Sociologia

  • Antoni Estradé i Saltó

    Antoni Estradé i Saltó

    Llicenciat en Ciències Econòmiques i professor col·laborador de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, a més de màster en Pensament Social i Polític per la Universitat de Sussex. Entre altres llibres, ha publicat, en col·laboració amb Montserrat Tresserra, Catalunya independent? (1990).

  • Joan Estruch i Gibert

    Joan Estruch i Gibert

    Catedràtic de Sociologia i director del Centre d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre d'altres, ha publicat La innovación religiosa (1972), Plegar de viure (1981) i L'Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic (1993).

  • Roger Martínez Sanmartí

    Roger Martínez Sanmartí

    Doctor en Sociologia. Llicenciat en Ciències de la Informació i en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor dels Estudis d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat El gust juvenil en joc (amb Jordi Pérez, 1997) i Cultura juvenil i gènere (2002).

  • Francesc Núñez Mosteo

    Francesc Núñez Mosteo

    Doctor en Ciències polítiques i Sociologia. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor dels Estudis d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.

  • Núria Rodríguez Ávila

    Núria Rodríguez Ávila

    Professora Titular a la Universitat de Barcelona. Doctora en Sociologia i Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Consultora de la Universitat Oberta de Catalunya en l'àrea de Treball i Societat del Coneixement, en el grau de Ciències del Treball i en Criminologia. És membre de GRISA (Grup de Recerca en Sociologia Aplicada). Ha realitzat estades als Estats Units i al Brasil. Les seves línies de recerca són sociologia de les professions, treball, qualitat de vida i envelliment. És coordinadora de la xarxa Redalue Salud Pública-OIC. Ha participat en quaranta projectes d'investigació, en dotze dels quals com a investigadora principal. Ha col.laborat en catorze projectes competitius d'R+D+I del Pla Nacional, i en divuit projectes amb empreses en el Grup de Recerca en Envelliment, al Parc Científic de Barcelona. Ha publicat deu llibres, entre els quals: El cost de la dependència en envellir i Prevenció de la dependència: Preparació per a la jubilació Estudi 2. Recentment ha participat al llibre Global Ageing Issues and Policies.

  • Salvador Cardús i Ros (coordinador)

    Salvador Cardús i Ros

    Coordinador. Doctor en Ciències Econòmiques i professor titular de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre altres llibres, ha publicat Plegar de viure (1981), Saber el temps (1985), El desconcert de l'educació (2000) i Ben educats (2003).

  • Esther Fernández Mostaza (coordinadora)

    Esther Fernández Mostaza

    Coordinadora. Llicenciada en Ciències de la Informació i en Sociologia, doctora en Sociologia i professora titular de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autora del llibre La socialització de les segones generacions dins l'Opus Dei (1998).

PID_00215428
Tercera edició: febrer 2016
© Salvador Cardús i Ros, Antoni Estradé i Saltó, Joan Estruch i Gibert, Esther Fernández Mostaza, Roger Martínez Sanmartí, Francesc Núñez Mosteo i Núria Rodríguez Ávila
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2016
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Oberta UOC Publishing, SL
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

