El govern obert

  • Agustí Cerrillo i Martínez

    Catedràtic de Dret administratiu. Universitat Oberta de Catalunya.

PID_00238274
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

El govern obert persegueix l'enfortiment de les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania a través de la transparència, la participació i la col·laboració ciutadana fent ús intensiu dels mitjans electrònics. El govern obert facilita que la ciutadania tingui més coneixement de l'activitat pública, pugui incidir en el disseny i la implementació de les polítiques públiques i controlar el desenvolupament de l'activitat pública a través de la informació que posen a la seva disposició les administracions públiques.
En aquest mòdul s'abordarà l'estudi dels instruments que preveu l'ordenament jurídic per impulsar el govern obert. En particular, s'analitzarà de manera detallada la regulació de la difusió d'informació pública a través d'Internet.

Objectius

  1. Aproximar-se al concepte de govern obert.

  2. Valorar l'impacte del govern obert en el dret.

  3. Analitzar la regulació sobre la transparència i la participació i el seu exercici a través dels mitjans electrònics.

  4. Conèixer les funcions i els usos de la informació pública en la societat de la informació.

  5. Exposar els principals aspectes del règim jurídic de la difusió d'informació pública a Internet.

1.El govern obert

A través dels instruments de govern obert, les administracions públiques poden escoltar les necessitats de la ciutadania de manera permanent, adaptar les seves decisions a les preferències recaptades i comptar amb la seva col·laboració en el desenvolupament de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics (Calderón i Lorenzo, 2010). El govern obert pretén també millorar la transparència i la participació ciutadana i implicar la ciutadania en el disseny i la implementació de les polítiques públiques a través dels mitjans electrònics. Per això, va més enllà de l'impuls de l'administració electrònica que principalment persegueix millorar l'eficàcia i eficiència administrativa.
En els últims anys el govern obert ha anat adquirint més importància i s'ha anat estenent per tot el món per definir un nou model de relacions entre les administracions públiques i la ciutadania basat en un ús intensiu dels mitjans electrònics. Aquest procés s'ha vist facilitat per l'extensió de les tecnologies incloses sota l'etiqueta 2.0. Amb aquestes tecnologies

«es persegueix facilitar la comunicació, l'“escolta activa” i la participació, aprofitar el coneixement i l'experiència dels ciutadans per ajudar en el disseny de polítiques i provisió de serveis públics, i la col·laboració (en xarxa) dins i entre les administracions públiques i més enllà» (Cruz-Rubio, 2014).

El govern obert es basa així mateix en l'obertura de dades. L'accés lliure i gratuït a la informació pública afavoreix la participació i la col·laboració ciutadana. L'obertura de dades constitueix l'evolució de la reutilització de la informació pública que fixa la seva atenció no tant a garantir les condicions perquè la informació sigui reutilitzada com en el fet que les administracions públiques posin a disposició de la ciutadania informació que pugui ser fàcilment reutilitzada. A través de la reutilització d'aquesta informació, la ciutadania pot innovar i produir noves informacions o serveis basats en les dades obertes i d'aquesta manera contribuir a incrementar la transparència pública.
El govern obert va més enllà de la incorporació de la tecnologia en les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania i de l'obertura de dades. El govern obert implica també un canvi en els valors que guien les administracions públiques. Aquest canvi està impulsat per la innovació que es converteix en un motor del govern obert. En aquest sentit, Noveck, que ha ocupat un paper significatiu en el desenvolupament del govern obert en l'administració pública nord-americana, afirma que

«el govern obert és una estratègia innovadora per canviar la forma com treballa el govern. Usant les tecnologies per connectar el públic amb el govern i estar mútuament informats gràcies a les dades obertes, un govern busca suport en la solució de problemes. El resultat són institucions més eficaces i una democràcia més forta» (Noveck, 2011).

Tot i que ja existien iniciatives de govern obert en el passat per fer front a l'opacitat i el secret de les administracions públiques, el punt de partida del govern obert es troba en el Memoràndum sobre transparència i govern obert adoptat pel president dels Estats Units Barack Obama al gener del 2009 en les primeres hores del seu mandat on s'afirmava el compromís de la seva administració amb la creació d'un nivell sense precedents d'obertura del Govern a través d'un sistema de transparència, participació i col·laboració per enfortir la democràcia i promoure l'eficiència i eficàcia al Govern. Des d'aleshores, s'han anat multiplicant les iniciatives en la matèria impulsant programes, plans i mesures de govern obert fins a l'extrem que s'ha afirmat que

«el govern obert està entrant en una nova fase i convertint-se en una important agenda global» (Lee i Kwak, 2012).

Una mostra de l'interès global pel govern obert la trobem en l'Open Government Partnership, una iniciativa voluntària a nivell internacional que persegueix fixar compromisos dels governs amb la seva ciutadania per promoure la transparència, empoderar la ciutadania, combatre la corrupció i utilitzar els mitjans electrònics per millorar la governança. En el marc d'aquesta iniciativa, Espanya ha impulsat dos plans d'acció amb mesures per impulsar el govern obert.
Més enllà de les iniciatives concretes que tant l'Administració general de l'Estat com les administracions públiques autonòmiques i locals han impulsat en els últims anys, resulta d'interès observar que els principis de govern obert han començat a tenir lloc en el nostre ordenament jurídic a través del reconeixement de diferents mecanismes.
Així, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern ha regulat aquests mecanismes. En aquesta direcció, el preàmbul es refereix al govern obert com:

«un sistema d'actuació i gestió dels assumptes públics que fa possible un diàleg permanent entre l'administració i els ciutadans, la seva participació i col·laboració en la definició de les polítiques públiques i una millor transparència en la rendició de comptes i l'exigència de responsabilitats».

En la mateixa direcció, la Llei 4/2013, de 21 de maig, de govern obert d'Extremadura defineix el govern obert com:

«aquell que és capaç d'entaular una conversa permanent amb els ciutadans amb la finalitat d'escoltar el que diuen i hi sol·liciten; que pren les seves decisions centrant-se en les necessitats i preferències d'aquests; que facilita la participació i la col·laboració de la ciutadania en la definició de les seves polítiques i en l'exercici de les seves funcions; que proporciona informació i comunica allò que decideix i fa de forma transparent; que se sotmet a criteris de qualitat i de millora contínua; i que està preparat per retre comptes i assumir la seva responsabilitat davant els ciutadans als quals ha de servir».

Igualment, es poden apuntar altres normes autonòmiques com la Llei 3/2015, de 4 de març, de transparència i participació ciutadana de Castella i Lleó o la Llei 8/2015, de 25 de març, de transparència de l'activitat pública i participació d'Aragó.

2.La transparència pública i Internet

La transparència és el primer pilar del govern obert i persegueix facilitar que la ciutadania tingui un coneixement efectiu de l'activitat i el funcionament de les administracions públiques. La transparència facilita que la ciutadania pugui participar en els assumptes públics. Així mateix, la transparència permet que les administracions públiques puguin retre comptes de la seva actuació i d'aquesta manera la ciutadania controlar-la. En última instància, la transparència és un mecanisme que té un impacte positiu en la promoció de la integritat pública i, per tant, en la lluita contra la corrupció.
En aquesta direcció, el preàmbul de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG) reconeix que:

«Només quan l'acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conèixer com es prenen les decisions que els afecten, com es gestionen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions, podrem parlar de l'inici d'un procés en el qual els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demana participació dels poders públics.

Els països amb més nivells en matèria de transparència i normes de bon govern compten amb institucions més fortes, que afavoreixen el creixement econòmic i el desenvolupament social».

La transparència es canalitza a través de diferents mecanismes: la difusió d'informació pública (transparència activa), l'accés a la informació (transparència passiva) i la reutilització de la informació (transparència col·laborativa).
L'aprovació de la LTAIBG i, posteriorment, de les normes autonòmiques de desenvolupament, ha suposat un pas endavant en la promoció de la transparència de les administracions públiques espanyoles i la regulació dels diferents mecanismes de transparència a través dels quals es pot canalitzar.

2.1.La difusió d'informació pública

La difusió d'informació pública, també coneguda com a transparència o publicitat activa, és el mecanisme que consisteix a posar a disposició de la ciutadania informació per part de les administracions públiques, generalment a través d'Internet.
Les administracions públiques han fet en els últims anys esforços significatius per incrementar la informació que posen a disposició de la ciutadania, especialment, a través de mitjans electrònics. Com a mostra es poden veure algunes xifres de diferents indicadors que mesuren el nivell de transparència i de difusió d'informació pública de les administracions públiques espanyoles. Així, segons l'ONG Transparència Internacional, la puntuació mitjana en matèria de transparència aconseguida pels 110 ajuntaments espanyols avaluats ha estat de 85,2 (sobre 100) el 2014 enfront de la de 70,9 que van obtenir el 2012 (ITA 2014 (1) ). Pel que fa a les comunitats autònomes (2) , la puntuació mitjana obtinguda ha estat de 88,6 (sobre 100) el 2014, per sobre dels 79,9 punts obtinguts el 2012.
La LAITBG defineix els subjectes obligats a difondre informació pública. Com es veurà a continuació, la legislació de transparència ha ampliat el seu àmbit subjectiu més enllà de les administracions públiques i entitats del sector públic per incloure diferents institucions i organismes en les seves actuacions subjectes al dret administratiu. Però crida particularment l'atenció que també hauran de complir les obligacions de transparència diverses entitats privades. La transparència ha adquirit en els últims anys un valor renovat en les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania fins a l'extrem que està superant les portes de les administracions públiques, per immiscuir-se en les entitats privades que tenen algun tipus de vinculació amb les administracions públiques. En la mesura en què cada vegada són més les persones, entitats o organitzacions que duen a terme funcions públiques, gestionen serveis públics o perceben fons públics, es fa necessari que la informació relativa a aquestes funcions, serveis i fons públics també sigui feta pública.
En particular, els subjectes obligats en matèria de transparència són:

  • Les administracions públiques entre les quals es troben l'Administració general de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla i les entitats que integren l'administració local; les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social així com les mútues d'accidents de treball i malalties professionals col·laboradores de la Seguretat Social; els organismes autònoms, les agències estatals, les entitats públiques empresarials i les entitats de dret públic que, amb independència funcional o amb una especial autonomia reconeguda per la Llei, tinguin atribuïdes funcions de regulació o supervisió de caràcter extern sobre un determinat sector o activitat i les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades a qualsevol de les administracions públiques o dependents d'elles, incloses les universitats públiques.

