Introducció al dret

  • Marisa Iglesias Vila

    Professora titular de Filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra.

  • José Luis Pérez Triviño

    Professor titular de Filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra.

  • Neus Torbisco Casals

    Professora titular de Filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra.

  • David Martínez Zorrilla (coordinador)

    Professor de Filosofia del dret de la Universitat Oberta de Catalunya. Professor associat de Filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra.

PID_00214506
Segona edició: setembre 2014
© Marisa Iglesias Vila, David Martínez Zorrilla, José Luis Pérez Triviño, Neus Torbisco Casals
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2014
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Oberta UOC Publishing, SL
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

Com suggereix el mateix títol, l'assignatura Introducció al dret té caràcter general i introductori. Això és així fonamentalment perquè el seu objectiu no és explicar amb detall el contingut concret de certa branca o sector de l'ordenament jurídic (com pot ser el dret civil, el dret penal o el dret administratiu), sinó més aviat exposar els elements que són generals i comuns no només a les diverses branques d'un mateix ordenament jurídic (com per exemple, el dret espanyol), sinó també comunes als diversos ordenaments jurídics i compartits per tots elles.
Tradicionalment, la teoria general del dret ha centrat la seva atenció en els temes que podríem anomenar estructurals (quins elements formen part del dret, quines són les seves característiques principals, com es relacionen entre si, etc.). Encara que resulta innegable que un coneixement adequat d'aquests aspectes estructurals és fonamental per a una comprensió correcta del dret i que el seu estudi està més que justificat, sembla també que un acostament global i introductori al fenomen jurídic requereix, així mateix, fer atenció a altres aspectes, com ara les funcions que el dret desenvolupa en la societat o les relacions entre el sistema jurídic i altres conjunts de normes, com les normes socials i, sobretot, les normes morals. Només d'aquesta manera pot arribar a apreciar-se la rellevància i l'impacte que el dret té en societats tan complexes com les actuals.
Seguint la idea que l'objectiu bàsic d'una assignatura jurídica introductòria és intentar que l'estudiant aconsegueixi tenir una adequada comprensió i visió general del fenomen jurídic, els materials s'han estructurat en cinc mòduls diferents que inclouen diferents perspectives d'anàlisi i d'acostament al dret i que es complementen mútuament.
El primer mòdul, titulat "Funcions del dret," du a terme un acostament al fenomen jurídic des d'una perspectiva funcional. Totes les societats que coneixem compten amb una cosa que podem qualificar com a "dret", fet que sembla indicar que no es tracta d'una cosa que existeix perquè sí, sinó que obeeix a certes necessitats i a certs objectius comuns a totes les societats o grups humans organitzats. És per això que convé saber quines raons explicarien o justificarien l'existència d'un sistema jurídic, així com les funcions que aquest exerceix en la societat, i en quina mesura el dret contribueix a assolir els seus objectius i a través de quins instruments, tècniques o mecanismes porta a terme la seva tasca.
Els mòduls segon i tercer se centren en l'anàlisi estructural del dret i és per això que es correspondrien amb el nucli del que tradicionalment s'entén per "teoria general del dret". Un acostament al dret en el context d'uns estudis jurídics exigeix un adequat coneixement dels elements que componen el sistema jurídic, de la seva dinàmica i de les seves relacions. El mòdul segon, titulat "Norma jurídica i sistema jurídic," aborda de manera introductòria, encara que també precisa i rigorosa (gràcies a l'enorme desenvolupament que en les últimes dècades ha experimentat la teoria general del dret d'orientació analítica) aspectes com la tipologia i les classes de normes, la seva estructura, les principals relacions que s'estableixen entre els elements que componen el sistema jurídic, la dinàmica dels sistemes (introducció i eliminació de normes), etc. Per la seva part, el mòdul tercer, "Conceptes jurídics bàsics", exposa i analitza les nocions més generals que comparteixen les diferents branques o sectors de l'ordenament jurídic, com per exemple les d'obligació jurídica, dret subjectiu o responsabilitat.
El mòdul quart, titulat "Interpretació i aplicació del dret," aborda un àmbit que, encara que també està comprès tradicionalment dins de la teoria general del dret, no es refereix estrictament a qüestions estructurals dels sistemes jurídics, sinó més aviat al que podríem denominar "el dret en acció". En efecte, el dret no s'esgota simplement en la producció de normes, en la promulgació legislativa que afegeix (o elimina) nous elements al sistema, sinó que aquests elements són interpretats després per diferents actors (advocats, funcionaris, jutges, juristes, etc.), alguns d'ells amb capacitat d'aplicar-los (bàsicament jutges i funcionaris públics) per a resoldre els conflictes que es plantegen en casos concrets. Lluny de ser tasques mecàniques, la interpretació i aplicació de les normes jurídiques suscita una sèrie de dificultats i problemes específics que mereixen molta atenció i donen lloc a tot un àmbit d'estudi que en els últims anys ha experimentat un apogeu espectacular: l'argumentació jurídica.
Finalment, el mòdul cinquè, anomenat "Dret i moral", inclou de manera molt breu i introductòria una sèrie de qüestions que tradicionalment s'associen habitualment al camp de la filosofia del dret, més que al de la teoria general. La perspectiva d'anàlisi que aquí predomina no és ni la funcional ni l'estructural, sinó la valorativa. El dret és clarament un sistema de normes que pretén dirigir el nostre comportament, però no és l'únic conjunt de normes que pretén fer-ho, ja que contínuament ens veiem també influïts per normes d'altres tipus, com per exemple les normes socials (de cortesia, urbanitat o bon comportament cívic) o les normes morals. Les connexions entre el dret i la moral són innegables (és evident que el contingut de moltes normes jurídiques i normes morals és indistingible) i des d'antic han centrat l'interès dels teòrics i filòsofs del dret, fins al punt que una de les discussions principals en la història del pensament jurídic ha estat la de determinar si realment pot concebre's el dret com una cosa diferent i conceptualment independent de la moral, o si, al contrari, són dos àmbits indissociables, en els quals el caràcter jurídic d'una norma depèn de consideracions morals. Aquesta és una de les qüestions a què es refereix breument el mòdul. Altres són el debat sobre la legitimitat de la imposició de la moral a través del dret i les relacions entre el dret i l'ideal de justícia.
En conjunt, per tant, es presenta aquí de manera general i introductòria una exposició multidimensional i multidisciplinària del dret, amb l'objectiu fonamental que l'estudiant obtingui una visió i comprensió global adequada del fenomen jurídic en les nostres societats.

