Introducció a l’estudi de la història

  • Josep Fontana

    Josep Fontana (Barcelona, 1931) és historiador. Deixeble del triple mestratge de Jaume Vicens Vives, Ferran Soldevila i Pierre Vilar, ha estat catedràtic de les universitats Autònoma de Barcelona, València i Pompeu Fabra, a més d’impartir desenes de cursos i conferències en centres d’arreu del món. És Honoris Causa per les universitats de Comahué, Rovira i Virgili, Valladolid i Girona, entre d’altres premis i homenatges.

    Des de l’aparició de la seva tesi, La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820 (Ariel, 1972, reimp. Crítica, 2002), s’ha convertit en un referent per a la historiografia catalana, espanyola i internacional (amb traduccions dels seus llibres a l’anglès, el francès, l’italià, el txec, el portuguès o el japonès). A banda dels seus treballs sobre història econòmica i sobre el segle XIX, ha destacat en la seva tasca de divulgador com assessor editorial, impulsor de revistes especialitzades com Recerques, i promotor d’obres de conjunt com la Historia de España (Crítica i Marcial Pons, 2007, 2013) en diversos volums codirigida amb Ramón Villares. Paral·lelament, ha escrit diferents treballs centrats en historiografia i la metodologia de la història, tot i que en els darrers anys ha dirigit els seus esforços a la comprensió del segle XX, amb títols tan reconeguts per crítica i públic com Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945 (Pasado & Presente, 2011), La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (Eumo, 2014) i, més recentement, El siglo de la Revolución. Una historia del mundo desde 1914 (Crítica, 2017).

PID_00245680
Segona edició: setembre 2017
© Josep Fontana
Tots els drets reservats
© d’aquesta edició, FUOC, 2017
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Oberta UOC Publishing, SL
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

This is the city and I am one of the citizens. Whatever interests the rest interests me, politics, wars, markets, newspapers, schools, the major and councils, banks, tariffs, steamships, factories, stocks, stores, real estate and personal estate.

Aquesta és la ciutat i jo sóc un dels ciutadans. Tot el que interessa als altres m’interessa a mi: política, guerres, mercats, diaris, escoles, l’alcalde i l’ajuntament, bancs, aranzels, vaixells, fàbriques, reserves, magatzems, béns mobles i immobles.

WALT WHITMAN, “Song of myself”, 42

Aquest no és un manual d’història en el sentit habitual. Difereix dels manuals en més d’un aspecte. D’una banda, no tracta de fer una síntesi de la història del món, o d’Europa o d’Espanya, que resumeixi els esdeveniments més importants ordenats cronològicament, des de la prehistòria fins als nostres dies. Els temes que s’examinen no estan ordenats del més antic al més modern, sinó, d’alguna manera, del més senzill al més complex.
Tampoc no se situa dins d’alguna de les divisions habituals que classifiquen la història com a política, econòmica, cultural o de qualsevol altre tipus. No pertany a cap d’aquestes especialitzacions. Entre els temes que es tracten n’hi ha que són predominantment polítics, d’altres que es podrien definir com econòmics o que es refereixen al món de la cultura considerat en un sentit molt ampli. I hi ha temes del que ara s’anomena història ecològica o història demogràfica. De fet, el més normal és que dins de qualsevol d’aquests temes es barregin aspectes polítics, econòmics, socials i culturals.
El criteri temàtic que s’ha adoptat per confeccionar aquestes pàgines ha estat el d’escollir alguns dels grans problemes que afecten els homes i les dones que viuen en societat, que són el subjecte del que s’ocupa la història. Problemes del passat i del present, i previsiblement d’un futur almenys immediat, que es consideren aquí en una perspectiva temporal, evolutiva, que és la pròpia de la història. S’abordarà, per tant, qualsevol d’aquestes grans qüestions d’una manera global i s’analitzarà en la seva evolució, no per fer un estudi complet d’ella, des dels orígens fins avui, sinó per mostrar de quina manera l’anàlisi històrica pot ajudar-nos a entendre els problemes humans fonamentals.
Es podria dir que més que una introducció a la història o al mètode històric, entès com el que ensenya les formes de treball dels historiadors, aquest és un llibre que vol estimular la pràctica del que Pierre Vilar anomenava “pensar històricament”. El seu propòsit és ajudar a combatre els tòpics i prejudicis històrics que obstaculitzen la comprensió del món en què vivim: estimular a pensar la història, i el món, personalment, críticament.

Continguts