Preparació de les PAC

PID_00154962
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

1.Prova teòrica. Exemples

1.1.PAC 1

1.1.1.Exemple 1
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. Entorn de la comptabilitat de costos es pot afirmar que...
2. A propòsit del concepte de cost es pot dir que...
3. Sobre el principi de meritació es pot afirmar que...
4. El cost d'un producte a full cost industrial...
Solució de l'exemple 1
Respostes referenciades:
1. Entorn de la comptabilitat de costos es pot afirmar que...
a)
V
b)
V
c)
F
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.2.2
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.5
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.5
2. A propòsit del concepte de cost es pot dir que...
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.4
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.4
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartats 3.1.3 i 1.5
3. Sobre el principi de meritació es pot afirmar que...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
4. El cost d'un producte a full cost industrial...
a)
V
b)
F
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2.4
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2.4
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2.4 i norma 13
1.1.2.Exemple 2
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. Entorn de la comptabilitat de costos es pot afirmar que...
2. En essència, el principi de meritació vol dir al comptable que...
3. En una determinada empresa, el compte de pèrdues i guanys (PiG) de l'any N presenta la partida de despeses de personal, i en el passiu del balanç de situació al final d'aquest any apareix la partida de remuneracions pendents de pagament. Utilitzant aquesta informació comptable i sobre la base de la teoria estudiada, l'import del cost de personal de l'any N s'obté...
4. La distinció entre costos directes i costos indirectes...
Solució de l'exemple 2
Respostes referenciades:
1. En relació amb el model de costos per a comandes...
a)
V
b)
V
c)
F
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.3
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.1
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.4
2. En essència, el principi de meritació vol dir al comptable que...
a)
F
b)
F
c)
F
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
3. En una determinada empresa, el compte de pèrdues i guanys (PiG) de l'any N presenta la partida de despeses de personal, i en el passiu del balanç de situació al final d'aquest any apareix la partida de remuneracions pendents de pagament. Utilitzant aquesta informació comptable i sobre la base de la teoria estudiada, l'import del cost de personal de l'any N s'obté...
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.3
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.3
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.3
4. La distinció entre cost del producte...
a)
V
b)
F
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2
1.1.3.Exemple 3
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. En el cas de Digital Life proposat en la part pràctica d'aquesta PAC 1, queda clar que segons el compte de pèrdues i guanys es van reportar despeses de personal per 739.200 euros i que només es van pagar 677.600 euros, ja que pel balanç sabem que van quedar pendents de pagament remuneracions per 61.600 euros. Segons aquestes dades comptables, el cost de personal s'ha de calcular...
2. Per a un comptable de costos és útil conèixer a fons el significat del principi de meritació...
3. Entre els objectius de la comptabilitat de costos cal destacar que...
4. Respecte dels diferents tipus de costos és possible afirmar que...
Solució de l'exemple 3
Respostes referenciades:
1. En el cas de Digital Life proposat en la part pràctica d'aquesta PAC 1, queda clar que segons el compte de pèrdues i guanys es van reportar despeses de personal per 739.200 euros i que només es van pagar 677.600 euros, ja que pel balanç sabem que van quedar pendents de pagament remuneracions per 61.600 euros. Segons aquestes dades comptables, el cost de personal s'ha de calcular...
a)
F
b)
V
c)
F
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.3
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.3
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.3
2. Per a un comptable de costos és útil conèixer a fons el significat del principi de meritació...
a)
V
b)
F
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
3. Entre els objectius de la comptabilitat de costos cal destacar que...
a)
V
b)
V
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.5
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.5
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.5
4. Respecte dels diferents tipus de costos és possible afirmar que...
a)
F
b)
V
c)
F
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2
1.1.4.Exemple 4
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. Les definicions de la comptabilitat de costos...
2. Sobre els diferents tipus de producció, es pot afirmar que...
3. El concepte de cost definit en el mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos"...
4. Entorn dels diferents tipus de costos es pot afirmar que...
Solució de l'exemple 4
Respostes referenciades:
1. Les definicions de la comptabilitat de costos...
a)
F
b)
V
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartats 1.3.2 i 1.2.3
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.3
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.2
2. Sobre els diferents tipus de producció, es pot afirmar que...
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 2.2
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 2.4.2
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 2.4.2
3. El concepte de cost definit en el mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos"...
a)
F
b)
V
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.3
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.1.4
4. Entorn dels diferents tipus de costos es pot afirmar que...
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2.1
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2.2
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 1.3.4

1.2.PAC 2

1.2.1.Exemple 1
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. En relació amb el model de costos inorgànics es pot dir que...
2. L'apòleg de Detoeuf pretén...
3. El model de costos per processos o process costing...
4. L'empresa Ilumina, SA fabrica bombetes. Al final del període analitzat, les dades relatives a la producció ens informen que durant aquest s'han iniciat 50 unitats, de les quals 10 han quedat en curs amb un grau d'avenç del 30%. En aquest període també s'han acabat 20 unitats que hi havia en curs a l'inici amb un grau d'avenç d'un 50%. Les unitats equivalents són...
Solució de l'exemple 1
Respostes referenciades:
1. En relació amb el model de costos inorgànics es pot dir que...
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 1.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 1.3
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 1.3
2. L'apòleg de Detoeuf pretén...
a)
V
b)
F
c)
V
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.2.3
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.2.3
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.2.3
3. El model de costos per processos o process costing...
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.3.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.3.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.3.3
4. L'empresa Ilumina, SA fabrica bombetes. Al final del període analitzat, les dades relatives a la producció ens informen que durant aquest s'han iniciat 50 unitats, de les quals 10 han quedat en curs amb un grau d'avenç del 30%. En aquest període també s'han acabat 20 unitats que hi havia en curs a l'inici amb un grau d'avenç d'un 50%. Les unitats equivalents són...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
1.2.2.Exemple 2
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. El model de costos orgànics s'utilitza quan...
2. Entorn del model francès de les seccions homogènies...
3. En relació amb el repartiment secundari...
4. L'empresa Bobolia, SA, especialitzada en la fabricació de plats de terrissa, proporciona la següent informació sobre la seva producció per tal que es calculi la seva producció equivalent: al final del període analitzat, les dades relatives a la producció ens informen que durant aquest s'han iniciat 10.000 plats, dels quals 1.000 han quedat en curs amb un grau d'avenç del 10%; en aquest període també s'han acabat 300 plats que hi havia en curs a l'inici amb un grau d'avenç d'un 20%. Les unitats equivalents són...
Solució de l'exemple 2
Respostes referenciades:
1. El model de costos orgànics s'utilitza quan...
a)
F
b)
V
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.2.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.3
2. Entorn del model francès de les seccions homogènies...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.6
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.6
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.6
3. En relació amb el repartiment secundari...
a)
F
b)
V
c)
V
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.1.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.1.3
4. L'empresa Bobolia, SA, especialitzada en la fabricació de plats de terrissa, proporciona la següent informació sobre la seva producció per tal que es calculi la seva producció equivalent: al final del període analitzat, les dades relatives a la producció ens informen que durant aquest s'han iniciat 10.000 plats, dels quals 1.000 han quedat en curs amb un grau d'avenç del 10%; en aquest període també s'han acabat 300 plats que hi havia en curs a l'inici amb un grau d'avenç d'un 20%. Les unitats equivalents són...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
1.2.3.Exemple 3
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. El model de costos orgànics és especialment útil quan...
2. En relació amb els submodels francès i alemany:
3. Pel que fa al model de costos per comandes o job-order costing podem afirmar que...
4. L'empresa Enva, SA fabrica envasos de plàstic. Al final del període analitzat, les dades relatives a la producció ens informen que durant aquest s'han iniciat 2.000 unitats, de les quals 500 han quedat en curs amb un grau d'avenç del 30%. En aquest període també s'han acabat 200 unitats que hi havia en curs a l'inici amb un grau d'avenç d'un 60%. Les unitats equivalents són...
Solució de l'exemple 3
Respostes referenciades:
1. El model de costos orgànics és especialment útil quan...
a)
F
b)
V
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.2.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.3
2. En relació amb els submodels francès i alemany...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.6
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.6
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.6
3. Pel que fa al model de costos per comandes o job-order costing podem afirmar que...
a)
F
b)
V
c)
V
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.1.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.1.3
4. L'empresa Enva, SA fabrica envasos de plàstic. Al final del període analitzat, les dades relatives a la producció ens informen que durant aquest s'han iniciat 2.000 unitats, de les quals 500 han quedat en curs amb un grau d'avenç del 30%. En aquest període també s'han acabat 200 unitats que hi havia en curs a l'inici amb un grau d'avenç d'un 60%. Les unitats equivalents són...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
1.2.4.Exemple 4
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. Considerant els models de costos inorgànics i orgànics, podem afirmar que...
2. En relació amb el model francès de les seccions homogènies...
3. Suposem que en la secció de fabricació d'una empresa es fabrica un sol producte. A l'inici del període, hi havia 100 unitats acabades en un 20%, durant el període es començà la fabricació de 1.000 unitats, de les quals 300 es quedaran en curs en finalitzar el període amb un grau d'avenç del 40%. Les unitats equivalents són...
4. Els costos de les seccions auxiliars...
Solució de l'exemple 4
Respostes referenciades:
1. Considerant els models de costos inorgànics i orgànics, podem afirmar que...
a)
F
b)
F
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 1.3
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.3
2. En relació amb el model francès de les seccions homegènies...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.4.1
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.4.2
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.6
3. Suposem que en la secció de fabricació d'una empresa es fabrica un sol producte. A l'inici del període, hi havia 100 unitats acabades en un 20%, durant el període es començà la fabricació de 1.000 unitats, de les quals 300 es quedaran en curs en finalitzar el període amb un grau d'avenç del 40%. Les unitats equivalents són...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 3.4
4. Els costos de les seccions auxiliars...
a)
F
b)
V
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.7
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.7
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2.7

