Psicologia de l’educació i de la instrucció

  • Marta Gràcia Garcia

    Marta Gràcia Garcia

    Professora Titular d’Universitat del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

  • M. Teresa Segués Morral

    M. Teresa Segués Morral

    Professora Associada al Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

PID_00143139
Primera edició: febrer 2009
© Marta Gràcia Garcia i M. Teresa Segués Morral
Tots els drets reservats
© d’aquesta edició, FUOC, 2009
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Eureca Media, SL
ISBN: 978-84-691-8723-4
Dipòsit legal: B-33.239-2009
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

La Psicologia de l’educació i de la instrucció és una assignatura que vol oferir als estudiants de psicologia una visió coherent i de conjunt sobre el paper que tenen les pràctiques educatives en el procés de desenvolupament humà i promoure, alhora, el coneixement i la comprensió d’alguns dels factors i processos psicològics capaços d’explicar aquesta influència.
Perquè s’entengui aquesta finalitat convé identificar quin és l’objecte d’estudi de la psicologia de l’educació. La psicologia de l’educació pretén estudiar, com a disciplina psicològica que és, “com” i “per què” canvien les persones quan participen en pràctiques educatives concretes, canvis que tenen a veure amb l’aprenentatge, el desenvolupament i la socialització, bàsicament. I ho fa amb una triple finalitat: proporcionar coneixements que ajudin a comprendre i explicar adequadament els fenòmens educatius; usar aquests coneixements per a elaborar estratègies, procediments i models de planificació i intervenció capaços d’orientar aquests processos en una direcció determinada i, coajudar a implementar formes de pràctiques educatives més eficaces, més gratificats i més enriquidores per a les persones que hi participen.
La psicologia de l’educació té, doncs, un caràcter aplicat i eminentment professionalitzador, els seus interessos ocupen tot el cicle vital de la persona i van més enllà de les pràctiques que delimiten els contextos educatius escolars; espai, d’altra banda, reservat a la psicologia de la instrucció. En aquest sentit, és possible afirmar que el coneixement psicoeducatiu ha de ser un referent destacat a l’hora de fonamentar una pràctica educativa de qualitat promotora d’aprenentatge i desenvolupament.
De manera subjacent a aquesta aproximació es postula el procés de desenvolupament com un procés mediat socialment i culturalment, en què la transformació de les capacitats bàsiques en complexes és el resultat de l’apropiació dels significats culturals. En aquest procés, la persona en desenvolupament posa en marxa la seva activitat mental constructiva i les altres persones amb les que interactua assumeixen el paper d’educadors potencials, que seleccionen i proposen formes específiques d’activitat conjunta a través de les quals guien i orienten l’apropiació del nou coneixement per part de l’aprenent, n’afavoreixen l’adquisició i l’actuació progressivament més autònomes.
Per a assolir les competències i objectius d’aprenentatge que es plantegen en aquesta assignatura, hem proposat l’organització del temari en sis unitats (mòduls):

  1. De què parlem quan parlem de psicologia de l’educació i de la instrucció?

  2. L’aprenentatge influeix en el desenvolupament de les persones?

  3. Com s’aprèn en el context escolar?

  4. Com s’aprèn en el context familiar?

  5. Es pot aprendre a mirar la televisió?

  6. S’aprèn millor amb les TIC?

Els criteris per a seleccionar els mòduls i els continguts que les configuren responen a criteris de naturalesa diferent:

  • Els paràmetres epistemològics i disciplinaris de la psicologia de l’educació.

  • El volum de coneixement que hi ha sobre els processos i factors que poden explicar la influència educativa en diferents contextos potencialment educatius.

  • El marc teòric i conceptual des del qual es proposa l’estudi de les pràctiques educatives.

