L'administració digital

  • Mario Alguacil

    Catedràtic de Dret administratiu. Universitat Oberta de Catalunya.

PID_00238270
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

Les administracions públiques han d'establir un full de ruta per incorporar, de manera progressiva, totes les infraestructures d'administració electrònica en la seva gestió interna i en la seva relació amb la ciutadania, interioritzant en aquest procés de transformació els criteris de simplificació, de reducció de càrregues administratives, d'interoperabilitat, de gestió documental, etc.
En aquest mòdul ens aproximem a les transformacions de les administracions per incorporar els mitjans electrònics en la seva actuació tant a nivell intern com en les seves relacions amb la ciutadania.

Objectius

Els objectius d'aquest mòdul són:

  1. Identificar els canvis que han d'escometre les administracions públiques per transformar-se en administracions digitals

  2. Analitzar l'impacte de l'administració electrònica

  3. Conèixer els nous desafiaments de les administracions públiques en la societat de la informació

1.Transformació i innovació en les administracions públiques

El caràcter multidimensional en el qual està immers el procés de transformació de les administracions públiques comporta de forma implícita una complexitat addicional, la resultant de la concurrència d'una transformació tecnològica amb la innovació en la prestació de serveis.
Les administracions públiques han d'establir un full de ruta per incorporar, de forma progressiva, totes les infraestructures d'administració electrònica en la seva gestió interna i en la seva relació amb la ciutadania, interioritzant en aquest procés de transformació els criteris de simplificació, de reducció de càrregues administratives, d'interoperabilitat, de gestió documental, etc.
En aquest camí de transformació de l'administració, com a mínim hi ha dues premisses que han de mantenir-se fermes al llarg del procés:
1) La necessitat d'ordenar, redissenyar i automatitzar el backoffice de la institució en qüestió, amb l'objectiu d'optimitzar els recursos existents i millorar els serveis, l'accés i la col·laboració, mitjançant qualsevol canal, entre la ciutadania i l'Administració.
2) El convenciment que l'increment de la cooperació entre administracions i el foment de la col·laboració pública privada per resoldre problemes comuns mitjançant un ús adequat de les TIC permet crear nous models de funcionament més eficients i més eficaços que generen estalvi per al sector públic, mitjançant mesures centrades a compartir i reutilitzar infraestructures i serveis.
D'altra banda, el desenvolupament de l'administració electrònica és un dels instruments necessaris per aconseguir un model de govern obert que, incorporant com a pilars fonamentals en el seu funcionament els principis de transparència, participació i col·laboració amb la ciutadania, aprofiti les oportunitats que ofereix el nou marc relacional, amb l'objectiu de millorar la qualitat de la democràcia i el funcionament dels governs i les administracions públiques.
Una manera d'explicar de forma simplificada l'objectiu seria: transformar l'administració en una organització oberta, col·laborativa, intel·ligent, interconnectada, estructurada al voltant d'una arquitectura integrada de serveis i tendent a processos simplificats i comuns, en línia amb la visió que regeix el Pla d'acció sobre administració electrònica de la Unió Europea (UE) per al període 2016-2020 que estableix la necessitat que les administracions i institucions públiques de la UE, a tot estirar el 2020, haurien de ser obertes, eficients i integradores, i prestar serveis públics digitals sense fronteres, personalitzats, fàcils d'utilitzar i d'extrem a extrem a tots els ciutadans i empreses de la UE (COM, 2016, 179 final). En aquesta visió s'apliquen enfocaments innovadors per dissenyar i prestar millors serveis de conformitat amb les necessitats i les demandes de la ciutadania i les empreses, i les administracions públiques han d'aprofitar les oportunitats que brinda el nou entorn digital per facilitar les seves interaccions amb les parts interessades i entre si.
En aquest escenari, la transparència de l'activitat administrativa és una de les exigències centrals per disposar de qualitat institucional, i ha de servir per fomentar i promoure la rendició de comptes de l'administració cap a la ciutadania.
Garantir la publicitat activa, amb total qualitat i inalterabilitat dels indicadors, des de l'origen, minimitzant al màxim el cost que suposa per a les administracions mantenir actualitzades les dades publicades, seria un altre dels objectius que s'han de perseguir.

