Els fonaments jurídics de l'administració electrònica

  • Agustí Cerrillo i Martínez

    Catedràtic de Dret administratiu. Universitat Oberta de Catalunya.

PID_00238272
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

L'administració electrònica se sustenta en una sèrie de principis, drets i obligacions que vénen definits per la LPACAP i la LRJSP i que determinen els usos dels mitjans electrònics en les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania i defineixen les facultats i responsabilitats dels diferents subjectes que utilitzen aquests mitjans.
En aquest mòdul s'exposen i analitzen els fonaments de l'administració electrònica a partir de la lectura del contingut de la LPACAP i LRJSP.

Objectius

  1. Conèixer els fonaments de l'administració electrònica a Espanya

  2. Valorar l'eficàcia dels drets i obligacions en matèria d'administració electrònica

  3. Analitzar el paper dels diferents instruments d'accés a la informació i serveis públics a través de mitjans electrònics

1.Els principis de l'administració electrònica

El desenvolupament de l'administració electrònica ha de realitzar-se d'acord amb una sèrie de principis que defineixen el marc en el qual es desenvolupen els diferents projectes d'administració electrònica. Aquests principis orienten el desenvolupament de l'administració electrònica i tenen una funció interpretativa de la normativa que satisfà les llacunes que puguin sorgir. D'aquesta manera, el desenvolupament de qualsevol projecte o aplicació d'administració electrònica ha d'inspirar-se en aquests principis.
La LRJSP incorpora diferents principis que defineixen el marc en el qual s'ha de desenvolupar l'activitat de les administracions públiques. No obstant això, no recull tots els principis previstos en la LAECSP, com el d'igualtat, el de legalitat o el de proporcionalitat. Altres principis són proclamats únicament en regular la seu electrònica, però no amb caràcter general en relació amb el conjunt d'aplicacions de l'administració electrònica. Aquest seria el cas dels principis de qualitat, responsabilitat, accessibilitat, disponibilitat, seguretat o neutralitat.
Més enllà del previst per la normativa bàsica, algunes lleis autonòmiques també recullen principis de l'administració electrònica amb freqüència de forma més detallada i sistemàtica. Així, per exemple, la Llei 29/2010, de 3 d'agost, d'ús dels mitjans en el sector públic de Catalunya es refereix als principis de proximitat, transparència i participació, accessibilitat, qualitat, simplificació, seguretat, neutralitat tecnològica, cooperació i col·laboració, proporcionalitat i legalitat descrivint el contingut i abast de cadascun.
A continuació únicament s'exposen aquells principis que tenen una especial incidència en el desenvolupament de l'administració electrònica. No obstant això, és important tenir present que les administracions públiques han de guiar la seva activitat sobre la base d'un conjunt més ampli de principis previstos en la mateixa norma que, de manera més o menys directa, també incideixen en l'ús dels mitjans electrònics (objectivitat, eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, servei efectiu als ciutadans, etc.).

1.1.El principi d'igualtat

Totes les persones independentment que utilitzin o no els mitjans electrònics han de situar-se en una posició d'igualtat en les seves relacions amb les administracions públiques.
La LRJSP no ha previst el principi d'igualtat en relació amb l'administració electrònica, com sí feia la LAECSP, per garantir el mateix tracte a les persones que es relacionen amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics que a les que no els utilitzen i, per tant, per evitar qualsevol restricció o discriminació per raó del canal utilitzat per relacionar-se amb les administracions públiques. Malgrat això, no podem ignorar que el principi d'igualtat està previst amb caràcter general en la Constitució, raó per la qual la seva aplicació en relació amb l'administració electrònica implica que s'hagin d'evitar les restriccions o discriminacions per als ciutadans que es relacionin amb les administracions públiques per uns mitjans o uns altres. Tot això sens perjudici de les mesures que es puguin impulsar per incentivar la utilització dels mitjans electrònics, per exemple reduint els terminis de tramitació.
El principi d'igualtat té una especial manifestació en relació amb aquells col·lectius que puguin tenir dificultats per accedir a l'ús de mitjans electrònics. En efecte, amb freqüència s'ha identificat la bretxa digital, és a dir, la desigualtat d'oportunitats en l'accés a la tecnologia per raons econòmiques, socials o culturals com un dels frens més importants del desenvolupament de l'administració electrònica. Per superar la bretxa digital o, en general, per facilitar que totes les persones independentment de les seves condicions o circumstàncies personals puguin utilitzar els mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques, la LPACAP ha reconegut el dret a l'assistència en l'ús dels mitjans electrònics, al qual es farà referència posteriorment.
En aquesta mateixa direcció, algunes normes autonòmiques han previst mecanismes específics per garantir la igualtat en l'ús dels mitjans electrònics en les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania. Com a exemple es pot portar a col·lació la Llei catalana 29/2010, de 3 d'agost, d'ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya que recull diferents instruments per facilitar l'ús dels mitjans electrònics en les relacions entre el sector públic i la ciutadania, com el desenvolupament de telecentres i altres punts d'accés electrònic a les administracions públiques per part dels ciutadans; la formació dirigida als ciutadans, així com també al personal al servei de les administracions públiques; l'assistència i orientació als ciutadans en l'ús dels mitjans electrònics; el foment de la creació de pàgines web i xarxes ciutadanes per mitjà de les quals es difongui informació pública. Finalment, també preveu la creació d'eines multilingües que facilitin la tramitació dels procediments administratius en la llengua escollida pels ciutadans, com a mínim en les llengües oficials, encara que també es preveu facilitar l'ús, sense efectes jurídics, d'altres llengües a fi d'afavorir la integració de col·lectius de persones immigrants.

1.2.El principi de simplificació

L'ús dels mitjans electrònics té un impacte significatiu en l'eficàcia administrativa perquè, entre d'altres, permet la simplificació administrativa en facilitar la reducció dels temps i terminis necessaris per a la tramitació dels procediments administratius, la disminució de les càrregues documentals o la supressió o abreujament de tràmits
Lectura recomanada

Vegeu en general, Cierco Seira, C. (2008). «Algunas reflexiones sobre la simplificación de los procedimientos administrativos a la luz de los avances de la Administración electrónica». Revista General de Derecho Administrativo (núm. 19).

Per garantir que el desenvolupament de l'administració electrònica tingui un impacte real en la simplificació administrativa és necessari que el procés d'incorporació dels mitjans electrònics en l'administració pública vagi acompanyat d'una anàlisi de redisseny funcional i simplificació del procediment, procés o servei, en el qual es considerin diferents aspectes, com la supressió de tràmits, la reducció de la documentació requerida a la ciutadania o la reducció dels terminis i temps de resposta. Així mateix, com a resultat d'aquesta anàlisi s'ha de plantejar l'oportunitat d'impulsar projectes de finestreta única amb els quals prestar de forma conjunta serveis als interessats.
La LRJSP no preveu mecanismes ni criteris específics per abordar la simplificació dels procediments administratius a través de l'ús dels mitjans electrònics. En aquesta direcció, algunes normes autonòmiques han previst instruments per facilitar la incorporació dels mitjans electrònics en la tramitació del procediment administratiu com, per exemple, la Llei catalana 29/2010, de 3 d'agost on es defineixen diferents criteris per facilitar la incorporació dels mitjans electrònics en la tramitació dels procediments administratius que recullen, en particular, alguns dels instruments propis dels processos de simplificació administrativa i de qualitat normativa. En particular, resulta d'interès observar que aquesta norma preveu que la incorporació dels mitjans electrònics en l'actuació de les administracions públiques ha de ser el resultat d'un procés de redisseny funcional i de racionalització i de simplificació normatives i administratives. Aquest procés ha de ser documentat i s'hi han de tenir en compte diferents criteris previstos en la mateixa norma (1) .

