Història de l'educació social

Conrad Vilanou Torrano (coordinador)

Catedràtic de Pedagògica Contemporània al Departament de Teoria i Història de la Universitat de Barcelona. Director de la revista Temps d'Educació. Les seves línies de recerca se centren en l'hermenèutica pedagògica i la història del pensament pedagògic. Entre altres llibres, és coordinador dels dos volums de l'obra Historia de la educación en valores (Desclée de Brouwer), de Pedagogia amb veu de dones (Universitat de Barcelona) i de Literatura, Filosofia i Pedagogia (Universitat de Barcelona).
Jordi Planella Ribera (coordinador)

Doctor en Pedagogia i educador social. Professor agregat de Pedagogia social a la UOC i director del grau d'Educació Social. Les seves línies de recerca se centren en la història de l'educació social i en les polítiques socials de dependència. És autor de llibres com Cuerpo, cultura y educación (Desclée de Brouwer), Los hijos de Zotikos (Nau Llibres), Los monstruos (Ediuoc) i Subjetividad, disidencia y discapacidad (Fundación ONCE).
Josep Manuel Barbero

Doctor, llicenciat en Sociologia i diplomat en Treball Social. En la seva trajectòria professional es poden diferenciar dos períodes. En el primer (1981-1994) exerceix com a treballador social a l'Ajuntament de Girona, desenvolupant diverses funcions: membre d'equips atenció primària, disseny i avaluació de projectes i direcció d'un centre cívic. En el segon període (1995-2008) exerceix com a professor i investigador de la Universitat de Barcelona en els estudis de Treball Social.
Francesc Calvo Ortega

Professor d'Història de les idees pedagògiques a la Universitat de Barcelona, on desenvolupa la seva activitat investigadora que en els últims anys se centra a analitzar les formes de racionalisme que Occident posa en funcionament sota la forma ambigua d'un pathos, alhora desorientador i punt de partida de patologies socials. Des d'una perspectiva semblant, investiga el procés de racionalització que es dóna en la constitució teòrica de la pedagogia contemporània.
Ángel C. Moreu Calvo

Doctor en Pedagogia. Professor del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona. Membre del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM). Àmbits d'investigació: la construcció social de l'entorn psicopedagògic, els discursos de la pedagogia política, i diversos temes relacionats amb la història de l'educació contemporània.
Irene Palacio Lis

Professora titular de Teoria i història de l'educació de la Universitat de València. La seva tasca investigadora i docent ha girat entorn de la història de l'educació social, amb una referència especial a les respostes educatives a la problemàtica de la protecció a la infància o la marginació infantil, i també a la història de l'educació de les dones, en l'àmbit no formal.
Cándido Ruíz Rodrigo

Catedràtic de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de València. Entre els seus últims àmbits de recerca i docents, destaquen els relacionats amb la història de l'educació a Espanya i la història de l'educació social, en temes com la marginació, especialment infantil, i l'educació protectora, i també l'higienisme escolar i el treball infantil.
Carlos Sánchez-Valverde Visus

Educador social des de fa 30 anys, sempre en l'àmbit de la infància i de l'adolescència. Es va llicenciar en Història Contemporània i és doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Història de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona. És professor associat de la Facultat de Pedagogia de la UB i professor tutor d'Educació social de la UNED, a Santa Coloma de Gramenet. És també coordinador general de la Revista d'Educació Social, RES (www.eduso.net/res).
Núria Simó Gil

Llicenciada i doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Professora del Departament de Pedagogia de la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Actualment és coordinadora dels Estudis d'Educació Social de la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Membre del Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic (GREUV). Els projectes de recerca que desenvolupa actualment es relacionen amb la línia d'investigació "Educació, ciutadania i immigració" del GREUV. Els àmbits d'estudi i investigació són: la formació de l'educador social i del mestre; l'escola rural; els processos educatius amb població immigrada; i els processos d'inclusió social i educativa amb infants i joves. Ha escrit i publicat diversos articles i capítols de llibres sobre aquestes temàtiques.
Jordi Solé Blanch

Educador social, llicenciat en Pedagogia, postgraduat en Intervenció en infants i famílies en dificultat social i doctor en Pedagogia. Actualment és professor d'Educació social a la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Els seus àmbits d'investigació són la teoria i la història de l'educació, l'antropologia pedagògica i de la joventut i la pedagogia social. És autor d'Antropología de la Educación y Pedagogía de la Juventud. Procesos de enculturación (2005).
Joan Soler Mata

Mestre i doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Professor del Departament de Pedagogia de la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Membre de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, de la Societat Catalana de Pedagogia, del Grup Interuniversitari d'Escola Rural (GIER) i del Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic (GREUV). Director de la col·lecció "Interseccions" i membre del consell assessor de la col·lecció "Textos Pedagògics" de l'editorial Eumo. Els seus àmbits d'estudi i investigació són: la formació del mestre i de l'educador social; la història de l'educació a Catalunya; el pensament educatiu contemporani; les relacions entre territori, municipi i educació; l'escola rural i l'educació en els petits municipis. Ha escrit i publicat diversos articles i capítols de llibres sobre aquestes temàtiques.