1.3.PAC 3

1.3.1.Exemple 1
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. En relació amb els diferents models de cost...
2. Parlant dels diferents tipus de costos en relació amb els models...
3. En relació amb els diferents models de costos...
4. Pel que fa al control del resultat i la normalització en comptabilitat de costos...
Solució de l'exemple 1
Respostes referenciades:
1. En relació amb els diferents models de cost...
a)
F
b)
V
c)
V
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartats 1.5 i 1.6
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", especialment apartat 2.7
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 2.7
2. Parlant dels diferents tipus de costos en relació amb els models...
a)
F
b)
F
c)
F
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartats 1.4 i 2.4
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.4
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.6
3. En relació amb els diferents models de costos...
a)
F
b)
F
c)
F
Mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", apartat 2 i Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.2
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1, especialment 1.4
4. Pel que fa al control del resultat i la normalització en comptabilitat de costos...
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Control del resultat", apartat 2
Mòdul "Control del resultat", apartat 2.3.2
Mòdul "Control del resultat", apartat 2.3.1
1.3.2.Exemple 2
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. En relació amb els tipus de costos...
2. Pel que fa al compte de resultats dels models...
3. Altres característiques dels models.
4. La normalització de la comptabilitat de costos a Espanya.
Solució de l'exemple 2
Respostes referenciades:
1. En relació amb els tipus de costos...
a)
F
b)
F
c)
F
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartats 2.4 i 2.5
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2.2
Mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", apartat 3.2.1 i Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.4
2. Pel que fa al compte de resultats dels models...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 2, especialment 2.6
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.6
3. Altres característiques dels models.
a)
F
b)
V
c)
V
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.6
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 2.3
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.3
4. La normalització de la comptabilitat de costos a Espanya.
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Control del resultat", apartat 2.3.2
Mòdul "Control del resultat", apartat 2.3.2
Mòdul "Control del resultat", apartat 2.3.2
1.3.3.Exemple 3
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. En relació amb els models de càlcul de costos...
2. Pel que fa als models basats en el full cost (costos complets o per absorció)...
3. En relació amb els models de costos parcials, es pot afirmar que...
4. La normalització de la comptabilitat de costos a Espanya.
Solució de l'exemple 3
Respostes referenciades:
1. En relació amb els models de càlcul de costos...
a)
F
b)
V
c)
V
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.1
Mòdul "Control del resultat", apartats 1.1, 1.2 i 1.3
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 2.7.1
2. Pel que fa als models basats en el full cost (costos complets o per absorció)...
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.2.1
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.5.1
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.6
3. En relació amb els models de costos parcials, es pot afirmar que...
a)
F
b)
V
c)
V
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartats 2.2.1-2.2.4
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 2.3
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartats de 2.4.2 a 2.4.6
4. La normalització de la comptabilitat de costos a Espanya.
a)
F
b)
V
c)
F
Mòdul "Control del resultat", apartat 2.2
Mòdul "Control del resultat", apartat 2.3.1
Mòdul "Control del resultat", apartats 2.3.1 i 2.3.2
1.3.4.Exemple 4
Assenyaleu per a cada afirmació si és vertadera (V) o falsa (F). Raoneu breument la vostra resposta.
1. Quan l'empresa utilitza per a la determinació dels seus costos el model de full costing industrial (costos complets de producció), pot passar que...
2. Respecte dels costos fixos i de l'enfocament de la imputació racional, podem afirmar que...
3. Determineu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
4. Determineu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
Solució de l'exemple 4
Respostes referenciades:
1. Quan l'empresa utilitza per a la determinació dels seus costos el model de full costing industrial (costos complets de producció), pot passar que...
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 2.5
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 2.4
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartats 2.4 i 2.5
Explicació:

  1. Els costos fixos totals generalment es mantenen constants, però el cost fix unitari disminueix a mesura que augmenta la producció (el nombre d'unitats produïdes).

  2. Els costos variables unitaris no canvien en variar la producció.

  3. Pel que s'ha dit en els punts a) i b).

  1. Trasllada tots els costos fixos de producció al cost del producte, però part d'aquest pot quedar sense vendre, com existències finals.

  2. Aquesta és una de les característiques essencials del model.

  3. Coincidiran, si el valor de les existències inicials és el mateix per als dos, quan es vengui tota la producció fabricada en el període.

  1. El que busca assignar amb criteris lògics són els costos fixos.

  2. Es resten els costos variables totals, tant els de producció com els comercials o d'altres.

  3. És una característica d'aquest model.

  1. En el model de costos complets, tots els costos del producte, tant si inclouen costos fixos de subactivitat com si no els inclouen, aniran a resultats.

  2. No varien amb l'activitat, dins de certs marges, però poden variar per altres motius.

  3. Ambdós són imprescindibles (si no, ens estalviaríem els indirectes), però uns es poden atribuir de manera directa i els altres necessiten clau de repartiment.

2. Respecte dels costos fixos i de l'enfocament de la imputació racional, podem afirmar que...
a)
F
b)
V
c)
F
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.6
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartats 1 i 2
Explicació:
3. Determineu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a)
F
b)
F
c)
V
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.6
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 2
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1
Explicació:
4. Determineu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a)
V
b)
F
c)
F
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 2.5
Mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", apartat 1.4
Explicació:

2.Prova pràctica. Casos globals

2.1.PAC 1

2.1.1.Primer cas global PAC 1. Decor, SA
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que poseu en pràctica els conceptes de despesa i cost estudiats en el mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", aplicant a més dues importants distincions:

  • diferència entre despesa (cost) i pagament,

  • diferència entre cost de la producció i cost del període.

També es pretén que adquiriu un domini pràctic d'elaboració d'un compte de resultats a costos complets, que considera aquesta distinció entre costos del producte i costos del període.
Enunciat
L'empresa Decor, SA es dedica a l'obtenció artesanal de gerros per a floristeria. Ocupa un edifici arrendat on s'ubica el taller, les dependències comercials i una planta exclusiva per a administració general. El 31 de desembre de 2003, presenta el balanç següent:
Durant l'exercici es van realitzar les operacions següents (no es consideren, per simplificar, els aspectes fiscals):
1) Es van comprar matèries primeres per 260.000 euros.
2) Les remuneracions meritades durant l'any al personal ocupat (artesans, comercials, administratius...) van ascendir a 450.000 euros. D'aquesta quantitat, 200.000 euros corresponen a personal del taller i el 36% de l'import restant correspon a personal administratiu. Al final de l'exercici quedaven pendents de pagament, d'aquestes remuneracions, 80.000 euros.
3) S'han satisfet bimensualment les quotes d'arrendament de l'edifici. Aquestes quotes han ascendit, durant l'any, a 100.000 euros.
4) Igualment, durant l'any es van fer pagaments pels serveis següents:
a) reparacions de maquinària del taller: 20.000 euros;
b) estudis de mercat: 25.000 euros;
c) transports del producte a clients: 40.000 euros.
5) L'immobilitzat s'amortitza linealment (10% anual).
6) Els pagaments a proveïdors han ascendit a 280.000 euros.
7) La facturació (de 21.000 unitats venudes) ha estat d'1.380.000 euros.
8) Els cobraments a clients han ascendit a 1.400.000 euros.
9) Pel que fa a les existències al final de l'exercici (LIFO) tenim:
a) matèria primera: 34.000 euros;
b) productes acabats: 2.000 gerros.
Amb les dades anteriors es demana:
1) Determinar el volum total de costos de producció i de costos del període.
2) Determinar el cost de les vendes o cost de producció dels productes venuts.
3) Presentar un informe analític del resultat d'aquesta empresa a partir d'un quadre en forma de llista on s'especifiqui el marge brut (vendes menys costos de producció de les vendes) i el resultat analític de l'explotació (marge brut menys costos del període), segons s'indica en els annexos.
Annex 1
Compte analític de resultats (a costos complets)
Concepte
Euros (€)
Vendes
Cost de les vendes
Marge brut
Costos del període
Costos comercials
Costos d'administració
Resultat analític de l'explotació
Annex 2
w01014_m5_01.gif
2.1.2.Segon cas global PAC 1. Totpaper, SA
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que poseu en pràctica els conceptes de despesa i de cost estudiats en el mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", parant especial atenció en tres conceptes fonamentals per al desenvolupament del curs:

  • diferència entre despesa (cost) i pagament,

  • diferència entre cost de la producció i cost del període,

  • incidència dels diferents inventaris en el càlcul de costos.

Finalment s'introdueix la composició d'un compte de resultats a costos complets, que recull aquesta distinció entre costos del producte i costos del període.
Enunciat
Totpaper, SA és una indústria del sector paperer que fabrica bobines de paper decoratiu imprès que posteriorment distribueix a fabricants de laminats per a terres (altrament anomenats parquets). La Marta Rovira va començar a treballar a Totpaper tot just quan l'empresa s'acabava de crear. En tot aquest temps tant ella com l'empresa han anat evolucionant i madurant, i si bé l'empresa avui ja disposa d'un equip de vint persones i de dues màquines d'impressió que funcionen a dos torns, la Marta ha anat assumint funcions dins de l'àrea d'administració, de manera que ara és la principal responsable de la gestió comptable de l'empresa.
La preocupació actual de la Marta Rovira és elaborar una informació que permeti comprendre millor els resultats obtinguts per l'empresa i que faciliti així l'anàlisi de l'activitat realitzada. En aquest sentit es proposa elaborar un primer estat analític de comptes que diferenciï el cost associat a les tasques de producció de la resta de costos propis de la gestió comercial i administrativa. Per aquest motiu, la Marta es disposa a preparar aquesta informació amb les dades del darrer semestre de l'exercici 2004, partint de les dades que coneix d'aquest període, resumides en el balanç de sumes i saldos següent:
Compte
Descripció
Saldo el
31 de desembre de 2004
600
600
622
623
624
625
627
628
629
640
642
662
682
700
778
Compres matèries primeres. Paper
Compres matèries primeres. Tinta
Reparacions i conservació
Serveis professionals independents
Transports de vendes
Primes d'assegurances
Publicitat i relacions públiques
Subministraments
Altres despeses
Sous i salaris
Seguretat social a càrrec de l'empresa
Despeses financeres
Dotacions a l'amortització
Vendes
Ingressos extraordinaris
1.079.940
420.180
12.330
9.300
30.520
6.250
13.150
38.000
12.325
220.000
85.000
3.600
80.000
–2.500.000
–725
Total
–490.130
Com a responsable comptable de l'empresa, la Marta té coneixement de la següent informació addicional:

  • Les dades dels inventaris de l'empresa, valorades amb el criteri FIFO, són les següents:

Compte
Descripció
Saldo el 31 de desembre de 2004
Saldo el 30 de juny de 2004
310
310
350
Existències matèries primeres. Paper
Existències matèries primeres. Tinta
Existències bobines paper acabat
96.400 €
12.000 €
70.000 kg
124.460 €
910 €
80.000 kg a 2,75 €/kg

  • Exceptuant 620 euros que corresponen a una reparació del vehicle comercial de l'empresa, la resta de reparacions s'han realitzat en la maquinària de producció.