  • Les corporacions de dret públic, quant a les seves activitats subjectes a dret administratiu.

  • La Casa de sa Majestat el Rei, el Congrés dels diputats, el Senat, el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, així com el Banc d'Espanya, el Consell d'Estat, el Defensor del poble, el Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social i les institucions autonòmiques anàlogues, en relació amb les seves activitats subjectes a dret administratiu.

  • Les societats mercantils el capital social de les quals la participació, directa o indirecta, de les entitats previstes en aquest article sigui superior al 50 per 100.

  • Les fundacions del sector públic previstes en la legislació en matèria de fundacions.

  • Les associacions constituïdes per les administracions, organismes i entitats esmentades anteriorment.

Així mateix, tenen obligacions de transparència activa com les entitats anteriors, els partits polítics, organitzacions sindicals i empresarials. Igualment, les entitats privades que percebin durant el període d'un any ajudes o subvencions públiques en una quantia superior a 100.000 euros o que almenys el 40% del total dels seus ingressos anuals tinguin caràcter d'ajuda o subvenció pública, sempre que aconsegueixin com a mínim la quantitat de 5.000 euros.
També tenen obligacions de transparència les persones físiques o jurídiques diferents de les referides en el paràgraf anterior que prestin serveis públics o exerceixin potestats administratives. En aquests casos, estaran obligades a subministrar a l'administració a la qual es trobin vinculades, previ requeriment, la informació necessària per al compliment de les obligacions de transparència previstes per la Llei. Algunes normes autonòmiques amplien l'abast d'aquest supòsit. Així, per exemple, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix que les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per funcionar o per dur a terme les seves activitats per qualsevol títol jurídic i les que duen a terme activitats qualificades legalment com a serveis d'interès general o universal, tenen l'obligació d'informar sobre les activitats directament relacionades amb les funcions, potestats, serveis o fons sense la necessitat de requeriment de l'administració pública.
Els subjectes enumerats anteriorment han de publicar de forma periòdica i actualitzada la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat relacionada amb el funcionament i control de l'actuació pública. Les normes autonòmiques han anat ampliant i detallant el previst amb caràcter bàsic en la LTAIBG.
En particular, la informació que com a mínim han de difondre les administracions públiques la podem organitzar en les categories següents:
a) Informació institucional, organitzativa i de planificació. Les administracions públiques han de difondre informació sobre les funcions que desenvolupen les administracions públiques i els plans i programes anuals i plurianuals.
b) Informació de rellevància jurídica. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de publicar les directrius, instruccions, acords, circulars o respostes a consultes plantejades; els avantprojectes de llei i els projectes de decrets legislatius; els projectes de reglaments i les memòries i informes que conformen els expedients d'elaboració dels textos normatius.
c) Informació econòmica, pressupostària i estadística. Les administracions també han de difondre informació detallada relativa als contractes públics; la relació dels convenis subscrits; les subvencions i ajudes públiques concedides; els pressupostos; els comptes anuals; les retribucions percebudes anualment pels alts càrrecs; les resolucions d'autorització o reconeixement de compatibilitat que afectin els empleats públics; les declaracions anuals de béns i activitats dels representants locals; la informació estadística necessària per valorar el grau de compliment i qualitat dels serveis públics.
d) Informació d'interès general. A més de tota aquesta informació que han de difondre les administracions públiques per mitjans electrònics, una anàlisi dels portals i pàgines web de la majoria de les administracions públiques mostra que generalment també es difon molta altra informació d'interès per a la ciutadania com per exemple informació cartogràfica, sobre el trànsit, el temps, el medi ambient, la cultura, la salut o l'educació.
Els subjectes obligats que no són administració pública únicament han de difondre informació institucional organitzativa, econòmica, pressupostària i estadística.
La LTAIBG preveu que la informació pública s'ha de difondre a les seus electròniques o pàgines web. Així mateix, preveu que les administracions públiques creïn portals de transparència. D'aquesta manera, les administracions públiques poden utilitzar diferents canals a Internet per difondre tota la informació a la qual estan obligades. No obstant això, no s'estableix cap criteri perquè les administracions públiques puguin decidir on han de publicar la informació. L'espai on es publica la informació és important ja que cadascun té unes característiques específiques i es veu sotmès a uns principis diferents. Tot això comporta, a més de conseqüències jurídiques, diferències quant als costos –no solament econòmics sinó també organitzatius– que es deriven de la posada en funcionament i del manteniment.
Quant al portal de transparència, és un espai nou de les administracions públiques a Internet que preveu la LTAIBG. De fet, la LTAIBG preveu la seva creació amb caràcter preceptiu només per a l'Administració general de l'Estat, encara que tot apunta al fet que la resta de les administracions públiques també crearan el seu portal de transparència. El portal de transparència és un espai a Internet que facilita l'accés de la ciutadania a tota la informació que ha de difondre l'Administració general de l'Estat, i també la informació l'accés de la qual se sol·liciti amb més freqüència. La informació que es publiqui al portal de transparència haurà de complir de manera específica els següents principis:

  • Accessibilitat, proporcionant informació estructurada sobre els documents i recursos d'informació per facilitar la identificació i cerca de la informació;

  • Interoperabilitat, que exigeix difondre la informació conforme a l'esquema nacional d'interoperabilitat;

  • Reutilització, per la qual cosa es fomentarà que la informació sigui publicada en formats que en permetin la reutilització.

Les normes autonòmiques de transparència preveuen també la creació dels portals de transparència. Així mateix, altres comunitats autònomes han previst la creació de portals de govern obert (per exemple, Castella i Lleó o Galícia).
Perquè la informació que les administracions públiques difonen per Internet pugui aconseguir les seves finalitats és necessari arbitrar mecanismes que facilitin el compliment de les obligacions previstes.
En aquest sentit, la LTAIBG atribueix, per al cas de l'Administració general de l'Estat, el control del compliment de les obligacions de difusió de la informació pública al Consell de transparència i bon govern. En l'àmbit autonòmic, no totes les lleis de transparència atribueixen aquesta funció als organismes independents de garantia del dret d'accés com es veurà posteriorment.

