Sociologia i economia

  • Núria Rodríguez Ávila

    Núria Rodríguez Ávila

    Professora Titular a la Universitat de Barcelona. Doctora en Sociologia i Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Consultora de la Universitat Oberta de Catalunya en l'àrea de Treball i Societat del Coneixement, en el grau de Ciències del Treball i en Criminologia. És membre de GRISA (Grup de Recerca en Sociologia Aplicada). Ha realitzat estades als Estats Units i al Brasil. Les seves línies de recerca són sociologia de les professions, treball, qualitat de vida i envelliment. És coordinadora de la xarxa Redalue Salud Pública-OIC. Ha participat en quaranta projectes d'investigació, en dotze dels quals com a investigadora principal. Ha col.laborat en catorze projectes competitius d'R+D+I del Pla Nacional, i en divuit projectes amb empreses en el Grup de Recerca en Envelliment, al Parc Científic de Barcelona. Ha publicat deu llibres, entre els quals: El cost de la dependència en envellir i Prevenció de la dependència: Preparació per a la jubilació Estudi 2. Recentment ha participat al llibre Global Ageing Issues and Policies.

PID_00233931
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

En aquest mòdul desentranyarem les principals diferències entre l'economia i la sociologia, i estudiarem com ambdues disciplines han servit per a nodrir el pensament social. Durant el segle XIX, sociologia i economia van estar molt relacionades, fins al punt que hi ha autors que són considerats referents de totes dues disciplines. Des del punt de vista general, es veuen els economistes com els científics que s'interessen pels temes de caràcter social. El mateix passa a l'inrevés: molts sociòlegs s'interessen pels fets i fenòmens econòmics per a poder explicar les transformacions socials. Els economistes i els sociòlegs intenten comprendre i explicar la realitat social, però cadascú la interpreta de manera diferent segons el mètode científic que aplica.
Els treballs científics que es produeixen dins de l'àrea de coneixement de la sociologia i que tenen un enfocament econòmic busquen donar una alternativa o explicació a les propostes que es realitzen des de l'economia. La sociologia prova d’analitzar els fets econòmics per plantejar propostes teòriques i donar una visió de la naturalesa humana amb aproximacions científiques i metodològiques diferents de les que elabora l'economia. Cal destacar que la sociologia econòmica proposa que els sistemes econòmics tinguin en compte aspectes socials, polítics i culturals que modifiquen els automatismes que es proposen des de l'economia. Per aquest motiu, la sociologia econòmica analitza el paper de l'estat i les seves estructures per a organitzar i analitzar la societat, i també estudia les formes d'actuar dels governs i com aquestes modifiquen les relacions que es produeixen en l'economia. Dins de la sociologia existeixen diferents àrees d'especialització i estudi sobre els fets econòmics. En concret, la sociologia econòmica analitza les transaccions econòmiques, com es defineixen i produeixen a través de les relacions socials i l'activitat humana. Aquí és on la sociologia constitueix una eina vàlida, perquè aporta elements teòrics i metodològics que ajuden a entendre determinades situacions.

Objectius

L'objectiu d'aquest mòdul és explicar la relació que existeix entre la sociologia i l'economia. Veurem quins enfocaments sociològics ofereixen explicacions basades en l'economia a les limitacions de la racionalitat i analitzarem el caràcter social dels fets econòmics. Així mateix, intentarem comprendre i analitzar les transformacions polítiques, econòmiques i socials que afecten els individus i les societats des del punt de vista d'aquestes dues disciplines.
Com a objectius específics plantegem els següents:

  1. Estudiar els conceptes bàsics que utilitzen tant la sociologia com l'economia, per tal de determinar quins són els camps d'estudi comuns. Identificarem també quines diferències hi ha entre la teoria i la metodologia d’ambdues disciplines a l’hora d’estudiar la realitat social.

  2. Analitzar la dimensió social de les accions dels individus des del punt de vista d'ambdues disciplines. Ens aproximarem a les teories que treballen els fets econòmics des d'un punt de vista sociològic.

  3. Estudiar les diferències metodològiques a l'hora d'analitzar els problemes i fets econòmics. És a dir, aproximar-nos als diferents paradigmes teòrics i metodologies de recerca que es donen a l'àrea de la sociologia econòmica estudiant el paper dels mercats i la seva evolució.

  4. Comentar les funcions que compleixen les institucions i organitzacions des del punt de vista de la sociologia i aprofundir en el paper dels agents socials, les seves funcions, estructures i cultura organitzativa.

  5. Comprendre les diferències i similituds pel que fa a les funcions i perfils professionals d'ambdues professions.

  6. Analitzar les diferents especialitats de la sociologia que es vinculen als fets econòmics.

  7. Desenvolupar la capacitat necessària per a entendre els fenòmens econòmics des de la perspectiva de la sociologia i saber com s'interpreta el coneixement que genera la disciplina per a comprendre les transformacions socials.

1.Sociòlegs i economistes

La relació que s'estableix entre l'economia i la societat ha interessat els autors clàssics de la sociologia, que han intentat investigar com aquesta relació es produïa en termes socials i que van concebre l'economia com una forma de comprendre i visualitzar la societat. Per això es fa necessari veure quina és la relació entre ambdues disciplines, quins són els terrenys en els quals es desenvolupa cadascuna d'elles i on conflueixen.
Segons Galindo Calvo (2008):

«Els economistes i els sociòlegs són els primers a interessar-se per aquesta realitat industrial i empresarial que, per a molts, es tradueix, socialment parlant, en condicions sociolaborals degradants per al treballador, creació del sistema fabril, increment de les diferències de classe, progressiva tecnologització de les relacions socials i laborals, entre d’altres».