1.3.El principi de transparència

L'administració electrònica té un impacte important en la millora de la transparència pública. De la mateixa manera, el principi de transparència també té un impacte en el mateix desenvolupament de l'administració electrònica.
En aquesta direcció, és important que la ciutadania tingui coneixement de l'existència i de l'abast dels mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques. Sobre aquest tema, les cartes de serveis resulten un instrument útil per informar la ciutadania sobre els seus drets a més de constituir un instrument per a la millora de la qualitat de l'activitat administrativa.
Així mateix, també pot resultar d'utilitat l'elaboració i difusió de guies o catàlegs de procediments i serveis tramitables a través de mitjans electrònics (2) . Aquestes guies han de mantenir-se actualitzades i publicar-se a la seu electrònica. A través d'aquest instrument els ciutadans poden conèixer amb precisió respecte a quins procediments poden exercir els seus drets a través de mitjans electrònics. En aquesta direcció, algunes normes de transparència preveuen que els portals de transparència han de difondre el catàleg actualitzat de tots els procediments administratius, amb la indicació dels que estan disponibles en format electrònic, el sentit del silenci administratiu i els recursos que poden interposar-se en relació amb les resolucions que hi posen fi.
(2) Article 20 Decret 198/2010, de 2 de desembre, pel qual es regula el desenvolupament de l'administració electrònica en la Xunta de Galícia i en les entitats que en depenen; article 17 Decret 236/2010, de 3 de setembre, d'atenció al ciutadà en l'administració pública de la Regió de Múrcia.
Finalment, el principi de transparència en el desenvolupament de l'administració electrònica també pot manifestar-se a través de la publicació de l'aprovació dels programes i aplicacions que s'utilitzin. Aquest tràmit estava previst amb caràcter general a la LRJPAC, però va ser suprimit per la LAECSP, entre altres motius, pel seu incompliment generalitzat. No obstant això, actualment diverses normes autonòmiques mantenen la necessitat d'aprovar amb caràcter previ a la seva utilització els programes i aplicacions que hagin d'utilitzar (3) . Així mateix, algunes normes han previst succedanis d'aquest tràmit, com l'aprovació de procediments i serveis (4) . A través d'aquest tràmit es dóna publicitat de les característiques dels diferents programes i aplicacions utilitzats per les administracions públiques en les seves relacions amb la ciutadania.
(3) Article 6 del Decret 19/2011, de 10 de febrer, pel qual es regula la utilització dels mitjans electrònics en l'administració pública de la Comunitat Autònoma de Canàries; article 10 del Decret 56/2009, de 7 d'abril, per a l'impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics en l'Administració de la Generalitat.
(4) Article 21.5 del Decret 198/2010, de 2 de desembre, pel qual es regula el desenvolupament de l'administració electrònica en la Xunta de Galícia i en les entitats que en depenen; article 2 de la Llei foral 11/2007, de 4 d'abril, per a la implantació de l'administració electrònica en l'Administració de la Comunitat Foral de Navarra.

1.4.El principi de qualitat

La LRJSP, a diferència de la LAECSP, no ha previst explícitament la qualitat com a principi que ha de guiar, amb caràcter general, l'actuació de les administracions públiques en l'ús dels mitjans electrònics. No obstant això, del seu articulat es desprèn la preocupació del legislador per aquesta qüestió, per exemple, en relació amb les seus electròniques.
El principi de qualitat persegueix que les administracions públiques en dissenyar i implementar els seus projectes d'administració electrònica garanteixin que s'aconseguiran les finalitats previstes i que es podrà donar compliment als drets de la ciutadania.
Hi ha diferents instruments a través dels quals es pot concretar aquest principi en la prestació dels serveis públics electrònics, com les cartes de serveis o els avisos legals. Les cartes de serveis, a més d'informar sobre els serveis que es presten a través de mitjans electrònics, també serveixen per poder concretar els estàndards i compromisos de qualitat amb els quals es presten.
Carta de serveis de la Comissió Nacional de l'Energia
Compromís de qualitat

  • Disposar d'un servei d'assessorament electrònic a l'usuari, per a la resolució de dubtes tècnics sobre els serveis, facilitat mitjançant correu electrònic a sedecne@cne.es

  • Garantir la integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis continguts a la seu electrònica.

  • Disponibilitat operativa del sistema 24x7, excepte incidències alienes.

  • Garantir la deguda protecció de les dades de caràcter personal. Per a això es realitzen revisions periòdiques sobre l'adequat tractament i conservació de dades de caràcter personal i la seva adequació a la legislació vigent sobre aquest tema.

  • L'accessibilitat del contingut publicat per facilitar l'accés de tots els ciutadans.

  • L'ús de mitjans tècnics que assegurin la confidencialitat, disponibilitat i integritat de les comunicacions segures que es realitzin.

A més de la informació i el compromís que es deriven de l'aprovació de les cartes de serveis, aquest instrument constitueix un mecanisme eficaç davant l'incompliment dels compromisos previstos.
Precisament, en aquesta direcció és important portar a col·lació el principi de responsabilitat per la gestió pública previst en la LRJSP. El principi de responsabilitat ha de donar resposta a la confiança que té la ciutadania quan utilitza els mitjans electrònics per relacionar-se amb les administracions públiques o per actuar d'acord amb la informació coneguda a través d'aquests mitjans. En termes generals, si l'ús dels mitjans electrònics li genera un dany, hauran d'aplicar-se els principis de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.

1.5.El principi d'accessibilitat i d'usabilitat

L'accessibilitat de la informació pública es refereix a les característiques que permeten que la informació sigui coneguda per qualsevol persona independentment de les seves circumstàncies personals. L'accessibilitat garanteix la igualtat en l'accés a la informació i, en general, als serveis electrònics. Per ser accessible, la informació pública ha de ser comprensible i basada en un accés i disseny universal, de manera que pugui ser coneguda a través de qualsevol format, canal o entorn.
La Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic va recollir en la disposició addicional 5ª l'obligació d'adaptar els portals de les administracions públiques i de les empreses i entitats que gestionin serveis públics als criteris generalment reconeguts d'accessibilitat perquè siguin accessibles a persones amb discapacitat i d'edat avançada. Així mateix, es preveia que les pàgines web de les administracions públiques havien d'oferir a l'usuari informació sobre el seu nivell d'accessibilitat i facilitar un sistema de contacte per poder transmetre dificultats d'accés o formular queixes, consultes o suggeriments de millora. Aquestes obligacions estan concretades en el Reial decret 1494/2007, de 12 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre les condicions bàsiques per a l'accés de les persones amb discapacitat a les tecnologies, productes i serveis relacionats amb la societat de la informació i mitjans de comunicació social, on es preveu que la informació disponible a les pàgines d'Internet de les administracions públiques haurà de ser accessible a les persones grans i persones amb discapacitat amb el nivell d'accessibilitat mínim que compleixi les prioritats 1 i 2 de la Norma UNE 139803:2004 que es basa en les pautes d'accessibilitat per al contingut web (WCAG) publicades en el marc de la iniciativa per a l'accessibilitat web del World Wide Web Consortium (W3C).
Referència bibliogràfica

En l'actualitat la norma UNE 139803:2012, que es basa en la versió 2.0 WCAG, substitueix la versió del 2004 basada en la versió 1.0. Accessible a: http://administracionelectronica.gob .es/pae_home/dms/pae_home/documentos/estrategias/pae_accesibilidad/normativa/normas-accesibilidad/norma_une_139803_2012 .pdf (última consulta: març del 2016).

L'accessibilitat no ha de confondre's amb la usabilitat. Segons la norma ISO/Dis 9241/11, la usabilitat es refereix a

«la mesura amb la qual un producte pot ser utilitzat per usuaris concrets per aconseguir objectius específics amb efectivitat, eficiència i satisfacció en un context d'ús determinat».

D'aquesta manera, la usabilitat persegueix que les aplicacions estiguin dissenyades de tal manera que permetin als seus usuaris relacionar-se fàcilment amb les administracions públiques. Però la usabilitat no només pretén l'efectivitat en l'ús d'aplicacions per part dels usuaris, sinó que també busca la seva satisfacció amb aquesta experiència. D'aquesta manera, la usabilitat es vincula al disseny centrat en l'usuari.
La LRJSP es refereix a aquests principis en definir la seu electrònica i afirmar que

«[l]a publicació a les seus electròniques d'informacions, serveis i transaccions respectarà els principis d'accessibilitat i ús d'acord amb les normes establertes sobre aquest tema, estàndards oberts i, si s'escau, aquells altres que siguin d'ús generalitzat pels ciutadans».

