les seccions identificades per en Tico.
2)Fer el repartiment secundari dels costos de les seccions auxiliars, calculant d'aquesta manera el cost final específic de cada una de les seccions.
3)Calcular el resultat del trimestre utilitzant el model següent:
Convencions
Allotjament
Total
Agències
Particulars
Ingressos
       
Cost dels serveis
       
Marge brut
       
Administració com.
       
Resultat explotació
       
         
Solució
1) Localització dels costos indirectes
Com que la imputació dels costos directes és immediata, comencem assignant o localitzant els costos indirectes en les seccions corresponents. Per a això atenem els criteris establerts:
Cost personal indirecte per empleat (directe) = 36.000 / 20 = 1.800 euros/empleat directe
Cost amortització per m2 = 4.500 / 5.000 = 0,9 euros/m2
Cost de subministraments per m2 = 3.200/5.000 = 0,64 euros/m2
 
Salons
Habitacions
Recepció
Neteja
Manten.
Adm. com.
Personal indirecte
10.800
7.200
7.200
5.400
1.800
3.600
Subministraments
1.152
1.568
288
64
32
96
Amortització
1.620
2.205
405
90
45
135
  • Repartiment primari

M = 10.796 + 0,05 L
L = 15.500 + 0,05 M
D'on:
M = 11.600
L = 16.000
  • Ingressos i costos de les habitacions segons el destinatari

Una vegada conegut el cost indirecte de les seccions, podem agregar-lo als seus costos directes.
 
Salons
Habitacions
Recepció
Neteja
Manten.
Adm. com.
Total
Personal directe
42.000
30.000
27.000
8.000
7.000
15.000
129.000
Catering
3.800
9.500
       
13.300
Altres costos
2.888
3.343
919
1.946
1.919
2.985
14.000
Total directes
48.688
42.843
27.919
9.946
8.919
17.985
156.300
               
Personal indirecte
10.800
7.200
7.200
5.400
1.800
3.600
36.000
Subministraments
1.152
1.568
288
64
32
96
3.200
Amortització
1.620
2.205
405
90
45
135
4.500
Total indirectes
13.572
10.973
7.893
5.554
1.877
3.831
43.700
               
Total repartiment primari
62.260
53.816
35.812
15.500
10.796
21.816
200.000
2) Repartiment secundari
Com que les seccions auxiliars presten serveis a altres seccions, haurem de repartir els seus costos. En aquest cas hi ha dues seccions que es presten serveis recíprocs, per la qual cosa haurem de plantejar un sistema d'equacions:
Amb aquests resultats i la taula de percentatges de serveis prestats per les seccions auxiliars, podem fer el repartiment secundari:
 
Salons
Habitacions
Recepció
Neteja
Manten.
Adm. com.
Total
Total repartiment primari
62.260
53.816
35.812
15.500
10.796
21.816
200.000
               
Repartiment neteja
4.020
8.844
1.608
–16.080
804
804
 
Repartiment manten.
2.320
7.540
580
580
–11.600
580
 
Repartiment recepció
11.400
22.800
–38.000
   
3.800
 
Total repartiment secundari
80.000
93.000
0
0
0
27.000
200.000
Al propietari de l'hotel li interessa conèixer el rendiment de les habitacions segons si els destinataris són clients particulars o agències. Per a això repartirà els costos linealment (el cost és igual independentment del destinatari), i els ingressos segons els preus mitjans establerts:
 
Agències
Particulars
Total
Habitacions
352
748
1.100
Preu unitari
115
140
 
Costos
29.760
63.240
93.000
Ingressos
40.480
104.720
145.200
3) Informe de resultats
Amb tota aquesta informació podem preparar un informe de resultats desglossat per activitats:
 
Convencions
Allotjament
Total
Agències
Particulars
Ingressos
75.000
40.480
104.720
220.000
Cost vendes
80.000
29.760
63.240
173.000
Marge brut
–5.000
10.720
41.480
47.200
Administració
     