1.1.Anàlisi de la realitat social per economistes i sociòlegs

Els sociòlegs i els economistes han mantingut relacions complexes al llarg de la història, ja que ambdues disciplines proven de resoldre els mateixos problemes, però a través de mètodes diferents. Les dues disciplines se centren a estudiar i analitzar els éssers humans i observen com es produeixen les relacions humanes, des de diferents òptiques. L'economia concep els éssers humans de manera individualista; en canvi, la sociologia posa l’accent en la seva naturalesa relacional (Tilly, 2000).
1.1.1.La sociologia
En la sociologia, l'aproximació es produeix a través de l'estudi dels individus i les seves relacions a nivell micro, i de la societat a nivell macro. Es tracta de comprendre els fets que es produeixen en la vida quotidiana dels éssers humans, que es relacionen entre ells i formen el que coneixem com a societat. Les transformacions que es produeixen en els individus pel que fa a les seves formes de vida vénen influïdes i determinades per les característiques culturals, les transformacions tecnològiques i les qüestions històriques i polítiques.
Podríem dir que els sociòlegs entenen que les relacions que es produeixen entre els individus són les que expliquen les formes, estructures i organitzacions que té la societat.
Els fonaments de la sociologia ajuden a aproximar-nos al procés científic i a veure quins són els principals aspectes que caracteritzen les societats.
Per a la sociologia, l'objecte d'estudi és l'ésser humà considerat com a animal social, és a dir, el que importa és la dimensió social de l'ésser humà. Podríem dir que la sociologia és l'estudi sistemàtic de l'home social. D'una banda, les peculiaritats de les societats humanes estan determinades per la singularitat de la naturalesa humana i, de l'altra, cadascun de nosaltres té i desenvolupa una manera de ser i d'adaptar-se a l'entorn en el qual viu. Per tant, hi ha interacció entre l'individu i la societat. Els sociòlegs estudien la conducta humana inserida en el món social i intenten saber com influeix la societat en els seus membres. Per això, s’estudien institucions socials tan importants com les següents:
1) la família, l'escola, la religió i el món laboral;
2) el control social, la desviació, la política, la riquesa i la pobresa;
3) els processos socials, la socialització, la discriminació i els canvis socials;
4) la influència de la classe social, el gènere, l'ètnia i l'edat en les oportunitats dels individus;
5) els temes relacionats amb el món de l'economia, com són l'estudi de les empreses, les estructures de poder i el paper de la burocràcia.
El marc conceptual de referència per a la sociologia és aproximar-se a la realitat social i estudiar les múltiples maneres de veure-la. Els sociòlegs es caracteritzen, doncs, per la seva visió pluralista de la societat. La diversitat interna i els diferents punts de vista, juntament amb el fet de no tenir un únic paradigma dominant i compartit per tota la comunitat científica, han provocat que en ocasions se la consideri una teoria científica amb un signe d'immaduresa, o, dit d'una altra manera, de feblesa. La manca d'un únic paradigma fa que s'entri en una dinàmica de creació i posicionament que diversifica les visions dels sociòlegs, la qual cosa dóna una visió més àmplia i comprensible de les diferents societats.
El desenvolupament de la sociologia ha portat a una especialització en diferents àrees de coneixement, que podem reunir en aquests quatre grans grups:
1) En primer lloc, la microsociologia, que estudia els grups bàsics com la família, grups petits, grups mitjans, associacions i comunitats locals. Es tracta d'una sociologia més propera a l'individu.
2) En segon lloc, la macrosociologia, que estudia els col·lectius que inclou l'etnologia, i analitza i compara per tant els pobles i cultures, així com les nacions i les col·lectivitats supranacionals. Aquest tipus de sociologia se centra en els elements grupals més grans i serveix per a realitzar comparacions entre societats.
3) En tercer lloc, el que podríem anomenar la sociologia general, que es dedica principalment a construccions teòriques, a la sociologia històrica i a la sociologia general sistemàtica.
4) I, finalment, les sociologies aplicades, que treballen en el camp de l'aplicació, com l'art, els pobles, les comunicacions de masses, la cultura, la dominació (poder), el dret, l'economia, la família, les professions, la indústria, els prejudicis i les minories, la religió, la saviesa, les societats subdesenvolupades. Aquesta es tracta d'una sociologia de caràcter més específic.
1.1.2.L’economia
Pel que fa a l'economia, la seva base d'estudi i anàlisi són els individus que prenen decisions i la seva manera d’utilitzar la racionalitat per a justificar les seves actuacions davant els fets econòmics. L'economia vol comprendre com es produeixen els actes dels individus i les organitzacions, i veure per què succeeixen. El supòsit principal de l'economia és estudiar l'oferta i la demanda analitzant la base d'aquesta relació, i analitzar com una decisió d’un membre del grup afecta la resta. Així mateix, l'economia s’explica per la seva funció en l'organització social i el paper que exerceix en la composició i formació de la societat. Una de les principals tasques de la teoria econòmica és definir l'activitat racional, i per a això s'utilitzen models matemàtics a partir de principis que poden deduir les relacions i funcions quantitatives dels nombres per establir variables que expliquin distàncies entre els fets reals.
Una de les escoles i corrents de pensament econòmic més dominants ha estat la coneguda Escola de Chicago, que va obrir un enorme camp de recerca. Les principals àrees de treball d'aquesta escola han estat la dels costos de transacció entorn de l'economia de l'empresa i l'estudi de la presa de decisions, l'anàlisi de la qual comprèn:
1) l'economia de la família;
2) els canvis de treball o de ciutat;
3) la realització d'inversions, i
4) la comissió de delictes.
Aquestes són àrees que també treballa la sociologia.
L’Escola de Chicago també va estudiar:
1) el treball i les seves formes;
2) el desenvolupament de les ciutats;
3) els estils de vida;
4) l'impacte tecnològic;
5) les activitats culturals, i
6) el temps lliure i de treball.
La principal àrea de recerca de l'economia és el benestar i la satisfacció de l'individu, i aquestes temàtiques també són analitzades des de la sociologia.
Els sociòlegs estudien i analitzen les crisis i es preocupen per l'anàlisi de les conseqüències i el rol que hi juguen els mercats i l'estat.
1.1.3.El mètode científic en sociologia i en economia
Pel que fa al mètode científic que fan servir ambdues disciplines, s'observa que les matemàtiques són més emprades en l'economia. L'estadística, en canvi, s'utilitza tant en economia com en sociologia. Els economistes consideren que les matemàtiques són una bona eina per a estudiar l'estructura del pensament i l'elaboració de raonaments de forma precisa, i que permeten contrastar més les argumentacions i la informació a l'hora de realitzar càlculs econòmics. Pel que fa al mètode, ambdues disciplines mantenen característiques diferencials.
Marx, Weber i Durkheim
Els autors clàssics de la sociologia, com Marx, Weber i Durkheim, van desenvolupar les primeres metodologies de recerca sociològica per a l'estudi de l'estructura social i la societat. Les idees de Durkheim sobre el mètode sociològic són un intent de fer una ciència rigorosa i dotar la disciplina d'un punt de partida científic (Durkheim, 1997). Aquests autors van aportar elements essencials, entre els quals s'inclou el procediment lògic d'una recerca, en el qual intervenen una sèrie de fases i processos que donen rigor a la sociologia.
La realització d'una recerca social sempre planteja dues grans qüestions:
1) Quin tema hem d'estudiar?
2) Quin serà el camí o mètode científic més adequat per a dur a terme la investigació?
La primera d'aquestes dues preguntes s'ha de desenvolupar en un procés de recerca social on s'estableixen quins són els objectius d'estudi. El següent pas serà la formulació de les preguntes de recerca, per al desenvolupament del qual és important estudiar l'estat de la qüestió sobre el problema en els diferents enfocaments teòrics. La següent fase serà formular les hipòtesis i les línies de treball que s’han de desenvolupar. Una vegada formulades les hipòtesis de partida, és important iniciar una fase de recopilació de documentació i anàlisi, que pot anar des de l'observació a l'anàlisi documental, i també a l'anàlisi qualitativa (a través d'entrevistes en profunditat) i a tècniques quantitatives com l'enquesta i altres maneres de recollir informació.
El sociòleg ha de saber elaborar correctament informes sobre els estudis i temàtiques que estigui treballant, i ha de tenir capacitat d'anàlisi i síntesi i saber elaborar conclusions.
La sociologia té moltes implicacions pràctiques a la nostra vida, tal com va subratllar Mills en desenvolupar la seva idea de la imaginació sociològica (Mills, 1961). Un dels principals treballs de la sociologia és donar respostes a preguntes sobre la nostra societat.
Segons Giddens, les preguntes sociològiques poden ser de quatre tipus:
1) Les preguntes factuals constitueixen el primer grup, i són aquelles que posen en relació com van ocórrer els fets socials o com esdevenen determinades situacions.
2) Formen el segon grup les preguntes de caràcter comparatiu, que confronten diferents contextos socials (Giddens, 2010).
3) El tercer grup inclou preguntes sobre el caràcter progressiu o evolutiu, que comparen el present amb el passat i realitzen projeccions de futur.
4) L'últim bloc de preguntes són les de caràcter teòric, en les quals la sociologia no només recopila fets, sinó que també interpreta el que aquests signifiquen.
Els objectius d'estudi de la sociologia són variats. Entre ells, cal destacar els següents:
1) Analitzar com les persones i els grups humans es relacionen entre ells, és a dir, com es produeixen les interaccions socials.
2) Aprendre quines són les causes de la interacció social i quins en són els efectes.
3) Estudiar la influència de la personalitat dels individus en les interaccions socials.
4) Estudiar el paper social que les persones i els grups representen en el conjunt de la societat.
5) Analitzar els processos de socialització de les estructures i evolucions de les institucions socials: família, educació, religió, economia, dret i política.
6) Analitzar les normes, valors i ideals que sorgeixen de la interacció social.
7) Analitzar la transformació i els canvis socials.
8) Analitzar els problemes socials que sorgeixen en les societats, com la delinqüència, la prostitució, les discriminacions, etc., que són vistes com a desviacions socials.
9) Analitzar les pressions i els conflictes socials.
El mètode sociològic investiga la societat de diferents maneres. El primer que s'ha de tenir en compte és que el mètode depèn sovint del problema que es vol investigar i també de les fonts de les quals es pugui disposar. El sociòleg ha de tenir en compte l'accés a la informació i l'adequació del mètode als objectius d'estudi. Cada mètode té avantatges i inconvenients, que cal tenir en compte abans de decidir la tècnica que s’utilitzarà per a recollir la informació del tema sociològic que s'està estudiant.
L'investigador social treballa, en primer lloc, per obtenir informació. La informació pot procedir de diferents tipus de fonts. D'una banda, estan les dades primàries, la informació de les quals crea o recull el mateix investigador social o sociòleg a través de la utilització d'alguna tècnica de recerca social, sigui de caràcter qualitatiu o quantitatiu.
Un exemple de dades primàries serien els resultats d'una enquesta que ha elaborat el sociòleg investigador, un estudi d'avaluació d'una comunitat, un estudi de casos o un experiment.
L'important de les dades primàries és que són un instrument creat pel mateix investigador.
D'altra banda, estan les dades secundàries, que són totes les informacions que altres persones o institucions han elaborat, que pertanyen al mateix camp d'estudi que el sociòleg investigador està desenvolupant i que pot emprar en la seva recerca per a comparar-les amb el seu treball.
Un exemple de dades secundàries són els censos de població o de locals (aquests són elaborats per l'Institut Nacional d'Estadística cada deu anys), els informes anuals realitzats per entitats públiques i privades (com el Departament d'Ensenyament de la Generalitat o La Caixa), la literatura política, cartes, diaris, biografies, fitxers de diferents institucions, memòries, publicacions periòdiques (com, per exemple, La Revista Sociológica de España, REIS, Papers, etc.).
Per tal que la recerca social sigui efectiva, les hipòtesis s’han de formular de tal manera que el material recopilat es pugui comprovar o refutar. L'investigador ha de decidir ara com recopilarà el material necessari per al seu estudi. Hi ha un ampli espectre de mètodes diferents, i l'elecció depèn tant dels objectius generals de la recerca com dels aspectes del comportament que s’han d’analitzar. Per a determinades finalitats, el més adient pot ser una enquesta, l'instrument bàsic de la qual sol ser l'aplicació d'un qüestionari. En altres circumstàncies, poden resultar més adequades les entrevistes en profunditat o l'observació participant.
Els problemes de l'investigador social no acaben una vegada s'han recollit els materials que cal analitzar. En aquest punt pot ser que s'iniciï una fase complexa per a interpretar les informacions obtingudes. La recerca és un procés complex en el qual cal analitzar i interpretar les dades recollides i relacionar-les amb el problema inicial de la recerca. En la recerca sociològica no sempre s'identifiquen totes les fases o estadis amb tanta claredat, el procés no sempre funciona com un receptari de cuina, sinó que s'ha d'anar implementant amb coneixements de les tècniques que s'apliquen perquè els resultats siguin tan rigorosos com sigui possible.