2.La transformació digital de les administracions públiques

En el sector públic el concepte reforma de les administracions públiques és recurrent en cada etapa que, per raons més o menys fonamentades, els actors implicats s'alineen per provocar transformacions cap a models de gestió més propers als temps, actualitzacions organitzatives i normatives, millores dels serveis i del seu finançament, etc. i més recentment, per raons òbvies derivades del desplegament i ús massiu de les TIC en la vida quotidiana dels ciutadans, del seu entorn relacional o dels mateixos serveis relacionats amb el seu benestar.
El límit de les dimensions d'aquesta transformació serà una magnitud variable en funció de certs factors relacionats amb la història, la cultura, l'experiència, el capital intel·lectual, el govern, els recursos, però que clarament es va orientant cap a un horitzó no gaire llunyà caracteritzat per la gestió intel·ligent, la sostenibilitat, l'eficiència, la professionalitat, la col·laboració, la seguretat, la interoperabilitat, els serveis comuns...
En un context metodològic tradicional seria oportú dissenyar un procés de transformació en relació amb un objectiu identificat, per tant amb uns actors coneguts, uns processos clars, recursos adequats, perfils professionals actuals, planificació, governança, i avaluació. Però com que el tradicional està sotmès a un canvi intens i permanent, sobretot pel que fa a l'escenari relacional entre administracions i ciutadans, aquesta transformació requereix materialitzacions immediates amb solucions modernes en convivència amb sistemes tradicionals.
Un decàleg simplificat dels elements necessaris per a aquesta transformació ho podríem resumir en:
1) Tenir consciència de l'escenari de transformació global i si no adquirir-la, quant al desafiament, el lideratge i les capacitats disponibles.
2) Conèixer el context polític, econòmic, jurídic, tecnològic, organitzatiu i relacional en matèria de reptes derivats d'aquesta transformació.
3) Disposar o elaborar un projecte orientat a la millora dels serveis públics aprofitant la conjuntura global.
4) Disposar o adquirir infraestructures tecnològiques comunes, obertes, segures i interoperables.
5) Conèixer el marc normatiu recent que permet impulsar aquesta transformació.
6) Estructurar una organització en progressiva incorporació dels nous perfils professionals i capacitació dels empleats públics immersos en el procés.
7) Cerca d'aliances de col·laboració entre els actors principals: administració, ciutadania i empresa.
8) Establir polítiques d'anàlisis i avaluació de les dades disponibles (big data) en els sistemes amb la finalitat d'anticipar els serveis a les demandes, proacció.
9) Considerar la innovació com un factor estratègic.
10) Crear, impulsar i promoure espais de relació amb la ciutadania en els quals poder assajar noves fórmules de participació en els assumptes públics i de cocreació de nous serveis, per tal de fomentar una transparència real i el control del compliment dels compromisos de qualitat, amb la idea de retroalimentar de forma continuada la millora dels serveis públics.
L'esperit de millora dels serveis públics que subjau en el gruix de les iniciatives orientades a la transformació de les administracions públiques, entre altres aspectes en el que té a veure amb el seu funcionament, ha permès dissenyar i implementar projectes en funció dels cicles de moda alineats també amb l'oportunitat d'assignació de recursos extraordinaris. Aquests projectes han permès argumentar innovació, gestió de recursos, rendició de comptes, avaluació de la qualitat, eficiència i eficàcia en la gestió de recursos, obertura, transparència, col·laboració, encara que majoritàriament inacabats a causa de la fragilitat amb la qual s'ha articulat la seva governança.
Sens dubte, en el nucli d'aquests processos o iniciatives ha tingut un paper rellevant la presència intensiva de les tecnologies com a catalitzador de transformacions, acompanyades d'altres aspectes relacionats amb les persones, l'espai, el temps, els canals, la forma o qualsevol altra dimensió de la relació entre la ciutadania i l'administració. Si bé l'agenda estava molt dirigida per les possibilitats que cada administració tenia, fins a l'oficialització del concepte administració electrònica, el procés era governat per la mateixa administració.
Quan tractem aspectes d'administració digital o gestió intel·ligent de les ciutats (smart city), tant el temps com el lideratge d'aquests processos ja no està tan clar que íntegrament es governi des de les mateixes administracions. La ciutadania i la indústria hi tenen també alguna cosa a dir. Aquest procés comença a ser col·laboratiu, demostratiu, prescriptiu o simplement possibilista i, o s'integren aquestes noves dimensions, o difícilment serà un procés.
Atenent les recomanacions que l'OCDE ha publicat per al desenvolupament d'estratègies d'administració digital, es persegueix un acostament de les administracions públiques a ciutadans i empreses fent ús de les noves tecnologies, àmpliament arrelades en la societat (OECD, 2014). De forma singular es justifica la diferència entre l'electrònic i el digital en el que té a veure amb l'administració: l'administració electrònica es refereix a l'ús de les TIC per millorar el funcionament de l'Administració, mentre que l'administració digital fa ús de les tecnologies digitals en un sentit més ampli (tecnologies mòbils, dispositius, anàlisis de dades, etc.) amb la finalitat que l'Administració pública aporti valor a la societat.
Es defineix un nou escenari d'equilibri on els actors públics, tradicionalment impulsors, ara pot ser que es trobin forçats a transformar els seus canals, mètodes i formes de relació, un escenari que explicaria les presses supèrflues per ser més digital o intel·ligent que ningú.

