La contractació pública electrònica

  • Agustí Cerrillo i Martínez

    Catedràtic de Dret administratiu. Universitat Oberta de Catalunya.

  • Sandra González

    Técnica de la Unitat de Gestió del Coneixement i Qualitat. Ajuntament Sant Feliu de Llobregat.

  • Ascen Moro

    Responsable de la Unitat de Gestió del Coneixement i Qualitat. Ajuntament Sant Feliu de Llobregat.

PID_00238276
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

La contractació pública electrònica es refereix a la utilització dels mitjans electrònics en la contractació pública.
En aquest mòdul s'exposa l'evolució de la regulació europea de la contractació pública electrònica i s'analitza la seva transposició a Espanya. Així mateix, s'exposen les principals manifestacions de la contractació pública electrònica.

Objectius

  1. Conèixer l'evolució de la regulació de la contractació pública electrònica

  2. Analitzar els principals instruments de la contractació pública electrònica

1.La contractació pública electrònica

Segons la Comissió Europea, la contractació electrònica

«designa la utilització de mitjans electrònics en el tractament de les operacions i en la comunicació per part de les institucions governamentals i altres organismes del sector públic a l'hora d'adquirir béns i serveis o licitar obres públiques» (COM, 2010).

La contractació pública electrònica té diferents manifestacions. En efecte, els mitjans electrònics tenen en l'actualitat nombrosos usos en la contractació pública des de la preparació fins a la liquidació dels contractes públics passant per la seva adjudicació i execució. Des de la difusió d'informació sobre les licitacions i adjudicacions de contractes públics fins a la mateixa adjudicació dels contractes a través de les subhastes electròniques passant per la gestió dels procediments de contractació a través d'aquests mitjans.
L'ús dels mitjans electrònics pot tenir efectes positius en la gestió dels procediments de contractació promovent l'eficàcia, l'eficiència i la transparència en la contractació (1) . Així mateix, pot ser un instrument que afavoreixi la igualtat i la competitivitat en la contractació pública. En última instància, l'ús dels mitjans electrònics pot contribuir a la prevenció de la corrupció en la contractació pública i a la promoció de la integritat pública.

2.L'impuls de la contractació electrònica des de la Unió Europea i el seu acolliment a Espanya

Els mitjans electrònics tenen encara una presència relativa en la contractació pública a Espanya. En efecte, malgrat els beneficis teòrics de la contractació pública electrònica, els mitjans electrònics encara no han aconseguit una presència generalitzada per la dificultat d'estendre l'ús d'aquests mitjans entre les administracions públiques espanyoles en la tramitació dels procediments de contractació i també entre els licitadors.
Aquesta no és una situació exclusiva del nostre país. Fa una dècada la Comissió Europea advertia que:

«el grau d'implantació efectiva de la contractació electrònica és molt inferior a l'esperat inicialment, la qual cosa posa de manifest la complexitat d'un canvi semblant des d'un punt de vista tècnic, logístic i administratiu. L'avaluació de la Comissió assenyala que menys del 5% del pressupost total destinat a la contractació en els estats membres pioners en l'aplicació d'aquest sistema s'adjudica a través de mitjans electrònics» [COM (2010) 571 final].

Per a la Comissió, «[s]i es generalitza la contractació en línia, les administracions poden estalviar fins i tot un 5% de la despesa i fins i tot un 50-80% dels costos de les operacions tant per als compradors com per als subministradors» [COM (2004) 841 final].

Referència bibliogràfica

Comissió Europea (2004). Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions. Pla d'acció per a l'aplicació del marc jurídic de la contractació pública electrònica [COM (2004) 841 final].

La inclusió de diferents obligacions en la legislació europea i estatal no ha estat suficient de moment per aconseguir una extensió generalitzada de la contractació pública electrònica. Tot això, malgrat el que va preveure el Pla d'acció per a l'aplicació del marc jurídic de la contractació pública electrònica del 2004 que perseguia impulsar l'ús dels mitjans electrònics en la contractació pública a través de diferents mesures i de les previsions incloses en la Directiva 2004/18 i de la seva transposició en el Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic (d'ara en endavant, TRLCSP).
En l'actualitat la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer del 2014 sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE ha tractat de concretar i reforçar les obligacions en matèria de contractació pública electrònica el que s'espera sigui l'impuls definitiu dels mitjans electrònics en la contractació pública a Europa (Martínez, 2015).