1.2.Explicació dels fundadors de la sociologia sobre l'economia

Els autors clàssics donen rellevància als principis socials i a les formes econòmiques que apareixen, i aprofundeixen en l'estudi del capitalisme i de la generació de noves formes d'organització. També analitzen les institucions a través del contracte social i el comportament del mercat, i estudien els problemes de caràcter social que defineixen una forma particular d'organització econòmica.
Des dels autors de la sociologia clàssica, veiem que en l'estudi de la societat i el seu context social es dóna molta importància al paper que exerceixen les institucions econòmiques.
1.2.1.Karl Marx
Un dels autors clàssics és Karl Marx, que va estudiar i treballar en profunditat les forces econòmiques, els va donar un pes important per a explicar la societat i va estudiar-ne la influència per a explicar les estructures socials. Per a Marx, els canvis històrics estan influïts per l'economia i són un focus dels conflictes de classes, que constitueixen el principal factor de l'evolució de la història. La teoria de Marx intentava explicar la societat i pretenia entendre els canvis socials resultants del desenvolupament del capitalisme industrial i de les revolucions polítiques del segle XVIII. Els autors que van influir en el pensament de Marx van ser historiadors de la civilització, els teòrics del progrés, les anàlisis de Saint-Simon de la societat industrial i la política econòmica.
Karl Marx treballa dos conceptes que són rellevants en la seva obra: el treball humà i l' alienació. Prova d'explicar la naturalesa del treball humà, analitzant els objectius de les persones com a resultat de la seva pròpia tasca. Concep el treball com el procés de producció material a través del concepte de riquesa i, d'una manera més general, com a activitat humana, en la qual la producció és vista com a material i intel·lectual. Segons Karl Marx, el treball és la forma principal d'intercanvi entre l'ésser humà i la naturalesa, és un procés de desenvolupament històric en el qual l'ésser humà evoluciona en ell mateix i en la seva pròpia societat al mateix temps que la naturalesa. Aquest concepte incorpora la idea de fases de desenvolupament en el treball i en la producció.
Per al concepte de treball alienant, es basa en la idea de la divisió de la societat en dos grans grups: els propietaris i els treballadors. La relació entre aquests dos grups determina el caràcter general de la vida econòmica i política. Karl Marx manté la idea que les forces productives i les relacions de producció se sostenen mitjançant les interaccions de les persones que depenen de qui és el propietari dels mitjans de producció. Aquesta relació l'explica a través de la història de la producció humana com una història de transformacions.
El pensament de Marx va ser testimoni de la primera gran crisi del capitalisme en la dècada de 1830 i del període revolucionari de 1848. Marx desenvolupa una teoria sociològica i econòmica que pot aportar explicacions sobre l'estudi del valor de les mercaderies i la quantitat de treball a través del salari, en la qual el temps de treball és necessari per a la producció i la reproducció, ja que es valora la producció del treballador per a assegurar-ne la subsistència. D'altra banda, el capitalista compra la força de treball per al procés de producció, i el treballador rendeix durant un temps conegut com a jornada laboral que excedeix de la quantitat de temps necessària per a la seva reproducció com a obrer a canvi d'un salari; és a dir, el valor de la força de treball i la seva posada en valor en el procés de treball són factors diferents, i la diferència entre tots dos determina la magnitud de la plusvàlua. La plusvàlua és l'apropiada per part del capitalista i d'ella en procedeix el guany.
Marx estudia com es produeix l'acumulació capitalista, i distingeix dos tipus de capitals, el capital variable i el capital constant. El capital constant són els mitjans de producció, i les matèries primeres utilitzades durant el procés de producció són el capital variable, que genera un valor que no és pagat pel capitalista. En la seva obra EI capital (1867) destaca que el monopoli de capital es converteix en fre del desenvolupament dels mitjans de producció que fins a aquest moment han florit sota el seu poder. A causa de l'expropiació del capital treballat s'arriba a un punt en el qual és necessària la transició al socialisme, que no succeeix de manera automàtica, sinó que és forçada per la revolució del proletariat.
La sociologia de Marx analitza com es produeixen i es desenvolupen els conflictes.
1.2.2.Max Weber
Un altre dels fundadors de la sociologia sobre l'economia és Max Weber, que també considera de gran rellevància els processos econòmics en la fonamentació de la societat. En el seu llibre Economia i societat, en el capítol dedicat a la burocràcia, estableix els seus plantejaments sobre com hem de partir del fet que les organitzacions ens tracten a tots per igual i segons normes universals, i no mitjançant criteris particulars. Segons Max Weber, les organitzacions existeixen per a desenvolupar amb eficàcia els seus objectius, i d'aquesta manera fer possible l'eficiència, aconseguir els objectius a cost mínim. Aquesta seria una organització predictible, amb un objectiu clar de producció. Weber considerava que les organitzacions intenten controlar l'impredictible, com són els accidents –amb els bombers o cossos especials-, les epidèmies –amb els metges–, els delictes i els nous mercats. Va estudiar en profunditat per què sorgeix la burocràcia. La considera un instrument fonamental en el qual es recolzen les organitzacions per a gestionar les tasques estables o mínimament predictibles. El model burocràtic teoritzat per Max Weber representa el tipus ideal d'organització. Va analitzar els components fonamentals de la burocràcia realitzant una anatomia de l'organització ideal, explicant-ne els detalls a través dels avantatges i desavantatges que tenen les organitzacions burocràtiques i la racionalitat organitzativa. Va analitzar les estructures organitzatives, la racionalitat, el paper de les regles i la comunicació dintre de les organitzacions.
El model de burocràcia racional-legal de Max Weber, conegut com la «gàbia de ferro», analitza la influència de les organitzacions i el seu tipus ideal de burocràcia basat en la legitimitat racional-legal. Weber considera que la raó que explica el progrés i l'extensió de la burocràcia és la seva superioritat tècnica sobre qualsevol altre tipus d'organització (Perrow, 1990). Segons Weber, només a través de la burocràcia es poden afrontar els reptes administratius de les societats a gran escala. Weber s'interessa pel poder, l'autoritat i la dominació. Defineix el poder com la probabilitat que un actor imposi la seva voluntat tot i la resistència d'altres actors. Al seu torn, defineix la dominació com la probabilitat que una ordre sigui obeïda amb un cert grau de consentiment. Així, la dominació és una forma de poder. Weber distingeix tres formes de poder o autoritat enteses en un procés històric:
1) autoritat tradicional,
2) autoritat carismàtica i
3) autoritat racional.
En les societats modernes emergeix l'autoritat racional, una forma de dominació organitzada mitjançant un conjunt definit de normes; és a dir, la burocràcia racional-legal es basa en principis racionals, està sustentada per normatives legals i es desenvolupa en un marc legal. Es configura una autoritat legal l'instrument de la qual és la burocràcia, entesa com el conjunt de persones que administra una organització. Aquesta es caracteritza com la forma més precisa, fiable, estable, disciplinada i eficient d'executar la dominació sobre les persones des d'un punt de vista històric. Weber planteja un tipus ideal de burocràcia, que es defineix com una organització basada en el principi de jerarquia, on els seus membres tenen un camp d'actuació definit per una esfera de competència. Els membres no són propietaris dels mitjans pels quals s'administra, tampoc són propietaris del seu lloc de treball, són nomenats en funció de les seves qualificacions tècniques, estan sota un sistema de control intern i reben un salari monetari. La seva ocupació és incompatible amb altres ocupacions i estan immersos en una carrera professional amb un sistema de promoció. Les actuacions estan regides per normes i són recollides en actes administratius escrits i arxivats. Els membres exerceixen la dominació mitjançant el seu coneixement especialitzat i tècnic.
1.2.3.Émile Durkheim
L'aportació realitzada per Émile Durkheim és rellevant per les seves contribucions pel que fa als orígens de les institucions, a la moral i als valors que sustentaven la societat en aquell moment. Això permet entendre el poder d'aquestes institucions, i la seva visió de la religió ajuda a explicar la vida social i religiosa de la humanitat en la societat. Durkheim va analitzar la divisió del treball social, i en aquesta anàlisi de la societat va definir dos tipus ideals:
1) la solidaritat mecànica i
2) la solidaritat orgànica.
El tipus ideal de societat inicial era la solidaritat mecànica, que es caracteritza per una estructura social amb poca o cap divisió del treball. Pel que fa a la solidaritat orgànica, es tracta del tipus ideal, moderna i amb una divisió del treball més àmplia i més refinada. Per a Durkheim, la divisió del treball en la societat constitueix un fet social que implica l’assoliment d’un cert grau en les tasques o les responsabilitats que s’especialitzen. La gent en les societats primitives o de solidaritat mecànica tendeix a ocupar posicions generals, on realitza una àmplia varietat de tasques i responsabilitats, i es manté unida perquè els membres tenen coneixements similars; mentre que una societat caracteritzada per la solidaritat orgànica es manté unida a causa de les peculiaritats i diferències entre les persones, ja que cadascú té diferents funcions i responsabilitats. Per a Durkheim, la divisió del treball era un fet que constituïa el principal model d'interacció en el món social. Durkheim considerava que es donava un procés de transició de la solidaritat mecànica a la solidaritat orgànica a través de la densitat dinàmica. Entenia com a densitat dinàmica la relació entre la població d'una societat i el nivell d'interacció.
Un element important en les societats és el paper que hi compleix el dret, que Durkheim considerava que suposava una forma de repressió en la qual s'actuava amb una moral comuna a la solidaritat mecànica. La solidaritat orgànica, en canvi, es caracteritza per aplicar un dret restitutiu: el col·lectiu no estableix càstigs, sinó que demana una recompensa per als perjudicats per l'acció.
En el conjunt de l’obra de Durkheim, els temes principals que va treballar van ser la divisió social del treball, molt relacionada amb l'economia, les regles del mètode científic, la religió i el suïcidi.
1.2.4.George Simmel
Un altre autor rellevant és George Simmel, la principal obra del qual és L'encreuament dels cercles socials. La seva principal contribució és sobre l'anàlisi dels fenòmens socials, i aporta el punt de vista de la sociologia a través de l'estudi del procés de socialització. Intenta interpretar la realitat social i com succeeixen els fenòmens, i treballa el concepte de grup i de conflicte social. Per a aquest autor, la sociologia entén que les organitzacions conformen un tipus de societat on es donen relacions socials per a produir béns i serveis. Aquest autor no dóna tanta importància a les relacions de parentiu, amistat i veïnals en la societat. Va estudiar les relacions socials que condicionen el normal funcionament de les organitzacions corruptes i mafioses.
1.2.5.Thorstein Veblen, Joseph Schumpeter i Karl Polanyi
Altres sociòlegs que s'han preocupat per l'economia i que també són considerats economistes són Veblen, Schumpeter i Polanyi.
Una de les obres més conegudes de Thorstein Bunde Veblen és La teoria de la classe ociosa (1899). El treball d'aquest autor s'inscriu en diferents àrees de coneixement, com són la sociologia, l'antropologia i la psicologia. Dóna molta importància al rol que té l'economia en la modelació de la cultura i la seva idea fonamental és que no existeix una única forma de l’ésser humà o de caràcter universal que permeti entendre la gran quantitat de normes que existeixen.
En el cas de Josep Schumpeter, la relació amb l'economia és que existeixen tres pilars fonamentals, que són la història, la teoria i l'estadística, i que quan s'analitzen els fets econòmics s’han de tenir en compte aspectes metodològics, tecnològics, sociològics, etc.
Karl Polanyi, en el seu llibre La Gran Transformació, explica el rol de les institucions socials per a entendre l'economia i conèixer la seva influència en el mercat. També va estudiar el paper de la producció de mercaderies en benefici del capital en la societat.
1.2.6.Talcott Parsons
Al llarg del segle XX els sociòlegs s'han interessat per l’economia. Talcott Parsons va ser considerat el teòric més destacat de la sociologia nord-americana del període de postguerra. La seva obra és bastant àmplia i ha exercit una gran influència dins de la sociologia, ja que va escriure sobre nombroses àrees de la sociologia empírica i teòrica. Entre les temàtiques que va estudiar trobem la família, la burocràcia, les professions i la política. Parsons va contribuir al desenvolupament del funcionalisme amb un enfocament teòric influït per Durkheim i Comte. El funcionalisme estudia i analitza la societat per entendre de quina manera es relacionen les seves «parts» o «institucions» perquè aquestes perdurin al llarg del temps. Parsons suggereix que les societats poden estudiar-se com a sistemes socials, i per a fer-ho és necessari identificar uns requisits socials que estan relacionats amb l'organització social i les seves necessitats. Els requisits de partida són els següents:
1) Adaptació a l'entorn. Planteja l'anàlisi de les satisfaccions de les necessitats físiques dels membres per a poder sobreviure. Entre aquestes necessitats trobem el menjar, el confort i la seva provisió, elements que enllaça amb la producció i la distribució.
2) Consecució d'objectius, pel que fa a valorar prioritats, objectius i desitjos comuns. Es fa necessari identificar, seleccionar i definir aquests desitjos o objectius col·lectius, i a la vegada intentar proveir l'estructura que permeti fer-los possibles.
3) Gestió de la tensió social dels membres d'una societat, que han d'estar preparats per a assumir els seus rols i han de ser capaços de solucionar les tensions emocionals que poden desenvolupar-se en la vida diària.
4) Integració, que és la forma per la qual la societat controla els elements interns de les diverses parts del sistema social.
Pel que fa als dos primers punts, són vistos com a instruments per a aconseguir els desitjos de la societat. Respecte als dos últims, la gestió de les tensions i la integració són el resultat del fet que la societat es compongui de molts individus; és a dir, que a causa de la interacció social es produeixen problemes dins de la societat, i per això es fa necessari mantenir i crear valors socials que serveixin de control. Això suposa per a Talcott Parsons la necessitat que diversos factors estructurals actuïn com a subsistemes, com l'economia, la política, la relació i l'organització comunitària i cultural:
1) L'economia com a primer factor de l'estructura de la societat que proveeix materials necessaris per als membres d'aquesta societat.
2) EI factor polític serveix per a seleccionar els desitjos col·lectius d'una societat, alhora que fa de motivador dels seus membres per a aconseguir els seus desitjos.
3) Les institucions serveixen en el procés de socialització per a mantenir els patrons acceptats d'interacció social i ajudar a controlar tensions interpersonals.
4) El procés de socialització es considera essencial perquè les persones adquireixin les competències necessàries en la societat en la qual viuen.
5) Pel que fa a les organitzacions comunitàries i culturals, tenen un paper integrador i poden actuar com a creadores o reforçar els valors socials.
En el treball de Parsons s'observa la influència de Durkheim, en el sentit que la societat és una entitat moral. Quan Parsons es refereix a l'estructura d'una societat, en realitat està descrivint l'estructura normativa. Tots els sistemes institucionals estan desenvolupats a partir de regles socials. Des del seu punt de vista, una societat en estat d'equilibri és una societat en la qual no existeix conflicte, en la qual cada persona coneix el seu rol i el que els altres n’esperen.