2.2.L'accés a la informació pública

L'accés a la informació o transparència passiva és el mecanisme a través del qual qualsevol persona pot sol·licitar a l'administració pública una determinada informació perquè li sigui mostrada o facilitada una còpia.
En particular, la legislació vigent reconeix l'accés a la informació pública com un dret subjectiu. Així, les persones tenen accés a la informació pública sol·licitant a les administracions públiques que els mostrin o els facilitin una còpia de qualsevol informació elaborada per l'administració pública o que estigui en el seu poder com a conseqüència de l'exercici de les seves funcions.
El dret d'accés únicament pot ser limitat en els supòsits previstos en la LTAIBG amb la finalitat de protegir altres interessos o drets la protecció dels quals l'ordenament considera prioritària. En concret, la LTAIBG preveu que el dret d'accés podrà ser limitat quan accedir a la informació suposi un perjudici per a la seguretat nacional; la defensa; les relacions exteriors; la seguretat pública; la prevenció, recerca i sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris; la igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva; les funcions administratives de vigilància, inspecció i control; els interessos econòmics i comercials; la política econòmica i monetària; el secret professional i la propietat intel·lectual i industrial; la garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió i la protecció del medi ambient. Així mateix, la 19/2013 preveu uns criteris per a la difusió d'informació que contingui dades personals i, per tant, sobre l'extensió de la protecció a aquestes com a límit de la transparència en funció del caràcter més o menys sensible que tinguin les dades personals (Fernández i Pérez, 2014, 179 i seg.).
L'aplicació dels límits del dret d'accés s'ha de realitzar de forma proporcional al seu objecte i finalitat de protecció i atendrà a les circumstàncies del cas concret i haurà de ser justificada. Si un límit afecta únicament una part de la informació sol·licitada, es facilitarà l'accés restringit a aquelles dades que no es vegin afectades per aquest, tret que d'això en resulti una informació distorsionada o que manqui de sentit.
El dret d'accés a la informació s'exerceix mitjançant una sol·licitud que es podrà presentar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la identitat del sol·licitant, la informació que sol·licita, l'adreça de contacte i la modalitat que es prefereixi per accedir a la informació sol·licitada. El sol·licitant no està obligat a motivar la seva sol·licitud. Per facilitar l'accés a la informació pública, la majoria d'administracions públiques estan posant a la disposició de la ciutadania formularis electrònics de sol·licitud d'informació. Per poder-los utilitzar requereixen l'ús de sistemes de signatura electrònica, la qual cosa sovint s'acaba convertint en un fre a l'exercici del dret d'accés.
La LTAIBG preveu diferents causes d'inadmissió de les sol·licituds (que es refereixin a informació que estigui en curs d'elaboració o de publicació general; referides a informació que tingui caràcter auxiliar o de suport com la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives; relatives a informació per a la divulgació de la qual sigui necessària una acció prèvia de reelaboració; dirigides a un òrgan en el poder del qual no obri la informació quan es desconegui el competent o que siguin manifestament repetitives o tinguin un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència).
En la tramitació del procediment es concedirà un termini a terceres persones els drets de les quals o interessos puguin veure's afectats per l'accés a la informació.
El procediment serà resolt i notificat en el termini màxim d'un mes des de la recepció de la sol·licitud per l'òrgan competent per resoldre. En el cas que la resolució denegui l'accés, concedeixi l'accés parcial o a través d'una modalitat diferent de la sol·licitada aquesta haurà de motivar-se. Transcorregut el termini sense que s'hagi dictat i notificat la resolució haurà d'entendre's desestimada. En relació amb el caràcter del silenci ha de tenir-se present que algunes normes autonòmiques (3) preveuen el silenci positiu.
Finalment, l'accés es realitzarà preferentment per via electrònica en un termini no superior a deu dies. L'accés serà gratuït, encara que es podrà cobrar per l'expedició de còpies o la transposició de la informació a un format diferent de l'original.
La LTAIBG preveu que contra tota resolució expressa o presumpta en matèria d'accés a la informació es podrà interposar, amb caràcter potestatiu i previ a la impugnació en via contenciosa administrativa, una reclamació davant el Consell de Transparència i Bon Govern o òrgan independent que determinin les comunitats autònomes. Aquesta reclamació s'interposarà en el termini d'un mes i s'ajustarà al que es disposa en la LPACAP i es donarà tràmit d'audiència a les persones que poguessin resultar afectades per l'accés. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució serà de tres mesos, transcorreguts els quals la reclamació s'entendrà desestimada.
El Consell de Transparència i Bon Govern és un organisme públic amb autonomia i plena independència en el compliment de les seves finalitats adscrit al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.
El Consell de Transparència i Bon Govern està compost per la Comissió de Transparència i Bon Govern i el president del Consell de Transparència i Bon Govern. La Comissió està formada pel president, un diputat, un senador, un representant del Tribunal de Comptes, un representant del defensor del poble; un representant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades; un representant de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques i un representant de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. Per la seva banda, el president del Consell de Transparència i Bon Govern és nomenat per un període no renovable de cinc anys pel Govern, entre persones de prestigi reconegut i competència professional després que la persona proposada per al càrrec comparegui davant la comissió corresponent del Congrés dels Diputats.
Algunes comunitats autònomes han assumit aquesta competència i han creat òrgans o organismes independents als quals han atribuït la funció de resoldre les reclamacions així com, en alguns casos, altres funcions com avaluar el compliment de les obligacions de transparència o la protecció de les dades personals. En alguns casos, se'ls han atribuït funcions de mediació per a la resolució dels conflictes que puguin sorgir en matèria d'accés a la informació pública.

Llei

Organisme

Andalusia

Consell de Transparència i Protecció de Dades d'Andalusia

Aragó

Consell de Transparència d'Aragó

Castella i Lleó

Comissió de Transparència, adscrita al Comissionat de Transparència (Procurador del Comú)

Canàries

Comissionat de Transparència i Accés a la Informació Pública

Catalunya

Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública

Comunitat Valenciana

Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern / Comissió executiva

Extremadura

Es podrà subscriure un conveni amb l'Administració general de l'Estat sense perjudici de la potestat de la Comunitat Autònoma d'Extremadura per crear o atribuir a un òrgan propi l'exercici de tal competència.

Galícia

Valedor del Poble

Comissió de Transparència

La Rioja

Atribució de la competència al Consell de Transparència i Bon Govern

Navarra

Defensor del Poble de Navarra

Regió de Múrcia

Consell de la Transparència de la Regió de Múrcia

2.3.L'accessibilitat de la informació pública

La LTAIBG reconeix la necessitat de garantir l'accessibilitat de la informació pública i estableix que tota la informació que difonguin les administracions públiques estarà a disposició de les persones amb discapacitat en una modalitat subministrada per mitjans o en formats adequats de manera que resultin accessibles i comprensibles, conforme al principi d'accessibilitat universal i disseny per a tothom.
Més enllà del disseny de les pàgines web i portals de transparència, l'accessibilitat també s'ha de traduir en l'impuls de serveis d'assessorament o suport a la ciutadania per facilitar l'accés a la informació, especialment d'aquells col·lectius que tinguin dificultats per relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics.

2.4.La qualitat de la informació pública

La qualitat de la informació pública es refereix a les característiques que permeten que la seva difusió aconsegueixi les finalitats previstes. Amb l'objectiu d'aconseguir la qualitat de la informació, s'ha de garantir que la informació resulti precisa, confiable i no estigui esbiaixada.
La legislació vigent preveu que la informació que difonen les administracions públiques ha de ser de qualitat. En particular, la LTAIBG es refereix al fet que la informació es publicarà de forma periòdica i actualitzada, de manera clara, estructurada i comprensible, d'accés fàcil i gratuït.
Algunes normes autonòmiques han concretat l'abast d'aquestes obligacions. Així, per exemple, la Llei 29/2010, de 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya preveu que la informació pública que es difon per mitjans electrònics ha de ser actualitzada (indicant la data de l'última actualització i retirant els continguts obsolets); objectiva (completa, veraç i precisa); útil (fàcilment usable, clara, senzilla, comprensible i fàcil de trobar) i accessible. Aquests requisits han estat posteriorment recollits en la Llei 19/2014 que insisteix en la idea que la informació es difon de manera constant i s'actualitza permanentment indicant la data en què es va actualitzar per última vegada i, si és possible, la data en què es tornarà a actualitzar.
Les administracions públiques han d'impulsar mecanismes per garantir la qualitat i per controlar-la. L'anàlisi de l'experiència de diferents administracions públiques ens mostra que, per garantir la qualitat de la informació pública que es difon per mitjans electrònics, es poden utilitzar diferents mecanismes, l'ús dels quals no està ni molt menys generalitzat:
a) Cartes de serveis, que són un document en el qual s'estableix la forma de difusió de la informació pública. Les cartes de servei generalment informen sobre els drets que tenen respecte a la informació, els nivells o estàndards de qualitat que ofereixen; els diferents canals d'informació disponibles i la informació que es difon en cadascun; els mecanismes de garantia dels drets dels ciutadans i de la qualitat de la informació difosa.
b) Avisos legals o condicions d'ús, que són un document que recull diferents criteris aplicables a la pàgina web a través de la qual es difon la informació, que regeixen el seu funcionament i recorden els compromisos i les obligacions de les administracions públiques. Actualment, la pràctica totalitat de les pàgines web de les administracions públiques utilitzen aquesta etiqueta per recollir la informació dirigida a la ciutadania sobre els aspectes jurídics i tècnics vinculats a aquell portal o pàgina web. Malgrat tot l'anterior, és freqüent trobar avisos legals que limiten la responsabilitat de l'administració en la garantia de la qualitat de la informació difosa.
Exoneració de responsabilitat de l'Ajuntament de Leganés
L'Ajuntament de Leganés no assumirà cap responsabilitat derivada de l'ús per tercers del contingut i serveis del lloc web, i podrà exercir totes les accions civils o penals que li corresponguin en cas d'infracció d'aquests drets per part d'un usuari o entitat que hagi reutilitzat o explotat els continguts d'aquest lloc web.
L'Ajuntament de Leganés procura que la informació publicada sigui exacta i precisa, i procedeix a la seva actualització amb la màxima celeritat possible, tractant d'evitar errors i corregint-los tan aviat com els detecta. No obstant això, l'Ajuntament de Leganés no es responsabilitza dels eventuals errors tipogràfics, formals o numèrics que pugui contenir el lloc web, documents electrònics i fitxers emmagatzemats en el seu sistema informàtic, ni de l'exactitud de la informació continguda, i ofereix un servei d'avisos, suggeriments i reclamacions per al plantejament de les incidències que siguin necessàries. Per accedir-hi premeu aquí.
La informació proporcionada en resposta a qualsevol consulta o petició d'informació té caràcter merament orientatiu i en cap cas resultarà vinculant per a la resolució dels procediments administratius, els quals es troben estrictament subjectes a les normes legals o reglamentàries que els siguin aplicables.
L'Ajuntament de Leganés adoptarà totes les mesures tecnològiques de seguretat, però no pot garantir que l'accés als continguts i serveis no es vegi interromput, així com que el programari al qual pugui accedir-se estigui lliure d'error o de causar dany per la intrusió de programes maliciosos o lesius.
La present clàusula d'exempció de responsabilitat no té per objecte limitar la responsabilitat de l'Ajuntament de forma contrària a la qual es disposa en la normativa aplicable, ni excloure la seva responsabilitat en els casos en els quals en virtut d'aquesta no pugui excloure's.
http://www.leganes.org/portal/contenedor_ficha.jsp?seccion=s_fdes_d4_v1.jsp&codbusqueda=480&language=és&codResi=1&layout= contenidor_fitxa.jsp&codAdirecto=30 (última consulta: març del 2016).
c) Els segells de qualitat, que constitueixen el reconeixement que determinades entitats fan de la qualitat d'una pàgina web determinada o d'un servei d'informació als ciutadans concret. En aquesta línia, es pot esmentar l'experiència de l'Agència de la Qualitat d'Internet (IQUA), una associació integrada per entitats públiques independents amb competències vinculades amb Internet (Consell de l'audiovisual de Catalunya, Consell Andorrà de l'Audiovisual, Consell Audiovisual de Navarra i Red.es). IQUA ha elaborat uns criteris que s'utilitzen en les auditories per a l'obtenció del segell de qualitat IQ.
d) Mecanismes de correcció de la informació, que permeten a la ciutadania posar en coneixement de les administracions públiques errors o absències d'informació en un portal o pàgina web. Generalment les administracions públiques faciliten adreces de correu electrònic o formularis a través dels quals es poden reportar suggeriments, comentaris o opinions sobre el lloc web.