  • Les despeses de professionals independents corresponen als honoraris de l'assessoria externa que porta la gestió laboral i fiscal de l'empresa.

  • Les primes d'assegurances meritades fins el 31 de desembre corresponen en un 80% a la maquinària de producció, i la resta, als vehicles comercials de l'empresa. Del total meritat només han estat efectivament pagades les primes corresponents a la maquinària de producció.

  • El saldo de despeses de publicitat i relacions públiques correspon a comissions i dietes, bàsicament benzina i àpats, dels comercials de l'empresa.

  • Els subministraments són bàsicament el consum elèctric i d'aigua necessaris per a la producció. Només un 5% d'aquest import és podria imputar a les funcions d'administració.

  • La resta de despeses, agrupades sota l'epígraf "altres despeses", corresponen en la seva totalitat a material d'oficina i altres despeses d'administració i direcció.

  • Una anàlisi del cost laboral ha permès a la Marta fer la distinció següent: el cost de producció correspon al 70%, el cost comercial al 15%, i la resta a administració i direcció.

  • Les dotacions a l'amortització es calculen linealment i es registren mensualment. Corresponen en un 45% a la maquinària de producció, un 15% als vehicles comercials i la resta a la nau on es desenvolupa l'activitat, la qual alhora està destinada en un 80% a producció, un 10% a l'àrea comercial, i la resta als despatxos d'administració i direcció.

  • L'import facturat correspon a la venda de 625.000 kg dels dos tipus de paper que comercialitza, a un preu mitjà de venda de 4 euros el quilo. D'aquestes bobines, a final d'any quedaven pendents de cobrar dotze bobines de 1.000 kg.

Amb les dades recopilades la Marta ja està en disposició d'oferir un resultat analític del semestre. Per obtenir aquesta informació realitzarà els passos següents:

  1. En primer lloc, distingirà els costos de producció de la resta de costos del període: costos comercials i costos d'administració i de direcció.

  2. Sabent quins han estat els costos de producció, i coneixent també les dades relatives al moviment del magatzem de producte acabat i al criteri de valoració utilitzat, determinarà quin ha estat el cost de la producció venuda, o cost de les vendes.

  3. Finalment, elaborarà un compte analític de resultats que permetrà conèixer quin ha estat el marge brut obtingut amb les unitats venudes, i per acabar, quin ha estat el resultat analític de l'explotació un cop deduïts els costos del període.

De manera esquemàtica, la seqüència dels càlculs que cal dur a terme és la que es mostra a continuació:
w01014_m5_02.gif
2.1.3.Tercer cas global PAC 1. Uniformes, SL
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que poseu en pràctica els conceptes de despesa i cost estudiats en el mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", prestant especial atenció a tres punts fonamentals per al desenvolupament del curs:

  • diferència entre despesa (cost) i pagament,

  • diferència entre cost de la producció i cost del període,

  • incidència dels diferents inventaris en el càlcul de costos.

Finalment, s'introdueix la composició d'un compte de resultats a costos complets, que té en compte aquesta distinció entre costos del producte i costos del període.
Enunciat
L'empresa de vestits industrials Uniformes, SL es dedica a la fabricació de roba laboral i disposa d'una nau industrial pròpia i d'un petit magatzem que lloga i des d'on distribueix tota la seva producció. El gerent de l'empresa, el Sr. Blancafort, està molt preocupat perquè des de fa dos anys el mercat xinès va entrant amb força en el mercat espanyol amb roba laboral a uns preus molt reduïts. Llavors, el Sr. Blancafort es planteja, en primer lloc, calcular exactament quins són els seus costos de producció i quin és el resultat analític de la seva empresa per tal de poder plantejar una rebaixa de preus i així ser més competitiu.
El balanç de situació que presenta el 31 de desembre de 2005 és el següent:
Actiu
Passiu
Terrenys
247.050
Capital social
350.000
Edificis
250.000
Reserves
100.000
Maquinària
500.000
Pèrdues i guanys
1.000
Mobiliari
150.000
Préstecs a llarg termini amb EC
300.000
Equips informàtics
75.000
Préstecs a curt termini amb EC
250.000
Amortització acumulada
(300.000)
Proveïdors
49.000
Matèries primeres
15.000
HP creditora
5.000
Productes acabats
102.950
Clients
10.000
Tresoreria
5.000
Total
1.055.000
Total
1.055.000
En relació amb l'immobilitzat o actiu fix, el 65% s'utilitza per a producció, el 25% correspon a la secció comercial i la resta pertany a administració.
Se sap que a l'inici de l'any no hi havia estoc de matèries primeres al magatzem, però el producte acabat estava valorat en 200.000 euros (2.000 uniformes a 100 euros la unitat).
El termini de cobrament de clients és a seixanta dies, mentre que el termini de pagament a proveïdors és a noranta dies.
El gerent, en veure el saldo del compte de pèrdues i guanys tan ajustat, va demanar informes al director financer perquè li detallés les despeses al final d'any. El resultat fou el següent:
Compte
Descripció
Saldo el 31 de desembre de 2005
600
Compres de matèries primeres
550.000
621
Arrendaments i cànons
75.000
622
Reparacions i conservació
30.000
625
Primes d'assegurances
5.000
627
Publicitat i relacions públiques
2.000
628
Subministraments
10.000
629
Altres serveis
15.000
640
Sous i salaris
400.000
642
Seguretat social a càrrec de l'empresa
150.000
662
Despeses financeres
2.000
682
Dotacions a l'amortització
80.000

  • L'import corresponent a arrendaments i cànons es refereix al magatzem que l'empresa lloga per poder comercialitzar i distribuir el seu producte.

  • Un 10% de les reparacions s'han realitzat als vehicles comercials, i la resta a les màquines de producció.

  • Les assegurances es corresponen en una cinquena part a les oficines d'administració, en dues cinquenes parts al magatzem de producte acabat i vendes, i la resta s'imputaria a fàbrica.

  • En relació amb la publicitat, s'ha pagat als comercials de l'empresa 1.500 euros en concepte de viatges i dietes, i per a l'elaboració de catàlegs i mostraris per a les vendes, s'ha pagat 500 euros.

  • Els subministraments i els altres serveis es poden relacionar en un 70% a l'activitat de producció, en un 25% a la de comercialització, i la resta a administració.

  • Pel que fa als sous i salaris i a la seguretat social a càrrec de l'empresa, es reparteixen en funció del nombre de treballadors. Se sap que a producció hi ha divuit treballadors, i que hi ha contractats quatre venedors i tres administratius.

Més informació disponible:

  • Durant l'any 2005 s'han fabricat 10.000 uniformes.

  • Les compres de matèria primera impliquen un IVA del 16% i es paguen a noranta dies.

  • En relació amb la partida "altres serveis" encara es deuen 5.000 euros, que es pagaran d'aquí a quinze dies.

  • S'han venut un total d'11.000 uniformes, i s'han obtingut uns ingressos d'1.402.050 euros. Un 10% d'aquestes vendes encara no s'ha cobrat.

  • El criteri de valoració per a les existències és el criteri FIFO.

Amb aquesta informació es pretén:
1) Diferenciar els costos de producció dels costos del període, com els costos comercials i els d'administració.
2) Una vegada calculats els costos de producció, valorar les vendes a preu de cost, tenint en compte la variació d'existències.
3) Finalment, elaborar un compte analític de resultats per poder conèixer quin ha estat el marge industrial i el resultat d'explotació un cop s'han deduït els costos del període.
De manera esquemàtica, el procés que cal seguir és el següent:
w01014_m5_03.gif

2.2.PAC 2

2.2.1.Primer cas global PAC 2. Organon, SA
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que poseu en pràctica alguns dels principals conceptes estudiats en el mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", i particularment els relatius al model de costos orgànics o per centres, com poden ser els següents:

  • les unitats d'obra i els costos dels centres auxiliars,

  • la valoració de la producció en curs.

També es pretén que adquiriu un domini pràctic d'elaboració d'un compte de resultats per funcions, que considera la distinció entre costos de fabricació dels productes venuts, costos de comercialització i costos d'administració (format funcional del resultat analític, que és, a més a més, el més habitual).
Enunciat
Organon, SA és una empresa del sector de l'automoció que produeix i ven dos tipus de productes, el producte Y i el producte Z, en una fàbrica organitzada segons mostra l'esquema següent:
w01014_m5_04.gif
Com es dedueix d'aquest esquema, una mateixa matèria primera permet obtenir, mitjançant un procés de mecanització, els productes Y i Z, els quals són ajustats en el centre següent i paletitzats en unitats de 20 (producte Y) i de 50 (producte Z). Els costos de l'embalatge (un palet buit) són de 5 euros (el que es destina a Y) i de 10 euros (el que es destina a Z). Es tracta de palets no retornables, inclosos en el preu de venda.
La comptabilitat de costos de la firma permet determinar el cost de l'activitat d'aquests quatre centres productius, dels quals n'hi ha dos que són principals, mentre que els altres dos són auxiliars, ja que presten serveis a altres centres. A més, el sistema pretén facilitar el control del centre comercial i del centre d'administració general. Durant l'any 2004 s'han registrat els fets que es desprenen de les dades següents:
a) Centres
Claus de repartiment. La comptabilitat interna utilitza les següents bases de repartiment per a la localització en els centres dels costos reflectits en el compte de pèrdues i guanys anterior: personal, subministraments i amortització.
Mecanització
Paletitzat
Comercial
Administració
Energia
Manteniment
A) Personal (nombre d'empleats)
6
8
2
1
2
1
B) Subministraments (%)
40%
30%
5%
5%
10%
10%
C) Inversió (600 €)
120
240
120
30
60
30
Unitats d'obra. Centres principals. Mecanització va desenvolupar una activitat de 4.000 hores (de les quals 2.400 es van destinar a Y). Paletitzat va desenvolupar una activitat de 5.000 hores (de les quals 2.600 hores es van destinar a Y).
Centres auxiliars. Energia va subministrar 1.000 kW, dels quals 600 al centre de mecanització, 300 al centre de paletitzat i 100 al centre comercial. De la seva banda, el centre de manteniment va treballar 800 hores/home, de les quals va destinar 240 al centre de mecanització, 240 al centre de paletitzat, 120 al centre comercial, 40 al centre d'administració i 160 al centre d'energia.
El centre comercial mesura la seva activitat segons el nombre d'expedicions, que van ser 600, de les quals 340 es refereixen al producte Y i la resta al producte Z.
b) Magatzems

  • Existències inicials. 800 kg de matèria primera valorats en 45.600 euros; 400 palets de producte Y (plens) valorats en 66.800 euros al cost; 200 palets de producte Z (plens) valorats en 31.600 euros al cost. No hi havia palets buits a l'inici del període.