1.3.Diferències entre perfils professionals de sociòleg i economista

En aquest apartat ens centrarem a conèixer quines són les característiques professionals que diferencien els economistes dels sociòlegs. Veurem els perfils professionals dissenyats a partir dels llibres blancs elaborats per l'ANECA, que van servir per a la construcció dels graus universitaris actuals i en els quals van participar experts de totes les universitats en què s'impartien les llicenciatures de Sociologia i d'Economia.
Taula 1. Perfils professionals per a sociòlegs segons l'ANECA

Perfil

Descripció

Educació

Polítiques públiques. Intervenció social

Disseny i avaluació de processos formatius. Ensenyament de la Sociologia

Contingut i mètodes per a la recerca

Evolució del pensament sociològic

Divulgació del coneixement sociològic

Polítiques públiques

Fonaments i marc legal de les polítiques públiques

Control dels diferents àmbits de les polítiques públiques (ocupació, sanitat, medi ambient, gènere, participació ciutadana...)

Disseny, planificació, gestió i avaluació de les polítiques públiques. Desenvolupament local i regional

Gestió dels recursos públics

Anàlisi dels hàbits d'ús i gaudi del temps lliure

Anàlisi i gestió turística i cultural

Intervenció social

Disseny d'estratègies d'intervenció social

Previsió de les conseqüències de les mesures d'intervenció

Anàlisi de la problemàtica de les minories socials i grups desfavorits

Control del funcionament i evolució de l'estat de benestar

Maneig dels serveis socials i les polítiques públiques

Maneig de tècniques de mediació social

Gestió de projectes de cooperació internacional

Recerca social aplicada

Disseny, adreça, control i anàlisi de les enquestes de consum

Disseny i planificació d'estratègies i campanyes comercials

Disseny i gestió de campanyes de comunicació

Utilització de tècniques qualitatives i quantitatives

Disseny i aplicació d'estratègies de comunicació

Anàlisi dels sistemes de qualitat

Organització del treball

Evolució i disseny d'estructures organitzatives

Coneixement de la gestió dels recursos humans i de les relacions laborals

Avaluació de mètodes i processos de treball

Maneig de la legislació laboral, de dret polític, comunitari i internacional

Maneig de la psicosociologia de grups i de tècniques de coordinació i mitjana

Font: ANECA. (2005). Libro blanco de la Título de Grado en Ciencias Políticas y de la Administración, Sociología y Gestión y Administración Pública. Madrid: ANECA.

En el cas dels economistes, l'ANECA estableix que les especialitzacions s'aproximen a les demandes de treball per a aquest grau, com són l'economia pública, l'anàlisi econòmica, l'economia internacional i l'economia del desenvolupament.
Taula 2. Perfils Professionals segons especialitat per a economistes

Perfil

Descripció

Economia pública

Hisenda pública

Fiscalitat

Administració pública

Anàlisi econòmica

Mètodes quantitatius

Anàlisi macroeconòmica

Teoria econòmica

Història i institucions econòmiques

Economia financera

Economia industrial

Economia laboral

Economia internacional

Economia de la integració europea

Teoria econòmica internacional

Economia del desenvolupament

Economia regional i urbana

Font: ANECA (2005). Libro blanco del Título de Grado en Economía y en Empresa. Madrid: ANECA. (Consultat 2 novembre de 2015).

Els llocs de treball que ocupen els economistes són els següents:
En ambdues professions s'observa que una part de les especialitzacions van dirigides a ocupacions dins de l'Administració pública, consultoria per a organitzacions nacionals i internacionals, etc.

1.4.Sociòlegs i economistes expliquen l'estat de benestar

Un dels grans temes de debat i treball de la sociologia i de l’economia ha estat l'estudi de la construcció de l'estat de benestar i les seves implicacions en la societat. Una de les tipologies més conegudes és la del sociòleg danès Gøsta Esping-Andersen, que planteja un estudi de quines són les característiques dels diferents països europeus i les diferents estratègies davant la crisi econòmica i el procés de globalització. La definició d'estat del benestar és la següent:

«Resultat de la manera com les societats industrials es doten de mecanismes de protecció i de seguretat enfront dels riscos de l'economia de mercat».

«Expressió d'un acord o pacte social entre diversos actors socials i/o polítics».

«A la recerca de la cohesió social necessària per al bon funcionament de l'economia i la societat en el seu conjunt».

J. J. González (2008)

En l'estudi de l'estat de benestar es dóna importància a la dinàmica i relació entre els actors socials. Els actors que participen en aquesta relació són, d'una banda, la patronal dels empresaris, i d’una altra, els sindicats dels treballadors, els polítics i els seus partits. L'estructura de cada tipus d'estat de benestar canvia segons la forma en la qual es negocien aspectes com l'educació, l'economia i el nivell de desenvolupament del país, i les postures polítiques que adopti cada partit perquè es constitueixi un tipus d'estat o un altre.

«L'acció pública dirigida a assegurar als ciutadans un benestar mínim enfront de riscos vitals com la malaltia, la invalidesa, la vellesa, la falta d'ingressos, així com a promoure la materialització dels drets socials com el dret a l'educació, a l'habitatge i a la família. Els estats del benestar concreten les seves accions mitjançant la regulació pública dels mercats i les famílies i mitjançant prestacions pecuniàries o de serveis als seus ciutadans».

J. J. González (2008)

Es pot distingir entre estratègies maximalistes i minimalistes, depenent del paper principal de l'estat o del mercat.
La taxonomia de règims de l'estat del benestar que va elaborar Esping-Andersen parteix d’aquesta definició de règim de benestar:
En l'elaboració de la seva taxonomia de règims d'estat del benestar, Esping-Andersen es basa en la idea que els estats del benestar estan formats per diversos ajustos institucionals de caràcter econòmic, social i polític. Els elements que es tenen en compte en els diferents règims són les polítiques socials dirigides als ciutadans, i la relació entre el que és públic i el que és privat. S'estudien les relacions entre l'estat i el mercat, les maneres d'estratificació i el grau de desmercantilització. La tipologia (Esping-Andersen, 2011) està constituïda per tres grans tipus de règims de benestar, que són els següents (Monllau i Rodríguez, 2014):
1) liberal,
2) conservador i
3) socialdemòcrata.
Taula 3. Taxonomia de règims d'estat de benestar per Esping-Anderson

Liberal

Socialdemòcrata

Conservador

Institucional social

La família

Actua de forma marginal

Actua de forma marginal

Té un paper rellevant i central

El mercat

El mercat és el centre de poder

Actua de forma marginal

Actua de forma marginal

L'estat

L'estat actua esporàdicament

Participa de forma central

Actua subsidiari

Estat de benestar

Manera de solidaritat

De caràcter individual

Es tracta de forma universal

Parentiu

Corporativisme

Estatisme

Lloc de solidaritat

El mercat

L'estat

La família

Grau de desmercantilització

Mínim

Màxim

Alt per a cap de família

Exemple

País

Estats Units

Suècia

Alemanya, Itàlia

Font: Esping-Andersen, G. 2011

1.4.1.Crisi de l'estat del benestar
La crisi de 2008 ha determinat i modificat l’estat del benestar, segons Esping-Andersen. L’estat del benestar, des dels seus inicis i per la seva forma de desenvolupar-se, ha determinat que en moments de crisi es modifiquin elements essencials de les estructures d'estat (Esping-Andersen, 2011). La crisi que vivim des de 2008 es manifesta en una sèrie d'elements externs als governs que han posat en qüestió la continuïtat de l'estat del benestar. El treball d'Esping-Andersen Fonaments socials de les economies postindustrials explica els grans canvis de l'economia postindustrial, que es deuen al fet que les estructures institucionals dominants determinen el camí a seguir per les nacions. Els tipus de règims de benestar que els diferents països tenien durant els anys seixanta i setanta han modificat les seves estratègies d'actuació.
Els punts de reflexió són els següents:
1) La crisi de l'estat del benestar apareix per les relacions entre les parts que formen els règims, que són principalment el mercat laboral, la institució familiar i l'estat.
2) La crisi dels règims de l'estat de benestar es dóna pels riscos socials que es produeixen per la transformació de l'economia i la rapidesa amb la qual ocorren els fets.
3) Les decisions econòmiques que afecten les famílies passen pel paper determinant de les dones.
Els riscos als quals s'enfronta l'estat de benestar són els següents:
1) Envelliment de la població.
2) Famílies inestables.
3) Greu disjuntiva entre benestar i llocs de treball, igualtat i plena ocupació.
4) La independència econòmica de les dones.
5) Les noves formes de família.
6) La dependència de les nostres estructures ocupacionals respecte del sector serveis.

2.La mirada sociològica dels fenòmens econòmics

El desenvolupament de la disciplina sociològica ha generat diferents especialitats. En el camp d'explicació dels fenòmens econòmics, han sorgit especialitats com la sociologia econòmica, la sociologia de les organitzacions, la sociologia de l'empresa i la sociologia de la globalització, entre d’altres. Aquestes especialitats han analitzat aspectes rellevants dels processos socials i fets econòmics i han estudiat els fenòmens socials que succeeixen al voltant de les estructures socials i com afecten les actuacions i la presa de decisions els diferents grups socials.