3.L'agenda digital de les administracions públiques: des de la Unió Europea fins als ajuntaments

Definides i consensuades les línies principals d'actuació, la Comissió Europea s'ha dotat d'un instrument (agenda digital) orientat a integrar totes les activitats d'innovació i recerca per al període del 2014 al 2020, amb l'objectiu d'abordar el procés de forma completa, des de la generació de coneixement fins a les activitats més properes al mercat, entorn de tres pilars fonamentals: reptes socials, lideratge industrial i excel·lència científica, aglutinant la respectable xifra de més de 76.000 milions d'euros (COM, 2010).
Referència bibliogràfica

Comissió Europea. Comunicació, de 19 de maig del 2010, de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, titulada «Agenda digital per a Europa» [COM (2010) 245 final] 2010.

L'agenda digital europea té com a objectiu principal desenvolupar un mercat únic digital per dirigir a Europa cap a un creixement intel·ligent sostenible i integrador, partint d'una anàlisi i reconeixement dels problemes que dificulten aquest creixement, fonamentalment relacionats amb la fragmentació del mercat, la seguretat, la interoperabilitat, les infraestructures de telecomunicacions, els actuals nivells insuficients en recerca i innovació, a més de la bretxa digital.
El desafiament per a les institucions públiques i el sector empresarial, a més del col·lectiu científic i els emprenedors, està centrat a concebre una relació col·laborativa pública privada en un escenari de socis amb diferents països de la unió, allò del que tant presumim i no practiquem tant. Convé en aquests projectes reunir professionals multidisciplinaris disposats a planificar, governar projectes de forma eficient, analitzar l'impacte, obtenció de resultats de qualitat, preparats per treballar en altres organitzacions i intercanviar coneixement.
En relació amb les empreses, és necessari avaluar la seva capacitat d'internacionalització i obertura cap a nous mercats, així com la seva flexibilitat per gestionar nous perfils professionals; afrontar processos d'innovació interna en honor de la competitivitat i sostenibilitat de les solucions; la concepció de nous serveis i la gestió de processos de transferència tecnològica. Per superar les dificultats actuals de finançament, els recursos posats a la disposició d'aquests projectes mitjançant fórmules de capital de risc pretenen fomentar el desenvolupament de tecnologies futures i emergents (FET), modelitzar la seva explotació econòmica, revertint els beneficis a la societat. Es requereix per a això la creació d'una base de coneixement sòlida, oberta i entorn de comunitats emergents, escenari on els joves i les pimes amb potencial de creixement i internacionalització tenen un paper rellevant.
D'altra banda, les administracions públiques han de potenciar el desenvolupament d'infraestructures de telecomunicacions de banda ampla, la interoperabilitat i seguretat dels seus sistemes d'administració electrònica, amb l'objectiu d'afavorir el mercat únic i el lliure moviment de la ciutadania al territori de la Unió Europea, la qual cosa els atorga el paper de principal tractor per a la implementació dels serveis TIC necessaris.
En el que té a veure amb les interrelacions de les administracions públiques es descriu un escenari de relacions marcat pel lliure moviment de les persones i les empreses al llarg del territori de la UE. Això obligarà a implementar serveis electrònics transnacionals basats en criteris d'interoperabilitat i seguretat més enllà de les fronteres de cada país membre.
La interoperabilitat transfronterera és una prova de foc per determinar si els sistemes construïts en cada nivell de l'administració poden suportar l'autèntic intercanvi de processos i documents entre els estats membres. Aquesta dimensió del model d'administració electrònica en procés de construcció afecta, per exemple, la prestació de serveis de certificació i confiança a nivell europeu, fruit de les interpretacions més o menys restrictives de les directives segons cada país.
Els obstacles i riscos que dificulten la consecució dels objectius quant al desplegament dels diferents serveis es resumeixen en:

  • La fragmentació dels mercats digitals

  • La falta d'interoperabilitat

  • L'increment de la ciberdelinqüència i escassa confiança a les xarxes

  • L'absència d'inversió a les xarxes

  • La insuficiència dels esforços de recerca i innovació

  • Les mancances en l'alfabetització i la capacitació digitals

  • La pèrdua d'oportunitats per afrontar els reptes socials

Tant l'agenda europea com l'agenda digital per a Espanya contenen línies d'actuació estructurades entorn de grans objectius, entre els quals podem destacar:

  • Fomentar el desplegament de xarxes i serveis per garantir la connectivitat digital

  • Millorar l'administració electrònica i els serveis públics digitals

  • Reforçar la confiança en l'àmbit digital

  • Promoure la inclusió i alfabetització digital i la formació de nous professionals TIC

Les comunitats autònomes també s'han sumat a la publicació de la seva particular agenda digital (Galícia, País Basc, Comunitat Valenciana, Catalunya…), amb l'objectiu d'establir les línies estratègiques per a l'avenç en innovació i modernització de les seves respectives administracions.
La coherència entre els diferents nivells d'administració pública i les seves corresponents agendes ha de ser el que ens permeti integrar aquestes línies d'acció al voltant d'infraestructures interoperables, que facin efectiva la provisió de serveis de forma contínua independentment del punt del territori en el qual es demandi.
A nivell europeu, es defineix l'administració electrònica com:

«l'ús de les TIC en les administracions públiques, combinat amb canvis organitzatius i noves aptituds, amb la finalitat de millorar els serveis públics i els processos democràtics i reforçar el suport a les polítiques públiques».

Malgrat la seguretat jurídica que ens empara, atesa aquesta cobertura legal, l'avanç de la implantació de l'administració electrònica no està tenint el resultat esperat quant a «millora dels serveis públics, els processos democràtics i el reforç del suport a les polítiques públiques».

4.La gestió i organització de la seguretat

Organitzar la seguretat porta implícit gestionar tots aquells processos relacionats amb la confiança, la continuïtat de negoci, la protecció de les dades personals, dels documents, l'ús segur dels dispositius mòbils, els sistemes d'informació accessibles des de l'exterior o interconnectats…, en definitiva aquells aspectes relacionats amb la ciberseguretat i derivats de les amenaces en relació amb sinistres, catàstrofes, fraus o actes delictius a la xarxa.
Una eina clau per a la gestió a la seguretat és l'Esquema Nacional de Seguretat (ENS), acompanyat del desplegament de l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (ENI) i les seves normes tècniques (NTI) que, juntament amb els organismes de suport a les administracions, permeten gestionar tot un ventall de riscos amb antelació relativament innocus, però que l'accés per mitjans electrònics, la interconnexió de xarxes i l'intercanvi d'informació provoquen la necessitat de preservar:

  • Els actius d'informació estratègics de cada administració

  • Les dades personals

  • Els suports electrònics de dades i documents

  • La integritat i traçabilitat dels processos

A més de posar sobre la taula la necessitat de:

  • Organitzar la seguretat com un procés transversal (tant la derivada de la LOPD com de l'ENS)

  • Identificar components i catalogar els actius d'informació

  • Definir processos de protecció i recuperació

  • Elaborar i aprovar el Pla d'adequació, incloent-hi la política de seguretat i la política de signatura electrònica

  • Impulsar la gestió de les evidències

  • Implantar un sistema de gestió de la seguretat de la informació (SGSI), de forma integral.

Una bona pràctica en aquest sentit és preveure en el Pla d'adequació tant les mesures relatives a la garantia de la seguretat, com totes aquelles altres relacionades amb la interoperabilitat, on adquireixen una rellevància especial les polítiques de signatura i els certificats.
El Pla d'adequació ha de servir com a full de ruta per desenvolupar tots aquells projectes necessaris per complir amb els requisits establerts en aquesta normativa tècnica, i sobretot, per interioritzar en les organitzacions la necessitat de preveure la seguretat com un procés integral i de millora contínua.
Cal també identificar i assignar els rols responsables de la seguretat que, en organitzacions mitjanes i petites, la pràctica està demostrant que una forma eficient de funcionament és establir una organització de caràcter col·legiat, on s'integrin diferents perfils professionals que abastin tant la seguretat dels sistemes com la seguretat de la informació (ENS, ENI i LOPD).