3.La regulació vigent de la contractació pública electrònica

El TRLCSP, seguint el previst en la Directiva 2004/18, regula els diferents usos dels mitjans electrònics en la contractació pública vinculats a les diferents fases de la tramitació del procediment de contractació.
En primer lloc, en relació amb la preparació del contracte s'estableix que els òrgans de contractació poden publicar a Internet els plecs i la documentació complementària. Així mateix, també preveu la creació del perfil del contractant com un espai a Internet on incloure anuncis d'informació prèvia, informació sobre les licitacions en curs, les compres programades, els contractes adjudicats, els procediments anul·lats i qualsevol altra informació útil de tipus general. En aquest àmbit no es poden desconèixer les obligacions de publicitat activa que es desprenen de la LTAIBG i les normes autonòmiques de transparència.
En segon lloc, en relació amb l'adjudicació dels contractes, es preveu el sistema dinàmic d'adquisició i la subhasta electrònica com a mecanismes d'adjudicació a través de l'ús de mitjans electrònics (2) . A més, també es preveu la possibilitat d'utilitzar la notificació electrònica dels diferents actes o l'accés electrònic als documents (3) . La formalització del contracte també pot realitzar-se a través d'un document electrònic.
En tercer lloc, l'execució del contracte pot veure's facilitada per l'ús dels mitjans electrònics que agiliten i redueixen els costos de la comunicació entre l'administració pública i l'empresa adjudicatària.
En quart lloc, la resolució de conflictes en matèria de contractació pública també poden realitzar-se a través de mitjans electrònics.
Per poder utilitzar els mitjans electrònics en les diferents fases del procediment de contractació pública cal que aquests mitjans estiguin disponibles de forma general i compleixin diferents característiques fixades en el TRLCSP. En particular, entre altres aspectes, es preveu que:

  • els mitjans electrònics han de ser declarats admissibles i estar disponibles de forma generalitzada o posar-se a la disposició dels usuaris pels òrgans de contractació. D'aquesta manera, l'ús de mitjans electrònics en un procediment de contractació pública no pot generar cap restricció en l'accés dels empresaris i licitadors als procediments de contractació. Així mateix, els programes i aplicacions necessaris per a la presentació electrònica de les ofertes i sol·licituds de participació hauran de ser d'ampli ús, fàcil accés i no discriminatoris. A més, han de ser conformes amb estàndards oberts, d'ús general i àmplia implantació.

  • els mitjans electrònics han de protegir de forma raonable, segons l'estat de la tècnica, la integritat de les dades i la confidencialitat de les ofertes i de les sol·licituds de participació. A més, el contingut de les ofertes i de les sol·licituds de participació no ha de poder ser conegut fins a finalitzar el termini per a la seva presentació o fins al moment fixat per a la seva obertura. Així mateix, s'ha de garantir que només els òrgans competents, en la data assenyalada per a això, hi poden tenir accés, o que en cas de trencament d'aquesta prohibició d'accés, la violació pugui detectar-se amb claredat.

  • els sistemes de comunicacions i per a l'intercanvi i emmagatzematge d'informació han d'oferir suficient seguretat, d'acord amb l'estat de la tècnica, enfront dels virus informàtics i un altre tipus de programes o codis nocius.

  • les aplicacions que s'utilitzin per efectuar les comunicacions, notificacions i enviaments documentals entre el licitador o contractista i l'òrgan de contractació han de poder acreditar la data i hora de la seva emissió o recepció, la integritat del seu contingut i el remitent i destinatari. En particular, s'ha de garantir la constància de l'hora i dates exactes de la recepció de les proposicions o de les sol·licituds de participació i de la documentació que s'hagi presentat a l'òrgan de contractació.

