Creixement econòmic i canvi social

  • Joaquim M. Puigvert i Solà

  • Núria Sala i Vila

X08_04527_00841_06

1.Innovacions tecnològiques a l'Europa del segle XVIII. Cronologia

1698. Savery realitza a Anglaterra la primera màquina que utilitza la pressió atmosfèrica per a aspirar l'aigua i la tensió del vapor per tal d'allunyar-la; era d'escassa potència i perillosa. S'aplica per primera vegada per a treure l'aigua de les mines de carbó.
(1700-1709). A Anglaterra es dipositen 22 patents (en principi les patents havien de constituir un incentiu per a promoure les innovacions; a la pràctica, entre els inventors hi havia un cert codi no institucional de protecció del secret que n'alentia la difusió).
(1709). Al País de Gal·les, Abraham Darby, home d'ofici, aconsegueix tractar el mineral de ferro sobre un foc de coc i no pas de carbó o llenya. En general, els industrials intenten resoldre problemes tècnics que frenaven el desenvolupament de la producció, com ara la necessitat de grans quantitats de combustibles per a la metal·lúrgia o una gran quantitat de mà d'obra en el cas de la indústria tèxtil.
1717. John i Tomàs Lombe, a Anglaterra, posen a punt una màquina per al molinatge de la seda, sense obtenir gaire ressò pel fet que encara no havia augmentat la necessitat de fer-ne més producció.
(1720-1729). A Anglaterra es dipositen 89 patents.
1728. A la ciutat francesa de Lió, Falcon crea un teler que realitza de manera ràpida teixits decorats amb un sistema de cartons mòbils.
1727. Es funda l'Oficina dels homes de confiança per a les manufactures escoceses, que s'ocupa de les indústries tèxtils.
1730. Abraham Darby aconsegueix mesclar el mineral de ferro amb cal viva com a reactiu per tal d'evitar l'alteració del metall durant la fusió.
1733. John Kay, home d'ofici a Lancashire, inventa la llançadora volant (fling shuttle), que perfecciona l'antic teler, el qual d'aquesta manera veurà multiplicada quatre vegades la productivitat. Tanmateix, no es generalitzà fins a les dècades del 1750 i el 1760, a causa de l'escassetat de fil de cotó; el 1770 s'aplica el nou teler a la seda i el 1795, a la llana.
1738. John Wyat realitza la primera màquina de filar cotó; la patent és registrada el 1738. De moment no s'estén.
1740. Un parell de fabricants d'instruments entren a la Royal Society.
1744. Es funda a París l'École des Ponts et Chaussées, primera escola superior d'enginyers on la ciència i la tècnica es complementen.
1750. A Anglaterra apareix una nova categoria de tècnics: els enginyers.
1751. A l'article "Art" de l'Enciclopèdia, Diderot estima que les ciències i les tècniques neixen de les necessitats de l'home i de la societat d'investigar la manera d'estalviar material i de fer les operacions mecàniques més còmodes. Constata que els invents procedeixen, en general, d'homes pràctics i d'amateurs il·lustrats.
(1752-1755). A Anglaterra es reemplaça la planxa de fusta per una planxa de coure gravada per a fer les impressions sobre tela.
1756. A Amiens, Bouvalet idea el primer cilindre d'impressió.
(1760-1789). A Anglaterra es dipositen 205 patents.
1761. A França es publica el primer volum de les Descripcions de les arts i els oficis. Es tractava d'un vell projecte que Colbert havia demanat a l'Acadèmia de Ciències de París (1665) i que s'havia endarrerit extraordinàriament.
1765. A Lancashire, Heargreaves inventa la spinning jenny, una màquina de filar cotó més perfeccionada, que permet fer de 8 a 80 fils a la vegada i desplaça progressivament el fus manual. L'augment de la demanda de teixit i el perfeccionament dels telers provoquen la necessitat de més quantitat de fil.
1768. Higs i Artwright desenvolupen la waterframe, filadora disposada sobre un torn d'aigua que dóna un fil més sòlid (no s'aplicà al lli fins al 1787).
1773. La spinning jenny s'aplica a la llana.
1779. Wilkinsone construeix el primer pont metàl·lic sobre el Severn; Samuel Crompton combina el principi de la jenny i el de la waterframe, que dóna lloc a la mule-jenny, màquina que permet animar fins a 400 fusos a la vegada i elaborar un fil fi i resistent.
(1780-1789). A Anglaterra es dipositen 477 patents; es comença a fabricar (per Pèrier) amb llicència a França la màquina de vapor de James Watt.
1780. Watt crea la màquina de vapor de doble efecte: resulta més eficaç i necessita menys carbó; Watt constituirà una societat amb l'industrial de Birmingham Boulton per tal de fabricar les màquines, concessió que obtindrà fins al 1800.
(1783-1785). S'adverteix els manufacturers de Birmingham de la necessitat de no mostrar els obradors ni els tallers als "forasters", i dels perills de l'espionatge industrial.
1783. L'escocès T. Bell reemplaça les planxes per cilindres i construeix una màquina completa d'impressió de teles que efectua el treball de cent obrers.
1785. Es comença a aplicar la màquina de vapor a la filatura de cotó; nou reglament de l'Acadèmia de Ciències de París redactat per Lavoisier, on es mostra un interès creixent tant per les qüestions pràctiques com per les teòriques; Cartwright construeix el primer teler enterament automàtic.
1786. A Londres es construeix el primer molí de farina equipat amb una màquina de vapor.
1787. Es construeix el primer vaixell de ferro.
1790. La màquina de vapor s'adapta al teler; Cartwright inventa una màquina de cardar llana.
1794. La màquina de vapor s'aplica a la fabricació de cervesa, paper, metalls, per a bombejar l'aigua de les rescloses, per a la filatura de la llana.