Objectius

  • Apropar-se a les raons que justifiquen una aproximació funcional al fenomen jurídic.

  • Analitzar en profunditat les funcions que habitualment s'atribueixen al dret des de diferents perspectives: control social (en les dues dimensions fonamentals: regulativa i integradora), legitimació del poder, seguretat jurídica i justícia. Examinar les diferents tècniques per a dur a terme la funció de control social.

  • Reflexionar críticament sobre la qüestió central de la necessitat i rellevància del dret amb l'objectiu de complir amb aquestes funcions.

  • Aproximar-se a certes nocions bàsiques del llenguatge per a una correcta comprensió de les normes i del dret en general.

  • Conèixer i saber reconèixer els diversos tipus de normes, la seva estructura i les seves principals característiques, a fi de comprendre'n la rellevància dins del fenomen jurídic.

  • Apropar-se a l'estudi del dret com a sistema per a destacar-ne les principals relacions que hi ha dins del sistema jurídic, les seves característiques més destacables, els possibles defectes formals que poden afligir-los i els principals mecanismes de la dinàmica jurídica.

  • Estudiar la noció de validesa jurídica, els criteris de validesa i les seves connexions amb el concepte d'aplicabilitat.

  • Conèixer les característiques principals dels conceptes de personalitat jurídica, dret subjectiu, deure jurídic i responsabilitat jurídica.

  • Reflexionar sobre les possibles relacions que aquests conceptes tenen entre si i entendre el problema que enfronten les teories que han de tractar de donar un fonament a aquestes nocions.

  • Comprendre la importància d'aquests conceptes per a l'estudi de cada branca del dret i per poder distingir un ordenament jurídic d'una simple estructura de poder.

  • Saber identificar certs problemes que pot provocar la necessitat d'interpretar els enunciats jurídics, en especial, els problemes de naturalesa lingüística.

  • Adquirir la competència per a utilitzar els diferents criteris o tècniques d'interpretació més usuals entre els juristes, i especialment, comprendre a quines finalitats respon l'ús de cada un d'ells.

  • Adquirir la competència per a identificar quan es dóna una fal·làcia en el raonament jurídic.