2.5.La responsabilitat per l'activitat informativa de les administracions públiques

L'obtenció d'informació administrativa per mitjà d'Internet genera una confiança en la ciutadania que cal que sigui protegida. El subjecte que accedeix a la informació pot actuar en conseqüència, però si aquesta és inexacta o errònia li pot causar un dany pel qual ha de poder ser indemnitzat.
Lectura recomanada

Valero Torrijos, J. (2007). «Responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas por difusión de contenidos propios en Internet». A: S. Cavanillas Múgica (ed.). Responsabilidades de los proveedores de información en Internet. Granada: Comares.

L'article 106.2 CE estableix el dret dels ciutadans a ser indemnitzats per tota lesió que sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics. Per la seva banda, l'article 32.1 LRJSP precisa més aquest dret, en reconèixer al particular el dret a ser indemnitzat, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
La LRJSP estableix el principi de responsabilitat dels titulars de les seus electròniques respecte de la integritat, veracitat i actualització de la informació (art. 38 LRJSP).
Ara bé, davant l'important volum d'informació que generen i que difonen les administracions públiques, cal plantejar-se si en tots els casos en els quals la confiança d'un ciutadà en la informació que li proporciona l'administració pública li provoca un dany és necessari que l'indemnitzin o es pot considerar que, si hi concorren determinades circumstàncies, les administracions públiques estan exemptes de responsabilitat.
Amb l'objectiu de poder aclarir aquest aspecte, cal que es diferenciïn dos supòsits en funció de l'origen de la informació. Un, quan és la mateixa administració pública que subministra la informació la que l'ha elaborat. Un altre, quan l'administració pública únicament el que fa és mitjançar en la transmissió de la informació i, per tant, el que fa és facilitar que la informació procedent d'un tercer arribi als ciutadans.
1) Informació creada i difosa per la mateixa administració pública
Quan la informació subministrada per l'Administració té l'origen en la mateixa Administració, quan concorren les circumstàncies previstes en l'ordenament jurídic, l'administració pública que facilita la informació és la responsable dels danys causats. Convé recordar, a aquest efecte, el que estableix l'article 32 LRJSP.

«1. Els particulars tindran dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que sofreixin en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys que el particular tingui el deure jurídic de suportar d'acord amb la Llei.

(...)

2. En tot cas, el dany al·legat haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones».

Per tant, quan som davant un dany que es pot considerar com una lesió indemnitzable (és a dir, un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones), que el subjecte passiu no tingui el deure jurídic de suportar, que sigui jurídicament imputable a l'Administració i que hi hagi una relació de causalitat entre l'activitat administrativa i la lesió produïda, l'administració pública difusora de la informació ha de respondre.
Tot i el que s'ha exposat anteriorment, no podem desconèixer que amb freqüència les administracions públiques s'autoexoneren o limiten la seva responsabilitat a través dels avisos legals de les seves pàgines web.
Avís legal
Limitació de responsabilitat
Aquest portal conté informació recollida de bona fe per l'Ajuntament d'Igantzi, de fonts que considera fiables. No obstant això, aquest portal i els seus continguts no suposen garantia de cap tipus, ni expressa ni implícita, per part de l'Ajuntament d'Igantzi. L'Ajuntament d'Igantzi no garanteix que les seves pàgines es trobin operatives, ni que els seus continguts siguin complets, exactes o fiables en tot moment.
L'Ajuntament d'Igantzi no es fa responsable dels danys o perjudicis, directes o indirectes, derivats de l'ús d'aquest portal, inclosos danys a sistemes informàtics, introducció de virus i danys originats per qualsevol decisió presa sobre la base de la informació continguda. L'Ajuntament d'Igantzi recomana sol·licitar confirmació escrita de la informació, en cas de necessitat.
http://www.igantzi.org/es/206-2/aviso-legal/ (última consulta: març del 2016).
2) Informació creada per un tercer canalitzada per l'Administració
Un segon supòsit el trobem quan la informació que facilita l'administració pública no l'ha elaborat ella i la seva actuació es limita a la intermediació entre l'autor i el destinatari de la informació. En aquests casos, probablement, la indemnització no l'ha de satisfer l'administració pública, la tasca de la qual es limita a la intermediació entre l'autor de la informació i el seu destinatari final.
Per donar resposta a aquesta qüestió es pot portar a col·lació la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació (LSSI), que regula la responsabilitat dels prestadors de serveis intermediaris. Determinats serveis d'informació que presten les administracions públiques es poden veure inclosos en aquesta definició de prestador de serveis de la societat de la informació. Per exemple, quan una administració pública proveeix serveis d'accés a Internet, allotja en els seus servidors de dades d'aplicacions o serveis subministrats per tercers (hosting) o proveeix instruments de cerca, accés i recopilació de dades o enllaços (linking) a altres llocs d'Internet, està prestant serveis intermediaris de la societat de la informació.
El legislador ha establert uns àmbits d'exempció de responsabilitat per a determinades activitats o per a casos en els quals el prestador hagi prestat el servei amb la diligència fixada pel legislador per reduir el risc que els suposava el desenvolupament d'aquestes activitats. Partint de la base que els prestadors de serveis de la societat de la informació estan subjectes a la responsabilitat civil, penal i administrativa establerta amb caràcter general per l'ordenament jurídic, s'estableixen supòsits en els quals s'exclou la possibilitat d'imputar l'obligació d'indemnitzar.
Això no vol dir que quan una activitat concreta no es pugui incloure en els supòsits d'exempció s'és responsable, ja que, en aquest cas, és necessari veure si es compleixen els requisits establerts per a la determinació de la responsabilitat administrativa. En particular, entre els supòsits d'exempció de responsabilitat dels prestadors de serveis intermediaris que preveu l'LSSICE destaquen:

  • Per l'allotjament de dades, no s'és responsable si el prestador no té coneixement efectiu que l'activitat o informació allotjada és il·lícita o lesiona béns o drets d'un tercer o actua amb diligència per retirar les dades o per impossibilitar l'accés.

  • Per a la provisió d'enllaços o d'instruments de cerca, s'estableixen els mateixos deures de diligència que per a l'allotjament de dades.

Avís legal
L'Ajuntament a través d'aquesta web:
S'ajusta al marc legal vigent en matèria de responsabilitat pels continguts.
L'Ajuntament assumeix, d'acord amb la legislació vigent, la responsabilitat pels continguts que hagi elaborat per a aquesta web. Quant als continguts subministrats per usuaris i tercers, seran aplicables les exclusions de responsabilitat previstes en els articles del 13 al 17 de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. En particular, pel que fa als continguts enllaçats, s'aplicarà l'exclusió de responsabilitat de l'article 17 d'aquesta llei.
L'Ajuntament no respondrà del mal ús que els usuaris puguin fer dels continguts d'aquesta web. Tampoc es farà responsable de les dificultats d'accés que pugui haver-hi al portal ni del mal funcionament que sigui atribuïble a causes alienes a l'Ajuntament.
http://ajuntament.barcelona.cat/es/aviso-legal (última consulta: març del 2016).

3.Les dades obertes i la reutilització d'informació pública. La protecció de la propietat intel·lectual a Internet i les llicències creative commons

El govern obert es basa en l'obertura de dades. L'obertura de dades públiques fixa l'atenció en el fet que les administracions públiques difonen informació que pugui ser fàcilment reutilitzada. A través de l'obertura de les dades públiques es facilita l'accés lliure i gratuït a la informació pública i se n'afavoreix la reutilització a través de l'ús de formats i de llicències que la fomentin.

3.1.Les dades obertes

A través de l'obertura de dades públiques s'afavoreix la transparència de les administracions públiques en la mesura en què se'n facilita la reutilització per conèixer, analitzar i avaluar l'activitat administrativa (AIE i OKF, 2010).
Com destaca l'informe de seguiment del Memoràndum sobre transparència i govern obert (4) impulsat per Barack Obama, l'obertura promou la rendició de comptes del govern i també l'intercanvi d'informació pública per fer-la disponible en formats oberts i accessibles.
A més, mitjançant l'obertura de dades també es facilita la creació d'informació i l'oferta de nous serveis de valor afegit basats en les dades difoses per les administracions públiques. En aquesta direcció, la Comissió Europea afirma que:

«[...] l'impuls cap a la utilització de dades obertes està cobrant força en diversos estats membres, els quals estan adoptant aquest concepte per raons de transparència, eficiència administrativa i potencial econòmic de la reutilització» [COM (2011) 882 final].