2.1.Sociologia econòmica

El camp de la sociologia econòmica se centra en l'estudi de l'actor econòmic i la seva manera d'actuar racional, tant pel que fa als individus com a la societat. Aquesta especialitat estudia el procés d'institucionalització de la vida econòmica per part dels individus.
La sociologia econòmica se centra en l'acció econòmica, que comprèn les activitats referides a la producció, la distribució i el consum dels béns i serveis.
D'altra banda, s'interessa per com es produeixen les accions econòmiques i com aquestes estan influïdes per la cultura i les formes de consum. Els tres elements centrals d'aquesta especialitat són els següents:
1) El comportament de les persones pel que fa a les seves influències i determinacions de la racionalitat econòmica.
2) L'anàlisi dels individus que intervenen en una acció econòmica pel que fa als seus interessos personals.
3) L'actor econòmic busca maximitzar els seus interessos personals i utilitat a través del mercat.
Lectures recomanades

M. Fernández Enguita (1998). Economía y Sociología. Para un análisis sociológico de la realidad económica. Madrid: CIS.

X. C. Arias,; G. Caballero (2013). Nuevo institucionalismo: gobernanza, economía y políticas públicas. Madrid: CIS.

A. Portes (2013). Sociología económica, una investigación sistemática (vol. 9). Madrid: CIS.

Els fets econòmics i les accions donen al llarg de la història del mercat. María de los Ángeles Pozas manté que:

«la sociologia econòmica va establir que no estava dirigida a estudiar el comportament econòmic d'individus atomitzats, sinó la xarxa de relacions que determinen la seva participació en el mercat, en el context d'estructures socials i d'arranjaments institucionals específics que es modifiquen amb el desenvolupament de la societat. És precisament aquesta definició del seu objecte d'estudi el que donarà lloc a una de les aportacions més interessants de la sociologia econòmica, en desenvolupar conceptes i noves metodologies per a l'estudi de xarxes socials de tot tipus, que han estat aplicades a una gran varietat de camps dins de la sociologia».

M. A. Pozas i altres (2004).

La sociologia econòmica analitza els problemes i processos econòmics que es produeixen en mantenir-se les relacions socials entre els individus i les organitzacions. Una de les seves principals influències ha estat la creació de taxonomies sobre els fets econòmics i la capacitat de relacionar els determinants que participen en aquests fenòmens. Alguns autors destaquen el paper rellevant de la relació entre sociologia i economia, ja que ambdues disciplines passen per ser complementàries i se situen en un mateix nivell. D’altres opinen que la teoria econòmica està per sobre de la sociologia. Finalment, estan els qui consideren que la sociologia és prioritària a la teoria econòmica.
2.1.1.La nova sociologia econòmica
En els últims temps, la sociologia econòmica ha estat immersa en moments de grans transformacions, en els quals les fonts principals dels estudis científics han estat les següents:
1) L'estructura dels mercats i sectors econòmics.
2) Els canvis en el mercat de treball i en el paper de les professions.
3) El rol dels diners i la capacitat d'estalvi de les famílies.
4) Els processos d'intercanvi de les empreses i el comerç.
5) El canvi i l'evolució del consum.
Aquests temes han estat tractats per autors com Mark Granovetter, Paul DiMagio, Amitai Etzioni o Pierre Bourdieu, que han intentat construir una alternativa teòrica i metodològica de l'explicació dels fets econòmics, d'una manera diferent a com l’encaren els paradigmes de la ciència econòmica (Bourdieu, 2008). La sociologia econòmica actual posa el seu punt d'anàlisi en les conseqüències socials dels intercanvis econòmics, al mateix temps que emfatitza els significats socials i les interaccions socials que afavoreixen o bloquegen les relacions.
La sociologia econòmica s'interessa per l'anàlisi matemàtica i per l'estudi de la utilitat. Al llarg del segle XX es va veure l'economia com una disciplina que s'allunyava dels orígens de les ciències socials. Per això els crítics de l'economia consideren que els models que aquesta planteja no expliquen els fenòmens socials. La sociologia econòmica és un intent dels sociòlegs de donar contingut als termes sociològics sobre les preguntes que intenten respondre els economistes. Entre els més coneguts es troba el treball de Polanyi, que analitza el mercat considerant-lo una institució social capaç d'estructurar, controlar i organitzar el sistema de producció dins del sistema capitalista. El seu treball reflecteix que en aquelles societats que no tenen un sistema de caràcter capitalista, el mercat actua de manera complementària i és el poder polític el que té les funcions principals i de poder.
Taula 4. Resum: La nova sociologia econòmica

Paradigma i programes de recerca

Autors

Enfocament d'anàlisi

Conceptes principals

Nova sociologia econòmica (NSE)

Mark Granovetter

Harrison White

Richarch Swedberg

Vivian Zelizer

Anàlisi de xarxes i estructures

Inserció social

Construcció social d'institucions i subjectes

Crítica a l'atomisme de l'economia clàssica

Neionsitucionalisme en anàlisi d'organització

John Meyer

David Rowan

Paul DiMaggio

Walter Powell

Anàlisi organitzacional

Isomorfismes organitzacionals

Camp organitzacional

Processos d'institucionalització i legitimitat

Nova sociologia econòmica institucional (NSEI)

Victor Nee

Mary Brinton

Extensió sociològica de la NEI

Individualisme metodològic

Interès de l'individu

Model causal multinivell

Interacció de regles formals i normes informals

Institucionalisme sociològic

Alejandro Portes

Lori Smith

Tornada a conceptes de la sociologia clàssica i contemporània

Institucionalisme sociològic dens

Distinció analítica entre cultura i estructura social

Diferències de poder que originen classes socials

Font: Arias, X. C.; Caballero, G. (2013). Nuevo institucionalismo: gobernanza, economía y políticas públicas. Pàg. 134.

2.2.Sociologia de les organitzacions i de l'empresa

La presència de tot tipus d'organitzacions a la fi del segle XX no sorprèn, i per això podríem afirmar que vivim en societats organitzades. La sociologia de les organitzacions estudia per què hi pertanyem i com decideixen sobre els recursos econòmics i humans que ens envolten, alhora que defineixen problemes socials i en moltes ocasions les seves solucions. Des d'aquesta perspectiva, es veuen les organitzacions com a elements que produeixen valors, ideologies i classes socials (el fet de treballar en determinada organització o pertànyer a determinat club fa que la gent se senti diferent). D'altra banda, les organitzacions marquen i configuren carreres professionals, donen identitat i autoestima als seus membres. Es podria dir que serveixen per a canviar el món i per a reproduir-lo alhora. I és aquí on entra en joc la sociologia, per a fer una anàlisi social i tractar de veure quines d'aquestes organitzacions es comporten com un pont entre el micro i el macro de la nostra societat.
Dins de la sociologia es considera lògica l'existència de persones que estiguin formalment articulades i que pertanyin a organitzacions. Un fet important és que naixem en organitzacions, treballem en organitzacions i bona part del nostre oci es desenvolupa en organitzacions. Això fa que ens plantegem si la societat actual no podria funcionar sense organitzacions. Aquesta circumstància ha estat fruit d'un procés d'evolució, ja que no sempre ha estat així. Encara que l'existència de les organitzacions resulta ara familiar, la veritat és que, amb l'excepció de l’Exèrcit o de l’Església, són un fenomen bastant recent, si considerem la història de l'ésser humà en el seu conjunt.
Aquesta especialitat de la sociologia estudia, entre altres aspectes de les organitzacions, el seu caràcter universal, el fet que els individus siguin tractats d'igual manera. Perquè això succeeixi cal que les regles estiguin clarament definides, i si pot ser per escrit, un dels elements essencials de la burocràcia. Una de les principals característiques de l'organització és la preeminència de l'escrit sobre l'oral, i en aquests moments el digital preval sobre l'escrit. Només així és possible l'aplicació de criteris universalistes. Una societat universalista ha de ser uniformada, i les organitzacions, que formen part d'un nou sistema de control social, ajuden a complir aquest objectiu.
Podem dir que les organitzacions creen un sistema de control social que s'articula a partir d'una també nova reglamentació del temps i de l'espai. Un aspecte que s'ha de tenir en compte és la distinció entre el que és públic i el que és privat, que és també una característica de la societat d'organitzacions.
Una de les obres rellevants en sociologia de les organitzacions és la de March i Simon: Teoria de l'organització (1987). Les organitzacions influeixen en el treball de les persones i configuren les professions i ocupacions, així com el seu paper en el conjunt de la societat en la qual estan immerses. L'aparició de les grans organitzacions és el fenomen clau del nostre temps. Les grans organitzacions són conseqüència directa del procés d'industrialització, internacionalització i globalització.
La burocràcia és un dels temes centrals en la sociologia de les organitzacions, i s'estableix en les institucions a través de les normes d'actuació en l'àmbit jeràrquic per mitjà de la piràmide de comandament. L'especialització en les organitzacions es manifesta per la divisió, formalització i estandardització de les tasques o funcions que té cada treballador.
D'altra banda, les organitzacions són tan importants que mediatitzen la política, l’economia, l'educació i la religió. Les organitzacions es troben en els espais-temps on es desenvolupen aquestes realitats socials. Un exemple en són les organitzacions religioses, polítiques, econòmiques o educacionals. La majoria de les persones treballem en organitzacions d'un tipus o d’un altre. La importància de les organitzacions es revela en la mateixa estructura de classes.
En aquests moments en els quals la globalització s'ha fet tan palesa, podríem dir que les grans organitzacions o corporacions han absorbit la societat; les activitats que abans desenvolupaven grups interconnectats però independents les desenvolupen ara grans burocràcies. Fins i tot els processos de socialització es desenvolupen cada vegada més en el si de grans organitzacions.
D'altra banda, les organitzacions redefineixen les necessitats de l'individu, que deixen de ser individuals, per convertir-se en mers expedients.
Un exemple d'aquesta conversió en expedients són el número de seguretat social i els expedients de sistema sanitari.
Les organitzacions també contribueixen a modelar la identitat social, marcant la trajectòria d'un individu i fins i tot d’un col·lectiu o grup. Els temes centrals de l'anàlisi de les organitzacions són principalment la tensió que es produeix entre els individus i l'organització, què provoca que aparegui i què motiva aquesta tensió. Un segon aspecte és la racionalitat en l'ús dels mitjans i l'establiment de les finalitats. En l'estudi de les organitzacions s'estableixen dos problemes bàsics:
1) el problema de les regles i
2) els objectius de l'organització.
En tots dos casos, tant en la qüestió de les regles com en la qüestió dels objectius de l'organització, l'anàlisi del poder en l'organització es revela com el problema fonamental. Per a comprendre el poder en les organitzacions, cal esbrinar qui crea les regles i com ho fa, i esbrinar també qui fixa els objectius i la manera com ho aconsegueix. Això significa que hi ha conflicte per a definir finalitats i mitjans. El conflicte en les organitzacions és l'altre gran tema de la teoria de les organitzacions. En la taula 5 veiem els principals paradigmes sobre les teories i la sociologia de les organitzacions.
Taula 5. Resum dels principals paradigmes de la sociologia de les organitzacions

Teoria

Autor

Descripció

Teoria de la burocràcia

Max Weber (1864-1920)

Estudi de l'organització humana basada en normes i regles. Anàlisi de la racionalitat

Teoria de l'organització científica del treball, taylorisme

F. W. Taylor (1856-1915)

Principi de dissociació del procés de treball. Principis de planificació, preparació, control i execució

Teoria clàssica de l'organització formal

Henry Fayol (1941- 1930)

Estructuralisme. Estudi de l'estructura forma d'òrgan, càrrec i tasques. Enginyeria de la producció

Teoria humanista: escola de les relacions humanes

Elton Mayo (1880-1949)

L'efecte Hawthorne

Teoria del comportament

Abraham Maslow (1908-1970)

Conductivisme, psicologia organitzacional, relacions interpersonals, piràmide de necessitats

Teories neoweberianes

Hebert Simon i James March

La teoria de la racionalitat limitada se centra en el procés de presa de decisions, així com en aspectes de la motivació, el canvi organitzacional i el conflicte

Teoria de sistemes

Andrew Abbott (1948-present)

Explica el funcionament de les organitzacions a partir de l'interès egoista dels individus que les componen

Font: A partir de Perrow, Ch. (1990). Sociología de las organizaciones. Madrid: McGraw-Hill, i Valero Matas, J.A. i altres (2008). Las instituciones y organizaciones sociales. Madrid: Ed. Pirámide.