  • Presentar la discussió sobre la connexió entre el dret i la moral.

  • Conèixer les diverses actituds i arguments relacionats amb la qüestió de la imposició de la moral a través del dret i la discussió sobre les teories de la justícia.

Continguts

Bibliografia

Alchourrón, C. E.; Bulygin, E. (1971). Normative Systems. Nueva York/Viena: Springer Verlag. Hi ha una versió castellana (1975). Introducción a la metodología de las ciencias jurídicas y socialesBuenos Aires: Astrea.
Alchourrón, C. E.; Bulygin, E. (1976). "Sobre el concepto de orden jurídico". A: C. E. Alchourrón; E. Bulygin (1991). Análisis lógico y derecho (pàg. 393-407). Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Alexy, R. (1986). Theorie der Grundrechte. Frankfurt: Suhrkamp. Hi ha traducció al castellà (1993). Teoría de los derechos fundamentales. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Alexy, R. (1989). Teoría de la argumentación jurídica. La teoría del discurso racional como teoría de la fundamentación jurídicaMadrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Alexy, R. (2000). "Derecho injusto, retroactividad y principio de legalidad penal". A:Doxa (23).
Alexy, R. (2002). "Epílogo a laTeoría de los derechos fundamentales". A:Revista Española de Derecho Constitucional(66, pàg. 13-64).
Alexy, R.(2003a). "Constitutional Rights, Balancing, and Rationality". A:Ratio Iuris(2 (16), pàg. 131-140).
Alexy, R.(2003b). "On balancing and subsumption. A Structural Comparison". A:Ratio Iuris(4 (16), pàg. 433-449).
Anscombe, G. E. M. (1957). Intention. Oxford: Basil Blackwell. [Hi ha traducció al castellà (1991). Intención. Barcelona: Paidós.]
Atienza, M. (1985). Introducción al DerechoBarcelona: Barcanova.
Atienza, M. (2001). El sentido del derechoBarcelona: Ariel.
Atienza, M.; Ruiz Manero, J. (1996). Las piezas del Derecho. Teoría de los enunciados jurídicos. Barcelona: Ariel.
Austin, J. (1832). The Province of Jurisprudence Determined. Cambridge: Cambridge University Press. Hi ha traducció al castellà (2002). El objeto de la jurisprudenciaMadrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Austin, J. L. (1962). How to do things with words. Oxford: Oxford University Press. [Hi ha traducció al castellà (1980). Cómo hacer cosas con palabras. Buenos Aires: Paidós.]
Banakar, R.; Travers, M.(ed.) (2002). An Introduction to Law and Social TheoryOxford: Hart Publishing.
Bayón, J. C. (1991). La normatividad del derecho. Deber jurídico y razones para la acción. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Bobbio, N. (1964). "Des critères pour résoudre antinomies".Dialectica(18, pàg. 237-258). [Traducció al castellà: Ruiz Miguel, A. (1980). "Sobre los criterios para resolver antinomias". A:Contribución a la teoría del derecho (pàg. 349-366). València: Fernando Torres.]
Bobbio, N. (1990). Contribución a la teoría del derechoMadrid: Debate.
Bulygin, E. (1991). "Tiempo y validez". A: C. E. Alchourrón; E. Bulygin (1991). Análisis lógico y derecho (pàg. 195-214). Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Bulygin, E. (1991). "Sentencia judicial y creación de derecho". A: C. Alchourrón; E. Bulygin.Análisis lógico y derecho. Madrid: CEC.
Calvo, M.(ed.) (1995). Interpretación y argumentación jurídica. Trabajos del Seminario de Metodología jurídica(vol. 1). Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza.
Caracciolo, R. (1998). Sistema jurídico. Problemas actuales. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Caracciolo, R.; Moreso, J. J.; Vilajosana, J. M. (2002). Teoria del DretBarcelona: UOC.
Carrió, G. R. (1990). Notas sobre derecho y lenguaje (4a. ed.). Buenos Aires: Abeledo-Perrot.