  • els actes i manifestacions de voluntat dels òrgans administratius o de les empreses licitadores o contractistes que tinguin efectes jurídics han d'estar autenticats mitjançant una signatura electrònica reconeguda.

  • els formats dels documents electrònics que integren els expedients de contractació han d'ajustar-se a especificacions públicament disponibles i d'ús no subjecte a restriccions, que garanteixin la lliure i plena accessibilitat a aquests per l'òrgan de contractació, els òrgans de fiscalització i control, els òrgans jurisdiccionals i els interessats, durant el termini pel qual hagi de conservar-se l'expedient.

  • els òrgans de contractació han de fomentar i preferir l'ús de mitjans electrònics per part dels licitadors i candidats en els procediments de contractació pública.

4.Els elements que caracteritzaran la contractació pública electrònica en un futur proper (Directiva 2014/24/UE)

El dret comunitari ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de la regulació espanyola de la contractació pública electrònica. La necessitat de traslladar les directives en matèria de contractació pública ha obligat el legislador espanyol a fer evolucionar la normativa espanyola i incorporar una regulació específica de l'ús dels mitjans electrònics en el procediment de contractació pública.
La iniciativa e-Europe
Lluny queda ja la iniciativa e-Europe, una societat de la informació aprovada en el Consell Europeu extraordinari de Lisboa, de març del 2000, en el qual es proposava modificar el marc jurídic comunitari per impulsar decididament la contractació pública per mitjans electrònics. Posteriorment, el llibre verd La contractació pública a la Unió Europea: reflexions cap al futur i la comunicació de la Comissió, que assenyalaven la conveniència de simplificar el marc jurídic en matèria de contractació pública i adaptar-ho a l'era electrònica.
El principal motor d'impuls de la contractació electrònica des de la Unió Europea es troba en les directives 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març del 2004, sobre coordinació dels procediments d'adjudicació dels contractes públics d'obres, subministraments i serveis i 2004/17/ CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març del 2004, sobre coordinació dels procediments d'adjudicació dels contractes en els sectors de l'aigua, de l'energia, dels transports i dels serveis postals que van posar en peus d'igualtat l'ús dels mitjans tradicionals de comunicació amb els mitjans electrònics.
Així, el considerant 35 afirmava que:

«Tenint en compte les noves tecnologies de la informació i la comunicació i les simplificacions que poden implicar per a la publicitat dels contractes i en termes d'eficàcia i transparència dels procediments d'adjudicació, convé que els mitjans electrònics estiguin en igualtat amb els mitjans clàssics de comunicació i intercanvi d'informació. En la mesura del possible, el mitjà i la tecnologia triats han de ser compatibles amb les tecnologies utilitzades en els altres estats membres.»

La Directiva 2004/18 va dur a terme una extensa regulació dels usos dels mitjans electrònics en la contractació pública (publicació d'anuncis, invitacions a presentar ofertes, participació en el diàleg o negociar, reducció de terminis, comunicacions i intercanvis d'informació, sistema dinàmic d'adquisició i subhasta electrònica (4) ).
Malgrat les previsions incloses en les directives del 2004, les dades mostren l'escàs ús dels mitjans electrònics per participar en una licitació pública.
Per això, el legislador comunitari va proposar entre les finalitats de les noves directives adoptades el 2014 fomentar i afavorir la contractació electrònica. En aquest sentit, el considerant 52 de la Directiva 2014/24/ UE afirma que:

«Els mitjans d'informació i comunicació electrònics poden simplificar enormement la publicació dels contractes i augmentar l'eficiència i la transparència dels procediments de contractació. Han de convertir-se en el mètode estàndard de comunicació i intercanvi d'informació en els procediments de contractació, ja que fan augmentar considerablement les possibilitats dels operadors econòmics de participar en aquests procediments en tot el mercat interior.»

Per a això es preveu que:

«els estats membres garantiran que totes les comunicacions i tots els intercanvis d'informació en virtut d'aquesta Directiva, i en particular la presentació electrònica d'ofertes, es duguin a terme utilitzant mitjans de comunicació (5) ».