PID_00161863

Primera edició: setembre 2010
© Josep Manuel Barbero, Francesc Calvo Ortega, Ángel C. Moreu Calvo, Irene Palacio Lis, Jordi Planella Ribera, Cándido Ruíz Rodrigo, Carlos Sánchez-Valverde Visus, Núria Simó Gil, Jordi Solé Blanch, Joan Soler Mata, Conrad Vilanou Torrano
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2010
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Eureca Media, SL
ISBN: 978-84-692-8553-4
Dipòsit legal: B-23.028-2010

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

Compartim plenament el sentiment retrospectiu que manifesta Edgard W. Soja en el llibre Postmetropolis. Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones (2008), en el qual l'autor afirma que " la búsqueda de los orígenes, al igual que todas las formas de investigación histórica, suele estar condicionada por la predeterminación de los resultados, una suerte de teleología contradictoria que conduce al investigador a buscar orígenes y puntos de partida que reflejen su personal perspectiva acerca del presente. Nos sentimos cómodos al mirar hacia el pasado, porque creemos que entender la historia nos ayuda a abordar mejor los problemas que nos afectan en el presente " (2008, pp.51-52). En dissenyar el projecte del grau d'Educació Social, l'equip de professors que el coordinava va tenir clara la necessitat de formar els professionals de l'educació social en la dimensió històrica. Entenien que no era possible construir un marc conceptual per a l'exercici professional de l'educació social sense aquesta mirada retrospectiva. Mirar el passat per a entendre millor el present és una fórmula (tal com Soja ens la presenta) que ens sembla suficientment atractiva i "poderosa" en el procés formatiu en el qual us trobeu immersos. Dotar-nos de sensibilitat vers el nostre passat, i de manera més específica en relació amb la nostra disciplina, és un dels objectius fonamentals d'aquesta assignatura. En paraules d'Octavi Fullat, "La Histoire i no pas la Geschichte, és l'espai de l'aclariment del fet humà. Paraula i temps són inseparables. La narrativa objectiva el sentit" (2001, p. 23).

Història de l'educació social és una assignatura que beu de diferents fonts i se sustenta en diferents enfocaments. Tal com s'apunta en el mòdul que inicia els materials didàctics, l'orientació historiogràfica no és única. Des de mirades filosòfiques, passant per plantejaments antropològics i sociològics, fins a arribar a les diferents mirades de caire més historiogràfic (història cultural, història conceptual, microhistòria, etc.). Totes les perspectives intenten oferir diferents mirades als temes que configuren el programa de l'assignatura. El que pretén l'assignatura és mostrar a l'estudiant una varietat de mirades que possibilita, de manera oberta, entendre alguns dels elements històrics que han configurat, en part, allò que actualment denominem educació social. Cerca dotar l'estudiant de competències que li permetin, en definitiva, aclarir algun aspectes sociohistòrics de la configuració de l'ésser humà, de les seves problemàtiques i del desplegament de múltiples formes d'acció socioeducativa.

En el plantejament de l'assignatura no hem volgut renunciar a incloure aquells punts previs al que podem denominar història narrativa. Així és com els dos primers capítols s'han dedicat a problematitzar aspectes relacionats amb la historiografia i a plantejar els elements clau que sustenten les bases d'una antropologia històrica de l'educació social. Compartim amb Choza que " la historia cultural del humanismo ha sido la de la reunión y comunicación de cada vez mayor número de individuos cada vez con más igualdad y más diferencias entre sí " (2009, p. 22). La història de la diferència (i alhora de les igualtats) és el que, d'una manera o una altra, dinamitza les pàgines que segueixen.

Objectius

Els objectius que s'han d'assolir un cop finalitzat l'estudi d'aquesta assignatura són els següents:

Captar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen l'ésser humà com a protagonista de l'educació.
Conèixer la trajectòria de l'educació social i la configuració del seu camp d'identitat professional.
Situar en les diferents cronologies els grans esdeveniments que han marcat les praxis socioeducatives en el camp social.