Referencia bibliogràfica

Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions sobre «Dades obertes. Un motor per a la innovació, el creixement i la governança transparent», COM (2011), 882 final.

Les dades públiques que es posen a la disposició dels ciutadans han de complir determinades característiques que persegueixen garantir que es puguin reutilitzar fàcilment per generar noves informacions o serveis que, en última instància, poden incrementar la transparència de les administracions públiques.
Per aconseguir totes aquestes finalitats, les dades han de complir diverses característiques. Totes aquestes característiques es recullen en els coneguts Principis de les dades obertes, impulsats per la Sunlight Foundation, i que són d'acceptació general en el marc dels projectes de dades obertes desenvolupades a tot el món. Segons aquests principis, les dades han de ser:
1) Completes. Les dades han de ser tan completes com sigui possible. Les dades obertes que es difonen no poden estar afectades per qüestions relatives a la privadesa, la seguretat o qualsevol altra restricció.
2) Primàries. Les dades obertes han de ser dades primàries originals. S'ha de facilitar informació sobre com s'han obtingut les dades i on es troben els documents originals, de manera que els usuaris puguin comprovar si les dades han estat seleccionades i emmagatzemades adequadament.
3) Oportunes. Les dades es facilitaran de forma ràpida tan aviat com siguin recollides. En la mesura que es pugui, cal facilitar les dades en temps real de manera que es pugui maximitzar el seu valor. Cal donar prioritat a la difusió de les dades que siguin time sensitive.
4) Accessibles de forma física i electrònica. Les dades han de ser tan accessibles com sigui possible tant a través de mitjans físics com electrònics per evitar els desplaçaments o la necessitat de sol·licitar formalment l'accés a la informació.
5) Processables electrònicament. Les dades han d'estar disponibles en formats d'ús generalitzat i que facilitin el seu processament automàtic.
6) No discriminatòries. Les dades han d'estar disponibles per a tothom, sense que sigui necessari fer una sol·licitud o qualsevol altre tràmit.
7) Ús d'estàndards oberts en la difusió de la informació
8) Sense llicència. L'ús de les dades no ha de sotmetre's a cap regulació que restringeixi la seva reutilització, excepte, de forma raonable, quan hi hagi aspectes relatius a la privadesa o la seguretat.
9) Permanència. Les dades han d'estar a disposició de forma permanent. En el cas que es modifiqui la informació ha d'indicar-se.
10) Costos. No s'ha d'establir una contraprestació per poder accedir o reutilitzar les dades i, en el cas que s'estableixi, la seva quantificació ha de basar-se en costos marginals i no en costos totals.
Les normes que s'han anat aprovant a l'empara de la LTAIBG incorporen cada vegada més principis diversos que persegueixen garantir l'obertura de les dades (Cerrillo, 2014). Així per exemple, l'article 6 de la Llei 1/2014, de 24 de juny, de transparència pública d'Andalusia. En canvi, en el cas de La Rioja, si bé l'exposició de motius de la Llei 3/2014, d'11 de setembre, de transparència i bon govern de La Rioja indica que el títol IV està dedicat a la dada oberta, la seva lectura mostra que es limita a la regulació de la reutilització de la informació pública sense determinar les característiques que han de complir les dades. Així mateix, la Llei foral 11/2012, de 21 de juny, de la transparència i del govern obert que, en regular el contingut del portal de govern obert, preveu que es configura com un espai destinat a

«[...] posar a disposició de la ciutadania dades en formats oberts, perquè puguin ser reutilitzades en benefici públic i en benefici de qualsevol persona interessada a obtenir productes derivats per generar valor i riquesa, en el que es coneix com a projectes d'obertura de dades o open data» (art. 7).

Així mateix, s'ha de tenir present que en el nostre ordenament jurídic també es preveu la protecció d'altres drets o béns com la propietat intel·lectual, els drets d'imatge o les dades personals que hauran de quedar salvaguardats en qualsevol projecte de dades obertes.
A més, s'ha d'observar que l'article 5 de la Directiva 2003/98/CE relativa a la reutilització de la informació del sector públic –modificada en aquest punt per la Directiva 2013/37/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013– preveu que

«[...] els organismes del sector públic facilitaran els seus documents en qualsevol format o llengua en què existeixin prèviament i, sempre que sigui possible i apropiat, en format llegible per màquina i conjuntament amb les seves metadades».

En aquest sentit, la Llei 18/2015, de 9 de juliol, per la qual es modifica la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic preveu que:

«Article 5

2. Les administracions i organismes del sector públic facilitaran els seus documents en qualsevol format o llengua preexistent, però també procuraran, sempre que això sigui possible i apropiat, proporcionar-los en format obert i llegible per màquina conforme al que es preveu a l'apartat anterior i conjuntament amb les seves metadades, amb els nivells més elevats de precisió i desagregació. Tant el format com les metadades, en la mesura del possible, han de complir estàndards i normes formals obertes. Això no implicarà que les administracions i organismes del sector públic estiguin obligats a crear documents, adaptar-los o facilitar extractes de documents, quan això suposi un esforç desproporcionat que comporti una mica més que una simple manipulació.»

Finalment, s'ha d'observar que, a través dels portals de dades obertes, les administracions públiques posen a disposició dels ciutadans dades que estan en el seu poder en formats que faciliten la redistribució, reutilització i comercialització. Com reconeix Llinares, l'esperit de la filosofia d'open data és

«agafar dades que en si mateixes no ofereixen cap valor i dotar-les de significat per convertir-les en coneixement vàlid i amb valor per als altres» (Llinares, 2010).

3.2.La reutilització de la informació pública

La informació que produeixen les administracions públiques en l'exercici de les seves funcions pot constituir la matèria bruta utilitzada per la indústria de continguts amb la finalitat d'oferir béns i serveis al mercat. De la mateixa manera, des de la societat civil, també es reutilitza la informació del sector públic per generar i facilitar serveis i informacions d'interès social.
Lectura recomanada

Valero Torrijos, J. (2014). «Acceso, reutilización y gestión avanzada de la información en el ámbito de la administración sanitaria: implicaciones jurídicas desde la perspectiva de la innovación tecnológica». A: J. Valero Torrijos; M. Fernández Salmerón (ed.). Régimen jurídico de la transparencia del sector público: del Derecho de acceso a la reutilización de la información. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.

La reutilització consisteix en l'ús de documents que estan en poder de les administracions i organismes del sector públic, per part de persones físiques o jurídiques, amb finalitats comercials o no comercials, sempre que aquest ús no constitueixi una activitat administrativa pública, ni tampoc l'intercanvi de documents entre administracions públiques en l'exercici de les funcions públiques que tinguin atribuïdes.
La reutilització ha estat objecte de creixent interès per les administracions públiques en l'última dècada. De fet, ha estat impulsada des de la Unió Europea amb la finalitat de crear un mercat comú de productes i serveis basats en la informació pública i enfortir l'ús transfronterer dels documents públics. Tot això va donar lloc a l'aprovació de la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de novembre, de reutilització de la informació del sector públic. Posteriorment, a la vista que la Directiva 2003/98/CE no incloïa una obligació respecte de l'accés als documents ni obliga a autoritzar la reutilització de documents, es va aprovar la Directiva 2013/37/UE per establir l'obligació inequívoca per als estats membres d'autoritzar la reutilització de tots els documents.
Les directives europees han estat traslladades a l'ordenament jurídic espanyol per la Llei 37/2007, de 16 de novembre, de reutilització de la informació del sector públic (LRISP), modificada per la Llei 18/2015, de 9 de juliol.
La LRISP regula, amb caràcter bàsic, el règim jurídic aplicable a la reutilització dels documents elaborats o custodiats per les administracions públiques i els organismes del sector públic.
La LRISP recull l'obligació inequívoca per a les administracions i organismes del sector públic d'autoritzar la reutilització dels documents. Quant a això, l'article 4 preveu que «els documents de les administracions públiques i organismes del sector públic són reutilitzables en els termes que preveu aquesta Llei», i es remet als règims establerts en el mateix article, que són determinats per cada administració pública.
La LRISP reconeix que poden ser objecte de reutilització els documents, és a dir, tota informació, sigui quin sigui el seu suport i forma d'expressió, elaborada o custodiada per les administracions públiques i organismes públics. No obstant això, la LRISP exclou del règim de reutilització previst els documents que no siguin accessibles, aquells el coneixement dels quals requereixi una legitimació especial i els continguts públics creats, per exemple, per entitats de radiodifusió o entitats educatives.
Avís legal
Autorització de reutilització i cessió no exclusiva de drets de propietat intel·lectual
Les presents condicions generals permeten la reutilització dels documents que hi siguin sotmesos per a finalitats comercials i no comercials. S'entén per reutilització l'ús de documents que obren en poder dels òrgans de l'Administració general de l'Estat i els altres organismes i entitats del sector públic estatal referits en l'article 1.2 del Reial decret 1495/2011, de 24 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic estatal, per persones físiques o jurídiques, amb finalitats comercials o no comercials, sempre que aquest ús no constitueixi una activitat administrativa pública. La reutilització autoritzada inclou, a manera il·lustrativa, activitats com la còpia, difusió, modificació, adaptació, extracció, reordenació i combinació de la informació.
El concepte de document és l'establert a l'apartat 2 de l'article 3 de la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic, per la qual cosa comprèn tota informació qualsevol que sigui el seu suport material o electrònic, així com la seva forma d'expressió gràfica, sonora o en imatge utilitzada, incloent-hi, en conseqüència, també les dades en els seus nivells més desagregats o «en brut».
Aquesta autorització comporta, així mateix, la cessió gratuïta i no exclusiva dels drets de propietat intel·lectual, si s'escau, corresponents a tals documents, així com la realització d'activitats de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació, necessàries per desenvolupar l'activitat de reutilització autoritzada, en qualsevol modalitat i sota qualsevol format, per a tothom i pel termini màxim permès per la Llei.
http://datos.gob.es/aviso-legal (última consulta: març del 2016)
La LRISP defineix tres modalitats de reutilització, entre les quals pot optar cada administració pública en definir el règim jurídic específic de la reutilització de la informació:

  • Reutilització sense subjecció a condicions.