No obstant això, la Directiva preveu algunes excepcions a aquest principi general i no obliga al fet que els poders adjudicadors tractin electrònicament les ofertes o facin la seva avaluació o el tractament automatitzat. Tampoc és obligatori utilitzar els mitjans electrònics en relació amb cap fase del procediment de contractació posterior a l'adjudicació del contracte, i tampoc en les comunicacions internes del poder adjudicador. De totes maneres, com apunta la mateixa Directiva,

«els estats membres i els poders adjudicadors han de seguir tenint llibertat per anar més lluny si així ho desitgen».

La Directiva 2014/24/UE estableix els requisits que han de complir els mitjans electrònics que s'utilitzin en totes les comunicacions i tots els intercanvis:

  • Els mitjans electrònics han de ser no discriminatoris, estar disponibles de manera general, ser compatibles amb els productes informàtics d'ús general i no restringir l'accés dels operadors econòmics al procediment de contractació.

  • Els poders públics no estan obligats a exigir l'ús de mitjans electrònics quan, tenint en compte el caràcter especialitzat de la contractació, es requereixin mitjans que no estiguin en general disponibles o no acceptin programes generalment disponibles; les aplicacions adequades utilitzin formats d'arxiu que no puguin ser processats per altres programes; es requereixin equips ofimàtics especialitzats que no estiguin generalment disponibles; els plecs requereixin presentar models físics o a escala; en determinades circumstàncies, per l'existència de problemes de seguretat o de dades especialment sensibles. No obstant això, en determinades circumstàncies els poders adjudicadors poden exigir la utilització d'eines i dispositius que no estiguin disponibles de manera general havent d'oferir mitjans d'accés alternatius (ofereixin gratuïtament un accés complet i directe per mitjans electrònics a aquestes eines i dispositius; garanteixin que els licitadors que no tenen accés a les eines i dispositius que es tracti poden tenir accés al procediment de contractació utilitzant fitxes provisionals disponibles gratuïtament en línia, o admetin un canal alternatiu per a la presentació electrònica d'ofertes).

  • La preservació de la integritat de les dades i la confidencialitat de les ofertes i les sol·licituds de participació. Les eines i aplicacions per a la transmissió electrònica de les ofertes i la recepció electrònica de les sol·licituds de participació han de complir les normes següents: la informació relativa a les especificacions tècniques ha d'estar a la disposició de totes les parts; el nivell de seguretat ha de ser proporcional als riscos associats a cada fase del procediment.

  • Les eines i els dispositius de recepció electrònica de les ofertes hauran de garantir, entre altres extrems, que es pugui determinar amb precisió l'hora i la data de la recepció de les ofertes; que ningú tingui accés abans dels terminis especificats; que solament les persones autoritzades puguin fixar o modificar les dates d'obertura de les dades rebudes; que en les diferents fases del procediment, solament les persones autoritzades puguin accedir a les dades; que en cas que s'infringeixin aquestes garanties es pugui garantir raonablement que les infraccions o temptatives siguin clarament detectables.

  • Per garantir la interoperabilitat, es pot establir com a obligatori el seguiment de les normes tècniques que fixi la Comissió.