27.000
Resultat explot.
     
20.200

1.4.Cas Ristorante Pizzeria da Augusto

1.4.1.Enunciat
Exemple
El Ristorante Pizzeria da Augusto va trobar una òptima localització a la Ciutat Comtal, imitant en part l’homònim del Trastèvere romà. Situat a quatre passos del Conservatori de Música, entre la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, és també a prop de la denominada "poma de la moda tèxtil” i de la gran artèria en què s'ha convertit el passeig de Sant Joan. Aquesta pizzeria aspira a convertir-se en un punt de referència per a tot aquell qui menja fora de casa i, no obstant això, vol alimentar-se de manera sana, ràpida i econòmica. Un enorme pàrquing gratuït referma eficaçment la iniciativa.
De moment la preocupació principal dels propietaris (una família amb components catalans i italians gairebé a parts iguals) són els costos considerats des d'una perspectiva a mitjà termini i l'originalitat de la serva oferta. Actualment, i com a prova pilot, aquesta oferta es limita a dos tipus de pizzes, que van trobar una acceptació indiscutible: la que es diu contadina i la coneguda 4 stagioni. Amb l'ajuda del disseny arquitectònic i decoratiu de l’espaiós saló Nonell, el client té l'ocasió de presenciar com es prepara al forn la pizza que ha sol·licitat.
L'establiment obre cinc dies a la setmana, al migdia i al capvespre, i, segons l’espai i el temps dedicat, té una capacitat per a cent coberts al migdia i els mateixos a la tarda nit. Les pizzes s'ofereixen amb serveis addicionals de cafè bar (begudes i cafè). Aquest cost més el de cuina més el cost concentrat en els serveis dels cambrers del saló menjador Nonell s’hauran d'afegir al dels materials per a calcular el cost de servir una d'aquestes dues suculentes varietats de l'autèntica pizza italiana.
Precisament aquesta tasca de calcular els costos dels diferents centres i coberts oferts és la que s'encomana a l'estudiant, a qui es faciliten altres dades a continuació.
  • Centres, producció i preus

El restaurant disposa, a més dels tres centres de cost principals (cuina, cafè bar i saló Nonell), de dos centres secundaris (serveis auxiliars, control qualitat), responsables del bon funcionament tant de la cuina com del menjador i del bar i de tenir cura del menjar que s’hi serveix. També distingeix dos centres aliens al procés productiu, que són el departament de promoció comercial i el departament administratiu.
Serveixen la pizza 4 stagioni a un preu d'11,50 euros el cobert complet (beguda i cafè inclosos), conscients que es tracta de l'oferta més competitiva de Barcelona si es té en compte la relació qualitat/preu. La contadina és l'especialitat de la casa, amb una fórmula que el xef i els propietaris guarden sigil·losament: s'ofereix a 15,80 euros el cobert complet (beguda i cafè inclosos). Els comercials dediquen pràcticament tot l’esforç promocional a promocionar la pizza contadina.
Un ambient agradable i juvenil, i un sentit exquisit de la netedat i del tractament dels aliments, es troben segurament darrere l'èxit sobtat que aquesta pizzeria ha aconseguit entre els ciutadans que, obligats per la feina a menjar fora, miren que aquest fet no els minvi ni la salut ni la butxaca. Així, el mes passat es van servir 32.500 coberts, dels quals 20.000 van ser pizzes 4 stagioni i la resta pizzes contadina.
  • Registres de costos del mes

Materials. El consum de materials es desglossa en dues partides: materials per a elaborar la massa (farina, oli, llevat, etc.) i materials en forma d'ingredients (tomàquet, pernil, xampinyons, etc.). El cost d'aquests consums durant el mes objecte de càlcul és el que mostra la taula següent:
Massa
Ingredients
944,75 euros per cada mil pizzes 4 stagioni
1.760,25 euros per cada mil pizzes 4 stagioni
922,16 euros per cada cada mil pizzes contadina
1.389,84 euros per cada mil pizzes contadina
Cuina
31.250
 
Administratius
19.987
Saló Nonell
99.412
 
Serveis auxiliars
12.000
Cafè bar
7.945
 
Control qualitat
12.470
Comercials
21.120
 
Total costos personal
204.184
Cuina
Saló Nonell
Cafè bar
529.920
1.210.824
174.960
Serveis auxiliars
Qualitat
Promoció
Adm.
244.800
448.560
312.480
451.296
Total altres costos
55.971
 
