enters: un nombre enter es crea escrivint les seves xifres en base 10. Si volem que sigui negatiu posarem el símbol - davant. Els nombres enters poden tenir tantes xifres com vulgueu. Per fer-vos-en una idea, calculeu 2⁶⁴ o 100!. Més informació a Enter.

racionals: un nombre racional es crea com una fracció de dos enters, amb la icona o amb el símbol /. Disposem de dues funcions associades als nombres racionals: numerador i denominador. Si q és un nombre racional, aleshores numerador(q) i denominador(q) ens donen, respectivament, el numerador i el denominador de la fracció irreductible equivalent a q. Més informació a Racional.

irracionals: els nombres irracionals que permet manipular wiris són π, e, , radicals, com ara l'arrel quadrada de 2, i combinacions d'ells, entenent per combinació les seves sumes, restes, multiplicacions i divisions. Més informació a Irracional.

decimals: un nombre decimal es crea separant la part entera i la decimal amb un punt. Més informació a Flotant.

complexos: un nombre complex es crea realitzant operacions aritmètiques amb el nombre imaginari i (que es pot crear amb la icona o amb el identificador i_) i amb els nombres reals. Podem usar també la funció polar per crear-los. Algunes funcions relacionades amb els números complexos són part_real, part_imaginària, argument, norma o conjugat. Més informació a Complex.

polinomis: un polinomi es crea realitzant certes operacions aritmètiques (suma, resta i multiplicació) entre nombres i variables. Per a avaluar un polinomi en un valor s'usa la funció avalua. Hi ha dues comandes més que són importants: arrels i factoritza que, com el seu nom indica, permeten trobar les arrels d'un polinomi i factoritzar-lo, respectivament. Més informació a Polinomi.

equacions i inequacions: Els símbols necessaris per definir i treballar amb equacions i inequacions es mostren a la taula següent. wiris té icones per a escriure'ls (aquesta via és la que dóna la millor qualitat tipogràfica), però també es poden entrar mitjançant el teclat o amb una combinació de tecles.

tipus	Símbol	Icona	Teclat
equació NOTA 1	=
equació	==		Ctrl + =
desigualtat	!=		Ctrl + !
inequacions	>
	>=		Ctrl + Shift + >
	<
	<=		Ctrl + <

Una equació (o inequació) es crea separant dues expressions pel símbol d'igualtat (desigualtat). Les expressions a l'esquerra i a la dreta d'una igualtat (desigualtat) es diuen terme esquerre i terme dret, respectivament.

Si escrivim el signe ? ^{NOTA 2} a la dreta d'una equació o inequació, wiris ens indica si la igualtat o desigualtat es compleix o no.

^{NOTA 1} Per escriure una equació, normalment n'hi ha prou en usar el símbol =. En el cas que hi hagi confusió amb l'assignació emprarem obligatòriament el símbol ==.

^{NOTA 2} El signe ? ha d'anar precedit d'un espai blanc ja que ? és un caràcter vàlid per a construir identificadors.

llistes: Una llista és una seqüència tancada per claus. Podem introduir les claus amb les tecles { i } o amb la icona de tal manera que, si creem les claus amb la icona, la seva mida s'adaptarà a la del seu contingut. Les combinacions de tecles Ctrl + { i Ctrl + } també creen claus de mida variable.

Hi ha dues comandes que ens ajuden a treballar amb les llistes:

• longitud, determina el nombre d'elements d'una llista.
• ordena, ordena una llista formada per objectes ordenables.

Llistes verticals 

Les llistes també es poden representar verticalment; en aquest cas, s'anomenen llistes verticals. Aquestes llistes tenen les mateixes propietats que les llistes horitzontals, però els seus elements es mostren un sota l'altre i no calen comes per separar-los. Usarem la icona per a crear llistes verticals i la combinació de tecles Shift + Enter per a crear una nova fila.

Més endavant veurem com manipular llistes de manera senzilla i com s'usen en la resolució de sistemes. Més informació a Llista.

vectors i matrius: un vector és una seqüència tancada per claudàtors que podem crear amb les tecles [ , ], amb la icona , separant els seus elements amb una coma, o bé usant la icona . Si creem els claudàtors usant la icona, la seva mida s'ajustarà a la mida del seu contingut. El mateix resultat es pot obtenir amb les combinacions de tecles Ctrl + [ i Ctrl + ]

Una matriu és un vector format per vectors de la mateixa longitud; cadascun d'aquests vectors correspon a una fila de la matriu.

Les icones i , explicades en detall al capítol Menús, icones..., permeten la creació de vectors i matrius de manera fàcil.

Per descobrir com es treballa amb vectors i matrius, podem consultar el capítol d' Àlgebra Lineal.

Manipulació de llistes, vectors i matrius  

Els subíndexs creats amb la icona són l'eina principal per manipular llistes, vectors i matrius; en particular, per extreure i canviar els seus elements.

Donada una llista o un vector v, i un nombre enter i, v_i és la i-èsima component de v, sempre que 1<=i<=longitud(v).

Com que tota matriu és un vector de vectors, si anomenem A a una matriu, aleshores A_i és la seva fila i-èsim i A_i,j ( o A_ij ) el j-èsim element de la fila i-èsima (suposant que existeix).

Podem usar el punt com a notació equivalent a l'anterior; de tal manera que l'expressió A_n és equivalent a A.n, i A_i,j és equivalent a A.i.j. Anàlogament, si v és un vector, v.i és la i-èsima component de v.

Per canviar el valor d'un component d'una llista, vector o matriu, podem usar la sintaxi explicada en el subapartat anterior i assignar-li el nou valor amb l'operador = .

expressions matemàtiques: els objectes matemàtics que no són de cap dels tipus anteriors són considerats expressions matemàtiques de tipus Expressió.

Alguns exemples d'aquest tipus d'objectes són

sin(x), sin(x)²+cos(x)² o f(x)

La comanda simplifica calcula una expressió equivalent a la donada, però tan simple com sigui possible.