  • Reutilització amb subjecció a condicions establertes en llicències tipus, que han d'estar disponibles en format digital i han de ser processables de manera electrònica.

  • Reutilització amb sol·licitud prèvia, que pot incorporar condicions en una llicència; aquesta llicència ha de reflectir, almenys, la informació relativa a la finalitat concreta, comercial o no comercial, per la qual es concedeix la reutilització, la durada de la llicència, les obligacions del beneficiari i de l'organisme concedent, les responsabilitats d'ús i les modalitats financeres, per la qual cosa s'ha d'indicar el caràcter gratuït o, si s'escau, la contraprestació econòmica aplicable.

Així doncs, en el segon i tercer casos, a més d'obtenir l'autorització administrativa per reutilitzar la informació del sector públic, ha d'haver-hi una llicència per la qual es concretin les condicions a les quals se sotmeti aquesta reutilització.
En relació amb aquestes condicions, s'ha de partir de la idea que la LRISP tracta d'afavorir la reutilització de la informació del sector públic, i el mercat comunitari de continguts basat en informació del sector públic. Per aquest motiu, aposta perquè les condicions incorporades en les llicències respectin els criteris següents:

  • Siguin clares, justes i transparents.

  • No restringeixin les possibilitats de reutilització ni limitin la competència.

  • No siguin discriminatòries per a categories comparables de reutilització.

  • No continguin acords exclusius. De totes maneres es preveu que, en cas que sigui necessari per a la prestació d'un servei d'interès públic, és possible atorgar drets exclusius, que han de ser transparents i públics. En aquest cas, s'ha de fer una revisió periòdica, i en tot cas cada tres anys, de la permanència del motiu que va justificar la concessió d'aquesta exclusivitat.

Les condicions que s'estableixin, que han de respectar els criteris als quals s'acaba de fer esment, es poden referir que el contingut de la informació, incloent-hi les seves metadades, no sigui alterat; que no es desnaturalitzi el sentit de la informació; que se citi la font; que s'esmenti la data de l'última actualització; la finalitat o finalitats concretes per les quals és possible la reutilització futura de les dades quan la informació contingui dades de caràcter personal i la prohibició de revertir el procediment de dissociació mitjançant l'addició de noves dades obtingudes d'altres fonts quan la informació, inclús sent facilitada de forma dissociada, contingués elements suficients que poguessin permetre la identificació dels interessats en el procés de reutilització.
Avís legal
Condicions generals per a la reutilització.
Hi són aplicables les següents condicions generals per a la reutilització dels documents sotmesos:
1) Està prohibit desnaturalitzar el sentit de la informació.
2) Ha de citar-se la font dels documents objecte de la reutilització. Aquesta cita podrà realitzar-se de la següent manera: «Origen de les dades: Secretaria d'Estat d'administracions públiques del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme».
3) Ha d'esmentar-se la data de l'última actualització dels documents objecte de la reutilització, sempre que sigui inclosa en el document original.
4) No es podrà indicar, insinuar o suggerir que la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme titulars de la informació reutilitzada participen, patrocinen o fomenten la reutilització que s'hi dugui a terme.
5) Han de conservar-se, no alterar-se ni suprimir-se les metadades sobre la data d'actualització i les condicions de reutilització aplicables incloses, si s'escau, en el document posat a disposició per a la seva reutilització.
http://datos.gob.es/aviso-legal (última consulta: març del 2016)
La LRISP estableix la possibilitat que les administracions puguin aplicar una taxa o un preu públic pel subministrament de documents per a la seva reutilització. Com a punt de partida, es pot recordar que hi ha dos mecanismes per a la fixació del preu que s'ha de cobrar per la informació: el que persegueix sufragar els costos totals de producció i posada a disposició de la informació (costos totals) i el que persegueix únicament recuperar el cost de la posada a disposició del reutilitzador de la informació reutilitzada (costos marginals). No obstant això, la LRISP seguint la directiva, incorpora el càlcul de les tarifes per la reutilització per costos marginals en què s'incorri per a la reproducció, posada a disposició i difusió de la informació. Aquests preus poden ser diferents segons si la reutilització té caràcter comercial o no comercial.
En la situació actual en la qual es troba la reutilització a Espanya, l'establiment de mesures de foment s'adverteix com un instrument que ha de ser necessàriament eficaç.
Sobre aquest tema, la LRISP preveu que

«el Govern, a proposta dels ministeris competents, desenvoluparà plans i programes d'actuacions dirigits a facilitar la reutilització de la informació del sector públic en honor de promoure el creixement del sector de continguts digitals, i podrà establir juntament amb la resta de les administracions públiques els mecanismes de col·laboració que s'estimin pertinents per a la consecució d'aquest objectiu».

En aquesta línia, cal esmentar el programa Aporta, que, en el marc del pla Avanza, ha perseguit fomentar la cultura de la reutilització de la informació del sector públic, facilitar la posada a disposició d'informació per part de les entitats del sector públic i impulsar el mercat de la reutilització de la informació del sector públic i promoure el creixement del sector de continguts digitals. A aquest efecte, el projecte ha englobat activitats formatives i de conscienciació i el desenvolupament de guies pràctiques de reutilització.
A més, la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d'impuls de la societat de la informació, estableix que les administracions públiques han de posar a disposició del públic de forma telemàtica, entre altres usos per a la seva reutilització, els continguts digitals o digitalitzats que disposin quan els drets de propietat intel·lectual li pertanyin sense restriccions o siguin de domini públic.
L'adopció d'un règim sancionador persegueix garantir el compliment de la legalitat. No obstant això, és especialment rellevant la regulació que la LRISP fa del règim sancionador. En primer lloc, perquè no estava previst en la Directiva RISP. De fet, aquesta norma no solament no preveia un règim sancionador, sinó que tampoc establia la necessitat que els estats membres, en la transposició a l'ordenament jurídic intern, incloguessin mesures específiques per garantir el compliment i respecte del contingut de la normativa sobre reutilització de la informació del sector públic. En segon lloc, perquè el règim sancionador no té caràcter bàsic, i, per aquest motiu, únicament és aplicable a l'Administració general de l'Estat i no a les comunitats autònomes i els ens locals.
La LRISP preveu diferents infraccions que, en funció de la seva gravetat, es classifiquen en molt greus, greus i lleus. Sense caràcter exhaustiu, es pot fer referència al següent:

  • La desnaturalització del sentit de la informació, per a la reutilització de la qual s'hagi concedit una llicència.

  • L'alteració del contingut de la informació per a la reutilització de la qual s'hagi concedit una llicència.

  • La reutilització de documentació sense haver obtingut la corresponent llicència en els casos en els quals aquesta sigui requerida o incomplint les condicions imposades en la corresponent llicència o en la normativa reguladora aplicable.

  • La reutilització de la informació per a una finalitat diferent de la qual es va concedir.

  • La falta d'esment de la data de l'última actualització de la informació o l'absència de cita de la font.

La LRISP preveu que, per cometre les infraccions anteriors, es poden imposar diferents sancions de multa que, en funció de la gravetat de la infracció, es graduen entre els 1.000 i 100.000 euros. A més, per cometre d'infraccions molt greus i greus, es pot sancionar amb la prohibició de reutilitzar documents sotmesos a llicència durant un període d'entre 1 i 5 anys, i amb la revocació de la llicència concedida.
La LRISP preveu alguns criteris per graduar les sancions com la naturalesa de la informació reutilitzada, el volum d'aquesta informació, els beneficis obtinguts, el grau d'intencionalitat, els danys i perjudicis causats; en particular, els que es refereixen a la protecció de dades de caràcter personal, la reincidència i qualsevol altra circumstància que sigui rellevant per determinar el grau d'antijuridicitat i de culpabilitat presents en l'actuació infractora concreta.
Finalment, es recull que el règim sancionador que preveu la llei s'entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què es pugui incórrer, que s'ha de fer efectiva d'acord amb les corresponents normes legals.