En relació amb el primer conjunt de criteris, val a dir que es parteix de considerar la psicologia de l’educació i de la instrucció com una disciplina pont de caràcter aplicat, cosa que vol dir que no solament pretén oferir coneixement sobre els processos educatius sinó també intervenir sobre aquest mateixos processos per tal de millorar-los. Ara bé, la manera d’aproximar-se als fenòmens educatius no és des del coneixement psicològic cap a la teoria i pràctica educatives, sinó que se segueix una opció bidireccional i no jeràrquica de les relacions entre coneixement psicològic i teoria i pràctica educatives. Així, per donar resposta als problemes i les preocupacions que sorgeixen de la pràctica educativa, es proposa considerar no solament el coneixement psicològic sinó també, i en el mateix ordre d’importància, les particularitats i les característiques de les pràctiques educatives sobre les quals es vol intervenir, i les que es volen explicar o comprendre. Des d’aquesta perspectiva, no hi ha, doncs, una extrapolació directa i lineal del coneixement psicològic sobre la pràctica educativa, sinó que es tracta de relacions d’interdependència i interacció.
Respecte al volum de coneixement que hi ha dels processos i factors que poden explicar la influència educativa en diferents tipus de contextos educatius, val a dir que, històricament, la psicologia de l’educació ha focalitzat la seva atenció en les pràctiques educatives escolars, raó per la qual és sobre aquests processos d’ensenyament i aprenentatge de què es disposa de més coneixement i de més fonamentació per a la intervenció. Actualment, però, s’ha incrementat l’interès per altres tipus de pràctiques i escenaris educatius, com els familiars o aquells en què participen els mitjans de comunicació o les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i per les relacions que s’estableixen o es poden establir entre elles. Aquesta ampliació del punt de mira de la psicologia de l’educació ha comportat, com tindrem ocasió de comprovar, la revisió del mateix concepte d’educació i dels agents que hi estan implicats.
El tercer grup de criteris fa referència al marc teòric i conceptual des del qual es proposa estudiar les pràctiques educatives en general. El paradigma des del qual s’aborda l’anàlisi i la comprensió dels fenòmens educatius i, més concretament, la delimitació de les variables que hi intervenen i els expliquen, ha estat en aquesta assignatura el constructivisme d’orientació sociocultural. D’acord amb aquesta perspectiva, la persona s’interpreta com un agent actiu implicat en la direcció que pren el seu propi procés de desenvolupament i no determinat per la influència externa, i es confirma la rellevància de l’entorn social i cultural en el seu desenvolupament, a través dels instruments semiòtics, que posa a disposició de la persona en desenvolupament en unes coordenades d’espai i temps determinades. L’educació esdevé una peça clau per a entendre i explicar les relacions que hi ha entre cultura, aprenentatge i desenvolupament.
Acabem assenyalant que bona part dels continguts que es tracten en aquesta assignatura es poden ampliar i aprofundir en altres assignatures i matèries –tant obligatòries com optatives– del pla d’estudis. Així, el mateix pla d’estudis ofereix la possibilitat de confegir un perfil professionalitzador específic en l’àmbit de la psicologia de l’educació.
Suggeriments per a l’estudi de l’assignatura
Com podeu veure en l’esquema de l’assignatura, us proposem una entrada a l’assignatura, no pas lineal, sinó horitzontal, en sis mòduls (en dos pisos, un primer pis amb dos mòduls més teòrics, i un altre pis amb els mòduls referits als quatre contextos educatius), amb la possibilitat que pugueu fer una entrada per un context educatiu determinat o, si ho preferiu, també podeu entrar-hi pels dos mòduls més teòrics. Així doncs, si trieu començar pels mòduls relacionats amb els quatre contextos educatius diferents us trobareu, molt a l’inici d’aquests mòduls, vincles (enllaços) als mòduls relacionats amb els aspectes més teòrics.
En cadascun dels mòduls es va recollint l’activitat d’estat inicial i se n’hi fa referència, de manera que heu de revisar la resposta que heu donat inicialment a les preguntes d’estat inicial relacionades amb cada mòdul, i tractar de millorar-la amb els coneixements que haureu après.
Veureu que en tots els mòduls es fa referència als altres, perquè estan molt relacionats, de manera que si teniu dubtes en un moment determinat respecte al que heu estat treballant en un altre mòdul, podeu enllaçar-hi fàcilment.
Al final del material us proposem, a partir d’una sèrie de fotografies, elaborar una síntesi dels continguts de l’assignatura.

Objectius

Descripció de les competències que es desenvolupen en l’assignatura:
Competències transversals

  1. Analitzar i sintetitzar.

  2. Fer judicis i valoracions crítiques argumentats.

  3. Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contextos i a la influència que s’hi exerceix.

  4. Treballar en equip i de manera compromesa amb el grup de treball en xarxa.

  5. Treballar de manera autònoma i responsabilitzar-se de l’aprenentatge propi i del desenvolupament d’habilitats.

Competències específiques

  1. Identificar i analitzar demandes i necessitats d’intervenció psicoeducativa.

  2. Identificar la incidència de les pràctiques educatives sobre el desenvolupament humà.

  3. Usar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia de l’educació i/o de la instrucció com a marc de referència per a analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions, i fer propostes de millora.

  4. Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l’elecció dels instruments, models i/o tècniques més adequats per a l’avaluació i la intervenció en contextos d’assessorament psicoeducatiu.

  5. Analitzar i interpretar críticament dades i situacions pròpies de la intervenció psicoeducativa.

  6. Mostrar flexibilitat, respecte i discreció en la comunicació i l’ús dels resultats obtinguts en els contextos d’intervenció psicoeducativa.

Descripció dels objectius que s’assoliran amb l’estudi de l’assignatura:
Objectius de coneixements

  1. Adquirir una concepció de la psicologia de l’educació i de la instrucció com a disciplines pont de caràcter aplicat, que elaboren models explicatius sobre el seu objecte d’estudi, generen procediments d’intervenció sobre aquest objecte d’estudi i contribueixen a fonamentar pràctiques professionals de qualitat.

  2. Analitzar les relacions entre el desenvolupament psicològic i l’educació, valorant la influència que té sobre el desenvolupament personal el fet de participar en diferents tipus de processos educatius.

  3. Conèixer els trets fonamentals de l’organització social de l’educació i algunes de les característiques de les pràctiques educatives més rellevants en la nostra societat.

  4. Analitzar les relacions entre tipus diferents de pràctiques educatives i valorar-ne el paper com a motor del desenvolupament personal.

  5. Conèixer un marc conceptual de referència integrador de caire socioconstructivista que permeti una aproximació fonamentada en l’anàlisi dels processos educatius en general, i de les pràctiques educatives escolars en particular, dels principals factors que hi intervenen i de les relacions que s’estableixen entre ells.

  6. Conèixer alguns dels processos intrapsicològics i interpsicològics susceptibles d’explicar la dinàmica dels processos d’ensenyament i aprenentatge en general i escolars en particular, i situar aquest coneixement en un marc conceptual de referència integrador de caire socioconstructivista.

Objectius d’habilitats o procediments

  1. Aplicar el coneixement psicoeducatiu per analitzar i comprendre els processos d’ensenyament i aprenentatge en contextos i escenaris educatius concrets.

  2. Adquirir i utilitzar procediments i estratègies que permetin la cerca d’informacions rellevants per a l’anàlisi de processos educatius concrets, així com valorar críticament les informacions obtingudes i elaborar les conclusions oportunes.

  3. Adquirir i practicar habilitats i estratègies de treball col·laboratiu, necessàries per a la construcció d’un coneixement compartit en el marc d’un equip.

  4. Adquirir i practicar habilitats i estratègies d’autoregulació que permetin l’aprenentatge propi i el treball en equip.

Objectius d’actituds, valors i normes

  1. Assolir i practicar actituds de rigor intel·lectual, respecte i discreció necessàries per a l’anàlisi de les pràctiques educatives des de la perspectiva de la psicologia de l’educació i de la instrucció.

  2. Adquirir i practicar actituds de compromís personal, coresponsabilització, suport i ajuda mútua necessàries per a la resolució de tasques acadèmiques o professionals en l’àmbit de la intervenció psicoeducativa.

  3. Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contextos i a la influència que s’hi exerceix.

  4. Desenvolupar un enfocament en profunditat del propi procés d’aprenentatge.

Continguts