1.6.El principi de la interoperabilitat

El desenvolupament de l'administració electrònica exigeix garantir la cooperació entre les administracions públiques i la interoperabilitat entre les aplicacions i sistemes que s'impulsin.
Lectura recomanada

Vegeu en general el tractament fet a Cerrillo i Martínez, A. (2010a). «Cooperación entre Administraciones públicas para el impulso de la Administración electrónica». A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.). La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.

Més enllà de la necessària relació entre les administracions públiques, la cooperació i la interoperabilitat són una manifestació en l'àmbit de l'administració electrònica d'altres principis generals que les administracions públiques han de respectar en la seva actuació i relacions. En efecte, quan les administracions públiques cooperen en el desenvolupament de l'administració pública, per exemple, facilitant l'adhesió a les plataformes i registres d'una altra administració pública i permetent la reutilització d'aplicacions per al seu ús per altres administracions públiques o establint protocols o acords que facilitin l'accés a les dades en poder d'una altra administració pública, és evident que això pot suposar un estalvi de recursos públics i facilitar un millor servei a la ciutadania. D'aquesta manera, la cooperació interadministrativa té un impacte positiu en la consecució d'altres principis previstos en la LRJSP com el de servei efectiu als ciutadans, el d'economia de les administracions públiques o el d'eficiència en la utilització dels recursos públics.
La LRJSP preveu una manifestació general del principi de cooperació que es troba en preveure's que les administracions públiques s'han de relacionar entre si i amb els seus òrgans, organismes públics o entitats vinculats o dependents a través de mitjans electrònics. Aquests mitjans han d'assegurar la interoperabilitat i la seguretat dels sistemes i solucions adoptades per cadascuna d'elles. A més, hauran de garantir la protecció de les dades de caràcter personal.
Així mateix, la cooperació interadministrativa és necessària per a l'exercici de determinats drets dels ciutadans i, en particular, el dret a no presentar dades i documents que ja es trobin en poder de les administracions públiques.
Igualment, la cooperació interadministrativa es manifesta en el deure de les administracions públiques de facilitar preferentment la prestació conjunta de serveis als interessats.
La cooperació interadministrativa en l'administració electrònica es canalitza a través dels següents instruments que s'esmenten a continuació i que seran analitzats en un mòdul posterior.
La interoperabilitat és un dels principals instruments a través dels quals es vehicula la cooperació interadministrativa en matèria d'administració electrònica. La interoperabilitat consisteix en la capacitat dels sistemes d'informació de compartir dades i intercanviar informació. La interoperabilitat permet a les aplicacions utilitzades per les administracions públiques intercanviar informació i utilitzar mútuament la informació intercanviada. Actualment, l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat defineix els criteris i recomanacions en matèria de seguretat, conservació i normalització de la informació, dels formats i de les aplicacions que hauran de ser tinguts en compte per les administracions públiques (5) .
Un altre dels instruments a través dels quals es canalitza la cooperació interadministrativa és la transferència de tecnologia entre les administracions públiques i la reutilització de les aplicacions a través de les quals les diferents administracions públiques poden aprofitar les aplicacions desenvolupades per d'altres i facilitar l'extensió de l'administració electrònica i un estalvi de temps i diners significatius.
Els últims anys, la cooperació interadministrativa en el desenvolupament de l'administració electrònica s'ha anat estenent entre les administracions públiques espanyoles. De fet, ja hi ha nombroses manifestacions de la cooperació en el desenvolupament de l'administració electrònica en diferents territoris. Per exemple, es pot observar com la Llei catalana 29/2010, de 3 d'agost, formalitza el model català d'administració electrònica caracteritzat, entre altres elements, per la cooperació i la col·laboració institucionals en la creació i posada a disposició del sector públic d'infraestructures i serveis comuns d'administració electrònica (6) . Així mateix, en l'àmbit local la normativa de règim local preveu la col·laboració de les diputacions provincials i altres organismes supramunicipals per a l'impuls dels mitjans electrònics per part dels municipis (7) . La cooperació local en matèria d'administració electrònica s'ha concretat en diferents iniciatives com, per exemple, la constitució a Catalunya del Consorci Local per a l'Impuls de la societat de la Informació (Localret o el Consorci Administració Oberta de Catalunya).
Finalment, s'ha d'indicar que la cooperació es canalitza a través de la creació d'òrgans administratius de trobada de les diferents administracions públiques. Així, la normativa vigent preveu la constitució de la Comissió Sectorial d'administració electrònica com a òrgan tècnic dependent de la Conferència Sectorial d'Administració Pública per a la cooperació de l'Administració general de l'Estat, de les administracions de les comunitats autònomes i de les entitats locals en matèria d'administració electrònica.

1.7.El principi de seguretat

El principi de seguretat té per finalitat garantir que l'ús dels mitjans electrònics en les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania no planteja problemes en relació amb la integritat, disponibilitat o confidencialitat de les dades.
La LRJSP ha suprimit el principi de seguretat com a principi rector de l'administració electrònica mantenint-hi un únic esment en regular en relació amb la seguretat de les dades personals que figurin en els fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques.
El principi de seguretat exigeix que les administracions públiques adoptin diferents mesures. Aquestes han de ser proporcionals a les finalitats previstes. És a dir, no per voler evitar riscos, han d'adoptar-se mesures de seguretat tan exigents que facin inviable o exigeixin una despesa excessiva en l'ús dels mitjans electrònics en les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania.
Per garantir la seguretat de les dades, tal com es comentarà posteriorment, les aplicacions han de comptar amb les mesures de seguretat previstes en l'Esquema Nacional de Seguretat (8) .

1.8.El principi de neutralitat

El principi de neutralitat persegueix evitar que les opcions tecnològiques tant de les administracions públiques com de la ciutadania puguin condicionar negativament l'abast de les seves relacions a través de mitjans electrònics. Aquest principi està estretament vinculat al d'igualtat en la mesura en què persegueix evitar que una persona pugui veure's discriminada per raó dels mitjans electrònics o les aplicacions utilitzades per les administracions públiques o que vulgui utilitzar en les seves relacions amb aquestes.
En l'actualitat, la LRJSP ha circumscrit aquest principi al desenvolupament de la seu electrònica reduint d'aquesta manera l'abast general que li donava la LAECSP en preveure, en primer lloc, el principi d'adaptabilitat al progrés de la tècnica; en segon lloc, la possibilitat d'elegir alternatives tecnològiques tant per part de la ciutadania com de les administracions públiques i, en tercer lloc, l'ús per part de les administracions públiques dels estàndards oberts, així com, si s'escau, i de forma complementària, dels estàndards que fossin d'ús generalitzat entre la ciutadania.
No obstant això, malgrat l'absència d'un reconeixement generalitzat d'aquest principi, no podem desconèixer el reconeixement previst per la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions (9) . Així mateix, no podem oblidar el foment dels estàndards oberts establerts per la LRJSP, que regula la seu electrònica i la reutilització de les aplicacions.
La neutralitat exigeix que les administracions públiques no depenguin d'una determinada empresa o consultora que desenvolupi les seves aplicacions d'administració electrònica, que puguin adaptar les seves aplicacions al desenvolupament de la tecnologia, que utilitzin estàndards oberts que, entre d'altres, faciliti la reutilització de les aplicacions i permetin que els usuaris puguin relacionar-se amb les administracions públiques, independentment de les opcions tecnològiques que realitzin (per exemple, utilitzar un ordinador amb el sistema operatiu Windows, IOS o Linux).

2.Els drets de les persones en l'ús dels mitjans electrònics

La legislació vigent defineix l'estatut jurídic de les persones enfront de les administracions públiques que integra diferents drets alguns dels quals estan estretament relacionats amb l'ús dels mitjans electrònics en les relacions de les persones amb les administracions públiques.
Si bé la LRJPAC va donar un primer pas en la consolidació de la posició jurídica tant de les persones, en general, com de l'interessat, en particular, en les seves relacions amb les administracions públiques no va suposar un avanç significatiu, ja que com va observar al seu moment Embid Irujo «en la major part dels drets recollits es tracta, simplement, de la presentació final d'un esforç de codificació jurídica», i és probablement aquesta la principal aportació.
Lectura recomanada

Embid Irujo, A. (1996). El ciudadano y la administración: (los derechos de los ciudadanos en sus relaciones con la administración según la Ley 30/1992, de 26 de noviembre). Madrid: Ministerio de Administraciones Públicas (pàg. 59-60).