3.3.La protecció de la propietat intel·lectual i les llicències creative commons

Les administracions públiques poden difondre obres que estiguin protegides per la propietat intel·lectual. La propietat intel·lectual atorga als autors diferents drets de caràcter personal i patrimonial sobre l'explotació de la seva obra.
És important destacar que la llei no confereix aquests drets a l'autor respecte a qualsevol informació, sinó únicament respecte a les obres, és a dir, les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible.
L'autor té el dret exclusiu a l'explotació de la seva obra a través de la reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. Així mateix, el text refós de la Llei de propietat intel·lectual (Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril) també reconeix als autors diversos drets morals, de caràcter irrenunciable i inalienable, entre els quals destaca el dret a decidir si l'obra ha de ser divulgada o a exigir el reconeixement de la condició d'autor d'una obra.
El text refós de la Llei de propietat intel·lectual exclou del règim de propietat intel·lectual, entre d'altres, les disposicions legals o reglamentàries i els seus corresponents projectes i els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics. D'aquesta manera, no serà necessari obtenir una autorització de l'administració pública per a la seva difusió ni aquestes podran prohibir-ne l'explotació.
Els drets d'explotació poden ser objecte de transmissió, de forma conjunta o per separat, d'acord amb el que es preveu en el text refós de la Llei de propietat intel·lectual.
Una possibilitat per cedir l'explotació d'una obra és a través de l'ús de les llicències Creative Commons que s'han estès de forma significativa a escala internacional en els últims anys. Quan una administració pública crea una obra o és titular dels drets d'explotació i la difon, pot utilitzar una llicència Creative Commons i indicar-ho identificant-ho amb un símbol que de forma gràfica permet conèixer-ne els usos autoritzats. Les llicències Creative Commons, a més, també permeten que les aplicacions informàtiques o els cercadors puguin identificar que aquella obra està protegida amb una llicència Creative Commons.
Totes les llicències Creative Commons obliguen el reconeixement de l'autor. Així mateix, aquestes llicències autoritzen a la reproducció, distribució i comunicació pública de l'obra, per a qualsevol finalitat i per a totes les modalitats d'explotació, amb caràcter gratuït i per a tot el temps de protecció. Finalment, permeten que l'autor decideixi si s'inclouen o exclouen els usos comercials i si s'inclouen o exclouen la transformació de la seva obra.
m4401_m5_001.jpg

4.Les administracions públiques a les xarxes socials

L'evolució des de la web 1.0 a la web 2.0 ha tingut un clar reflex en les relacions entre les administracions i la ciutadania. Mentre a la web 1.0 únicament les administracions públiques difonen informació i presten serveis electrònics, a la web 2.0 tant les administracions públiques com la ciutadania es converteixen en transmissors per generar noves informacions basades en la informació pública i permeten la interacció entre ells.
Lectures recomanades

Río Fernández, A. L. D.; Rojas Martín, F.; Criado Grande, J. I. (2015). «La estrategia de transparencia en las redes sociales y el Gobierno Abierto. Retos de futuro. Consultor de los ayuntamientos y de los juzgados». Revista Técnica Especializada en Administración Local y Justicia Municipal (núm. 18).

Criado, J. I.; Rojas Martín, F. (2015). «Casos de éxito en redes sociales digitales de las administraciones públicas». A: Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya.

Seguint Osimo, es pot definir la web 2.0 com

«les aplicacions que aprofiten la dimensió de connectivitat que ofereix Internet per donar suport a la constitució de xarxes entre gent o continguts relacionats» (Osimo, 2008).

A la web 2.0, els usuaris poden produir continguts, fer comentaris o revisions, utilitzar els continguts generats per usuaris o productors de coneixement.
La web 2.0 integra un ampli conjunt d'eines i aplicacions com els blogs, els wikis, els agregadors, el webcasting i el postcasting, les xarxes socials, els espais de continguts i intercanvis d'arxius i els mashups, que permeten la difusió d'informació pública de les administracions a la ciutadania i entre la ciutadania. En alguns casos es fomenta la interacció entre les administracions públiques i la ciutadania (per exemple, Twitter, Facebook, Linkedin) i en uns altres es facilita primordialment l'intercanvi de continguts i informacions entre els usuaris (per exemple, Slideshare o Youtube).
En els últims anys les administracions públiques estan fent més ús de les xarxes socials com a canal de difusió d'informació i per a la comunicació bidireccional amb la ciutadania. Les xarxes socials també permeten una resposta immediata a les inquietuds de la ciutadania que poden anar més enllà de la sol·licitud d'informació formulada per una persona.
D'aquesta manera, es produeix una evolució en la difusió d'informació pública i en la prestació de serveis de les administracions públiques des d'una perspectiva passiva en la qual la ciutadania accedeix a la informació i als serveis (telèfon, web, teletext, etc.), a la difusió activa en la qual la ciutadania se subscriu a informacions o serveis del seu interès mostrant les seves preferències a les administracions públiques que els faciliten la informació i els serveis de manera senzilla i en els formats sol·licitats per la ciutadania (a través del correu electrònic, SMS, etc.). Així mateix, es facilita la comunicació entre les administracions públiques i la ciutadania.
Més enllà, a les xarxes socials, alguns ciutadans canvien el seu paper passiu com a receptors d'informació pública per convertir-se en productors i consumidors actius d'informació pública generada tant per les administracions públiques com per la mateixa ciutadania (Mayo i Steinberg, 2007). En aquest sentit, The United Kingdom Report on the Re-usi of public Sector Information 2009. Unlocking PSI potential indica que

«there is a significant role to be played by the private and third sectors that ca usi, re-usi and adapt this information in new and innovative ways» (Office of Public Sector Information, 2009).

Les xarxes socials permeten l'aparició de serveis més interactius i personalitzats. D'aquesta manera, emprenedors –tant públics, privats com socials– competiran per desenvolupar aplicacions que facilitin la difusió de serveis i informacions públiques. La naturalesa viral d'aquestes aplicacions fa la difusió d'informació i la prestació de serveis públics més senzilla i ràpida (Chang i Kannan, 2008).
Malgrat els beneficis que es desprenen de l'extensió de les xarxes socials, i en general de les aplicacions web 2.0, entre les administracions públiques i de la implicació de la ciutadania en la difusió d'informació pública i la prestació de serveis públics, no es pot desconèixer que també pot representar problemes en la mesura en què la qualitat de la informació o dels serveis públics es pot veure afectada.
Més enllà de la interacció entre les administracions públiques i la ciutadania, les xarxes socials també són utilitzades per usuaris de serveis públics o col·lectius de ciutadans per interaccionar en relació amb el funcionament d'un servei o a la necessitat de compartir coneixement sobre un tema d'interès comú. El seguiment de l'activitat de les xarxes socials pot aportar un coneixement de gran interès i utilitat per a les administracions públiques.
Diverses administracions públiques han elaborat guies d'estil a les xarxes socials.
Lectures complementàries

Generalitat de Catalunya (2010). Guia d'usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.

Gobierno Vasco (2012). Guía de usos y estilos en las Redes Sociales del Gobierno Vasco.

Junta de Castilla y León (2014). Guía de usos y estilos en Redes Sociales de la Junta de Castilla y León.

5.La participació i la col·laboració ciutadana a través d'Internet. Els òrgans col·legiats electrònics

La participació és el segon pilar del govern obert i es refereix als mecanismes a través dels quals la ciutadania expressa els seus interessos a les administracions públiques perquè siguin tinguts en compte en el disseny i implementació de polítiques públiques i en l'adopció de les decisions administratives. La participació es refereix a mecanismes diferents dels tradicionals de la democràcia representativa.
L'ordenament jurídic preveu diferents mecanismes a través dels quals es pot canalitzar la participació ciutadana en l'administració pública. Així mateix, les administracions públiques ofereixen altres canals informals a través dels quals la ciutadania pot remetre les seves propostes, suggeriments i opinions. En els últims temps, algunes administracions públiques estan promovent l'ús dels mitjans electrònics per facilitar la participació ciutadana.
Pel que fa a la participació procedimental, es pot portar a col·lació l'ús dels mitjans electrònics per canalitzar els procediments d'audiència als interessats i informació pública en el procediment administratiu o en el procediment d'elaboració de normes.
Pel que fa a la participació orgànica resulta d'interès referir-se a l'ús dels mitjans electrònics en el funcionament dels òrgans col·legiats. En relació amb aquesta qüestió, la LRJSP preveu explícitament que els òrgans col·legiats es poden constituir, convocar, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància. En aquest segon cas, els membres dels òrgans col·legiats poden trobar-se en diferents llocs i utilitzar mitjans electrònics tals com el telèfon, el correu electrònic, les audioconferències i les videoconferències. Els mitjans electrònics han d'assegurar la identitat dels membres, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què es produeixen, la interactivitat i intercomunicació entre ells en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió. No obstant això, a la vista de la redacció de la LRJSP no sembla que sigui possible la celebració de reunions asíncrones dels òrgans col·legiats en els quals no hi ha coincidència ni espacial ni temporal dels seus membres (Cerrillo, 2010).
Referència bibliogràfica

Cerrillo i Martínez, A. (2010). «Órganos colegiados electrónicos». A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.). La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.

La LRJSP afegeix com a novetat la possibilitat que les sessions siguin gravades (5) . En aquest cas, el fitxer de l'enregistrament, juntament amb una certificació del secretari o secretària de l'autenticitat i integritat d'aquest, i tots aquells documents electrònics que s'hagin utilitzat en la sessió, podran acompanyar l'acta de les sessions, sense necessitat de fer constar en l'acta els punts principals de les deliberacions (6) . Les actes que incloguin el fitxer resultant de l'enregistrament hauran de conservar-se de manera que es garanteixi la integritat i autenticitat dels fitxers electrònics corresponents i l'accés a aquests per part dels membres de l'òrgan col·legiat (7) , mitjançant un sistema de gestió documental que garanteixi aquesta disponibilitat, com veurem més endavant.
Finalment, els mitjans electrònics també poden canalitzar la col·laboració, que és el tercer pilar del govern obert i persegueix la implicació de la ciutadania en la implementació de les polítiques, la prestació dels serveis i el desenvolupament de les activitats públiques a través del treball conjunt amb les administracions públiques.