  • Compres i consums. A més de la compra de palets buits que apareix en el compte de pèrdues i guanys, s'han fet compres de 10.000 kg de matèria primera per 500.000 euros, i a més, s'han pagat despeses de transport i assegurances per 80.000 euros. Es van comptabilitzar sortides a fàbrica per aquest ordre: 6.000 kg de matèria primera per a l'obtenció del producte Y, i posteriorment, 4.400 kg de matèria primera per a l'obtenció del producte Z.

  • Producció. Durant l'exercici es van traslladar, des de fàbrica al magatzem, 4.000 palets plens de productes Y acabats i 3.000 palets plens de productes Z acabats.

  • Existències finals. Al final del trimestre, quedaven en magatzem 500 palets plens de producte Y i 400 palets plens de producte Z, a punt de ser venuts. No hi ha palets buits al final del període.

  • A l'inici del trimestre no hi havia producció en curs en cap dels centres industrials. Al final d'aquest van quedar al centre de paletitzat 20.000 unitats físiques del producte Z, amb un grau d'acabament de les tasques de paletització del 60%. Aquestes unitats no havien estat col·locades encara en els seus respectius palets.

Els magatzems d'aquesta empresa utilitzen el criteri de valoració LIFO.
Amb les dades anteriors es demana:

  1. Quin és el cost LIFO de la matèria primera consumida el 2004?

  2. Quin és el cost d'una unitat d'obra del centre de manteniment? Quin cost final s'ha d'assignar als centres, exclosa la matèria primera i després d'assignar-los els costos dels centres auxiliars (repartiment secundari)? Quin és el cost d'una unitat d'obra dels centres de mecanització, de paletitzat i comercial?

  3. Quin és el cost d'un palet ple de producte Y? Quin és el cost de la producció en curs final?

  4. Quins són el marge industrial i el marge comercial per producte segons el següent format de compte analític de resultats?

2.2.2.Segon cas global PAC 2. Fresmalt
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que poseu en pràctica alguns dels principals conceptes estudiats en el mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons", i en particular, els relatius al model de costos orgànics o per centres, com serien:

  • les unitats d'obra i els costos dels centres auxiliars,

  • la valoració de la producció en curs.

També es pretén que adquiriu un domini pràctic d'elaboració d'un compte de resultats per funcions, que considera la distinció entre costos de fabricació dels productes venuts, costos de comercialització i costos d'administració (format funcional del resultat analític, que és, a més a més, el més habitual).
Enunciat
L'empresa Fresmalt es dedica a la fabricació d'esmalts per a la indústria rajolera. Actualment produeix dos únics productes, l'ESM-1 i l'ESM-2, que comercialitza en saques de 100 kg de capacitat. Aquests productes són altament valorats per les rajoleres a causa de les innovadores matèries primeres emprades per a la seva fabricació, l'MP-Q i l'MP-F.
1) Organització i funcionament de Fresmalt
A efectes d'anàlisi de costos i control, l'empresa es troba dividida en dues seccions principals de fabricació, Tractament i Mescla, dues d'auxiliars, Manteniment i Qualitat, i dues de venda i de gestió, Distribució i Administració.
w01014_m5_06.gif
Les matèries primeres MP-Q i MP-F, adquirides a l'exterior, són processades convenientment a la secció de Tractament mitjançant un tractament tèrmic. A continuació, ja tractades i depurades, són incorporades a la secció de Mescla, on després de l'aplicació d'una tecnologia química avançada s'obtenen els productes acabats ESM-1 i ESM-2, que són ensacats en aquesta mateixa secció. S'adverteix que les saques són iguals i del mateix pes per als dos productes acabats, i que una vegada ensacats es consideren aptes per a la venda.
A continuació, exposem la informació que tenim respecte de la producció que ha tingut lloc en el tercer trimestre d'aquest exercici.
2) Informació subministrada per la comptabilitat financera
Existències inicials
Quantitat
Import
MP-Q
4.000 kg
4.000 €
MP-F
5.000 kg
40.000 €
ESM-1
1.000 saques
505.000 €
ESM-2
800 saques
680.000 €
Compres i altres despeses
Quantitat
Import
Compra d'MP-Q
1.200.000 kg
1.200.000 €
Compra d'MP-F
630.000 kg
5.040.000 €
Compra d'envasos (saques buides)
20.000 unitats
200.000 €
Amortització d'immobilitzat
1.000.000 €
Despeses de personal (directe + indirecte)
1.795.000 €
Serveis exteriors
500.000 €
Vendes
Quantitat
Import
Venda d'ESM-1
10.000 saques
6.000.000 €
Venda d'ESM-2
5.500 saques
5.500.000 €
3) Informació generada per la comptabilitat de costos
a) Costos de matèria primera (MP)
Els costos dels materials Q i F són els que es dedueixen de les dades d'existències inicials i finals i de les dades de compres. Per a la correcta assignació d'aquests costos als productes, considerarem la següent fitxa de seguiment de consums:
Tipus de material / producte destinació
ESM-1
ESM-2
Consums (en kg) d'MP-Q
770,000
200,000
Consums (en kg) d'MP-F
330,000
300,000
b) Costos de mà d'obra directa (MOD)
En el període considerat, en la secció de Tractament, el cost de la mà d'obra directa (MOD) ha pujat a 270.000 euros. Del total d'hores de MOD emprades en la secció, les consumides en el tractament de l'ESM-1 han estat el doble de les consumides en el tractament de l'ESM-2.
En la secció de Mescla, el producte ESM-1 ha requerit 57.750 hores de MOD, mentre que el producte ESM-2 ha necessitat 40.250 hores. Sabem, a més, que en el període considerat la feina dels treballadors assignats a aquesta secció té un cost de 10 euros l'hora.
c) Localització primària dels costos indirectes en seccions
Seccions auxiliars
Seccions principals
Venda i gestió
Total
Manten.
Qualitat
Tract.
Mescla
Distrib.
Admin.
Despeses de personal (indirecte)
30.000
25.000
200.000
180.000
30.000
35.000
500.000
Serveis exteriors
71.000
53.250
88.750
106.500
35.500
000
355.000
Amortitzacions
79.703
153.465
300.990
207.426
120.792
137.624
1.000.000
Costos indirectes primaris
180.703
231.715
589.740
493.926
186.292
172.624
1.855.000
d) Unitats d'obra

  • Centres auxiliars (4)

    • La secció de Manteniment va desenvolupar un total de 2.910 hores que reparteix tal com segueix: 450 per a Qualitat, 120 per a Distribució, 80 per a Administració i 1.130 per a cadascuna de les seccions de producció.

    • De les 50 unitats d'obra de la secció de Qualitat, n'hi ha 10 que corresponen a manteniment, i la resta es van destinar la meitat a Tractament i l'altra meitat a Mescla.

  • Centres principals (5)

    • Els costos indirectes de la secció de Tractament s'imputen als productes en funció dels quilograms de matèries primeres tractats en aquesta secció (vegeu l'apartat següent).

    • Els costos indirectes de la secció de Mescla s'imputen als productes en funció de les hores/màquina emprades en cada un d'ells. Aquesta secció va registrar una activitat de 21.800 hores/màquina, de les quals 10.800 es van dedicar a l'ESM-1.

(5) Les seccions de Distribució i d'Administració no imputen els seus costos als productes, segons la normativa comptable vigent (vegeu, per exemple, la norma 13 del PGC). Per això, la generalitat dels casos orgànics com aquest només imputen als productes els costos generats en la seva producció.
e) Producció del període
En el darrer trimestre s'han acabat al 100% en la secció de Mescla 10.000 saques d'ESM-1 i 5.000 saques d'ESM-2, i han quedat en curs de fabricació 10.000 kg d'ESM-1 (és a dir, 100 saques), als quals els falta la incorporació dels envasos i el 20% dels costos de transformació (MOD i CI) de la secció de Mescla.
f) Existències finals
L'inventari extracomptable va posar de manifest les següents existències finals:
MP-Q
234.000 kg
MP-F
5.000 kg
Envasos (saques buides)
5.000 unitats
ESM-1
1.000 saques
ESM-2
300 saques
El criteri de valoració de les sortides de magatzem per a tots els inventaris és el criteri LIFO.
Amb les dades anteriors es demana:

  1. Realitzar el repartiment secundari.

  2. Calcular el cost de fabricació dels productes ESM-1 acabats i en curs, i dels productes ESM-2 acabats en el període.

  3. Presentar un informe analític del resultat d'aquest període en què s'especifiqui el marge brut per producte i el resultat analític d'explotació.

  4. Calcular el valor de les existències finals d'ESM-1 i d'ESM-2 acabats.

2.2.3.Tercer cas global PAC 2. Totpaper, SA
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que apliqueu els conceptes tractats en el mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons" a partir del càlcul de costos segons un model de costos orgànic. Els principals aspectes que volem que poseu en pràctica són els següents:

  • completar les diferents etapes del càlcul de costos en un model orgànic,

  • assentar els conceptes de centre de cost i d'unitat d'obra,

  • analitzar el tractament dels centres auxiliars,

  • valorar la producció en curs.