Posteriorment, com és conegut, la LAECSP va reconèixer de forma genèrica el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques utilitzant mitjans electrònics per a l'exercici dels drets previstos en la LRJPAC, així com per obtenir informacions, realitzar consultes i al·legacions, formular sol·licituds, manifestar consentiment, entaular pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les resolucions i actes administratius. Juntament amb aquest dret de caràcter general, la LAECSP també incloïa altres drets que suposaven el desenvolupament electrònic dels drets que ja preveia la LRJPAC. Per això, Cotino es va referir a la codificació de drets que es derivava de la LAECSP més que a la seva novetat.
Referència bibliogràfica

Cotino Hueso, L. (2010). «Derechos del ciudadano». A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.). La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 112007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi (pàg. 192).

En l'actualitat l'estatut jurídic de les persones davant les administracions públiques quan utilitzen mitjans electrònics es veu configurat per un ampli elenc de drets reconeguts a la LPACAP. Tots són autèntics drets subjectius.
Referències bibliogràfiques

Blasco Díaz, J. L. (2007). «Los derechos de los ciudadanos en su relación electrónica con la Administración». Revista Española de Derecho Administrativo (núm. 136)

Cotino Hueso, L. (2010). «Derechos del ciudadano». A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.). La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.

Com es veurà posteriorment, n'hi ha alguns que estan estretament relacionats amb l'ús dels mitjans electrònics. En canvi, n'hi ha d'altres que estan relacionats amb l'ús dels mitjans electrònics en la tramitació del procediment administratiu. Així mateix, s'incorporen drets vinculats a la seguretat de les transaccions realitzades a través de mitjans electrònics.
Referència bibliogràfica

Cerrillo i Martínez, A. (2010c). «La difusión de información pública a través de medios electrónicos: claroscuros de la ley de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos». A: L. Cotino; J. Valero Torrijos (ed.) (2010c). La ley de administración electrónica. València: Tirant lo Blanch.

La legislació autonòmica no només ha consolidat aquests drets, particularment el dret a relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics, sinó que en alguns casos també ha ampliat l'elenc de drets de la ciutadania en les seves relacions amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics reconeixent altres drets.
Com a exemple i sense ànim exhaustiu es pot portar a col·lació la legislació valenciana que complementa el que preveu la legislació bàsica amb altres drets instrumentals com el dret a no utilitzar mitjans o tècniques electròniques que no hagin estat aprovats o homologats i publicitats degudament; el dret a obtenir gratuïtament una adreça de correu electrònic o el dret a utilitzar lliurement i gratuïtament els mitjans i serveis generals electrònics (10) . De la mateixa manera, la llei foral d'administració electrònica preveu, entre d'altres, el dret a utilitzar lliurement i gratuïtament els mitjans i serveis electrònics que es posin a disposició dels ciutadans (11) .
Així mateix, també resulta d'interès observar com les ordenances tipus que s'han elaborat en aquesta matèria estableixen diferents drets, encara que en termes generals i al marge del reconeixement del dret a accedir a informació a través de mitjans electrònics previst en l'ordenança tipus proposada pel Consorci Localret, no suposen una novetat significativa.
Un dels problemes per a l'adequat exercici dels drets previstos és el seu caràcter intervingut. Per poder exercir el dret a relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics, és lògicament necessari que prèviament les administracions públiques posin a la seva disposició les aplicacions i els canals necessaris i que aquests s'hagin desenvolupat o desplegat d'acord amb les necessitats que es deriven del contingut dels diferents drets reconeguts. Així mateix, cal que el funcionament real també garanteixi aquesta disponibilitat per a l'exercici dels diferents drets.
Referència bibliogràfica

En el mateix sentit, Cotino Hueso, L. (2010). «Derechos del ciudadano». A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.). La Ley de Administración electrónica. Comentari sistemàtic a la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi (pàg.197).

Pel que fa a la disponibilitat, la LRJSP mira de superar la situació que es va produir amb l'entrada en vigor de la LAECSP, que va preveure que en l'àmbit de les administracions públiques autonòmiques i locals els drets podrien ser exercits en relació amb la totalitat de procediments i actuacions a partir del 31 de desembre del 2009, sempre que ho permetessin les seves disponibilitats pressupostàries. Aquest precepte va ser modificat per la Llei 2/2011, de 4 de març, per establir que les administracions públiques que no poguessin desenvolupar la seva administració pública aprovessin i fessin públics els programes i calendaris de treball per a això amb un esment particularitzat de les fases en què els diversos drets serien exigibles per la ciutadania. No obstant això, la pràctica ha demostrat novament l'incompliment generalitzat d'aquestes previsions.
Un dels aspectes als quals s'ha de fer front per garantir l'exercici efectiu dels drets previstos és la inadequació dels mitjans disponibles a les necessitats derivades del seu exercici. Sobre aquest tema, es pot fer referència, per exemple, a la baixa formació del personal al servei de les administracions públiques o la no disponibilitat de certificats electrònics per part de moltes persones. Per a això, algunes administracions públiques han facilitat formació específica als seus treballadors per poder donar una resposta adequada a les necessitats que es puguin derivar del desenvolupament de l'administració pública. Unes altres faciliten formació i assessorament específic per a la ciutadania en l'ús dels mecanismes de signatura electrònica.
Un altre aspecte que pot frenar l'exercici dels drets de les persones en relació amb l'ús dels mitjans electrònics és el relatiu a les limitacions derivades de la capacitats i els recursos que disposin els ciutadans. Per exemple, es pot portar a col·lació la bretxa digital que encara existeix en àmplies capes de la nostra societat o la no-possessió dels mitjans electrònics necessaris per poder accedir electrònicament a les administracions públiques. En relació amb aquesta qüestió, posteriorment es parlarà de l'assistència en l'ús dels mitjans electrònics. No obstant això, no es pot desconèixer que el 2010, el 68,7% de les llars amb almenys un membre de 16 a 74 anys disposa d'ordinador l'any 2010 i el 59,1% de les llars espanyoles té accés a Internet.
Finalment, un tercer aspecte que pot limitar l'ús dels mitjans electrònics en les relacions amb les administracions públiques és el que es refereix a les limitacions derivades del funcionament dels mitjans electrònics causat, per exemple, per un funcionament inadequat de les aplicacions (servidors col·lapsats, virus i altres aplicacions malicioses, etc.). Sobre aquest tema, no es pot oblidar que un 72,5% dels usuaris d'Internet s'han manifestat preocupats pel fet de poder-se contagiar per virus informàtics o altres problemes de seguretat.
Per fer front a aquestes limitacions és necessari que les administracions públiques utilitzin diferents instruments i mecanismes i els ciutadans disposin de recursos suficients tal com s'analitza a les properes pàgines.
A continuació s'exposaran els drets reconeguts a les persones en les seves relacions amb les administracions públiques i aquells reconeguts exclusivament a aquells subjectes que tinguin la condició d'interessats en un procediment administratiu:

2.1.Drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques

La LPACAP reconeix diversos drets a les persones que tenen capacitat d'obrar davant les administracions públiques, és a dir, als següents subjectes:

  • Les persones físiques o jurídiques que tinguin capacitat d'obrar conformement a les normes civils.

  • Els menors d'edat per a l'exercici i defensa dels seus drets i interessos l'actuació dels quals estigui permesa per l'ordenament jurídic sense l'assistència de la persona que exerceixi la pàtria potestat, tutela o curatela. Se n'exceptua el supòsit dels menors incapacitats, quan l'extensió de la incapacitació afecti l'exercici i defensa dels drets o interessos de què es tracti.

  • Els grups d'afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms quan la llei així ho declari expressament.

Aquests subjectes són titulars dels següents drets relacionats amb l'ús de mitjans electrònics:

  • Dret a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques.

  • Dret a comunicar-se amb les administracions públiques a través d'un punt d'accés general electrònic de l'Administració.

  • Dret a ser assistits en l'ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques.

  • Dret a accés a la informació pública, arxius i registres.