El propòsit d'aquesta assignatura és doble: acostar l'estudiant a alguns dels instruments conceptuals fonamentals de la matèria, però sense renunciar a proposar-li una aproximació crítica a la mateixa sociologia. És a dir, ens ha semblat imprescindible que, alhora que proporcionàvem les eines, havíem de posar a la disposició de l'estudiant algunes consideracions sobre els orígens i els usos d'aquesta matèria.
És per aquest motiu que l'assignatura té tres parts centrals, una sobre els mecanismes de funcionament d'allò que en diem la societat (mòduls 2 i 3) i una altra sobre allò que han estat les aportacions fonamentals del pensament sociològic (mòduls 4 i 5), i l'última part una aproximació epistemològica a la sociologia com a pràctica i a la relació amb l'economia (mòduls 6 i 7). A més del glossari, que us defineix breument els termes específics que s'utilitzen en els diversos mòduls, també hem afegit unes notes biogràfiques, en què tindreu informació succinta dels autors principals als quals fem referència al llarg de tota l'assignatura.
Cal saber, doncs, que els mòduls centrals expliquen sociologia, mentre que el primer i el darrer parlen de la sociologia com a forma de coneixement i, per tant, adopten una perspectiva reflexiva que obliga a prendre una certa distància respecte de la mateixa matèria. Aquesta opció es justifica pel fet de donar per descomptat que la majoria d'estudiants d'aquesta assignatura no esperen pas professionalitzar-se com a sociòlegs, i que els ha d'interessar molt més tenir una visió àmplia i crítica d'aquesta tan apassionant com mal coneguda ciència social, que no pas haver d'aprendre, acríticament, tot un reguitzell de conceptualitzacions que, fora del marc precís en el qual i per al qual han nascut, perdrien gairebé tot el seu interès.
És també per aquesta raó que s'ha procurat no caure en una visió estretament academicista i corporativa del que és la sociologia i, sense renunciar a la centralitat de les aportacions de la sociologia, s'ha preferit restar oberts a tota mena de connexions amb les disciplines frontereres.
Cada mòdul ha proposat la seva bibliografia bàsica i complementària, que és d'on neixen bona part de les idees que s'hi exposen o que en permeten un desenvolupament més extens. Però hi ha un llibre que es podria considerar bàsic per al conjunt dels mòduls i que és l'inspirador general de la manera d'entendre la sociologia dels autors d'aquest llibre: es tracta del repetidament citat Invitació a la sociologia de Peter L. Berger. La seva lectura atenta es pot convertir en el millor complement per a l'estudi i la bona comprensió de tota l'assignatura.
La sociologia proporciona una nova perspectiva, una nova mirada, sobre els afers més quotidians de la nostra pròpia vida. Si aconseguiu adoptar-la, aviat us adonareu que, a més de veure aspectes ocults d'aquesta realitat de la vida quotidiana que mai no havíeu ni sospitat, també començareu a discutir amb aquells que no poden acompanyar-vos en l'exercici de distanciament intel·lectual que us ha proposat la sociologia. Ho podeu aprofitar per a posar a prova la coherència i la solidesa dels vostres progressos sociològics, i contrastar les diferències teòriques i pràctiques de les dues perspectives: la del sentit comú i la sociològica.
En definitiva, els autors dels materials didàctics d'aquesta assignatura voldrien que descobríssiu un interès per la sociologia que anés molt més enllà d'una utilització merament professional, i que, com diu Charles Wright Mills, gràcies a la imaginació sociològica poguéssiu comprendre la vostra pròpia experiència i el vostre destí, posant-los en relació amb el complex i canviant marc social i històric en què us ha tocat viure.

Objectius

Amb aquesta assignatura es pretén que l'estudiant assoleixi els objectius següents:

  1. Descobrir l'originalitat i l'especificitat de la perspectiva sociològica, com a condició prèvia per a comprendre l'abast de les seves propostes teòriques.

  2. Posar al descobert l'abast i els límits de la perspectiva sociològica, alhora que es procura desfer els malentesos que hi ha a propòsit de la sociologia.

  3. Adonar-se de com els determinants socials s'incorporen a la nostra consciència, i de fins a quin punt és aquesta determinació la que ens dóna la possibilitat d'integrar-nos satisfactòriament a la vida social.

  4. Analitzar els mecanismes a través dels quals els individus creen realitat social i són part activa de la seva transformació.

  5. Relacionar el naixement de la sociologia amb l'adveniment de la modernitat i l'interès de la ciència social per l'home comú, mitjançant el protagonisme intel·lectual i polític dels fundadors de la sociologia: Comte, Marx, Durkheim i Weber.

  6. Seguir el procés d'institucionalització acadèmica i professional de la sociologia, especialment als Estats Units, però també a Europa.

  7. Presentar el desenvolupament del pensament sociològic en aquells que es poden considerar els grans temes que l'han ocupat, i que han donat lloc a les anàlisis de la cultura, l'educació i la identitat.

  8. Aproximar l'estudiant a una reflexió epistemològica sobre la pràctica de la sociologia i sobre el caràcter científic d'aquesta disciplina.

  9. Estudi de la relació entre la sociologia i l'economia, aproximant-nos a les dimensions, especialitats d'ambdues disciplines.

Continguts

Bibliografia

Berger, P. L. (1986). Invitació a la sociologia. Barcelona: Herder.
Bourdieu, P.; Chamboredon, J. C.; Passeron, J. C. (1973). Le métier de sociologue. París: Mouton. Traducció al castellà: (1975). El oficio de sociólogo. Buenos Aires: Siglo XXI.
Cardús, S.; Estruch, J. (1984). Les enquestes a la joventut de Catalunya. Bells deliris fascinen la raó. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Durkheim, É. (1991). Las reglas del método sociológico. Madrid: Akal.
Elias, N. (1982). Sociología fundamental. Barcelona: Gedisa.
Giddens, A. (2010). Sociología (6.a ed.). Barcelona: Alianza.
Macionis, J. J. i Plummer, K. (2007). Sociología. Madrid: Pearson.
Mills, C. W. (1987). La imaginació sociològica. Barcelona: Herder.