6.Bon govern i relació per mitjans electrònics dels membres de la corporació

El bon govern es refereix als principis, normes i bones pràctiques que guien l'actuació dels alts càrrecs i del personal al servei de les administracions públiques.
La LTAIBG preveu diferents principis per promoure el bon govern. Aquests principis són desenvolupats per les normes autonòmiques que impulsen mecanismes per a la seva concreció.
Un dels mecanismes per fomentar el bon govern és l'ús de codis de conducta. En efecte, les administracions públiques poden elaborar codis de conducta que incloguin diferents principis ètics i regles de conducta que guiïn el comportament i l'actuació dels càrrecs i/o empleats públics. Entre aquests principis i regles es poden incorporar alguns específicament relacionats amb l'ús dels mitjans electrònics per part dels càrrecs i empleats públics.
Codi ètic i de conducta dels càrrecs públics i personal eventual de l'Administració general i institucional de la comunitat autònoma del País Basc
Les conductes i els comportaments relatius a la transparència i el govern obert són:

  • Fomentaran, sempre que això sigui possible amb motiu de la naturalesa de les funcions, l'ús de la participació ciutadana a través d'Internet i de les xarxes socials en el disseny de les polítiques públiques i en els processos de presa de decisions.

Les conductes i comportaments relatius al principi d'exemplaritat i a altres manifestacions externes dels càrrecs públics i assimilats són:

  • En tot cas, els càrrecs públics i assimilats han d'abstenir-se de discrepar o criticar obertament a través de mitjans de comunicació, xarxes socials o per Internet, sobre les posicions polítiques mantingudes pel seu Govern. En el cas que la persona titular del càrrec públic mantingui tal discrepància emparant-se en el dret fonamental a la llibertat ideològica i a la llibertat d'expressió, haurà de, per coherència institucional, presentar la corresponent dimissió del seu càrrec, que podrà ser admesa o no per l'òrgan competent per aprovar el cessament.

  • Per a la difusió en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials de les polítiques del Govern o dels seus corresponents departaments, els càrrecs públics i assimilats hauran d'utilitzar preferentment els Gabinets de Premsa de les seves respectives institucions o entitats.

http://www.euskadi.eus/bopv2/dades/2013/06/1302551a.shtml (última consulta: març del 2016).
Un altre mecanisme per al foment del bon govern el constitueix la difusió de les activitats i béns patrimonials dels càrrecs públics o de les seves agendes a través de mitjans electrònics. La publicitat de les agendes dels alts càrrecs està estretament vinculada amb les iniciatives que ja s'estan començant a impulsar per donar coneixement públic a l'activitat dels grups d'interès a través de la creació de registres on han d'inscriure's les persones o els grups que tracten d'influir en el disseny i implementació de polítiques públiques i les activitats d'influència que duen a terme. En aquest sentit, es pot portar a col·lació l'ús dels mitjans electrònics en la inscripció i publicitat del registre de grups d'interès impulsat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència o la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, les administracions públiques poden donar a conèixer els criteris amb els quals es designen els alts càrrecs i fer públic el currículum amb els mèrits professionals i tècnics de les persones nomenades per fomentar el bon govern.
Finalment, les administracions públiques poden utilitzar els mitjans electrònics per lluitar contra la corrupció i, d'aquesta manera, promoure el bon govern.
Com es reconeix a la Declaració de Govern Obert de setembre del 2011 subscrita per 54 països en el marc de l'Aliança per al Govern Obert, els signants accepten

«la responsabilitat d'aprofitar aquest moment per enfortir els nostres compromisos amb la intenció de promoure la transparència, lluitar contra la corrupció, empoderar els ciutadans i aprofitar el poder de les noves tecnologies perquè el govern sigui més eficaç i responsable».

En efecte, més enllà de millorar la transparència pública, els mitjans electrònics faciliten el seguiment, la supervisió i el control de l'activitat de les administracions públiques, la qual cosa pot permetre detectar irregularitats i casos de corrupció. Així mateix, els mitjans electrònics enforteixen la integritat pública promovent el comportament exemplar dels càrrecs i empleats públics. A més, els mitjans electrònics promouen la col·laboració i la participació ciutadanes en la lluita contra la corrupció facilitant, per exemple, la denúncia de suposades irregularitats i la protecció del denunciant o la creació de plataformes de col·laboració oberta per a la informació o la denúncia sobre casos de corrupció. En última instància, a través de les metodologies pròpies del big data es poden identificar casos en els quals presumptament s'hagin comès irregularitats que emmascarin casos de corrupció.
A Espanya encara són poques les iniciatives ciutadanes en aquest sentit, però en els últims anys ja n'han sorgit algunes. Per exemple, la Fundació Ciutadana Civio ha impulsat el projecte Qui paga l'obra? Aquest projecte persegueix crear una base de dades pública i reutilitzable sobre els contractes públics a partir de la informació que es difon en el Butlletí Oficial de l'Estat que inclogui les dades més rellevants (preu, data d'execució, administració pública que paga l'obra, adjudicatària) a partir de la qual es puguin fer tot tipus de visualitzacions i anàlisis sobre com funciona la contractació pública a Espanya.
Font: http://www.civio.es/2014/10/quien-cobra-la-obra-ayudanos-a-investigar-la-contratacion-de-obra-civil/ (última consulta: març del 2016).

Abreviatures


LTAIBG Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Bibliografia

Access Info Europe i Open Knowledge Foundation (2010). Beyond access: Open government data and the right to reuse.
Calderón, C.; Lorenzo, S. (2010). Open Government: Gobierno Abierto. A:. Alcalá la Real: Algón.
Cerrillo i Martínez, A. (2010). «Órganos colegiados electrónicos». A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.). La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.
Cerrillo i Martínez, A. (2014). «Los principios de datos abiertos en la legislación española». Revista de Internet, Derecho y Política (núm. 19).
Chang, A.-M.; Kannan, P. K. (2008). «Leveraging Web 2.0 in Government». A: Washington: IBM Center for The Business of Government.
Criado, J. I.; Rojas Martín, F. (2013). «Las redes sociales digitales en la gestión y las políticas públicas. Avances y desafíos para un gobierno abierto». A: Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Criado, J. I.; Rojas Martín, F. (2015). «Casos de éxito en redes sociales digitales de las administraciones públicas». A: Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Cruz-Rubio, C. N. (2014). Hacia el gobierno abierto: una caja de herramientas. Washington.
Fernández Ramos, S.; Pérez Monguió, J. M. (2014). Transparencia, Acceso a la Información y Buen Gobierno. Ley 19/2013, de 9 de diciembre. Cizur Menor: Thomson-Reuters-Aranzadi.
Generalitat de Catalunya (2010). Guia d'usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.
Gobierno Vasco (2012). Guía de usos y estilos en las Redes Sociales del Gobierno Vasco.
Junta de Castilla y León (2014). Guía de usos y estilos en Redes Sociales de la Junta de Castilla y León.
Lee, G.; Kwak, Y. H. (2012). «An Open Government Maturity Model for Social Media-based Public Engagement». Government Information Quarterly (núm. 29).
Llinares, J. (2010). «Las 10 claves para entender la colaboración en el Modelo Open Government». A: C. Calderón y S. Lorenzo (ed.) (2010). Open Government: Gobierno Abierto. Alcalá la Real: Algón.
Mayo, E.; Steinberg, T. (2007). The Power of Information: An independent review. Londres: Office of Public Sector Information.
Noveck, B. (2011). «What's in a Name? Open Gov and Good Gov.» A: Huffington Post.
Office of Public Sector InformatioN (2009). United Kingdom Report on the Re-use of Public Sector Information 2009. Unlocking PSI potential.
Osimo, D. (2008). Web 2.0 in Government: Why and How? Sevilla: European Commission-Joint Research Centre-Institute for Prospective Technological Studies.
Río Fernández, A. L. D.; Rojas Martín, F.; Criado Grande, J. I. (2015). «La estrategia de transparencia en las redes sociales y el Gobierno Abierto. Retos de futuro. Consultor de los ayuntamientos y de los juzgados». Revista Técnica Especializada en Administración Local y Justicia Municipal (núm. 18).
Valero Torrijos, J. (2007). «Responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas por difusión de contenidos propios en Internet». A: S. Cavanillas Múgica (ed.) (2007). Responsabilidades de los proveedores de información en Internet. Granada: Comares.
Valero Torrijos, J. (2014). «Acceso, reutilización y gestión avanzada de la información en el ámbito de la administración sanitaria: implicaciones jurídicas desde la perspectiva de la innovación tecnológica». A: J. Valero Torrijos; M. Fernández Salmerón (ed.). Régimen jurídico de la transparencia del sector público: del Derecho de acceso a la reutilización de la información. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.
Xalabarder, R. (2006). «Copyright como límite a la comercialización de la información pública». A: A. Cerrillo i Martínez; A. Galán Galán (ed.). La reutilización de la información del sector público. Granada: Comares.