La sociologia de l'empresa analitza tots els temes relacionats amb la societat industrial i abasta aspectes com el món de la mà d'obra i les estructures organitzatives. Les temàtiques d'estudi estan relacionades amb el poder i la presa de decisions, l'anàlisi del lideratge, el clima organitzacional i el comportament dels treballadors. Entre els principals temes que s'estudien i analitzen trobem els següents (Galindo, 2008):
1) Els canvis dins de les empreses pel que fa a la cadena de producció. S’examinen aquells elements que tinguin a veure amb les relacions dels individus i en especial les conseqüències que reflecteixin una transformació en la societat.
2) Les transformacions que provoquen les innovacions tecnològiques en l'entorn i la manera de producció.
3) Els estils de direcció i lideratge. S'analitzen aspectes sobre la tipologia de directius d'empreses (que poden anar des d’un estil autoritari a un de paternalista, individualista, consultiu o participatiu) i com es prenen les decisions, tipus de relacions que s'estableixen, rapidesa, control, comunicació o grau de participació.
4) Les normes, ja que determinen i creen dinàmiques de treball.

2.3.Sociologia del treball

La sociologia del treball es preocupa principalment per com es divideixen socialment totes les activitats laborals: analitza el mercat de treball, estudia el paper del sistema educatiu, s'aproxima al rol que compleixen els ocupadors, en especial al capital humà, les formes de contractes, la negociació col·lectiva, etc. També analitza la població activa i les causes de la seva no ocupació, els nivells formatius dels treballadors i la seva posició laboral, entre altres aspectes.
Així mateix, la sociologia de treball estudia l'evolució de l'ocupació i la transformació del mercat laboral i analitza:
1) Les conseqüències socials del treball temporal i l'impacte en la societat de les diferents formes de contracte.
2) L'exclusió dels no formats a l'hora de buscar ocupació.
3) Les problemàtiques de les generacions que ni estudien ni treballen.
4) El treball domèstic.
5) La distribució del temps.
6) Les diferències salarials entre gèneres i grups d'edat.
7) El treball dels immigrants, els llocs no qualificats.
8) Els col·lectius vulnerables i la desigualtat de gènere en l'àmbit laboral.
9) La vida i el treball fora de l'ocupació.
10) L'ocupabilitat de col·lectius vulnerables: joves, dones, immigrants, majors de 45 anys.
11) Les polítiques actives d'ocupació i les polítiques de formació.
S'estudien els principals problemes socials que es plantegen davant les pràctiques en empreses i els moviments socials que sorgeixen a causa de les demandes dels problemes.
Un altre dels punts importants és el rol que compleixen els oficis i la manera d'aprendre'ls.
Des d'aquesta especialitat s'estudien les polítiques de treball aplicades pels governs i les empreses, les formes empresarials de gestió de força del treball, els processos de reclutament, funcions, salaris, paper dels sindicats, patronals, negociació col·lectiva, etc. El treball de Jeremy Rifkin sobre la fi del treball estudia l'impacte de les tecnologies i com fan canviar el concepte de treball, els processos productius i, per tant, el mercat de treball. Aquest autor fa una revisió històrica dels processos productius i les diferents revolucions industrials fins als nostres dies (Rifkin, 1996). El seu estudi se centra en la classe obrera i el problema de l'atur estructural, així com en els processos de qualificació i desqualificació.
Un altre autor important és M. Carnoy, que estudia el treball flexible i la seva relació amb la societat del coneixement i la informació, composició i formació, l'establiment de dinàmiques de coordinació del treball i la vida laboral, i la integració de xarxes d'aprenentatge (Carnoy, 2001).

2.4.Sociologia de la globalització

Durant l'última dècada del segle XX i primera del segle XXI, s'han proposat nous plantejaments de la societat en la qual vivim. Els sociòlegs i pensadors socials han reflexionat sobre el procés de globalització i els seus efectes en la societat del segle XXI. Cal referir-se als treballs de Jürgen Habermas, Zygmunt Bauman, Ulrick Beck, Pierre Bourdieu, Anthony Giddens, Alain Touraine, Manuel Castells, Richard Sennett i Sakia Sassen, entre d’altres.
L'avenç de la globalització posa de manifest que les estructures i els actuals sistemes polítics no estan proveïts d'elements suficients per a gestionar tots els riscos als quals estan sotmesos, desigualtats i desafiaments que depassen les fronteres nacionals. És important analitzar el dèficit amb el qual es troben els governs, i tenir en compte els problemes globals requereix perspectives globals. Per això, la globalització està generant desafiaments que escapen del control de les estructures polítiques nacionals. Els governs, per si sols, manquen de mitjans per a afrontar aquests fenòmens globals, i es fa necessari crear noves formes polítiques que puguin fer front als problemes a escala mundial. Per tant, el principal desafiament del segle XXI és afrontar aquests canvis i assumir que la societat s'està transformant ràpidament, i és aquí on la sociologia té un paper rellevant en la interpretació de la situació social globalitzada.
Durant aquesta primera dècada del segle XXI ha aparegut el terme glocalització, que és la barreja entre globalització i localització (Viquipèdia, 2015). Suposa que en un món global, en el qual assistim a una progressiva supressió de les fronteres en l’àmbit econòmic, polític i social, s'incrementa l'existència de barreres culturals, generades per les persones que defensen les seves tradicions de la globalització cultural. El terme el va crear i difondre Ulrich Beck. Des d’una perspectiva econòmica o cultural, aquest terme econòmic serveix per a referir-se a la persona, grup, divisió, unitat, organització o comunitat que és capaç de «pensar globalment i actuar localment» i està disposada a fer-ho. Aquest concepte s'aplica a l'empresa i implica que s'està adaptant a les peculiaritats de cada entorn, diferenciant les seves produccions en funció de les demandes locals (Viquipèdia, 2015).
La globalització està suposant un procés de debilitament de l'estat-nació, que perd gradualment les seves funcions. La idea d’estat central en les dinàmiques econòmiques i polítiques s’està modificant. El procés de globalització fa que apareguin nous actors, entre els quals es troben les xarxes socials, organitzacions econòmiques i moviments socials que neixen per a l'acció col·lectiva.
Entre els principals moviments socials ens trobem amb els de caràcter ecologista, antiglobalització i, en general, una societat civil més activa, corporacions multinacionals i entitats financeres que operen globalment.
Un altre aspecte d'interès en el procés de globalització són les institucions polítiques que actuen de forma supraestatal. Entre aquestes es troben:
1) la Unió Europea,
2) l'Organització de Nacions Unides,
3) el Banc Mundial i
4) el Fons Monetari Internacional.
El procés de globalització es basa en un increment de la interconnectivitat de fluxos econòmics entre països i en l'aparició de xarxes socials considerades noves enfront de la imatge sociològica tradicional. Els processos de globalització estan estretament vinculats a la periodització de la societat contemporània. Es considera que la globalització és un indicador del fet que hem entrat a una era diferent, considerada com a postmodernitat. La globalització és vista com una conseqüència de l'expansió del capitalisme, que s'allibera de les constriccions imposades per la figura de l'estat-nació i desenvolupa noves formes d'explotació al món. La postmodernitat estaria basada en una nova estructura socioeconòmica, que es troba en canvi continu i ràpid.
Pel que fa a la globalització, hi ha diferents definicions, una de les quals és la de Martin Albrow, que considera que la globalització és l'increment de la interconnectivitat global i que afecta un nombre important de processos: en l’àmbit econòmic, tecnològic, i també cultural, mediambiental i polític (Albrow, 1996). D'altra banda, aquesta interconnectivitat implica el moviment de fluxos de béns, capital, persones, informació, idees, imatges i riscos.
Per la seva banda, Anthony Giddens explica la globalització com una experiència en la qual fa l'efecte que vivim en un món únic i interdependent (Giddens, 2000). Quan s'analitza la globalització, s’han de tenir en compte dimensions com les econòmiques, polítiques, culturals i socials, en què el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ha intensificat la velocitat i l'abast de les interaccions que estableixen les persones. La globalització es deu a la mobilitat creixent de la producció i els béns, que provoca un procés d'estandardització de les estructures socials i les cultures. La globalització, en síntesi, ens fa semblants i atomitza alguns elements de la cultura, de manera que en alguns aspectes hi ha menys diversitat. En les diferents definicions que podem trobar s'insisteix en la manera de funcionar, en la connectivitat, en els fluxos, en la mobilitat i en una menor resistència al canvi, de manera que els factors que contribueixen a la globalització són els avenços de la tecnologia de la informació i la comunicació, els fluxos d’informació, els factors econòmics, les corporacions multinacionals, l'economia electrònica i els canvis polítics.
La teoria sobre el postfordisme i la postmodernitat pertany a Krishan Kumar (1995), i defineix dos conceptes clau en la globalització: el postfordisme i el postmodernisme.
El postfordisme és una manera de producció basada en formes d'organització socioeconòmica que difereixen de les tradicionals de la producció en massa, el corporativisme i les relacions de classe. Inclou els següents canvis: d'una banda, que els cicles econòmics no poden ser controlats pels governs a partir de polítiques econòmiques monetàries i fiscals, ja que depenen dels cicles de l’economia global. Es descoratja el sindicalisme, s'incentiva fiscalment per a atreure inversions de capital estranger, i la indústria necessita especialitzar-se i flexibilitzar-se per a adaptar-se a les exigències de mercats cada vegada més canviants. Una força de treball organitzada clarament en termes de centre i perifèria trenca amb l'estructura de classe tradicional. L’atur és de caràcter estructural quan és de llarga durada. Hi ha una decadència dels partits polítics «de classe» i apareixen nous moviments socials i xarxes. Individualisme creixent en la societat i pluralitat d'estils de vida.
La postmodernitat es basa en la importància creixent dels valors culturals postmaterialistes, segons Ronald Inglehart (1998), respecte dels valors materialistes, que inclouen transformacions en el sentit de l’augment dels fluxos d'informació a causa del desenvolupament accelerat dels mitjans de comunicació de masses, a la proliferació de la informació visual que pot ser entesa per tothom i al desenvolupament de la cultura del consum, la fluïdesa i la poca profunditat de les formes culturals i identitats.
La teoria del sistema mundial l’elabora Immanuel Wallernstein (1984). Aquest autor entén el capitalisme com un sistema mundial integrat amb una dinàmica interna de desenvolupament. El capitalisme necessita expandir les fronteres geogràficament per combatre les crisis que l’afecten periòdicament. L'estat-nació és essencial en l'estructura. El sistema mundial integra «estats-polítics» en una divisió del treball internacional comuna. Segons aquesta teoria, els estats més desenvolupats dominen el sistema gràcies a la seva elevada capitalització i inversió en formació dels recursos humans. Les àrees perifèriques proveeixen les condicions necessàries per a l'expansió capitalista, a causa de la seva dependència econòmica dels estats més desenvolupats. Les àrees semiperifèriques formades per països exportadors de petroli i antigues repúbliques socialistes de l'est d'Europa formen una zona de seguretat per al sistema que prevé una polarització extrema que pugui generar conflicte. Les crítiques a aquesta manera de veure el món passen per la seva simplicitat, ja que es posa èmfasi exclusivament en els aspectes econòmics de la globalització i no es tenen en compte aspectes culturals. Els orígens del treball de Wallerstein són la història econòmica i social. El tema central de la sociologia històrica és la formació i desenvolupament de l'economia-món capitalista (XVI-XX). Wallerstein va analitzar l'enfonsament de la Unió Soviètica perquè afirma que en temps de crisi, és a dir, en el col·lapse del sistema i el caos, l'agència té l'oportunitat de ser determinant i canviar el curs de la història (Wallerstein, 1984; Noya, 2010).
La teoria de la postmodernitat flexible desenvolupada per David Harvey (1989) considera tots els elements postfordistes, com ara la importància del temps i l'espai, com una resposta a la crisi del règim fordista d'acumulació de capital. La postmodernitat flexible produeix necessàriament l'aparició d'una cultura postmoderna, la cridalògica cultural del capitalisme tardà. Es valora la producció cultural, que integra la producció econòmica de béns i serveis:
1) la cerca de nous mercats,
2) la velocitat en la transacció de béns,
3) la manipulació constant del gust i l'opinió a través de la publicitat,
4) la superficialitat de les imatges i
5) l'heterogeneïtat i el pluralisme.
En la teoria del capitalisme desorganitzat, de Scott Lash i John Urry (1987), es col·loquen els conceptes de cultura i valor simbòlic en el centre de l’anàlisi. Aquests autors donen importància a la circulació de signes cognitius, com els béns d'informació i l'estètica. Pel que fa a l'economia, genera principalment «béns postmoderns», com els productes mediàtics i els d’oci. Pel que fa al producte de disseny, les persones es construeixen a si mateixes a partir de l’opinió d'experts. El consum és de béns, idees i imatges. La postmodernitat és, doncs, global, ja que els fluxos d'idees, imatges, informació, tecnologia i capital no coneixen les fronteres de l'estat-nació. La dimensió social és necessàriament construïda de manera activa a partir de la manipulació del significat, i per això els processos de globalització no necessàriament són provocats o dirigits pels imperatius del capitalisme en expansió. En la taula 6 es poden veure les diferents postures teòriques en tot el tema de la globalització.
Taula 6. Posicionaments teòrics sobre la globalització