5.Cap a la transparència automatitzada

El desafiament al qual s'enfronten les administracions públiques és com aconseguir una obertura integral de les dades públiques, en qualsevol format, que en permeti la reutilització, garantint la qualitat mitjançant l'actualització constant, sense que això suposi un cost afegit per a l'organització?
Per aconseguir aquest objectiu, una de les opcions que es comencen a considerar és la d'un sistema que permeti la definició, emmagatzematge i gestió dels indicadors de transparència que la institució vulgui publicar. Aquest sistema s'inspira en el Sistema d'Informació per a l'Administració Pública i en formaria part, on aquests indicadors poden tenir el seu origen bàsicament en tres grups:

  • Aplicacions de gestió: els processos d'extracció estan en l'origen i càrrega del sistema (comptabilitat, tributs, inventari, secretaria, expedients de tot tipus…).

  • Aplicacions singulars preexistents pròpies de l'entitat o de tercers: segons el control i coneixement que es tingui de les aplicacions, poden realitzar-se o bé com el cas anterior o bé mitjançant el servei web subministrat per a això.

  • Indicadors no existents en el sistema de gestió: s'indica el valor directament en el sistema o es referencia en documents o URL que el continguin.

Així doncs, el sistema hauria de ser concebut perquè la definició i el manteniment dels indicadors sigui independent tant de la capa de càrrega com de la de publicació. És a dir, es crea un repositori d'indicadors, on l'extracció i la publicació van a càrrec de les aplicacions origen i portals de destinació, respectivament.
Els indicadors, dins del sistema, es poden classificar mitjançant una estructura en arbre, i es poden definir per a cadascun una sèrie de dimensions (nivells de profunditat). A cada indicador s'hi ha d'associar l'entitat a la qual correspon, el departament o rol responsable, la periodicitat d'actualització i el procés de càrrega associat. Cadascuna de les dimensions contindrà el valor de la dada a publicar, ja sigui numèric, alfanumèric, text, URL, document, import o data.
La càrrega i l'extracció de la informació del sistema es realitzaran mitjançant serveis web, encara que els processos d'ingrés i obtenció de dades es podran realitzar també directament al sistema i des d'aquest, respectivament.

6.Les oportunitats per a la innovació: la gestió intel·ligent de les ciutats (smart cities)

Els objectius de la Unió Europea relacionats amb projectes smart cities estan orientats a contribuir a la sostenibilitat dels entorns urbans, millorar l'eficiència dels serveis, reduir la petjada de carboni de les ciutats i estimular la creació d'un entorn innovador per al desenvolupament d'empreses de base tecnològica. En el marc de l'estratègia 2020 de la Unió Europea per a la reactivació econòmica, el concepte de reduir el consum energètic i aprofitar millor els recursos s'ha convertit en l'element central per combatre els rigors de la crisi econòmica.
En una altra dimensió, els reptes socials, entre d'altres, enunciats com a prioritaris són:

  • La salut, el canvi demogràfic i el benestar

  • La seguretat alimentària, agricultura sostenible

  • Energia segura, neta i eficient

  • Transport intel·ligent, ecològic i integrat

  • Clima, medi ambient, eficiència dels recursos i les matèries primeres

  • Societats inclusives, innovadores i reflexives

  • Seguretat i llibertat per als ciutadans europeus

A nivell local cal partir d'una estratègia diferenciada en funció de l'àmbit impulsor (generalment sectorial) que cal governar. En aquest sentit es podrien formular, en genèric, estratègies al voltant d'una ciutat que pensa en la seva identitat, en els seus recursos i els optimitza, en la seva ciutadania i empreses, en un escenari d'interrelació canviant fruit de la proliferació de canals i dispositius tecnològics en aquest nou espai virtual, on els governs promouen la participació contínua i permanent en els assumptes més estratègics, la col·laboració amb el sector privat i amb la ciutadania organitzada i l'accés als serveis públics de forma més universal i equitativa.
Hem d'imaginar una ciutadania que disposa de mitjans i informació, juntament amb nous models de processos innovadors amb capacitat de generar recursos no existents fins avui, la qual cosa suposa una oportunitat global de millora i genera un nou model d'eficàcia i d'eficiència, sobre el territori, les persones i les empreses.
Així i tot, el repte és pensar en solucions de ciutat que puguin combinar de manera innovadora la utilització i generació de tecnologies per a la producció d'energia, o el desenvolupament de sistemes de xarxa que es distribueixen de manera més eficient i gestionar l'oferta i la demanda millor, o altres sistemes urbans, com per exemple el transport, la mobilitat, els equipaments, el tractament de residus, el subministrament d'aigua, etc., juntament amb altres mecanismes de dinamització, basats en el desenvolupament de processos d'informació, de nous models de governança, de participació i col·laboració ciutadana, i d'implementació de solucions que beneficiïn la ciutadania i les empreses. És a dir, es tracta de generar nous hàbits, conceptes i productes apropant a la societat connectada oportunitats, per sobre de la tecnologia, per cobrir demandes actuals i futures.
En aquest context, el concepte de ciutat intel·ligent s'ha introduït com un element estratègic per aconseguir els objectius de millora de la qualitat de vida de les persones, sostenibilitat econòmica i ambiental i eficiència dels serveis. De fet, es podria definir smart city, com:

«aquella ciutat que, coneixedora de les seves capacitats i recursos, i compromesa amb el seu entorn, intenta millorar la qualitat de vida de la ciutadania a través d'elements més sostenibles, integradors i tecnològicament més avançats, optimitzant els recursos i la participació, com a aspectes bàsics per a la millora de la societat i el desenvolupament econòmic».

Per tant, una ciutat innovadora que vol avançar cap a un model de ciutat intel·ligent ha de definir i planificar l'estratègia que ha de seguir. Els aspectes clau d'aquest procés són:

  • Pensar la ciutat de manera global. Són moltes les ciutats amb iniciatives de millora dels serveis que presten, però és del tot imprescindible que formin part d'un projecte global de ciutat intel·ligent. Tothora s'ha de tenir una visió global de totes les necessitats de la ciutat, les actuals i les futures, encara que les primeres experiències de projectes de ciutat intel·ligent busquen resoldre problemes ja presents a la ciutat.

  • Establir una estratègia de transició cap al model de ciutat intel·ligent al qual es vol arribar amb un compromís a llarg termini, en funció dels interessos dels ciutadans, el grau d'especialització econòmica de la ciutat i la seva capacitat financera.

  • Col·laboració entre els agents implicats de la indústria, les institucions científiques, les administracions i la mateixa ciutadania. Es requereix la intervenció de molts actors que han de treballar coordinadament, de manera que tots vegin una oportunitat de millora de la ciutat compatible amb els interessos econòmics i socials.

  • Establir estratègies tecnològiques adequades on fonamentar la provisió de serveis, basats en estàndards oberts, amb infraestructures compartides, validats en experiències pilot i que garanteixin el desplegament a la ciutat.

El desafiament per a les institucions públiques i el sector empresarial, juntament amb el col·lectiu científic i els emprenedors, estarà centrat en la concepció d'una relació de col·laboració pública privada; en el canvi cap a la sostenibilitat social; a prendre mesures orientades a la creació i projecció de nous perfils professionals; en la gestió de projectes multidisciplinaris, amb diferents actors (locals, nacionals i transfronterers), fomentant espais oberts i assegurances d'intercanvi d'informació i coneixement; a afrontar processos d'innovació amb l'objectiu de millorar la competitivitat, la internacionalització i l'obertura cap a nous mercats; en la sostenibilitat de les solucions i, fins i tot, a aportar nous serveis públics i processos de transferència tecnològica per aconseguir assumir els reptes socials actuals.

6.1.L'estratègia de gestió intel·ligent

Per aconseguir aquest repte és necessari alinear totes les accions i projectes al territori que tenen com a denominador comú el concepte smart, perquè siguin coneguts, catalogats i descrits, identificant oportunitats d'interrelació. De forma complementària es requereix un instrument lleuger (tipus oficina interadministrativa especialitzada), que assumeixi les tasques de coordinació, col·laboració, assessorament tècnic i funcional en l'execució dels treballs necessaris per al desenvolupament d'aquests projectes smart city en clau regional, per facilitar la comunicació i interacció entre els diferents agents implicats.
Aquest instrument permetria també alinear el desenvolupament d'actuacions en un futur proper i incidir en aquest procés de transformació de les infraestructures i serveis de gestió, els canals de relació, els processos de col·laboració i participació, la publicació, accés i reutilització de la informació pública, i generaria un marc col·laboratiu d'intercanvi i reutilització de coneixement i serveis, per a tot un conjunt de projectes en curs o d'inici a curt termini. Un marc de referència en relació amb:

  • Governança regional

  • Model d'arquitectura de ciutat «global» amb implementacions obertes i en competència.