Promoció
2.040
Cuina
4.190
 
Administració
12.245
Saló Nonell
20.621
 
Serveis auxiliars
4.600
Cafè bar
10.675
 
Control qualitat
1.600
Els costos restants es classifiquen per la seva naturalesa en tres grans categories: personal, amortitzacions i altres costos.
Personal. Al llarg del mes que estem analitzant, els costos de personal van pujar a 204.184 euros localitzats en els centres i amb els imports següents:
Costos d'amortitzacions. La política comptable consisteix a amortitzar linealment totes les inversions brutes dels centres respectius en sis anys, amb valor residual nul. Vet aquí una taula de les inversions brutes amortitzables distribuïdes per centres principals:
De la mateixa manera s’han de tractar comptablement les inversions dels centres auxiliars i les inversions dels centres aliens a la prestació dels serveis:
Altres costos. Aquests costos restants són objecte primer d'un control global i després d'una distribució entre els diferents centres, segons mostra la taula:
En l’import d’altres costos del cafè bar s'inclou el cost de les begudes i cafès servits.
  • Activitat dels centres

Els centres secundaris mesuren l’activitat per hores, de manera que les unitats d'obra per a aquests centres van ser:
  • Serveis auxiliars: 2.350 hores, de les quals 470 h es van destinar a la cuina, 940 h al saló Nonell, 470 h al cafè/ bar i unes altres 470 h al control qualitat.

  • Control qualitat: 1.250 hores, de les quals 625 h es van destinar a la cuina, 187,50 h al saló Nonell, 62,50 h al cafè bar, 125 h a la promoció, 75 h a l’administració i 175 h als serveis auxiliars.

  • El centre cuina ha desenvolupat una activitat de 3.000 hores, el centre saló Nonell ha registrat 9.375 hores d'activitat i el centre cafè bar, 5.400 hores.

  • Costos de les pizzes servides

Per a calcular el cost de les pizzes servides es tindran en compte les estadístiques següents:
  • A més del cost dels materials, les pizzes 4 stagioni van exigir: 2.100 hores de l'activitat de cuina, 6.562,50 hores de l'activitat del saló Nonell i 3.780 hores de l'activitat del cafè bar.

  • Les pizzes contadina van absorbir, a més dels costos dels materials corresponents, la resta de l'activitat desenvolupada pels centres de producció esmentats.

1.4.2.Es demana
1) Calcular quina part dels costos totals mensuals del centre auxiliar control de qualitat es carreguen al centre cuina, segons l’enfocament exposat en la part teòrica de l’assignatura.
2)Calcular els costos primaris mensuals del centre saló Nonell, especificant els imports dels tres recursos primaris de cost (personal, amortitzacions i altres).
3)Determinar el cost unitari d’una hora de cuina.
4)Determinar el cost unitari d’ una pizzacontadina.
5)Elaborar l’informe intern del resultat analític del mes tal com s’adjunta a continuació:
Ristorante Pizzeria da Augusto Estat del resultat analític del mes
Concepte
4 stagioni
Contadina
Total
Vendes
XX
XX
XX
(Cost de producció de les vendes)
XX
XX
XX
Marge industrial
XX
XX
XX
(Costos comercials)
XX
Marge comercial
XX
(Costos administratius)
XX
Resultat analític
XX
Solució
Seguint la metodologia proposada en el mòdul 2 per a aquest tipus de casos pràctics basats en els costos orgànics o per seccions, calcularem primer el cost dels materials, seguidament els costos específics dels centres, i després el cost dels serveis i el resultat analític.
1) Informe sobre el cost dels materials
Segons l'enunciat, el cost unitari per tipus de material i de pizza seria el següent:
Cost per unitat
4 stagioni
Contadina
Massa
0,94475
0,92216
Ingredients
1,76025
1,38984
Aquesta taula permetrà calcular mitjançant una simple multiplicació el cost dels materials de tota la producció de pizzes servides, en total 20.000 pizzes 4 stagioni i 12.500 pizzes contadina:
 
4 stagioni
Contadina
Massa
18.895,00
11.527,00
Ingredients
35.205,00
17.373,00
Total
54.100,00
28.900,00
2) Informe sobre el cost dels centres
Els costos dels centres tenen dos components: els costos dels recursos primaris i els costos dels recursos secundaris (centres auxiliars). Els calcularem en dues etapes:
  • Càlcul dels costos primaris

  • Càlcul dels costos secundaris i totals dels centres

SA = 20.000 + 0,14 × Q
Q = 20.300 + 0,2 × SA
Concepte
Cuina
Saló Nonell
Cafè bar
Promoció
Adm.
Personal
31.250
99.412
7.945
21.120
19.987
Amortitzacions
7.360
16.817
2.430
4.340
6.268
Altres costos
4.190
20.621
10.675
2.040
12.245
Total-1
42.800
136.850
21.050
27.500
38.500
En relació amb els costos primaris dels centres auxiliars, en la taula següent es presenten juntament amb el nombre d'unitats d'obra produïdes:
Concepte
Serveis auxiliars
Qualitat
Personal
12.000
12.470
Amortitzacions
3.400
6.230
Altres costos
4.600
1.600
Total-1
20.000
20.300
U. obra
2.350
1.250
Els centres secundaris o auxiliars hauran de repercutir-se mútuament costos pels serveis que s’han prestat recíprocament. Segons el plantejament que descriu el manual, el cost total (primari + secundari) d'aquests centres amb prestacions recíproques es pot estimar mitjançant el següent sistema de dues equacions amb dues incògnites:
la solució del qual és SA = 23.500 euros i Q = 25.000.
Atès que qualitat va destinar el 14% dels seus serveis a serveis auxiliars i aquest centre va destinar el 20% del seu serveis a qualitat, el quadre del cost complet dels centres auxiliars seria:
Concepte
Serveis auxiliars
Qualitat
Total-1
20.000
20.300
  • Serveis auxiliars

0
4.700
  • Control de qualitat

3.500
 
Total-2
23.500
25.000
  • U. obra

2.350
1.250
  • Cost per u. obra

10,00
20,00
I el quadre del cost complet dels centres principals és:
Concepte
Cuina
Saló Nonell
Cafè bar
Promoció
Adm.
Total-1
42.800
136.850
21.050
27.500
38.500
  • Serveis auxiliars

4.700
9.400
4.700
0
0
  • Control de qualitat

12.500
3.750
1.250
2.500
1.500
Total-2
60.000
150.000
27.000
30.000
40.000
  • U. obra

3.000
9.375
5.400
   
  • Cost per u. obra

20,00
16,00
5,00
   
3) Informe sobre el cost dels productes-serveis
En l’elaboració d’aquest informe es tindran en compte els costos orgànics que hi intervenen: materials i centres de producció o prestació dels serveis (cuina, saló Nonell i cafè bar).
D’altra banda, és clar que per a aquest tipus de negocis restaurants els productes es defineixen per les diferents classes de menús o coberts oferts: en el nostre cas el cobert format per la pizza 4 stagioni més complements (begudes) i la pizza contadina més complements.
L'assignació de costos de materials (massa i ingredients) és fruit d'un bon control de consums de magatzem o celler del restaurant, i l'assignació de costos dels centres es fa en proporció a les unitats d'obra de cada centre requerides per cada línia de producte-servei.
Cost per coberts
Materials i centres
4 stagioni
Contadina
Total
Massa
18.895
11.527
30.422
Ingredients
35.205
17.373
52.578
Cuina
42.000
18.000
60.000
Serveis saló Nonell
105.000
45.000
150.000
Serveis cafè bar
18.900
8.100
27.000
Total
220.000
100.000
320.000
Unitats
20.000
12.500
32.500
Cost/unitat
11,00
8,00
 
4) Informe sobre el resultat analític
De la informació elaborada en els apartats anteriors, juntament amb els preus i el nombre de coberts servits, es pot determinar la magnitud intermèdia denominada marge brut (o marge industrial), que enfronta els ingressos obtinguts dels clients als costos d'elaboració-prestació de les pizzes servides: una gestió sana requereix que almenys aquesta magnitud sigui positiva, si es vol assegurar la continuïtat del negoci.
Estat de resultat analític
Concepte
4 stagioni
Contadina
Total
Vendes
230.000
197.500
427.500
(Cost de producció de les vendes)
–220.000
–100.000
–320.000
Marge industrial
10.000
97.500
107.500
(Costos comercials)
   
–30.000
Marge comercial
   
77.500
(Costos administratius)
   
–40.000
Resultat analític
   
37.500
Encara que el model no exigeix la determinació del marge comercial, l'ideal és que en aquells casos en què aquests costos comercials siguin coneguts per productes-serveis es determini a fi de calibrar la raonabilitat d'aquests costos. No obstant això, aquests costos formen sovint un bloc indivisible de costos (per exemple, els costos d'un espot publicitari o de qualsevol campanya comercial en què es promociona el negoci com un tot). En casos com aquests l'assignació dels costos comercials esmentats a productes-serveis específics mitjançant algun criteri “raonable” (per exemple, el volum de vendes) és perfectament inútil.