  • Dret a l'obtenció i utilització dels mitjans d'identificació i signatura electrònica.

  • Dret a la protecció de dades de caràcter personal, i en particular a la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin en els fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques.

Des de la perspectiva de la relació entre les administracions públiques i les persones en l'administració electrònica, el principal dret reconegut és el de poder relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques. En efecte, les persones físiques tenen dret a triar en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics o no. Així mateix, les persones podran modificar en qualsevol moment el mitjà triat per comunicar-se amb les administracions públiques.
Malgrat el caràcter facultatiu que es desprèn d'aquest dret, és necessari apuntar que té diferents limitacions. La principal limitació és que determinats subjectes estan obligats a comunicar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques. En particular, estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques per a la realització de qualsevol tràmit d'un procediment administratiu:

  • les persones jurídiques;

  • les entitats sense personalitat jurídica;

  • els qui exerceixin una activitat professional per la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzin amb les administracions públiques en exercici d'aquesta activitat professional.

  • els qui representin a un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l'Administració.

  • els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que realitzin amb aquestes per raó de la seva condició d'empleat públic, en la forma en què determini reglamentàriament cada Administració.

D'aquesta manera, la LPACAP ha ampliat el conjunt de subjectes obligats a utilitzar els mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques respecte al previst en la LAECSP.
Així mateix, aquesta norma preveu que les administracions públiques podran establir reglamentàriament l'obligació de relacionar-se amb aquestes a través de mitjans electrònics para determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.

2.2.Drets de la persona interessada en el procediment administratiu

D'acord amb la LPACAP, les persones interessades són aquells subjectes que intervenen en un procediment administratiu pels motius següents:

  • promouen el procediment administratiu com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.

  • tenen drets que puguin resultar afectats per la decisió que s'hi adopti, sense haver iniciat el procediment.

  • els seus interessos legítims, individuals o col·lectius, puguin resultar afectats per la resolució i es personin en el procediment sempre que no hagi recaigut cap resolució definitiva.

La LPACAP estableix diversos drets específics per a les persones interessades en un procediment administratiu en els quals es preveu l'ús dels mitjans electrònics. En particular, es reconeixen drets respecte a l'accés a la informació relativa al procediment administratiu:

  • Dret a conèixer, a qualsevol moment, l'estat de la tramitació dels procediments en els quals tinguin la condició d'interessats

  • Dret a conèixer el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l'Administració no dicti ni notifiqui resolució expressa en termini

  • Dret a conèixer l'òrgan competent per a la instrucció del procediment administratiu, així com el competent per a la seva resolució

  • Dret a conèixer els actes de tràmit dictats

  • Dret a obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin realitzar.

L'exercici d'aquests drets es durà a terme a través de la consulta de la informació en el punt d'accés general electrònic de l'administració pública corresponent. La LPACAP preveu que s'entendrà complerta l'obligació de l'administració pública de facilitar còpies dels documents continguts en els procediments mitjançant la posada a disposició d'aquestes en el punt d'accés general electrònic de l'Administració competent o a les seus electròniques que corresponguin.
Així mateix, es preveuen altres drets dels interessats relatius a la mateixa tramitació del procediment:

  • Dret a accedir i a obtenir còpia dels documents continguts en els procediments administratius.

  • Dret a no presentar documents originals tret que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que s'hagi de presentar un document original, la persona interessada tindrà dret a obtenir una còpia autenticada.

  • Dret a no presentar dades i documents que ja es trobin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.

  • Dret a complir les obligacions de pagament a través de mitjans electrònics (targeta de crèdit i dèbit, transferència bancària o domiciliació bancària).

3.L'administració electrònica i la bona administració. El mal funcionament de l'administració electrònica

El principi de bona administració ha de guiar les actuacions de les administracions públiques en les seves relacions amb la ciutadania. Avui dia, a través del reconeixement de la bona administració es persegueix donar una resposta adequada a les necessitats de la ciutadania davant els nous reptes als quals han de fer front les administracions públiques. La bona administració es refereix al conjunt de valors des dels quals la ciutadania jutja la legitimitat de les administracions públiques.
La bona administració s'instrumentalitza a través de diferents principis i drets. Així, per exemple, l'Estatut d'autonomia de Catalunya recull el principi a una bona administració reconeixent-lo com el dret de totes les persones al fet que els poders públics les tractin d'una manera imparcial i objectiva, i que l'actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen (12) . Així mateix, la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya inclou, en regular el dret a la bona administració, un ampli catàleg de drets dels ciutadans en les seves relacions amb les administracions públiques, entre els quals s'incorpora el dret al fet que l'actuació administrativa sigui proporcional a la finalitat perseguida o al dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades (13) .
Com recorda la Recomanació (2007) 7 sobre bona administració del Consell d'Europa,

«la bona administració depèn de la qualitat de l'organització i la gestió que ha de complir amb requisits d'eficàcia, eficiència i rellevància a les necessitats de la societat».

En aquesta direcció està àmpliament acceptat que gràcies a l'ús dels mitjans electrònics les administracions públiques són més eficaces i eficients, més obertes i transparents, més properes als ciutadans i faciliten la comunicació i la participació d'aquests en les administracions públiques. D'aquesta manera, els mitjans electrònics constitueixen un instrument idoni per aconseguir una bona administració. L'ús dels mitjans electrònics permet delimitar un nou contingut de la bona administració que encara té un lloc molt incipient en el nostre ordenament jurídic, però que des del punt de vista pràctic ja s'està desenvolupant en nombroses administracions públiques. En efecte, si bé actualment encara que ja hi ha un reconeixement formal d'algunes manifestacions de la bona administració en alguns àmbits, no existeix encara una clara evidència de la seva traducció a la realitat de les nostres administracions públiques.
Malgrat la contribució dels mitjans electrònics a la consecució de la bona administració, de vegades l'ús d'aquests mitjans pot ser un motiu de mala administració. La mala administració sorgeix en absència de bona administració. En efecte, la definició i delimitació de la bona administració permet identificar pràctiques i actituds de les administracions públiques i els seus agents que se separen dels estàndards recollits, la qual cosa es coneix com a mala administració, els contorns de la qual són de difícil apreciació. Com afirma el Defensor del Poble Europeu, en el seu Informe Anual de 1997,

«es produeix mala administració quan un organisme públic no obra de conformitat amb les normes o principis als quals s'ha d'atenir obligatòriament».