  • Definició d'infraestructures i serveis comuns

  • Estructura alineada del cos normatiu

  • Catàleg d'estàndards públics i models de referència

  • Projectes de col·laboració pública privada amb agrupacions d'institucions i empreses complementaris per no repetir processos d'innovació individual en la mateixa matèria.

  • Estructures globals d'intercanvi de coneixement, programes de preparació, capacitació i actualització de treballadors públics, comuns i solvents.

  • Programes d'incentivament i reconeixement de la innovació i ajudes per a la disseminació efectiva d'experiències contrastades.

6.2.La qualitat de vida dels ciutadans, objectiu de la gestió intel·ligent

Des de la perspectiva de gestió intel·ligent de les ciutats és necessari dimensionar què pot aportar aquest enfocament de la gestió en termes de qualitat de vida; mentrestant, ja es comencen a dissenyar sistemes d'indicadors que permeten delimitar i identificar aquestes dimensions de qualitat o valor afegit respecte a les formes tradicionals de gestió.
Des del punt de vista dels escenaris de relació entre ciutadania i administració, és ineludible gestionar tota aquella informació i coneixement necessari per optimitzar i minimitzar els costos ocults en processos artesanals o poc precisos que donen motiu a reiteració, imprecisió, esperes, denegació de serveis, desconfiança… En aquest apartat les noves estratègies de Big Data ens permetran certa proacció o anticipació. Les tecnologies emergents, entre elles les encarregades de recopilar la informació dels sistemes i del comportament de la ciutadania, permeten anticipar els models de comportament, les predileccions, els moments de la demanda, el lloc, etc., i, per tant, permeten aproximar les expectatives a la prestació efectiva dels serveis, d'aquesta manera els compromisos poden estar més fonamentats i ser més precisos.
Una línia de reflexió que pot ajudar a entendre aquest canvi que estem vivint seria referenciar els resultats en termes de qualitat, enunciant compromisos raonables de servei que permetin dimensionar correctament els nous processos i les infraestructures de gestió intel·ligent necessàries per aconseguir-los.
Moltes són les organitzacions que han estat treballant, des de fa anys, en el que es denominen «Cartes de serveis», instruments que, com predica l'Agència Estatal d'Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels Serveis (AEVAL), permeten informar la ciutadania sobre els serveis que tenen encomanats, sobre els drets que els assisteixen en relació amb aquells i sobre els compromisos de qualitat en la seva prestació.
És moment, doncs, d'aprofitar el que Alvin Toffler va denominar «Future Xoc» per anticipar-nos i ser capaços de transformar les nostres organitzacions en veritables sistemes de gestió intel·ligent que permetin respondre, de forma eficaç i eficient, tant a les demandes ciutadanes com a aquelles altres qüestions que encara ni tan sols som capaços d'imaginar.
m4401_m1_001.jpg

Bibliografia

Alguacil, M.; Font, J. (2014). Experiencia del Ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat y Audifilm: El valor de la transparencia desde el origen. CNIS.
Alguacil Sanz, M. (2014). «Administración, administración electrónica, administración digital» (núm. 94, pàg. 26-27). Archivamos: Boletín ACAL.
Alguacil Sanz, M. (2014). «Europa Horizonte 2020, tan cerca y todavía por descubrir» (núm. 1) elButlleTIC.
Alguacil Sanz, M. (2015). «Gobernanza o improvisación de la gestión inteligente de las ciudades» (núm. 95, pàg. 44-47). Archivamos: Boletín ACAL.
Alguacil Sanz, M. (2015). «Governança o improvisació de la gestió intel·ligent a les ciutats» (núm. 2). InfomàTICs.
Comissió Europea (2010). Comunicació, de 19 de maig del 2010, de la Comissió al Parlament Europe, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, titulada «Agenda digital per a Europa» [COM(2010) 245 final].
OECD (2014). Recommendation of the Council on Digital Government Strategies.