Aspectes

Hiperglobalització

Escèptics

Transformacionistes

Què hi ha de nou

Una època global

Blocs comercials, un ens. Política global més feble que en èpoques anteriors

Nivell d'interconnexió global sense precedents

Trets dominants

Capitalisme, govern i societats civils globals

Un món menys interdependent que a la dècada de 1890

Tupida globalització (intensiva i extensiva)

Poder dels governs

Decau o s'erosiona

Es reforça o augmenta

Es reconstitueix o es reestructura

Forces impulsores de la globalització

Capitalisme i tecnologia

Governs i mercats

Forces combinades de la modernitat

Estratificació

Erosió de les velles jerarquies

Augment de la marginació del Sud

Nova arquitectura de l'ordre mundial

Forma dominant

McDonalització, Madonna, etc.

Interès nacional

Transformació de la comunitat política

Conceptualització de la globalització

Com a reordenació del marc de l'acció humana

Com a internacionalització i regionalització

Com a reorganització de les relacions interregionals i de l'acció a distància

Trajectòria històrica

Civilització global

Blocs regionals i xoc de civilitzacions

Indeterminada: integració i fragmentació globals

Plantejament de sistema

La fi de l'estat-nació

La internacionalització depèn del consentiment i del suport del govern

La globalització transforma el poder del govern i la política mundial

Font: Elaborada a partir de Giddens, A. (2010), Sociología. Ed. Alianza.

Per a Anthony Giddens, la globalització és conseqüència de la radicalització de la modernitat que porta el desenvolupament del capitalisme. En el seu treball La constitució de la societat (1995), presenta la teoria de l'evolució social, on aplica la tipologia de societats en relació amb la integració social de forma sistèmica. Distingeix entre societats tribals amb integració social i sistèmica fusionades. Les societats es divideixen en classes, se supera la tradició i atomització de les institucions. Un altre dels seus treballs és Conseqüències de la modernitat (1999), en el qual representa les dimensions institucionals de la modernitat a través de tres grans clàssics, com Marx amb el capitalisme, Durkheim amb la divisió social del treball i Weber amb l'estat. A més, afegeix un quart poder rellevant, el poder militar, segons ell infravalorat per la història. La globalització implica l'extensió de les institucions per a la consolidació de l'economia capitalista mundial, la divisió internacional del treball, la formació de sistemes d'estats nacionals i l'ordre militar mundial. Distingeix tres estructures de la modernitat: significat, legitimació i dominació. No obstant això, l'absència d'àmbits culturals li impedeix estudiar processos de forta interacció intercultural de les societats globalitzades (Giddens, 2000).
Ulrick Beck és conegut per la seva obra La Societat del risc global, en la qual se centra en el nucli del model teòric sobre la «modernitat reflexiva», que es basa en el desenvolupament de la societat del risc, causada per la industrialització i la individualització. Les noves estructures de «la societat del risc» són, en primer lloc, identificar de forma empírica que les institucions de caràcter estatal prenen com a subjecte els individus i no els grups; per tant, es posa èmfasi en l'individu com a unitat bàsica dins de la societat. En segon lloc, la centralitat del risc com a forma de construcció social i els problemes de les conseqüències no intencionades, com el canvi climàtic. El treball de Beck incideix en els riscos ecològics que no entenen de fronteres (Beck, 1998; Noya, 2010).
Per a Manuel Castells, la societat xarxa és el tema central. La seva anàlisi sobre la globalització es concentra en la transformació social a la qual hem assistit en les últimes dècades, que ell defineix com a «societat xarxa», i que utilitza com a punt de partida per al canvi social les noves tecnologies de la informació i la comunicació. En la seva anàlisi, Castells parla del drama dels desfavorits, és a dir, els agents socials amb menys recursos. Ells no tenen res a aportar a la societat xarxa perquè en queden desconnectats a l'espai dels fluxos (Castells, 1998).
Un altre dels autors rellevants és Zigmunt Bauman, amb la seva anàlisi teòrica sobre la globalització que es troba en el seu llibre La globalització: Les conseqüències humanes. Segons Bauman, la modernitat s'identifica amb la fe i la raó, és a dir, la racionalitat instrumental és la lògica que domina en un procés d'aprofundiment social, base del desenvolupament modern. El més característic de la teoria de Bauman és el «líquid», és a dir, la condició d'inestabilitat oposada a la solidesa de la modernitat. L'anàlisi posa èmfasi en la qüestió de la mobilitat, com la capacitat de desplaçar-se dels subjectes (Bauman, 1999; Noya, 2010).
El treball sobre l'imperi global és d' Antonio Negri, que està molt influenciat per Wallerstein. En el concepte d'imperi s'observa una nova forma de distribució del poder, que es distingeix de l'imperialisme perquè es basa en el control de les fronteres. L'imperi és un aparell descentrat i que progressivament incorpora la totalitat del terreny global a les seves fronteres obertes. L'imperi sorgeix de la necessitat de més control, d'integració. L'imperi apunta a la generació del consens i a la dissolució dels conflictes. Negri analitza l'imperi en base al model de sobirania compartida de l'imperi romà, i la seva combinació de poder monàrquic, aristocràtic i democràtic (Noya, 2010).

Resum

En aquest mòdul hem vist com els economistes i sociòlegs tracten d'entendre i explicar la realitat social. La sociologia analitza els fets econòmics per proposar teories i donar una visió del que és humà des d'una aproximació científica i metodològica diferent a la de l'economia. Els sociòlegs estudien la conducta humana inserida al món social i intenten comprendre com influeix la societat en els individus des d'una aproximació micro i macro. Els temes que s'estudien són les institucions socials, el control social, la desviació, la política, les desigualtats, la riquesa i la pobresa; l'exclusió social, els processos socials, la socialització, la discriminació i els canvis socials; la influència de la classe social, el gènere, l'ètnia i l'edat en les oportunitats dels individus. Un dels grans temes de debat i treball de la sociologia i l’economia ha estat l'estudi de la construcció de l'estat de benestar i les seves implicacions en la societat, i com l’ha afectat la crisi econòmica.
Pel que fa al mètode científic, ambdues disciplines utilitzen l'estadística, encara que els economistes incorporen les matemàtiques, ja que les consideren essencials per a l'elaboració de raonaments precisos.
Els autors clàssics donen rellevància als principis socials i a les formes econòmiques que apareixen; aprofundeixen en l'estudi del capitalisme i en la generació de noves formes d'organització; també analitzen les institucions a través de quin contracte social i el comportament del mercat, i com els problemes de caràcter social defineixen una forma particular d'organització econòmica. Aquests autors són Karl Marx, Max Weber, Émile Durkheim, George Simmel, Thorstein Bunde Veblen, Josep Schumpeter, Karl Polanyi i Talcott Parsons. El desenvolupament de la disciplina sociològica ha generat diferents especialitats. En el camp d'explicació dels fenòmens econòmics s'han generat especialitats com la sociologia econòmica, la sociologia de les organitzacions, la sociologia de l'empresa i la sociologia de la globalització, entre d’altres. Aquestes especialitats han analitzat aspectes rellevants dels processos socials i fets econòmics, i han estudiat els fenòmens socials que succeeixen al voltant de les estructures socials i com afecten les actuacions i la presa de decisions en els diferents grups socials.

Activitats

1. Estudieu el concepte de globalització des del punt de vista de l’economia i des del de la sociologia. Llegiu aquests dos articles que parlen de la crisi econòmica i la globalització. Un l’ha escrit un economista, J. Tugores Ques, i l'altre un sociòleg, J. Díaz Nicolás.
a) Analitzeu els diferents enfocaments que planteja cada autor.
b) Estudieu les similituds dels plantejaments de tots dos.
2. Vegeu el reportatge Comprar tirar comprar. Comenteu i discutiu els elements econòmics i sociològics que apareixen en el reportatge.
El documental, dirigit per Cosima Dannoritzer i coproduït per Televisión Española, és el resultat de tres anys de recerca i fa ús d'imatges d'arxiu poc conegudes, aporta proves documentals d'una pràctica empresarial que consisteix a reduir deliberadament la vida d'un producte per tal d’incrementar-ne el consum i mostra les desastroses conseqüències mediambientals que se’n deriven. També presenta diversos exemples de l'esperit de resistència que està creixent entre els consumidors i recull l'anàlisi i l'opinió d'economistes, dissenyadors i intel·lectuals que proposen vies alternatives per a salvar l'economia i el medi ambient.
Responeu:
a) Per què els productes electrònics duren cada vegada menys?
b) Com és possible que al 1911 una bombeta tingués una durada certificada de 2.500 hores i cent anys després la seva vida útil s'hagi reduït a la meitat?
c) És compatible un sistema de producció infinit en un planeta amb recursos limitats?
3. Vegeu la pel·lícula francesa El capital (2012), dirigida per Constantin Costa-Gavras, que parla de la situació de crisi econòmica de 2008 endavant.
Marc Tourneuil (Gad Elmaleh) és un cínic empleat de banca, un sector que està en plena crisi econòmica a tot el planeta. Des del no-res, Marc començarà un ascens imparable pels secrets del món de la banca fins a convertir-se en una de les persones més poderoses i influents del país (FILMAFFINITY).
Intenteu analitzar el tema econòmic i, d'altra banda, els aspectes sociològics que surten a la pel·lícula.

Exercicis d'autoavaluació

1. En què consisteix el mètode científic sociològic?

2. Què significa l'estat de benestar segons Esping-Andersen?

3. Quins temes d'anàlisi sociològica s'estudien dels fenòmens econòmics?

4. Quin paper tenen les organitzacions en la vida dels éssers humans?

5. Quins temes són els que investiga la sociologia econòmica?

6. A quin dels autors fundadors se’l considera el primer autor que estableix el mètode científic sociològic?

Solucionari

1. Solució de l'exercici d'autoevaluació 1

Els autors clàssics de la sociologia, com Marx, Weber i Durkheim, van desenvolupar les primeres metodologies de recerca sociològica per a l'estudi de l'estructura social i la societat. Les idees de Durkheim sobre el mètode sociològic són un intent de fer una ciència rigorosa i dotar la disciplina d'un punt de partida científic. Aquests autors van aportar elements essencials, entre els quals s'inclou el procediment lògic d'una recerca, on intervenen una sèrie de fases i processos que donen rigor a la sociologia.

2. Solució de l'exercici d'autoevaluació 2

La definició d'estat del benestar és el «resultat de la manera com les societats industrials es doten de mecanismes de protecció i de seguretat enfront dels riscos de l'economia de mercat»; és una «expressió d'un acord o pacte social entre diversos actors socials i/ o polítics [...] a la recerca de la cohesió social necessària per al bon funcionament de l'economia i la societat en el seu conjunt» (González, 2008).

3. Solució de l'exercici d'autoevaluació 3

Els sociòlegs estudien la conducta humana inserida en el món social i intenten saber com influeix la societat en els individus des d'una aproximació micro i macro. Els temes que s'estudien són les institucions socials, el control social, la desviació, la política, les desigualtats, la riquesa i la pobresa; l'exclusió social, els processos socials, la socialització, la discriminació i els canvis socials; la influència de la classe social, el gènere, l'ètnia i l'edat en les oportunitats dels individus.

4. Solució de l'exercici d'autoevaluació 4

La sociologia de les organitzacions estudia per què hi pertanyem, com decideixen sobre els recursos econòmics i humans que ens envolten, alhora que defineixen problemes socials, i, en moltes ocasions, les seves solucions. Des d'aquesta perspectiva, es veuen les organitzacions com a elements que produeixen valors, ideologies i classes socials (el fet de treballar en determinada organització o pertànyer a determinat club fa que la gent se senti diferent). D'altra banda, les organitzacions marquen i configuren carreres professionals i donen identitat i autoestima als seus membres. Es podria dir que serveixen per a canviar el món, i per a reproduir-lo alhora.

5. Solució de l'exercici d'autoevaluació 5

La sociologia econòmica analitza els problemes i processos econòmics que es produeixen quan els individus i les organitzacions mantenen relacions socials. Una de les seves principals influències ha estat la creació de taxonomies sobre els fets econòmics i la capacitat de relacionar els determinants que participen en aquests fenòmens. Alguns autors destaquen que el paper rellevant de la relació entre sociologia i economia passa per ser complementàries i situar-se en un mateix nivell.

6. Solució de l'exercici d'autoevaluació 6

Émile Durkheim, amb el llibre Les regles del mètode sociològic.


Bibliografia

Albrow, M. (1996). The Global Age: State and Society beyond Modernity. Cambridge: Polity Press.
ANECA (2005). Libro blanco del Título de Grado en Ciencias Políticas y de la Administración, Sociología y Gestión y Administración Pública. Madrid: ANECA. (Data de consulta: 2 de novembre de 2015).
ANECA (2005). Libro blanco del Título de Grado en Economía y en Empresa. Madrid: ANECA. (Data de consulta: 2 de novembre de 2015).
Arias, X. C.; Caballero, G. (2013). Nuevo institucionalismo: gobernanza, economía y políticas públicas. Madrid: CIS.
Bauman, Z. (1999). La globalización. Consecuencias humanas. Fondo de Cultura.
Beck, U. (1998). Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidós.
Beck, U. (1998). ¿Qué es la globalización? Barcelona. Paidós.
Bourdieu, P. (2008). El oficio de sociólogo. Siglo XXI.
Caballero, G.; Soto, D. (2013). «La nueva sociología económica y el nuevo institucionalismo en economía: enfoques contemporáneos». A: X. C. Arias; G. Caballero (coord.).Nuevo institucionalismo: gobernanza, economía y políticas públicas. Madrid: CIS.
Carnoy, M. (2001). El trabajo flexible en la era de la información. Madrid: Alianza.
Castells, M. (1998). La era de la información. Economía, sociedad y cultura (3 vols.). Madrid: Alianza.
Coller, X.; Garvía, R. (2004). Análisis de organizaciones. Madrid: CIS.
Díaz Nicolás, J. (2013). «Crisis económica, Crisis financiera o crisis del sistema social global?».RES (núm. 19, pàg. 125-140). (Data de consulta: gener de 2014). Disponible a: http://www.fes-web.org/uploads/files/res/res19/09.pdf
Durkheim, E. (1997). Las reglas del método sociológico (vol. 86). Ediciones Akal.
Esping-Andersen, G. (2011). Fundamentos sociales de las economías postindustriales. Barcelona.
Fernández Enguita, M. (1998). Economía y Sociología. Para un análisis sociológico de la realidad económica. Madrid: CIS.
Galindo Calvo, P. (2008). «La organización empresarial: la empresa». A: Valero Matas, J.A. i altres.Las instituciones y organizaciones sociales (cap. 10). Madrid: Ed. Pirámide.
Giddens, A. (2010). Sociología. Madrid: Alianza Editorial.
Giddens, A. (2000). Un mundo desbocado: Los efectos de la globalización en nuestras vidas. Madrid: Taurus.
González, J. J. (2008). «Estado del Bienestar y desigualdad». A: González, J. J.; Requena, M. (eds.).Tres décadas de cambio social en España (segona edició). Madrid: Alianza Editorial.
Granovetter, M.; Richard S. (2001). The Sociology of Economic Life. Westview Press.
Harvey, D. (1989). The Condition of Posmodernity. Oxford: Blackwell.
Inglehart, R. (1998). Modernización y postmodernización. El cambio cultural, económico y político en 43 sociedades. Madrid: CIS- Centro de Investigaciones Sociológicas.
Kumar, K. (1995). From Post-industrial to Postmodern Society: New Theories of the Contemporary World. Oxford: Blakwell.
Lash, S.; Urry, J. (1987). The End of Organized Capitalism. Cambridge: Polity Press.
March, J. G.; Simon, H. A.; Guetzkow, H. S. (1987). Teoría de la organización. Barcelona: Ariel.
Mills, C. W. (1961). La imaginación sociológica (vol. 2). Fondo de Cultura Económica.
Monllau Jaques, T.; Rodríguez-Àvila, N. (2014). «¿Las políticas de bienestar social producen efectos en la rentabilidad de las empresas? Análisis comparativo de las empresas europeas».Intangible Capital (vol. 10, núm. 4). Barcelona: UPC. (Data de consulta: novembre de 2015).
Montagut, T. (2000). Política Social: una introducción. Barcelona: Ariel.
Noya, J.; Rodríguez, B. (2010). Teorías sociológicas de la globalización. Madrid: Tecnos.
Pozas, M. A. i altres (2004). «La Sociología Económica: Una Lectura Desde América Latina».Cuaderno de Ciencias Sociales, 134. Costa Rica: FLACSO. (Data de consulta: novembre de 2015).
Perrow, C. (1990). Sociología de las organizaciones. Madrid: McGraw-Hill.
Polanyi, K. (1957). «El sistema económico como proceso institucionalizado». A: Godelier, M. (comp.).Antropología y economía. Barcelona: Anagrama, 1976.
Portes, A. (2013). Sociología económica, una investigación sistemática (vol. 9). Madrid: CIS-Centro de Investigaciones Sociológicas.
Rifkin, J. (1996). El fin del trabajo. Nuevas tecnologías contra puestos de trabajo: el nacimiento de una nueva era. Barcelona: Paidós.
Sandoval Aragón, S. L. (2012). «El economista y el sociólogo: el pensamiento relacional como paradigma».Econ: Teor. Práct. (núm. 37, pàgs. 59-88) [revista en línia]. ISSN 0188-3380.
Sparke, M. (2012). Introducing globalization: Ties, tensions, and uneven integration. John Wiley & Sons.
Tilly, C. (2000). La desigualdad persistente. Buenos Aires: Ediciones Manantial.
Tugores-Ques, J. (2010). «Racionalidad versus intereses: hacia una economía política de la Globalización + Crisis».Revista de Economía Crítica (núm. 10, segon semestre). (Data de consulta: gener de 2014).
Valero Matas, J. A. i altres (2008). Las instituciones y organizaciones sociales. Madrid: Ed. Pirámide.
Wallerstein, l. (1984). El moderno sistema mundial (2 vols.). Madrid: Siglo XXI.
Viquipèdia (2015). Glocalització (Data de consulta: 2 de novembre de 2015).