Cavalieri, P. (1999). La questione animale: Per una teoria allargata dei diritti umaniTorí: Bollati Boringhieri.
Cavalieri, P.; Singer, P.(ed.) (1993). The Great Ape Project: Equality Beyond HumanityLondres: Fourth Estate Publishing.
Cohen, C. (1994). Introduction to LogicNova York: MacMillan.
Courtis, C.(ed.) (2002). Desde otra mirada. Textos de teoría crítica del derechoBuenos Aires: Eudeba.
Díaz, D. (1998). Estado de Derecho y sociedad democrática (9a. ed.). Madrid: Taurus.
Dworkin, R. (1978). Taking Rights Seriously. Londres: Duckworth. Hi ha traducció al castellà (1984). Los derechos en serioBarcelona: Ariel.
Dworkin, R. (1984). "Rights as Trumps". A: J. Waldron (ed.).Theories of rightsOxford: OUP.
Dworkin, R. (1986). Law's Empire. Cambridge, Mass.: Harvard University Press.
Ezquiaga, F. J. (1988). La argumentación en la justicia constitucional españolaVitòria: Servicio editorial de la Universidad del País Vasco.
Feinberg, J. (1985). Offense to Others. The Moral Limits of the Criminal LawOxford: Oxford University Press.
Ferrajoli, L. (1999). "Derechos fundamentales". A:Derechos y garantías. La ley del más débil. Madrid: Trotta.
Ferrer, J. (2000). Las normas de competencia. Un aspecto de la dinámica jurídica. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Friedman, L. M. (1986). "The Law and Society Movement".Standford Law Review(vol. 38, núm. 3).
Fuller, L. (1969). The Morality of Law (2a. ed. revisada). New Haven: Yale University Press.
Gargarella, R. (1999). Las teorías de la justicia después de RawlsBarcelona: Paidós.
Garzón Valdés, E. (1987). El concepto de estabilidad de los sistemas políticosMadrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Garzón Valdés, E. (1990). "Algo más acerca de la relación entre Derecho y moral".DOXA(núm. 8).
Gascón, M.; García Figueroa, A. (2005). La argumentación en el DerechoLima: Palestra.
Gordon, R. (1981). "Historicism in Legal Scholarships".Yale Law Journal (90).
Gordon, R.(1984), "Critical Legal Histories".Stanford Law Review (36).
Guastini, R. (1992). Delle fonti alle normeTorí: Giapichelli.
Guastini, R. (1994). "Diritti". A:Analisi e Diritto. Torí: Giappichelli Editore.
Guastini, R. (1999). DistinguiendoBarcelona: Gedisa.
Habermas, J. (1998). Between Facts and Norms: Contributions to a Discourse Theory of Law and DemocracyCambridge, Mass.: MIT Press.
Harris, R. (1993). A System of RightsOxford: Clarendon Press.
Hart, H. L. A. (1961). The Concept of Law. Oxford: Oxford University Press. Hi ha traducció al castellà (1963). El concepto de derecho. Buenos Aires: Abeledo-Perrot.
Hart, H. L. A. (1963). Law, Liberty and Morality. Oxford: Oxford University Press.
Hart, H. L. A. (1980). "El positivismo y la independencia entre el Derecho y la moral". A: R. Dworkin.La filosofía del DerechoMèxic: FCE.
Hart, H. L. A. (1988). Punishment and Responsibility. Oxford: Clarendon Press.
Hart, H. L. A. (1994). "Una mirada inglesa a la teoría del Derecho norteamericana: la pesadilla y el noble sueño". A: P. Casanovas; J. J. Moreso.El ámbito de lo jurídicoBarcelona: Crítica.
Hernández Marín, R. (1998). Introducción a la teoría de la norma jurídica. Madrid: Marcial Pons.
Hierro, L. (2002). "¿Qué derechos tenemos?".DOXA(núm. 23, pàg. 351-375).
Hohfeld, W. N. (1913). "Some Fundamental Legal Conceptions as Applied to Judicial Reasoning".Yale Law Journal (23).
Iglesias Vila, M. (2004). "Discreción judicial y positivismo jurídico. Los criterios sustantivos de validez". A: M. Carbonell; H. Fix-Fierro; R. Vázquez (ed.).Jueces y DerechoMèxic: Porrúa.
Iturralde Sesma, V. (2003). Aplicación del Derecho y justificación de la decisión judicialValència: Tirant lo Blanch.
Jones, P. (1994). Rights. Londres: Macmillan.