Precisament, un dels aspectes que generalment ha preocupat més la ciutadania i que ha tingut menys atenció pel legislador és el relatiu a què succeeix quan els mitjans electrònics fallen. En efecte, els problemes de mala administració derivats de l'ús dels mitjans electrònics com ara que el registre no estigui en funcionament per un problema amb la connexió o el servidor, que la informació no sigui accessible per un error o que una sol·licitud no es pugui enviar perquè no s'han omplert tots els camps sol·licitats, encara que no siguin imprescindibles, o el certificat digital no pot instal·lar-se perquè l'ordinador no està actualitzat amb una determinada versió d'una aplicació constitueixen no només un temor sinó una realitat que, desafortunadament, acompanya el desenvolupament de l'administració electrònica.
Malgrat la freqüència amb què es donen aquests problemes, la normativa no ha donat cap resposta a aquests problemes de mal funcionament de l'administració electrònica i, generalment, s'ha deixat a criteri dels tècnics la inclusió en els avisos legals de clàusules relatives a les conseqüències que té el mal funcionament de l'administració electrònica. Aquestes clàusules generalment exoneren l'administració pública de qualsevol responsabilitat pel mal funcionament de l'administració electrònica, i deixen la persona interessada indefensa davant l'administració pública.
Avís legal Ajuntament Santa Coloma de Gramenet
L'Ajuntament de Santa Coloma no serà responsable, en cap cas, de les dificultats d'accés al web, interrupcions, desconnexions, demores, mal funcionament o qualsevol altre inconvenient originat per un deficient o incorrecte funcionament de la comunicació prestada pels operadors del servei d'accés a Internet.
L'Ajuntament de Santa Coloma no garanteix l'absència de virus ni d'altres elements en els continguts que puguin causar alteracions en els equips dels usuaris, i s'exonera de tota responsabilitat per aquest motiu.
http://www.gramenet.cat/es/popups/aviso-legal/
Avís legal Ajuntament d'Almacelles
L'Ajuntament d'Almacelles no respon del mal funcionament del sistema quan aquest sigui a causa de condicions tècniques o per causes de tercers.
http://almacelles.cat/es/aviso-legal
Avís legal Ajuntament d'Albox
L'Ajuntament d'Albox, no garanteix que el web i el servidor estiguin lliures de virus i no es fa responsable dels possibles perjudicis que es puguin derivar d'interferències, omissions, interrupcions, avaries telefòniques, virus informàtics i desconnexió o trastorns produïts per deficiència o sobrecàrrega de línies telefòniques o del sistema d'Internet, com també dels danys que puguin ser causats per terceres persones mitjançant intromissions il·legítimes en aquest domini.
http://www.albox.es/servicios/municipios/pueblos.nsf/index?readform&pag=Avís_Legal&tipus=Continguts1&aneu=04006
Avís legal Ajuntament d'Adeje
L'Ajuntament es reserva el dret a interrompre en qualsevol moment i sense previ avís l'accés al lloc web, així com a interrompre la prestació de qualsevol servei o de tots els serveis que s'hi presten a través seu, ja sigui per motius tècnics, de seguretat, de manteniment, per fallades en el de subministrament elèctric o per qualsevol altra causa. Aquesta interrupció podrà tenir caràcter temporal o definitiu.
L'Ajuntament no garanteix la fiabilitat i disponibilitat del seu lloc web, per la qual cosa la utilització d'aquests per part de l'usuari es duu a terme pel seu propi compte i risc.
http://www.adeje.es/aviso-legal
Avís legal Ajuntament de Pioz
Ajuntament de Pioz no garanteix la inexistència d'interrupcions o errors en l'accés al lloc web o al seu contingut, ni que aquest es trobi actualitzat. Sempre que no hi concorrin causes que ho facin impossible o que siguin de difícil execució, i tan aviat tingui notícia dels errors, desconnexions o falta d'actualització en els continguts, l'Ajuntament de Pioz durà a terme totes aquelles tasques tendents a esmenar els errors, restablir la comunicació i actualitzar els continguts.
http://www.aytopioz.com/index.php?option=com_content&view=article&aneu=227&Itemid=78
La LPACAP ha tractat de satisfer parcialment aquesta llacuna en la regulació de l'administració electrònica preveient que quan una incidència tècnica impossibiliti el funcionament ordinari del sistema o aplicació, l'administració pública podrà ampliar els terminis no vençuts fins que se solucioni el problema. Per a això, haurà de publicar a la seu electrònica tant la incidència tècnica esdevinguda com l'ampliació concreta del termini no vençut.
Altres normes ja havien previst amb anterioritat algunes solucions a aquesta qüestió. Així, es pot portar a col·lació el Decret 56/2009, de 7 d'abril (14) , per a l'impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics en l'Administració de la Generalitat, en preveure que

«en el supòsit d'interrupció no planificada en el funcionament del registre electrònic i, sempre que sigui tècnicament possible, la persona usuària que hi accedeixi ha de visualitzar un missatge en què es comuniqui aquesta circumstància i que ha de servir de constància documental per a la presentació de la sol·licitud, escrit o comunicació».

4.Les obligacions de les administracions públiques

La principal obligació vinculada a l'ús dels mitjans electrònics per a les administracions és la de desenvolupar les aplicacions i els mitjans necessaris per facilitar a la ciutadania l'exercici del seu dret a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques i poder, d'aquesta manera, tramitar per aquest mitjà els procediments.
La falta de recursos econòmics o tècnics ha estat un dels frens al desenvolupament de l'administració electrònica que ha impedit a molts ciutadans poder relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics.
Per poder superar aquesta situació que ha impedit el desenvolupament de l'administració electrònica en nombroses administracions públiques i, d'aquesta manera, facilitar el compliment d'aquesta obligació per part de les administracions públiques, la LPACAP preveu que les comunitats autònomes i les entitats locals es podran adherir voluntàriament a les plataformes i registres de l'Administració general de l'Estat. No obstant això, la no-adhesió s'haurà de justificar en termes d'eficiència conforme a l'article 7 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Quan una comunitat autònoma o entitat local justifiqui que pot prestar el servei a través de mitjans electrònics d'una manera més eficient que a través de les plataformes i registres de l'Administració general de l'Estat, haurà de garantir el compliment del que es preveu en l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat i l'Esquema Nacional de Seguretat, així com en les seves normes tècniques de desenvolupament. D'aquesta manera, se'n garantirà la compatibilitat informàtica i interconnexió que permetran la transmissió telemàtica de sol·licituds, escrits i comunicacions entre les diverses administracions públiques.
En particular, aquesta possibilitat es preveu respecte al registre electrònic d'apoderaments, al registre electrònic, a l'arxiu electrònic únic, a la plataforma d'intermediació de dades i al punt d'accés general electrònic de l'Administració.
Les obligacions de posar-ho a disposició de les persones es veuen matisades en el temps. Sobre aquest tema, la LPACAP preveu un règim transitori. En particular, les previsions relatives al registre electrònic d'apoderaments, el registre electrònic, el registre d'empleats públics habilitats, el punt d'accés general electrònic de l'Administració i arxiu únic electrònic produiran efectes als dos anys de l'entrada en vigor de la Llei (és a dir, octubre del 2018).
Així mateix, es preveu que en l'àmbit de l'Administració general de l'Estat durant el primer any, després de l'entrada en vigor de la LPACAP, es podran mantenir els registres i arxius existents en el moment de la seva entrada en vigor. Durant el segon any, es disposarà com a màxim, d'un registre electrònic i un arxiu electrònic per cada Ministeri, així com d'un registre electrònic per cada organisme públic.
En qualsevol cas, les administracions públiques mantindran les aplicacions vigents mentre no entrin en vigor les previsions relatives al registre electrònic d'apoderaments, registre electrònic, punt d'accés general electrònic de l'Administració i arxiu únic electrònic.

5.L'assistència en l'ús dels mitjans electrònics

Amb freqüència, l'eficàcia de la majoria dels drets previstos s'ha vist en molts casos limitada no tant per la seva pròpia configuració jurídica sinó per altres motius com la falta d'informació o coneixement sobre la seva existència entre la ciutadania, de comunicació entre les administracions públiques o de recursos humans i tècnics suficients per garantir-ne el compliment.
Els mitjans electrònics poden constituir un poderós instrument per facilitar l'exercici i respecte dels drets dels ciutadans en constituir un instrument eficaç per fer front aquests problemes.
Lectures recomanades

En la mateixa línia, Cotino Hueso, L. (2004). «Derechos del ciudadano administrado e igualdad ante la implantación de la Administración electrónica». Revista Vasca de Administración Pública (núm. 68)

Cotino Hueso, L. Derechos del ciudadano. A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.) (2010). La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.

Al nostre entendre, ni el legislador ni les administracions públiques han desenvolupat de forma generalitzada, encara que amb honroses excepcions, instruments suficients ni han posat a la disposició dels ciutadans mitjans suficients per garantir el ple exercici i l'eficàcia dels drets que l'ordenament jurídic reconeix en relació amb l'ús dels mitjans electrònics en les relacions entre les administracions públiques i els ciutadans.
La dificultat o impossibilitat d'accedir als mitjans electrònics necessaris per relacionar-se amb l'administració pública constitueix un dels principals frens per al desenvolupament de l'administració electrònica. També ho pot ser la complexitat per utilitzar-los.
Malgrat que en els últims anys els mitjans electrònics s'han anat estenent entre la societat espanyola, encara hi ha sectors de la població que no disposen d'ordinadors, de connexió a Internet o de coneixements suficients per utilitzar-los.
Per donar resposta a aquestes situacions, la LPACAP preveu el deure de les administracions públiques de garantir que els interessats puguin relacionar-se amb aquestes a través de mitjans electrònics. Per a això, han de posar a la seva disposició els canals d'accés que siguin necessaris i els sistemes i aplicacions que es determinin. A la vista d'aquest ampli deure, caldrà que les administracions públiques en concretin l'abast.
Entre altres aspectes, las administracions públiques hauran de mantenir permanentment actualitzat a la corresponent seu electrònica un directori geogràfic que permeti a l'interessat identificar l'oficina d'assistència en matèria de registres més propera al seu domicili (15) .
Així mateix, es preveu que les administracions públiques han d'assistir els interessats que ho sol·licitin i que no tinguin l'obligació d'utilitzar els mitjans electrònics en les seves relacions amb aquestes. En particular, aquesta obligació es preveu en relació amb la identificació i signatura electrònica, presentació de sol·licituds a través del registre electrònic general i obtenció de còpies autèntiques.
Finalment es manté la possibilitat prevista en la LAECSP que un interessat pugui ser vàlidament identificat a través d'un funcionari públic quan no disposin dels mitjans electrònics necessaris per fer-ho per si mateix. En aquest cas, l'interessat haurà d'identificar-se davant el funcionari i prestar el seu consentiment exprés per a aquesta actuació, de la qual cosa haurà de quedar constància per als casos de discrepància o litigi. A aquest efecte, les administracions públiques han de mantenir actualitzat un registre on constin els funcionaris habilitats per a la identificació o signatura dels interessats. Aquests registres hauran de ser plenament interoperables i estar interconnectats amb els de les restants administracions públiques, a l'efecte de comprovar la validesa de les habilitacions.