A més de fixar les característiques dels mitjans electrònics, la Directiva 2014/24/UE concreta diferents usos dels mitjans electrònics en les diferents fases del procediment de contractació.
Així, en regular la publicitat de la licitació, s'estableix que els poders adjudicadors han d'oferir accés lliure, directe, complet i gratuït als plecs de la contractació a partir de la data de publicació de l'anunci o de l'enviament de la invitació a través de mitjans electrònics. També es preveu l'ús d'aquests mitjans en l'enviament dels anuncis a l'Oficina de publicacions de la Unió Europea.
Pel que fa a la presentació de les ofertes, es preveu que, quan el poder adjudicador prevegi la possibilitat de presentar les ofertes per mitjans electrònics, pot reduir cinc dies el termini per a la recepció. Així mateix, s'estableix que quan es presentin les ofertes els poders adjudicadors poden acceptar com una prova preliminar de la capacitat dels licitadors el document europeu únic de contractació que s'emet exclusivament en format electrònic. El document europeu únic de contractació és una declaració actualitzada de la persona interessada que confirma que no es troba en cap situació d'exclusió; compleix els criteris de selecció pertinents i, quan escaigui, compleix les normes i els criteris objectius que s'hagin establert (6) .
En l'adjudicació dels contractes, els mitjans electrònics també tenen una presència significativa en la nova regulació comunitària en particular a través dels sistemes dinàmics d'adquisició, les subhastes electròniques, els catàlegs electrònics i les centrals de compres (7) .
Finalment, una última manifestació dels mitjans electrònics en la contractació pública la trobem en la regulació de la factura electrònica. Sobre aquest tema, la Directiva 2014/55/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d'abril del 2014, relativa a la facturació electrònica en la contractació pública i que preveu que els estats membres hauran de vetllar perquè els poders adjudicadors reben i tractin les factures electròniques que compleixin la norma europea sobre facturació.
Malgrat que la Directiva 2014/24/UE entra en vigor el dia de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea, els estats membres van tenir fins al 18 d'abril del 2016 per adoptar-hi les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment. No obstant això, els estats membres poden ajornar l'aplicació de la regulació de l'ús dels mitjans electrònics fins al 18 d'octubre del 2018, excepte quan l'ús d'aquests mitjans sigui obligatori. Aquest seria el cas dels sistemes dinàmics d'adquisició, les subhastes electròniques, els catàlegs electrònics, les centrals de compres, l'enviament d'anuncis a l'Oficina de Publicacions de la Unió Europea i la difusió dels plecs de la contractació a través de mitjans electrònics (8) .
Transcorregut el termini per a la transposició de la Directiva 2014/24/UE sense que s'hagin adoptat les mesures normatives i administratives suficients es planteja la qüestió relativa a l'aplicabilitat del contingut de la norma comunitària. En aquest punt i davant el previsible retard en la transposició de les directives, ha de considerar-se l'efecte directe de la regulació comunitària. Sobre aquest tema, ha de tenir-se present la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha reconegut l'efecte directe de les directives quan transcorregut el termini per a la seva transposició no s'hagin adoptat totes les mesures necessàries per un estat membre, sempre que les disposicions en qüestió siguin prou clares i precises i estableixin una obligació que no estigui subjecta a cap excepció ni condició, no deixant cap marge d'apreciació en la seva aplicació (9) .
En aquest mateix sentit s'han pronunciat la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l'Estat en la seva Recomanació als òrgans de contractació en relació amb l'aplicació de les noves directives de contractació pública de 15 de març del 2016.
Lectures recomanades

http://www.minhap.gob.es/documentacion/publico/d.g.%20PATRIMONI/Ajunta%20Consultiva/informes/Informis%202016/Recomendaci%C3%B3n%20JCCA%20efecte%20directe%20post%20Comisi%C3%B3n%20Permanent%2015%20març%202016.pdf.

Així mateix, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Informe 1/2016, de 6 d'abril) i Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Comunitat Autònoma d'Aragó (Informe 17/2015, de 3 de desembre).

En el cas de la regulació de les comunicacions electròniques, malgrat complir amb els requisits reconeguts per la jurisprudència comunitària no es pot oblidar que la seva aplicació està ajornada fins al 18 d'octubre del 2018, la qual cosa dóna més marge als estats membres no només per adoptar les mesures legals i reglamentàries necessàries per traslladar la Directiva 2014/24/UE, sinó també per impulsar les mesures administratives i tècniques necessàries per permetre'n la plena aplicació.
De totes maneres, l'aplicació de bona part del que està regulat en la Directiva 2014/24/UE es podrà aconseguir abans de l'aprovació de les normes de transposició i, fins i tot, del 18 d'octubre del 2018, gràcies a les obligacions que ja es preveuen en altres normes.
Així, la LTAIBG preveu la difusió de tots els contractes que subscriguin les administracions públiques, amb indicació de l'objecte, la durada, l'import de licitació i d'adjudicació, el procediment utilitzat per a la seva celebració, els instruments a través dels quals, si s'escau, s'ha publicitat, el nombre de licitadors participants en el procediment i la identitat de l'adjudicatari.
Les administracions públiques també tenen l'obligació de difondre les modificacions del contracte i les decisions de desistiment i renúncia dels contractes (10) . Algunes normes autonòmiques han anat més enllà ampliant l'abast de l'obligació de difusió d'informació contractual. Així, per exemple, la Llei catalana 19/2014 preveu que la informació pública relativa als contractes també ha d'incloure, entre altres categories, la informació sobre les licitacions en tràmit, que ha de comprendre com a mínim el tipus de contracte, el seu objecte, el contingut econòmic, els plecs de clàusules administratives i les condicions d'execució (11) .
Així mateix, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques preveu l'obligació de determinats subjectes a comunicar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques.