Amb aquest cas es pretén oferir una visió completa del mètode de càlcul d'un model de costos orgànic, des de la classificació de costos fins al càlcul del resultat analític.
Enunciat
Molt satisfeta amb els resultats obtinguts en la seva primera immersió en el món de la comptabilitat analítica, la Marta Rovira, de l'empresa Totpaper, SA, té la intenció de millorar el model de càlcul de costos dissenyat inicialment (cas global 1). Per aquest motiu, es proposa, aprofitant que ha finalitzat el primer semestre de l'exercici en curs, elaborar un model més perfeccionat que, partint de la mateixa distinció entre cost del producte i cost del període, permeti un millor coneixement i una assignació més precisa dels costos indirectes de producció en els dos dissenys de paper (D-01 i D-02) que actualment l'empresa ofereix als seus clients.
Amb aquest objectiu, i després d'un estudi previ de les àrees i les funcions que componen l'organigrama de la companyia, la Marta distingeix, a més de les funcions comercials i d'administració, quatre centres de cost diferenciats, cada un dels quals es mesura per una unitat d'obra diferent. Aquests centres són Impressió, Rebobinatge, Control de Qualitat i Manteniment. Si bé els dos primers són els responsables de l'obtenció del producte acabat, els dos darrers són centres auxiliars que donen servei a la resta de departaments de l'empresa.
Una visió simplificada del procés productiu de Totpaper és la següent:
w01014_m5_07.gif
Tal com es pot comprovar en l'esquema anterior, les dues principals matèries primeres que intervenen en el procés són el paper base i les diferents tintes. Amb la incorporació d'aquests dos materials, es procedeix a la impressió del paper decoratiu, que és posteriorment rebobinat, pesat i retractilat per a la seva posterior expedició.
Un cop més, la Marta parteix dels saldos comptables que li ofereix la comptabilitat analítica el 30 de juny d'enguany, i també d'una sèrie de dades addicionals que li permetran desenvolupar tot el sistema de càlcul de costos.
A continuació, oferim un resum de tota aquesta informació.
1) Dades del magatzem de matèries primeres, del producte en curs i del producte acabat
Matèries primeres. Criteri de valoració LIFO
Paper
kg
€/kg
Tinta
kg
€/kg
Existències inicials
40.000
2,41
Existències inicials
5.000
2,40
Compres
800.000
2,50
Compres
90.000
2,20
Existències finals
70.000
?
Existències finals
0
-
Producte en curs. Criteri de valoració LIFO
Paper D-01
kg
€/kg
Paper D-02
kg
€/kg
Existències inicials
0
-
Existències inicials
0
-
Existències finals
0
-
Existències finals
30.000
?
Producte acabat. Criteri de valoració LIFO
Paper
kg
€/kg
Tinta
kg
€/kg
Existències inicials
50.000
2,50
Existències inicials
20.000
3,50
Producció
520.000
?
Producció
150.000
?
Existències finals
60.000
?
Existències finals
0
-
Davant de les perspectives de pujada de preu del paper base, la Marta, seguint un criteri conservador, ha canviat un criteri de valoració FIFO per un criteri de valoració LIFO.
El consum del paper es distribueix en cada producte acabat proporcionalment a la producció que se n'ha obtingut.
De la tinta consumida, el cost corresponent a 70.000 kg correspon al producte D-01, i la resta al producte D-02.
2) Saldo i localització dels costos indirectes
Saldo
Criteri
Impressió
Rebobinatge
Mantenim.
Control
de qualitat
Comercial
Admin.
Total
622
623
624
625
627
628
629
640
642
682
20.000
7.200
36.000
11.400
12.000
42.000
28.400
240.000
90.000
75.000
%
%
%
Equips asseg.
%
kW consum
%
Persones
Persones
Inversió equips
0
0
0
4.800.000
0
1.800
10%
6
6
5.000.000
0
0
0
600.000
0
400
5%
4
4
700.000
90%
0
0
120.000
0
200
15%
2
2
120.000
0
0
0
40.000
0
300
5%
2
2
40.000
10%
0
100%
130.000
100%
50
10%
3
3
10.000
0
100%
0
10.000
0
50
55%
3
3
10.000
100%
100%
100%
5.700.000
100%
2.800
100%
20
20
6.000.000
3) Unitats d'obra dels centres de cost
Unitat d'obra
Total unitat d'obra
Paper D-01
Paper D-02
Impressió
Hora/màquina
2.400
1.800
600
Rebobinatge
Hora/home
4.000
2.200
1.800
Manteniment
Sol·licituds
300
Control de Qualitat
Hora/home
1.500
Comercial
Xifra vendes
2.677.500
2.040.000
637.500
Administració
-
Les seccions o centres auxiliars imputen el seu cost a la resta de centres de cost segons les següents dades relatives als serveis prestats.
Total
Impressió
Rebobinatge
Mantenim.
Qualitat
Comercial
Admin.
Mantenim.
Sol·licituds
300
200
80
0
15
0
5
Qualitat
Hora/home
1.500
900
400
150
0
0
50
4) Dades de producció i vendes
Paper D-01
Paper D-02
kg en curs
kg acabats
kg venuts
Preu de venda
0
520.000
510.000
4,00
30.000
150.000
170.000
3,75
Dels 180.000 kg iniciats de producte D-02, 30.000 han quedat a Rebobinatge pendents d'acabar. Aquests quilos, si bé ja tenien tota la matèria primera incorporada, només incorporen el 90% dels costos del centre.
Amb totes aquestes dades recollides i ordenades, la Marta es disposa a calcular el cost de la producció acabada i venuda seguint el mètode de càlcul d'un model de costos orgànics a costos complets. Així, la seqüència de càlculs que cal efectuar serà la següent:

  1. En primer lloc, es determinarà quins són els costos directes que s'han d'imputar a cada producte.

  2. Posteriorment, es localitzaran els costos indirectes en els diferents centres productius definits.

  3. En tercer lloc, es procedirà al repartiment dels costos de les seccions auxiliars a les principals. Un cop els costos estiguin localitzats en les seccions principals, ja quedaran diferenciats els costos del producte (centres productius) i els costos del període (seccions comercials i d'administració).

  4. Amb els costos directes assignats i els costos indirectes localitzats, es procedirà a calcular el cost de la producció acabada i el cost de la producció en curs.

  5. Un cop determinat quin és el cost de la producció acabada i tenint en compte la variació d'existències de producte acabat en el magatzem, ja es podrà conèixer el cost de les unitats venudes de D-01 i D-02.

  6. Finalment, s'incorporaran les dades relatives a les vendes i s'elaborarà un compte analític d'explotació seguint l'esquema següent:

D-01
D-02
Total
Vendes
Cost vendes
Marge industrial
Costos comercials
Marge comercial
Costos d'administració
Resultat analític explotació
€
–€
€
–€
€
€
–€
€
–€
€
€
–€
€
–€
€
–€
€
2.2.4.Quart cas global PAC 2. TurroBÓ
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que apliqueu els conceptes que hem tractat en el mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons" a partir del càlcul de costos segons un model de costos orgànics. Els principals aspectes que volem que poseu en pràctica són els següents:

  • completar les diferents etapes del càlcul de costos en un model orgànic,

  • assentar els conceptes de centre de cost i unitat d'obra,

  • analitzar el tractament dels centres auxiliars,

  • valorar la producció en curs.

Amb aquest cas es pretén oferir una visió completa del mètode de càlcul d'un model de costos orgànics, des de la classificació de costos fins al càlcul del resultat analític.
Enunciat
TurroBÓ és una empresa que es dedica, de manera totalment artesanal, a l'elaboració de torró de Xixona. Atesa la seva qualitat, aquest torró es distribueix en botigues especialitzades i també en pastisseries, i s'ha descartat totalment la seva venda massiva.
El controller de TurroBÓ ha sol·licitat un diplomat en Ciències Empresarials perquè l'ajudi en les tasques de càlcul de costos. Per posar-lo a prova en el seu primer dia de feina, li ha explicat quin és el procés de producció del torró i els costos que s'han tingut en un període de temps determinat perquè valori l'activitat i n'obtingui el resultat intern.
L'empresa està dividida en set centres de cost: Proveïment, Torrat, Calderes, Acabat, Comercial/
Administració, i dues seccions auxiliars, Personal i Neteja.
El procés productiu és el següent:
w01014_m5_09.gif
Com es pot veure, el procés comença amb la introducció de les ametlles en la secció de Torrat, on es torren uniformement en uns bombos i assoleixen el grau de torrat adequat per a la producció. Al final d'aquesta fase s'incorpora la mel, i la massa obtinguda entrarà en un magatzem de semielaborats on esperarà la seva entrada a Calderes.
En la secció de Calderes hi ha els anomenats boixets, en què es realitza una cocció moderada acompanyada d'un sacseig constant amb una maça mecànica que puja i baixa sense parar. El boixet es manté a una elevada temperatura gràcies a un circuit de calor i així s'aconsegueix una major homogeneïtzació de la pasta. Mitjançant una conjunció de temps i temperatura s'assoleix un exquisit torró de qualitat suprema.
La darrera fase del procés és la de la secció d'Acabat. Aquí la massa es deixa refredar i reposar en els seus motllets i és tallada al dia següent. Seguidament, els torrons s'empaqueten en capses de 200 g i queden llestos per a la venda.
1) Informació relativa als magatzems de matèries primeres, de producte semielaborat, de producte acabat i de productes en curs.
Magatzem de matèries primeres (PMP)
Ametlles
kg
Total
Mel
kg
Total
Existències inicials
150 kg
594,5 €
Existències inicials
100 kg
205 €
Compres
2.000 kg
8.500 €
Compres
950 kg
2.000 €
Existències finals
150 kg
?
Existències finals
50 kg
?
Magatzem de producte semielaborat (PMP)
Magatzem de producte acabat (PMP)
kg
Total
Capses
Total
Existències inicials
500 kg
3.535 €
Existències inicials
2.000 u.
5.500 €
Entrades
?
?
Vendes
?
?
Existències finals
200 kg
?
Existències finals
4.000 u.
?
En relació amb la producció en curs, se sap que a la secció de Calderes no hi havia producció inicial en curs de fabricació, però al final del període han quedat 100 kg de massa de torró amb un 30% dels costos de mà d'obra directa incorporats i amb un 50% dels costos indirectes de fabricació d'aquesta secció.
Els envasos consumits han significat un cost de 256,95 euros, que s'ha aplicat a la producció al final de la fase de la secció d'Acabat, tal com mostra el gràfic anterior.
2) Mà d'obra directa
La mà d'obra directa ha pujat a 6.500 euros. S'hi ha treballat 325 hores, de les quals 100 corresponen a la secció de Torrat, 161,5 a Calderes i la resta a la secció d'Acabat.
3) Costos indirectes
Pel que fa als costos indirectes, aquests ja s'han localitzat en les seccions d'acord amb els criteris que es presenten en la taula següent:
Criteri
Personal
Neteja
Proveïment
Torrat
Calderes
Acabat
Comercial/
Administració
Lloguer
8.000 €
m2
100
50
500
1.500
3.000
2.500
350
Assegurances
2.500 €
%
125
125
250
625
1.000
250
125
Mà obra ind.
3.000 €
Treballadors
?
?
?
?
?
?
?
Amortitzacions
10.000 €
Inversió
100
200
1.000
2.500
3.500
2.000
700
Altres despeses
3.479,05 €
%
55
56,45
485,85
779,80
1.305,50
770
26,45
Per tal de poder localitzar els costos de mà d'obra indirecta, caldrà tenir en compte el nombre de treballadors que hi ha en cada secció, que són:
Personal
Neteja
Proveïment
Torrat
Calderes
Acabat
Comercial/
Administració
2
2
4
10
20
8
4
Les seccions auxiliars han prestat servei a la resta de seccions en els percentatges que es mostren a continuació:
Personal
Neteja
Proveïment
Torrat
Calderes
Acabat
Comercial/
Administració
Personal
-
5%
5%
30%
50%
5%
5%
Neteja
10%
5%
5%
25%
40%
10%
5%
Els costos de la secció de Proveïment comporten el valor de la matèria primera consumida, que es pot repartir entre les ametlles i la mel en funció del cost que impliqui el consum de cada un dels dos productes. (No s'han produït pèrdues de matèries primeres ni de producció en els diferents processos.)
Amb tota aquesta informació, el nou ajudant es disposa a fer els seus càlculs tenint en compte el model de costos orgànics a costos complets. L'ordre que pensa seguir és el següent:
1) Valoració dels consums de matèries primeres i repartiment del cost de la mà d'obra directa per seccions.
2) Localització dels costos indirectes en les seccions i, a continuació, facturació dels costos de les seccions auxiliars a les principals.
3) Càlcul del cost de la producció totalment acabada i valoració de la producció en curs de fabricació en la secció de Calderes.
4) Determinació del cost de les vendes en el magatzem de productes acabats.
5) Finalment, elaboració del compte analític de resultats, considerant que el preu de venda és de 3,5 euros la unitat.

2.3.PAC 3

2.3.1.Primer cas global PAC 3. 2V2, SL
Objectius.
L'objectiu principal d'aquest cas és que poseu en pràctica alguns dels principals conceptes estudiats en el mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost", i en particular, els relatius a la comparació entre l'enfocament a costos complets (o full cost) i l'enfocament a costos parcials (o direct cost, modalitat variable). El cas preveu l'existència de minves en matèries primeres.
Pararem particular atenció als aspectes següents:

  • l'elaboració de l'estat de resultats segons el full cost i segons el direct cost,

  • les conseqüències en els resultats de l'adopció d'aquest enfocament, en especial del full cost.

Enunciat
2V2, SL és una empresa que fabrica dos tipus de productes, A i B, amb una mateixa matèria primera (flor del Maresme). A és un ram artístic, amb un preu de venda de 30 euros la unitat; B, un pom de delicada elaboració, amb un preu de venda de 24 euros la unitat.
El procés productiu té lloc en una sala àmplia i assolellada davant del mar que es coneix com "el Saló d'Elaboració", secret de la frescor i la conservació prolongada d'aquest tipus de producte perible.
Ens subministren les dades de dos semestres, resumits en dues sèries de gràfics (primer i segon semestres de l'any 2004).
1) Dades de producció i consums. Primer semestre 2004
En aquest gràfic s'ha d'entendre que les sortides de magatzem de matèria primera van ser durant aquest semestre de 500 kg, que es van adquirir a 2 €/kg. El consum, tant del producte A com del producte B, és a raó d'un quilo per unitat. En la producció d'A s'ha registrat una minva de 8 kg, considerada habitual per a aquest volum de producció.
w01014_m5_11.gif
Com s'hi pot veure, al magatzem de productes acabats es van donar d'alta 192 unitats de productes A i 300 unitats de productes B, i es van vendre 144 unitats d'A i 240 unitats de B. No hi havia existències de productes acabats a l'inici de l'exercici.
2) Dades de producció i consums. Segon semestre 2004
En el segon semestre del mateix any, la producció va variar només en part respecte del semestre anterior, com mostra aquest altre gràfic. Els consums de matèria primera tampoc no van variar en excés, llevat que aquesta vegada es va registrar una minva de la producció d'A de 10 kg, fet que, sense deixar de considerar-se habitual, va provocar certa preocupació entre els responsables.
w01014_m5_12.gif
El gràfic mostra que es van produir 180 unitats de productes A i 300 unitats de productes B, i que es van vendre 148 unitats d'A i 245 unitats de B. El criteri de valoració utilitzat en els magatzems de 2V2, SL és el criteri LIFO (darreres entrades, primeres sortides).
3) Dades de costos per funcions i anàlisi direct cost
Aquí tenim el quadre de costos del centre d'elaboració i de la resta de centres funcionals externs al procés productiu (Comercial i Administració). Com s'hi pot veure, d'un semestre a l'altre els costos específics del centre no van canviar de manera apreciable. Només es va constatar, a causa de la menor producció d'A, una variació en activitat de 24 hores, que no justifica la utilització de l'enfocament d'imputació racional.
Any 2004
Elaboració
Comercial
Administració
1r. sem.
2n. sem.
1r. sem.
2n. sem.
1r. sem.
2n. sem.
Personal
1.000,00
1.000,00
1.000,00
1.000,00
200,00
200,00
Subministraments i d'altres
722,00
680,00
200,00
230,00
30,00
30,00
Amortitzacions
2.000,00
2.000,00
0,00
0,00
470,20
470,20
Arrendaments
3.166,00
3.166,00
300,00
300,00
0,00
0,00
Total
6.888,00
6.846,00
1.500,00
1.530,00
700,20
700,20
Unitats d'obra (hores)
984
960
Unitats obra A
384
360
Unitats obra B
600
600
L'empresa aplica l'enfocament de costos complets de producció (full cost industrial), assignant primerament el cost de la matèria primera i en segon lloc el cost específic del centre d'elaboració. Aquest darrer cost s'imputa als productes en funció de les hores d'activitat que han absorbit.
Recentment, des de la Direcció s'ha requerit una anàlisi dels costos segons l'enfocament de costos variables (direct cost), la qual cosa ha donat lloc a una interessant anàlisi dels costos. Aquest estudi s'ha centrat en les dades del segon trimestre, i ha evidenciat que els costos de personal i de subministraments són variables (llevat dels d'administració), mentre que els costos d'amortització i d'arrendament són fixos.
Es va comprovar, a més, que els costos variables d'elaboració són estrictament proporcionals a les hores de producció del centre, i els costos variables de comercialització es desglossen en costos de personal (comissions) de 4 euros per unitat A venuda, més un euro per unitat B venuda, i costos de transport (el transportista cobra un euro per unitat, sia A o B).
Els costos fixos es desglossen tal com segueix:
Anàlisi de costos fixos
A
B
Empresa
Elaboració
5.166,00
Fixos directes
600,00
400,00
1.000,00
Fixos indirectes
4.166,00
Comercial
300,00
Fixos directes
200,00
100,00
300,00
Fixos indirectes
0
Administració
700,00
Fixos directes
0
0
0
Fixos indirectes
700,00
Amb les dades anteriors es demana:

  1. Calcular l'estat del resultat analític de full cost funcional del primer semestre, segons el format de l'annex. Comenteu les xifres obtingudes.

  2. Calcular l'estat del resultat analític de full cost funcional del segon semestre, segons el format de l'annex. Comenteu les xifres obtingudes.

  3. Calcular l'estat del resultat analític de direct cost evolucionat del segon semestre, segons el format de l'annex. Comenteu les xifres obtingudes.

Annex: formats dels estats de resultats analítics
Resultat full cost funcional
A
B
Total
Ingressos
Cost industrial vendes
Marge brut
Costos comercials
Marge comercial
Costos d'administració
Resultat full cost
Resultat direct cost evolucionat
A
B
Total
Ingressos
Costos variables de producció
Costos variables comercials
Marge de cobertura brut
Costos fixos directes
Marge de cobertura brut
Costos fixos indirectes
Resultat Direct Cost
2.3.2.Segon cas global PAC 3. Cuirs, SA
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que poseu en pràctica alguns dels principals conceptes estudiats en els mòduls 3 i 4, i en particular, els relatius a la formulació dels models de costos de full cost i de direct cost, i als estats per a la publicació dels resultats analítics.
Enunciat
Cuirs, SA es dedica a l'adobatge de pell de vaca amb destinació a la fabricació de sabates. El seu procés productiu consisteix a realitzar un tractament físic de neteja i preparació de la pell, amb l'addició d'uns productes avançats que confereixen al cuir una resistència i una durabilitat que el destaca de la competència.
En funció del tractament aplicat s'obtenen dos productes: Cuir i Camussa. És a dir, una unitat de pell de vaca pot donar lloc a una unitat de Cuir o a una unitat de Camussa. Les pells, en qualsevol dels dos acabats, una vegada adobades s'emmagatzemen i se subministren als clients d'acord amb les seves necessitats.
El Carles Losar va accedir a la gerència fa uns mesos. Entre els seus primers objectius, hi havia el d'obtenir informació sobre els costos generats en l'activitat. Per a això, va contractar la Berta Monfort, diplomada en Empresarials, ja que el personal d'Administració no tenia temps (ni la qualificació requerida) per a aquesta comesa.
La Berta va recollir la informació i la va organitzar en dos períodes temporals, el segon semestre de 2003 i el primer de 2004, per analitzar l'evolució de les diferents partides.
Les dades obtingudes s'ofereixen en els apartats següents:
1) Dades de producció i consums
Les dades físiques relatives al segon semestre de l'exercici 2003 es resumeixen en el gràfic següent, que representa la cadena de valor de l'empresa (compres - producció - vendes).
w01014_m5_13.gif
Com es pot deduir d'aquest gràfic, el segon semestre de 2003 es van processar un total de 1.400 pells. D'aquestes, n'hi va haver 900 que van rebre el tractament per a cuir i 500 que van rebre el tractament per a camussa, de manera que es van obtenir aquestes mateixes unitats de producte acabat (Cuir i Camussa, respectivament). Quant a les existències inicials de productes acabats, de la varietat Cuir, n'hi havia 80 unitats amb un valor total de 10.560 euros, mentre que de la varietat Camussa al principi del semestre les existències eren zero.
A causa d'un acord amb el proveïdor de pells, aquestes mantenen un preu estable de 25 euros la unitat fins a nova negociació.
2) Dades de producció i consums
Les dades físiques relatives al primer semestre de l'exercici 2004 es resumeixen en el gràfic següent, que representa la cadena de valor de l'empresa (compres - producció - vendes).
w01014_m5_14.gif
El primer semestre de 2004 es van processar un total de 1.200 pells. D'aquestes n'hi va haver 800 que van rebre el tractament per a cuir i 400 que van rebre el tractament per a camussa. Ni en aquest període ni en l'anterior no es van registrar minves en cap dels magatzems de la firma (ni en els de pells sense adobar ni en els de pells adobades). Quant al criteri de valoració que fa servir l'empresa, cal tenir en compte que les sortides de qualsevol d'aquests magatzems són valorades amb el criteri LIFO.
3) Dades de costos orgànics
Sobre els costos de les tres úniques seccions que comptabilitza el sistema (Adobatge, Comercial i Administració), la informació disponible es resumeix en la taula següent (dades en euros).
Adobatge
Comercial
Administració
2003
2004
2003
2004
2003
2004
Personal
28.000
24.000
3.600
4.200
4.600
4.600
Subministraments i d'altres
42.000
37.000
2.400
2.800
900
900
Amortització
31.000
31.000
9.000
9.000
5.000
5.000
Arrendaments
25.000
25.000
4.000
4.000
4.000
4.000
Total
126.000
117.000
19.000
20.000
14.500
14.500
El personal d'Adobatge (fabricació) treballa indistintament en les dues línies de productes. Per imputar els costos de fabricació als productes s'utilitzen les hores/màquina, sabent que de mitjana el tractament per a obtenir el cuir requereix cinc hores de treball de màquines per unitat i el tractament per a obtenir la camussa, tres hores/màquina per unitat. En l'anàlisi dels costos realitzada s'ha observat que els costos de personal i de subministraments d'aquesta secció són variables, mentre que els d'amortització i d'arrendaments són fixos.
Quant a la secció Comercial, una part dels costos de personal correspon a la comissió del 2% sobre vendes, que és la remuneració dels representants. En la partida de subministraments i d'altres s'inclou el cost de la distribució, que és de 0,50 euros per unitat venuda. Aquesta informació permet establir una relació proporcional entre aquests costos comercials i els productes venuts. La resta dels costos de personal i subministraments, i també els d'amortització i arrendaments, tenen la consideració de costos fixos, de manera que és impossible identificar cap d'aquestes partides amb alguna de les dues línies de venda.
De la seva part, els costos d'Administració són fixos i no s'han d'assignar ni a la producció ni a la venda.
Amb les dades anteriors es demana:
Sabent que el preu de venda per unitat de Cuir és de 170 euros i el preu de venda per unitat de Camussa és de 120 euros, el que s'ha de fer és el següent:

  1. Presentar un estat de resultats full cost funcional per al segon semestre de 2003.

  2. Presentar un estat de resultats full cost funcional per al primer semestre de 2004.

  3. Presentar un estat de resultats direct cost evolucionat del primer semestre de 2004, ja que la Berta li ha explicat al Carles que per a determinades decisions el full cost té limitacions, per la qual cosa també és recomanable fer servir el direct cost, per observar-ne les diferències.

  4. Comentar els resultats obtinguts.

2.3.3.Tercer cas global PAC 3. Totpaper, SA
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que apliqueu els conceptes tractats en els mòduls 3 i 4, fent especial incidència en el càlcul i la formulació de resultats segons els models de full cost i de direct cost. En aquest sentit, els aspectes que es tractaran seran els següents:

  • càlcul i formulació de resultats segons un model de full cost industrial,

  • càlcul i formulació de resultats segons un model de direct cost evolucionat,

  • aplicació pràctica de la imputació racional.

Amb l'anàlisi d'aquests dos principals models de costos es pretén oferir una visió comparativa dels avantatges i les limitacions d'aquestes propostes.
Enunciat
La Marta, de l'empresa Totpaper, SA, està molt contenta dels avenços que ha fet en l'àmbit de la comptabilitat de costos. En aquest sentit, es mostra satisfeta amb l'actual model de costos complets que ha dissenyat i que ara ja sap que és un model de costos de full cost industrial. Malgrat tot, l'anàlisi en profunditat que ha fet de la realitat productiva de la seva empresa i del comportament dels costos associats, l'ha fet reflexionar sobre dos aspectes molt concrets.
En primer lloc, ha pres consciència que en l'assignació de costos de producció al producte, no es té en compte el diferent comportament dels costos respecte del volum d'activitat de l'empresa, és a dir, s'imputen íntegrament al producte tots els costos de producció, sense distingir entre costos fixos i variables.
Aquesta primera reflexió li ha fet adonar-se que tampoc no fa cap correcció en l'assignació de costos quan el nivell d'activitat de l'empresa varia significativament respecte del que es pot considerar com una activitat normal.
Finalment, i davant dels resultats del semestre anterior, en què el marge comercial del producte D-02 era clarament negatiu, la informació que actualment calcula no li facilita la presa de decisions sobre aquest disseny en principi deficitari.
Davant d'aquestes qüestions, la Marta, sempre amb el propòsit de millorar la utilitat de la informació que elabora, es proposa reconsiderar el procés de càlcul de costos realitzat fins a la data per tal d'analitzar l'efecte que comportaria tractar de manera diferenciada els costos fixos i els variables. Per aquest motiu, i disposant ja de les dades del darrer semestre de l'any, la Marta es proposa fer un càlcul comparatiu dels resultats obtinguts en aquest semestre segons els tres models de costos següents:

  • full cost industrial,

  • full cost industrial amb imputació racional,

  • direct cost evolucionat.

A continuació, exposem un resum de les dades del darrer semestre de l'exercici 2005:
1) Consum de matèries primeres i magatzem de productes acabats
Paper D-01
Paper D-02
€/kg
Consum paper (kg)
500.000
150.000
2,40
Consum tinta (kg)
40.000
15.000
2,20
En aquest cas, el magatzem de producte acabat es valora amb el criteri del preu mitjà ponderat.
2) Saldo i localització dels costos indirectes
En la taula següent, hi queda reflectit el repartiment primari i el repartiment secundari dels costos indirectes. S'hi fa, a més, una distinció dels costos fixos i els variables.
Total
Impressió
Rebobinatge
Mantenim.
Qualitat
Comercial
Admin.
Cost total
504.000
209.000
120.000
0
0
100.000
75.000
Cost variable
178.750
80.000
40.000
58.750
0
Cost fix
325.250
129.000
80.000
41.250
75.000
Com es pot veure, el cost fix és sensiblement superior al cost variable, ja que l'empresa disposa d'una estructura estable que no presenta variacions davant d'alteracions en el volum d'activitat. El cost considerat variable és bàsicament el cost dels subministraments i l'amortització de la maquinària en el cas de les seccions productives, i una comissió que cobren els comercials d'un 2,5% sobre vendes.
Tanmateix, i amb l'eficiència que la caracteritza, la Marta, en la seva anàlisi, ha distingit el cost fix que es pot considerar directe respecte de cada disseny, del cost fix indirecte.
Total
Impressió
Rebobinatge
Mantenim.
Qualitat
Comercial
Admin.
Cost fix
325.250
129.000
80.000
0
0
41.250
75.000
Directe D-01
25.000
5.000
5.000
15.000
0
Directe D-02
35.000
11.000
9.000
15.000
0
Indirecte
265.250
113.000
66.000
11.250
75.000
Tenint en compte que tant el personal com la maquinària de producció treballen indistintament per a ambdós productes, en el cas de les seccions d'Impressió i de Rebobinatge, el cost fix directe es correspon amb l'ús exclusiu que fa cada tipus de producte acabat d'una part de la planta de producció. En el cas de la secció comercial, el cost directe es correspon amb el cost del personal dedicat exclusivament a cada tipus de disseny.
3) Unitats d'obra dels centres de cost
Unitat d'obra
Total d'unitat d'obra
Paper D-01
Paper D-02
Impressió
Hora/màquina
1.900
1.500
400
Rebobinatge
Hora/home
3.200
1.800
1.400
Comercial
Xifra de vendes
2.350.000
1.900.000
450.000
Administració
-
-
Durant aquest semestre el nivell d'activitat de les seccions productives ha estat clarament inferior a l'habitual i s'ha situat al 80% del que es considera l'activitat normal de l'empresa.
4) Dades de producció i vendes
Paper D-01
Paper D-02
kg en curs
kg acabats
kg venuts
Preu de venda
0
450.000
475.000
4,00
0
120.000
120.000
3,75
Sabent ja quina és la seqüència de càlculs que cal realitzar en un model de costos orgànics, la Marta es proposa obtenir els informes següents:
a) Estat de resultats full cost industrial segons el format següent:
D-01
D-02
Total
Vendes
€
€
€
Cost vendes
–€
–€
–€
Marge industrial
€
€
€
Costos comercials
–€
–€
–€
Marge comercial
€
€
€
Costos d'administració
–€
Resultat analític explotació
€
b) Estat de resultats full cost industrial amb imputació racional segons el format següent:
D-01
D-02
Total
Vendes
€
€
€
Cost vendes racional
–€
–€
–€
Marge industrial racional
€
€
€
Cost comercial racional
–€
–€
–€
Marge comercial racional
€
€
€
Costos d'administració racional
–€
Resultat analític de l'activitat
€
Cost de subactivitat
–€
Resultat analític explotació
€
c) Estat de resultats direct cost evolucionat segons el format següent:
D-01
D-02
Total
Vendes
€
€
€
Cost vendes variables
–€
–€
–€
Marge de cobertura industrial
€
€
€
Cost comercial variable
–€
–€
–€
Marge de cobertura comercial
€
€
€
Cost fix directe
–€
–€
–€
Contribució neta
€
€
€
Cost fix indirecte
–€
Resultat analítica explotació
€
d) Finalment, i segons els resultats obtinguts, concretarà les actuacions que cal realitzar en relació amb el producte D-02.
2.3.4.Quart cas global PAC 3. ElectroTAC
Objectius
L'objectiu principal d'aquest cas és que apliqueu els conceptes tractats en els mòduls 3 i 4, fent especial incidència en el càlcul i la formulació de resultats segons els models de full cost industrial amb imputació racional i de direct cost. En aquest sentit, els aspectes que es tractaran seran els següents:

  • càlcul i formulació de resultats segons un model de full cost industrial amb imputació racional,

  • càlcul i formulació de resultats segons un model de direct cost variable.

Amb l'anàlisi d'aquests dos principals models de costos es pretén oferir una visió comparativa dels avantatges i les limitacions d'aquestes propostes.
Enunciat
L'empresa ElectroTAC elabora components electrònics d'alta precisió que són utilitzats per altres empreses per a ser incorporats en productes de nova tecnologia. En aquests moments, ElectroTAC treballa en dues gammes de productes:

  • gamma Y: producte molt perfeccionat que requereix tecnologia punta;

  • gamma Z: producte de gran qualitat que s'elabora més artesanalment.

1) Full cost industrial (FCi) amb imputació racional (I. R.)
Fins ara, el Sr. Risot, controller d'aquesta empresa, ha estat valorant l'activitat segons l'enfocament conegut com full cost industrial, en què es tenen en compte tots els costos de fabricació, tant els fixos com els variables. A més, com que darrerament l'activitat de l'empresa ha fluctuat molt cada mes, el Sr. Risot ha decidit seguir les indicacions dels auditors i de la normativa internacional per tal de considerar els efectes de la subactivitat (o de la sobreactivitat) sobre la imputació dels costos fixos de fabricació. En resum, ha decidit adoptar la imputació racional, tal com s'explica en els manuals de costos.
A continuació descrivim fil per randa tot el procés de recollida i de formalització de la informació de costos que exigeix aquest enfocament del FCi amb I. R.
a) En primer lloc, els comptables de l'empresa recullen la informació relativa als dos únics tipus de matèries primeres (MP XXA i MP XXB) que la firma consumeix. Per una banda, demanen informació al responsable sobre els consums de matèries primeres i llur destinació. Aquesta informació del trimestre es resumeix en la taula següent:
Trimestre
Gamma Y
Gamma Z
Total euros
MP XXA
15.000 €
20.000 €
35.000
MP XXB
7.500 €
12.000 €
19.500
Per altra banda, l'empresa ens facilita informació complementària:
Trimestre
Existències inicials
Existències finals
kg
Valor
kg
Valor
MP XXA
60
3.120 €
80
4.000 €
MP XXB
90
1.710 €
100
1.950 €
Amb tota aquesta informació, els comptables analítics d'ElectroTAC elaboren cada tres mesos les anomenades fitxes del magatzem de materials, amb el format següent:
Criteri PMP
Q (unitats)
P (preu)
Import (Q × P)
MP XXA
Existències inicials
60
?
3.120 €
Compres
?
?
?
Consums
700
?
35.000
Existències finals
?
?
?
Criteri PMP
Q (unitats)
P (preu)
Import (Q × P)
MP XXB
Existències inicials
?
?
?
Compres
?
?
?
Consums
1.000
?
19.500
Existències finals
?
?
?
b) Seguidament, aquests comptables configuren un quadre de costos de cada centre, juntament amb la informació de la seva activitat, mesurada per unitats d'obra (U. O.) amb la finalitat de conèixer el cost del centre i el cost de les unitats d'obra. La informació recollida, en què apareix la localització dels costos del trimestre degudament classificats en costos variables i costos fixos (abans d'aplicar la imputació racional que és preceptiva en aquesta firma, segons ens va indicar el Sr. Risot), es presenta en la taula següent:
Aprovisionament
Mecanitzat
Acabat
Comercial
Administració
Cost variable
1.000
200.000
30.000
20.000
-
Cost fix
1.725
75.000
15.000
5.000
3.000
Total
2.725
275.000
45.000
25.000
3.000
Unitat d'obra
Euros consumits en les dues matèries primeres
Hores/màquina
Hores / mà d'obra
Xifra de vendes
n. a.
Activitat real
54.500
5.000
2.000
Activitat normal
49.545
5.000
4.000
Nivell d'activitat
110%
100%
50%
100%
100%
Amb tota aquesta informació, s'elabora l'informe anomenat full de localització dels costos per centres (també conegut tradicionalment com estadística de costos). El format d'aquest informe, que preveu l'aplicació preceptiva de la imputació racional, és el següent:
c) Una vegada determinats els costs racionals de les unitats d'obra de cada centre, es passa a calcular el cost racional de la producció en curs i acabada del trimestre. En aquest cas, no hi va quedar producció en curs. Per tant, l'informe anomenat full de costos dels productes tindrà el format següent:
Gamma Y
Gamma Z
Total costos assignats
Materials
?
?
?
Cost MP XXA
?
?
?
Cost MP XXB
?
?
?
Centres productius
?
?
?
Aprovisionament
?
?
?
Mecanitzat
?
?
?
Acabat
?
?
?
Total cost dels productes
?
?
?
Unitats produïdes
?
?
Cost unitari
?
?
És clar que per tal d'omplir correctament aquest informe es tindrà en compte la informació facilitada pel responsable del magatzem de productes acabats, tal com s'explica en el punt següent.
d) Un altre tipus d'informació necessària tant per al punt anterior com per aquest és la relativa al moviment del magatzem de productes acabats. Els comptables van recollir les dades següents:
Gamma Y
Gamma Z
Existències inicials
10.000 unitats
15.000 unitats
Existències finals
20.000 unitats
25.000 unitats
Vendes
160.000 unitats
140.000 unitats
Les existències inicials estan valorades en:
Gamma Y
Gamma Z
FCi amb I. R.
1,35 €/u.
0,70 €/u.
Direct cost
1,00 €/u.
0,50 €/u.
Amb la informació d'aquest darrer informe sobre els costos unitaris dels productes del trimestre, es preparen les anomenades fitxes del magatzem de productes acabats, amb aquest format:
Criteri PMP
Q (unitats)
P (preu)
Import ( Q × P)
Gamma Y
Existències inicials
10.000
?
?
Producció
?
?
?
Vendes
160.000
?
?
Existències finals
20.000
?
?
Criteri PMP
Q (unitats)
P (preu)
Import ( Q × P)
Gamma Z
Existències inicials
?
?
?
Producció
?
?
?
Vendes
?
?
?
Existències finals
?
?
?
e) Amb els informes anteriors es redacta el que és l'informe més important per al Sr. Risot, l'informe ERA (estat dels resultats analítics –segons el FCi amb I. R.–), tenint en compte que el preu de venda ha estat d'1,45 euros la unitat per a la gamma Y i d'1,10 euros la unitat per a la gamma Z.
Gamma Y
Gamma Z
Total
Vendes
?
?
?
Cost vendes racional
?
?
?
Marge industrial racional
?
?
?
Costos comercials racionals
?
?
?
Marge comercial racional
?
?
?
Costos d'administració racionals
?
Resultat analític de l'activitat
?
Costos per subactivitat
?
Estalvis per sobreactivitat
?
Resultat analític de l'explotació
?
2) Direct cost variable (DCv)
Aquest enfocament del full cost industrial descrit va molt bé al Sr. Risot per a valorar les existències i per a determinar preus de venda, ja que aquest sistema ha de cobrir tots els costos racionals de fabricació. S'ha adonat, però, que aquest model no té en compte el diferent comportament dels costos respecte del volum de producció, és a dir, s'imputen als productes tots els costos raonables de producció, sia fixos o variables, la qual cosa equival a variabilitzar tots els costos quan arribem a determinar (i utilitzar) l'anomenat cost unitari del producte.
Per altra banda, el gerent de l'empresa li reclama un model de costos que l'ajudi a prendre decisions, atès que la gamma Y va presentar pèrdues el trimestre anterior i no sap què ha de fer.
En resum, el que el Sr. Risot està demanant últimament als seus comptables és que li presentin la informació sobre els resultats d'aquest trimestre segons l'informe conegut com ERA (estat dels resultats analítics –segons el DCv–), amb aquest format:
Gamma Y
Gamma Z
Total
Vendes
Cost variable vendes
Marge de cobertura industrial
Costos comercials variables
Marge de contribució
Costos fixos
Resultat analític de l'explotació
Es demana:
1) Podríeu ajudar els comptables de la firma a elaborar els informes on hi ha els interrogants?
2) Quins comentaris podríeu fer observant els dos ERA o comptes de resultats analítics obtinguts?
3) Sabent que la meitat dels costos fixos es vinculen directament al producte gamma Y i l'altra meitat al producte gamma Z, podríeu calcular el volum de vendes que s'haurien de fer per tal de no registrar ni pèrdues ni beneficis per a aquests productes?