6.L'accés a la informació i els serveis a través de mitjans electrònics

Les persones tenen a la seva disposició diferents canals d'accés a les administracions públiques a través de mitjans electrònics a través dels quals poden exercir els seus drets. Si bé, cadascun d'aquests canals tenen funcions diferents i estan definits d'acord amb característiques diferents, la realitat mostra com existeix gran confusió tant a nivell tècnic com pràctic en la mesura en què la legislació no facilita uns trets prou clars que permetin distingir adequadament un punt d'un altre.

6.1.El portal d'Internet

El portal d'Internet és el punt d'accés electrònic a les administracions públiques. A través d'ell, les persones poden tenir accés a la informació que difonen les administracions públiques així com, si s'escau, a la seu electrònica.
La titularitat del portal d'Internet correspon a una administració pública, organisme públic o entitat de dret públic. No obstant això, res no impedeix que diverses administracions públiques o diferents òrgans administratius puguin compartir un únic portal d'Internet.
La LRJSP no defineix uns principis específics per als portals d'Internet ni estableix unes característiques concretes que hagin de guiar-ne el disseny. Per això, a l'espera que la legislació de desenvolupament defineixi aquests punts, el disseny dels portals d'Internet ha d'inspirar-se en els principis als quals s'ha fet referència anteriorment.

6.2.La seu electrònica

La seu electrònica és l'oficina virtual d'una administració pública. A través de la seu electrònica, les administracions públiques difonen informació, faciliten l'accés al registre electrònic i canalitzen l'accés als serveis públics i als procediments administratius.
D'acord amb la LRJSP, la seu electrònica és l'adreça electrònica disponible per als ciutadans a través de les xarxes de telecomunicacions mitjançant la qual les administracions públiques difonen informació i presten serveis.
Lectures recomanades

Vegeu una anàlisi detallada d'aquesta institució a: Valero Torrijos, J. Acceso a los servicios y a la información por medios electrónicos. A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.) (2009) La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi (pàg. 254 i seg.) i Martínez Gutiérrez, R. (2009) Administración pública electrónica. Madrid: Civitas-Thomson Reuters (pàg. 477 i seg.).

La titularitat, gestió i administració de la seu electrònica corresponen a una administració pública, organisme públic o entitat de dret públic en l'exercici de les seves competències. No obstant això, hi ha la possibilitat que la seu electrònica sigui gestionada i/o administrada per un tercer o una altra administració pública, opció útil especialment per al cas d'administracions públiques que no disposin de prou recursos tècnics, tecnològics o econòmics per fer-ho directament. Així mateix, es poden crear seus electròniques compartides entre diferents òrgans o administracions públiques (16) .
La seu electrònica ha de crear-se mitjançant un acte formal que haurà de ser publicat i en el qual es determinaran les seves principals característiques. La creació d'una seu electrònica exigeix l'establiment per part de les administracions públiques de diferents mecanismes que permetin assegurar amb major intensitat les diferents garanties i principis previstos amb caràcter general a la LRJSP per a l'ús dels mitjans electrònics per part de les administracions públiques.
En primer lloc, la titularitat de la seu electrònica comporta la responsabilitat pel que fa a la integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis.
En segon lloc, pel que fa a la seguretat, les seus electròniques hauran de disposar de sistemes que permetin l'establiment de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a més, hauran de garantir la identificació del titular de la seu. De fet, una de les funcions essencials de la seu electrònica és la identificació de l'administració pública corresponent. La LRJPSP, com ja feia la LAECSP, imposa l'obligació de garantir la identitat de l'administració actuant per evitar casos de suplantació, i pot considerar-se un dels requisits més importants de seguretat, que ha de valorar-se des de la dimensió de l'autenticitat (establerta a l'ENS), és a dir, la propietat que informa que una entitat és qui diu ser. En aquest sentit les seus electròniques utilitzaran, per identificar-se i garantir una comunicació segura amb aquestes, certificats reconeguts o qualificats d'autenticació de lloc web o mitjà equivalent (17) .
En tercer lloc, la informació i els serveis accessibles a través de la seu electrònica hauran de subjectar-se als principis de transparència, publicitat, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, usabilitat, neutralitat i interoperabilitat, i hauran de tenir en compte els estàndards oberts i, si s'escau, els que siguin d'ús generalitzat pels ciutadans.
Finalment, hem d'assenyalar que les seus electròniques han d'utilitzar certificats reconeguts o qualificats d'autenticació de lloc web o mitjà equivalent per identificar-se i garantir-hi una comunicació segura.
L'establiment de totes aquestes garanties permet diferenciar la seu electrònica de la pàgina web de les administracions públiques, dels portals d'Internet o el punt d'accés electrònic, la finestreta única o el perfil del contractant, previstos per l'ordenament jurídic malgrat que en la majoria de casos els principis aplicables als diferents espais són els mateixos.
Les funcions principals de la seu electrònica són:

  • Ser l'espai virtual en el qual es produeix la relació electrònica entre els ciutadans i les administracions públiques, tant en la relació amb el procediment administratiu com en els altres aspectes, com la participació electrònica.

  • Servir de punt d'accés electrònic, fins i tot d'accés general, a tots els tràmits d'una mateixa administració pública o diverses.

  • Donar accés a informacions administratives i, si es considera oportú, no administratives, així com els serveis i les transaccions electròniques.

  • Donar accés al registre electrònic d'entrada i sortida de documents.

  • Permetre la publicació dels butlletins oficials.

  • Permetre la publicació dels actes i comunicacions del tauler d'anuncis.

  • Permetre la comprovació de la integritat dels documents produïts amb codi segur de verificació i de les còpies autèntiques electròniques imprimibles.

  • Donar accés a l'estat dels expedients en els quals el ciutadà té la consideració d'interessat.

  • Donar accés als expedients de procediments subjectes a informació pública, excepte les dades excloses del dret d'accés.

La implantació de la seu electrònica requereix diverses actuacions tant jurídiques, organitzatives com tecnològiques. En l'actualitat és habitual conjugar la implantació de la seu electrònica amb el portal de transparència a què obliguen les noves lleis sobre la matèria. En aquest sentit, les qüestions organitzatives bàsiques per a la creació de la seu electrònica són (Consorci AOC):
1) Identificació del titular de la seu i dels òrgans responsables dels continguts i serveis.
2) Definició completa dels àmbits temàtics amb identificació dels responsables del seu manteniment.
3) Estudi de tots els portals i llocs web existents vinculats a l'organització i identificació dels continguts i serveis que cal ubicar a la seu electrònica.
4) Anàlisi de riscos en funció dels continguts que finalment se situïn a la seu electrònica.
5) Selecció de l'adreça (es recomana https://sede.nombreentidad.es) i instal·lació del certificat electrònic.
6) Definició dels circuits d'aprovació i manteniment dels continguts.
7) Creació formal de la seu amb algun d'aquests instruments (ordenança o reglament).
8) Enllaç des del lloc web corporatiu.
En aquesta matèria, i atenent a criteris de reutilització de sistemes i aplicacions, s'han desenvolupat infraestructures i solucions comunes que de manera gratuïta s'ofereixen a les administracions, com per exemple el servei e-SEU del Consorci AOC.
Una vegada l'organització ja disposa de seu electrònica estarà en disposició d'oferir tots els serveis electrònics dels quals sigui competent. Un d'aquests serveis és la possibilitat de realitzar tràmits per Internet o possibilitar la consulta de documents i estat dels expedients als seus legítims titulars per aquests mitjans, i, per tant, resulta imprescindible la implantació del procediment administratiu electrònic.