Kelsen, H.(1960). Reine Rechtslehre (2a. ed.). Viena: Deuticke. Hi ha traducció al castellà (1986). Teoría pura del derecho (5a. ed.). Mèxic: UNAM.
Kymlicka, W. (1995). Filosofía política contemporáneaBarcelona: Ariel.
Laporta, F. (1987). "Sobre el concepto de derechos humanos". A:DOXA(núm. 4, pàg. 23-46).
Laporta, F. (1997). Entre el Derecho y la MoralMèxic: Fontamara.
Larrañaga, P. (2000). El concepto de responsabilidad. Mèxic: Fontamara.
Lucas, J. de(coord.) (1995). Introducció a la teoria del dretValència: Tirant lo Blanch.
Lukes, S. (2005). El viaje del profesor Caritat o las desventuras de la razón. Una comedia filosófica. Barcelona: Tusquets.
Maccormick, N. (1978). Legal Reasoning and Legal Theory. Oxford: Clarendon.
Martínez Zorrilla, D. (2007). Conflictos constitucionales, ponderación e indeterminación normativa. Madrid: Marcial Pons.
Mendonca, D. (1997). Interpretación y aplicación del DerechoAlmeria: Universidad de Almería.
Mendonca, D. (2000). Las claves del DerechoBarcelona: Gedisa.
Mir Puig, S. (1998). Derecho Penal. Parte General (5a. ed.). Barcelona: Repertorr.
Molina, F. (2000). "Presupuestos de la responsabilidad jurídica". A: F. Pantaleón (ed.).La responsabilidad en el Derecho(pàg. 57-137). Madrid: UAM / Boletín Oficial del Estado ("AFDUAM", 4).
Moreso, J. J. (1997). La indeterminación del Derecho y la interpretación de la ConstituciónMadrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Moreso, J. J.; Navarro, P. (1998). "The Reception of Norms and Open Legal Systems". A: S. L. Paulson,; B. L. Paulson (ed).Normativity and Norms (pàg. 273-292). Oxford: Clarendon Press.
Moreso, J. J.; Navarro, P.; Redondo, C. (2000). Filosofía del Derecho. Barcelona: UOC.
Moreso, J. J.; Vilajosana, J. M. (2004). Introducción a la teoría del derecho. Madrid: Marcial Pons.
Nino, C. S. (1987). Introducción al análisis del derecho (3a. ed.). Barcelona: Ariel.
Nino, C. S. (1989). Ética y derechos humanosBarcelona: Ariel.
Nozick, R. (1974). Anarchy, State and UtopiaOxford: Basil Blackwell.
Parijs, Ph. V. (1993). ¿Qué es una sociedad justa? Introducción a la práctica de la filosofía políticaBarcelona: Ariel.
Pérez Triviño, J. L. (2006). Los juicios de NurembergBarcelona: Ediuoc.
Rawls, J. (1971). A Theory of JusticeCambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press.
Rawls, J. (1986). La justicia como equidadMadrid: Tecnos.
Raz, J. (1970). The Concept of a Legal System. Oxford: Oxford University Press. Hi ha traducció al castellà (1986). El concepto de sistema jurídico. Mèxic: UNAM.
Raz, J. (1984). "On the Nature of Rights". A:MIND (vol. 93, núm. 370, pàg. 194-214).
Ross, A. (1958). On Law and Justice. Londres: Stevens & Sons. Hi ha traducció al castellà (1963). Sobre el derecho y la justicia. Buenos Aires: Eudeba.
Ruiz Miguel, A. (1988). "El principio de jerarquía normativa". A:Revista Española de Derecho Constitucional(núm. 24).
Searle, J. (1969). Speech Acts. An Essay in the Philosophy of Language. Cambridge: Cambridge University Press.
Sousa Santos, B. de (1995). Towards a New Common Sense: Law, Science and Politics in the Paradigmatic TransitionLondres: Routledge.
Stevenson, Ch. (1971). Ética y lenguajeBuenos Aires: Paidós.
Tarello, G. (1980). L'interpretazione della leggeMilà: Giuffrè.
Tarello, G. (2000). Cultura jurídica y política del DerechoMèxic: FCE.
Taruffo, M. (2002). La prueba de los hechos jurídicosMadrid: Trotta.
Unger, R.M. (1986). The Critical Legal Studies Movement. Cambridge, Mass.: Harvard University Press.
Von Wright, G. H. (1963). Norm and Action. A Logical Enquiry. Londres: Routledge and Kegan Paul. Hi ha traducció al castellà (1971). Norma y acción. Una investigación lógicaMadrid: Tecnos.
Weston, A. (1994). Las claves de la argumentaciónBarcelona: Ariel.