5.Els principals instruments de la contractació electrònica

5.1.El perfil de contractant i la plataforma de contractació del sector públic

El TRLCSP disposa l'obligació dels òrgans de contractació de difondre tota la informació relativa a la seva activitat contractual, mitjançant un espai a la web institucional denominat «perfil de contractant», amb la finalitat d'assegurar la transparència i l'accés públic a aquesta informació.
El perfil de contractant de cada institució podrà incloure qualsevol dada i informació referent a l'activitat contractual de l'òrgan de contractació, com els anuncis d'informació prèvia, les licitacions en curs i la documentació associada, les contractacions programades, els contractes adjudicats, els procediments anul·lats, així com qualsevol altra informació que es consideri útil a nivell general (punts de contacte i mitjans de comunicació que poden utilitzar-se per relacionar-se amb els òrgans de contractació). En tot cas, serà obligatori publicar en el perfil de contractant l'adjudicació dels contractes.
L'objectiu en definitiva és que el perfil de contractant es converteixi en una eina útil perquè els licitadors puguin trobar tota la informació d'aquells procediments de contractació que els interessin de forma totalment àgil i transparent (Martínez Fernández, 2016).
Però l'excessiu nombre de perfils de contractant en lloc de suposar una facilitat als licitadors per accedir a aquesta informació, més aviat suposava una carrera d'obstacles en no existir una forma d'agregació de tota aquesta informació. Per intentar superar aquesta dificultat, la Llei 20/2013, de garantia de la unitat de mercat, va intentar corregir aquest problema mitjançant la imposició de la utilització de la Plataforma de contractació del sector públic, com es veurà més endavant (Martínez Fernández, 2016).
De fet, la forma d'accés al perfil de contractant haurà d'especificar-se tant a les pàgines web institucionals, com a la plataforma de contractació del sector públic i en els plecs i anuncis de licitació.
D'altra banda, la implantació del perfil de contractant haurà de comptar amb un dispositiu que acrediti fefaentment el moment d'inici de la difusió pública de la informació que s'inclogui, la qual cosa requereix disposar d'un sistema de segellat de temps.
Com s'ha comentat anteriorment, La Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, introdueix en el TRLCSP el concepte de Plataforma de contractació del sector públic, en substitució de l'anterior referència a Plataforma de contractació de l'Estat, indicant que la Junta consultiva de contractació administrativa de l'Estat ha de posar a la disposició dels òrgans de contractació del sector públic una plataforma electrònica que permeti la publicitat, a través d'Internet, de les convocatòries de licitacions i els seus resultats, així com qualsevol altra informació i prestació de serveis que considerin rellevant en matèria de contractació, amb l'obligació per a tots els perfils de contractant d'integrar-se en aquesta plataforma, que haurà d'interconnectar-se amb plataformes similars que puguin constituir les comunitats autònomes i les entitats locals.
En el cas de Catalunya, per exemple, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa posa a la disposició dels òrgans de contractació de la Generalitat de Catalunya la seva Plataforma de Serveis de Contractació Pública, que es configura com un portal únic global i integrat per a la difusió de tota la informació contractual i dels perfils de contractant dels seus òrgans de contractació, que permet també la incorporació d'altres administracions públiques de Catalunya que poden disposar també de tots els serveis que la Plataforma ofereix als operadores públics i privats.
Aquesta Plataforma està sindicada amb la Plataforma de Contractació del Sector Públic de l'Estat.
Font: Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya.
Font: Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya.
La Plataforma de Contractació del Sector Públic actualment disponible proporciona als òrgans de contractació un conjunt de serveis relacionats amb la publicació del perfil de contractant; la publicació dels anuncis de licitació i plecs, els d'adjudicació i qualsevol altre document necessari; proporciona instruments per reduir els terminis en el procediment de contractació per la utilització dels mitjans electrònics, com es preveu en la directiva i el TRLCSP; ofereix segellat de temps per acreditar fefaentment la data de publicació dels anuncis; envia automàticament la informació al BOE i al DOUE a partir de l'anunci publicat a la Plataforma; té un espai per a la relació per mitjans electrònics amb els licitadors (preguntes, invitacions a licitar, etc.); permet consultar registres diversos des de la mateixa Plataforma, així com la recepció, custòdia i obertura d'ofertes electròniques.
Font: Plataforma de Contractació del Sector Públic (PAE).
Font: Plataforma de Contractació del Sector Públic (PAE).
L'adhesió a la Plataforma de Contractació del Sector Públic es pot realitzar mitjançant interconnexió amb l'aplicació de gestió d'expedients de contractació per a l'enviament de fitxers en format XML a través de serveis web, o mitjançant mecanismes d'agregació de la informació, és a dir, notificant a la Plataforma la informació que es publica en el perfil de contractant (Martínez Fernández, 2016).

5.2.La subhasta electrònica

La subhasta electrònica és un procés repetitiu que es pot utilitzar en qualsevol procediment de contractació en el qual resulti convenient el seu ús, que permet la selecció de les ofertes mitjançant un dispositiu electrònic a través de mètodes d'avaluació automàtics. Té lloc després d'una primera avaluació completa de les ofertes, per a la presentació de millores en els preus o de nous valors.
Es prohibeix l'ús abusiu de les subhastes electròniques o amb la idea d'obstaculitzar, restringir o falsejar la competència. La subhasta electrònica pot utilitzar-se tant en els procediments oberts com restringits, i també en determinats contractes adjudicats mitjançant procediment negociat (quan les ofertes en altres procediments anteriors hagin estat irregulars o inacceptables), així com per a la licitació en contractes basats en acords marc o sistemes dinàmics de contractació.
L'ús de la subhasta electrònica en aquests procediments requerirà que les especificacions del contracte que hagi d'adjudicar-se puguin establir-se de forma precisa i que les prestacions establertes en l'objecte no tinguin caràcter intel·lectual.
S'haurà d'indicar la utilització de la subhasta electrònica en l'anunci de licitació, i haurà de constar en el plec de condicions informació sobre els elements als valors dels quals es refereixi la subhasta electrònica, que hauran de ser quantificables i susceptibles de ser expressats en xifres o percentatges, indicant si escau els límits dels valors que podran presentar-se, en funció de les especificacions de l'objecte del contracte; la informació que es posarà a la disposició dels licitadors durant la subhasta electrònica i el moment en què es facilitarà; la forma en la qual es desenvoluparà la subhasta; les condicions en què els licitadors podran licitar i les millores mínimes que s'exigiran, si s'escau, per a cada licitació; i també caldrà fer constar en els plecs el dispositiu electrònic utilitzat i les modalitats i especificacions tècniques de connexió.
L'òrgan de contractació ha d'efectuar una primera avaluació completa de les ofertes de conformitat amb els criteris d'adjudicació abans de procedir a convidar els licitadors, per mitjans electrònics i de forma simultània, perquè presentin nous preus revisats a la baixa o nous valors que millorin l'oferta. Aquesta invitació ha d'incloure tota la informació necessària per a la connexió individual al dispositiu electrònic mitjançant el qual es realitzarà la subhasta electrònica, i es precisarà la data i l'hora d'inici (amb almenys dos dies hàbils d'antelació), i s'indicarà també la fórmula matemàtica que s'utilitzarà per a la reclassificació automàtica de les ofertes en funció dels nous preus o dels nous valors que es presentin.
La subhasta electrònica es pot desenvolupar en diverses fases successives, en aquest cas, una vegada celebrada cada fase de la subhasta, de forma contínua i instantània, es comunicarà als licitadors informació que els permeti conèixer la seva respectiva classificació, així com altres dades relatives als preus o valors presentats pels restants licitadors, sempre que s'hagi previst així en els plecs, i anunciar-los també el nombre de licitadors que estan participant en aquesta fase, preservant en tot moment la seva identitat.
Es procedirà al tancament de la subhasta atenent a algun d'aquests criteris:

  • Perquè s'ha assenyalat una data i hora concretes de tancament de la subhasta electrònica en la invitació a participar.

  • Perquè no es presenten nous preus o valors que compleixin els requisits establerts en relació amb la formulació de millores mínimes, en aquest cas en la invitació haurà de constar el termini que ha de transcórrer a partir de la recepció de l'última licitació abans de declarar-ne el tancament.

  • Per finalització del nombre de fases establert en la invitació. En aquest cas s'hauria d'indicar en la invitació el calendari que tindrà cadascuna de les seves fases.

  • Una vegada finalitzada la subhasta electrònica, es procedirà a l'adjudicació del contracte conforme a l'establert en el TRLCSP.

5.3.Els sistemes dinàmics de contractació

El TRLCSP preveu com a tècniques de les administracions públiques per racionalitzar i ordenar l'adjudicació de contractes: la conclusió d'acords marc, l'articulació de sistemes dinàmics o l'establiment de centrals de contractació d'obres, serveis i subministraments d'ús corrent. L'ús d'aquests instruments no pot realitzar-se de forma abusiva o de manera que obstaculitzi, restringeixi o alteri la competència, i la seva durada no podrà excedir quatre anys, excepte en casos excepcionals degudament justificats.
Un sistema dinàmic de contractació és un procés totalment electrònic per a la contractació d'obres, serveis i subministraments d'ús corrent, que es desenvoluparà d'acord amb les normes del procediment obert al llarg de totes les seves fases i fins a l'adjudicació dels corresponents contractes, i en el qual podran participar tots els licitadors que compleixin els criteris de selecció i que hagin presentat una oferta que s'ajusti a l'assenyalat en els plecs.
La implementació d'un sistema dinàmic de contractació requereix el compliment de les següents normes:

  • S'haurà d'indicar expressament en l'anunci de licitació que es pretén articular un sistema dinàmic de contractació, indicant clarament en els plecs tota la informació necessària per incorporar-se al sistema, en particular la relativa als mitjans electrònics utilitzats.

  • Des de la publicació de l'anunci i fins a l'expiració del sistema, s'oferirà accés sense restricció, directe i complet, per mitjans electrònics, als plecs i a la documentació complementària.

  • Durant la vigència del sistema, els empresaris interessats podran presentar una oferta indicativa, que serà avaluada en un termini màxim de 15 dies des de la seva presentació, termini que podrà prorrogar-se per l'òrgan de contractació.

Els contractes específics que es vulguin adjudicar en el marc d'un sistema dinàmic de contractació hauran de ser objecte d'una licitació, i en el supòsit que estiguin subjectes a regulació harmonitzada, s'haurà de publicar prèviament un anunci simplificat en el DOUE convidant a qualsevol empresari interessat a presentar una oferta indicativa, i no serà possible convocar-se noves licitacions fins que es conclogui l'avaluació de les ofertes indicatives.
Tots els licitadors admesos en el sistema podran presentar una oferta per al contracte específic que s'estigui licitant, i fins i tot es podrà obrir una subhasta electrònica. El contracte s'adjudicarà al licitador que hagi presentat la millor oferta, en funció de la valoració dels criteris establerts.

Bibliografia

Comissió Europea (2004). Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions. Pla d'acció per a l'aplicació del marc jurídic de la contractació pública electrònica COM 841 final.
Comisión Europea (2010). Libro verde sobre la generalización del recurso a la contratación pública electrónica en la UE -COM 571 final.
Martínez Gutiérrez, R. (2015). La contratación pública electrónica. Análisis y propuestas de transposición de las Directivas Comunitarias de 2014. València: Tirant lo Blanch.