6.3.Portals específics: el portal de transparència, el portal de dades obertes i el perfil del contractant

A més dels espais web de caràcter general als quals s'ha fet referència, la legislació vigent preveu altres espais que necessàriament han de posar en funcionament totes les administracions públiques.
En primer lloc, els portals de transparència. La Llei 19/2013, de 9 de desembre preveu que l'Administració general de l'Estat ha de desenvolupar un portal de la transparència que faciliti l'accés dels ciutadans a tota la informació que hagi de difondre, així com a la informació l'accés de la qual se sol·liciti amb major freqüència. En aquesta direcció, les normes autonòmiques de transparència també han regulat amb major o menor detall els portals de transparència. Així, perquè la informació sigui realment accessible a través dels portals de transparència les normes autonòmiques preveuen que ha de ser fàcilment localitzable (art. 6 Llei de transparència d'Aragó); tenir un accés fàcil (art. 5 Llei de transparència de Catalunya); comptar amb un cercador (art. 5 Llei de transparència de Catalunya); estar estructurada (art. 9 Llei de transparència de la Regió de Múrcia); estar ordenada temàticament i cronològicament (art. 5 Llei de transparència de Catalunya); i comptar amb mapes del web (art. 15 Llei de transparència de la Regió de Múrcia)
En segon lloc, els portals de dades obertes. A través dels portals de dades obertes, les administracions públiques posen a la disposició dels ciutadans dades que estan en poder seu en formats que faciliten la redistribució, reutilització i comercialització. Els portals de dades obertes constitueixen un instrument útil per facilitar tant l'aprofitament de les dades públiques de la forma més efectiva com la transparència de l'administració, posant en aquests llocs web a la disposició dels ciutadans centenars de milers de conjunts de dades en formats processables automàticament. Malgrat la utilitat dels portals de dades obertes i que cada dia són més les administracions públiques que disposen d'un, aquests no han estat objecte de cap regulació amb caràcter general.
En tercer lloc, els perfils del contractant. Els perfils del contractant es configuren com un espai a Internet a través dels quals es difon informació relativa a la contractació pública. En particular, d'acord amb el TRLCSP en el perfil del contractant s'han d'incloure els anuncis d'informació prèvia, la informació sobre les licitacions en curs, les compres programades, els contractes adjudicats, els procediments anul·lats i qualsevol altra informació útil de tipus general.

6.4.Els taulers electrònics

A la seu electrònica també poden publicar-se els actes, les comunicacions i els edictes que s'hagin de publicar en els taulers d'anuncis o d'edictes.
En aquest àmbit, la LRJSP ha suposat un canvi respecte al plantejament formulat per la LAECSP. Aquesta norma permetia que cada administració pública, en funció del desenvolupament de la seva administració electrònica, pogués determinar la publicació dels anuncis i els edictes a través d'un tauler virtual, que fins i tot podia arribar a suprimir la seva publicació en els tradicionals taulers de les administracions públiques (18) .
No obstant això, la LRJSP preveu que per a aquells casos en què es desconeguin les persones interessades en un procediment, s'ignori el lloc de la notificació o no s'hagi pogut practicar, la notificació es farà per mitjà d'un anunci publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat. A més, es podrà publicar un anunci en el tauler d'edictes de l'ajuntament de l'últim domicili de la persona interessada o del Consolat o Secció Consular de l'ambaixada corresponent. La LRJSP no concreta com s'ha de configurar el tauler d'edictes i si l'ús de mitjans electrònics té caràcter complementari o substitutori de la publicació física del tauler d'edictes.
En qualsevol cas, és important indicar que la publicació a través d'un tauler d'edictes electrònic o de qualsevol altra forma de notificació complementària que pugui establir una administració pública, no exclourà l'obligació de publicar el corresponent anunci en el Butlletí Oficial de l'Estat.
A aquest efecte, la LRJSP preveu que el Butlletí Oficial de l'Estat posarà a la disposició de les diverses administracions públiques un sistema automatitzat de remissió i gestió telemàtica per a la publicació dels anuncis de notificació. Aquest sistema ha de garantir la celeritat de la publicació, la seva correcta i fidel inserció, així com la identificació de l'òrgan remitent. La publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat no generarà cap contraprestació econòmica per als qui l'hagin sol·licitat.
Diverses administracions públiques han impulsat l'ús dels taulers electrònics. Sobre aquest tema, pot portar-se a col·lació la Llei 18/2009, de 23 de novembre, per la qual es modifica el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària que crea l'adreça electrònica viària (AEV) i el tauler edictal de sancions de trànsit (TESTRA).

6.5.Els butlletins oficials

En els últims anys s'ha produït una transformació en la publicació dels diaris oficials que amb el temps han abandonat el paper per publicar-se de forma exclusiva a través de mitjans electrònics.
La publicació dels diaris oficials a les seus electròniques pot facilitar i incrementar la difusió de les normes jurídiques i, en general, dels diferents actes i disposicions que es publiquen en els diaris oficials, així com facilitar-ne l'accessibilitat.
La LAECSP va suposar una novetat en regular específicament la publicació dels diaris i butlletins oficials a les seus electròniques. En particular, aquesta norma preveia que a la seu electrònica també es podrien publicar els diaris o butlletins oficials, en les condicions que cada administració determinés, amb els mateixos efectes que els atribuïts a l'edició impresa (19) . No obstant això, la LRJSP no inclou cap referència a aquesta qüestió.
Avui dia, a més del Butlletí Oficial de l'Estat (20) , nombrosos butlletins oficials autonòmics i locals es publiquen exclusivament en format electrònic amb caràcter oficial i autèntic (21) .

Abreviatures


ENS esquema nacional de seguretat.

LAECSP Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

LPACAP Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

LRJPAC Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

LRJSP Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

Bibliografia

Blasco Díaz, J. L. (2007). «Los derechos de los ciudadanos en su relación electrónica con la Administración». Revista Española de Derecho Administrativo (núm. 136).
Cerrillo i Martínez, A. (2010a). «Cooperación entre Administraciones públicas para el impulso de la Administración electrónica». A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.). La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.
Cerrillo i Martínez, A. (2010b gener-abril). «La administración electrónica en el derecho autonómico comparado». Revista Vasca de Administración Pública (núm. 86). Herri-Arduralaritzako Euskal Aldizkaria.
Cerrillo i Martínez, A. (2010c). c«La difusión de información pública a través de medios electrónicos: claroscuros de la ley de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos». A: L. Cotino; J. Valero Torrijos (ed.). La Ley de administración electrónica. València: Tirant lo Blanch.
Cierco Seira, C. (2008). «Algunas reflexiones sobre la simplificación de los procedimientos administrativos a la luz de los avances de la Administración electrónica». Revista General de Derecho Administrativo (núm. 19).
Cotino Hueso, L. (2004). «Derechos del ciudadano administrado e igualdad ante la implantación de la Administración electrónica». Revista Vasca de Administración Pública (núm. 68).
Cotino Hueso, L. (2010). «Derechos del ciudadano». A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.). La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.
Embid Irujo, A. (1996). El ciudadano y la administración: (los derechos de los ciudadanos en sus relaciones con la administración según la Ley 30/1992, de 26 de noviembre). Madrid: Ministerio de Administraciones Públicas.
Martínez Gutiérrez, R. (2009). Administración pública electrónica. Madrid: Civitas-Thomson Reuters.
Valero Torrijos, J. «Acceso a los servicios y a la información por medios electrónicos». A: E. Gamero Casado; J. Valero Torrijos (ed.) (2009). La Ley de Administración electrónica. Comentario sistemático a la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi.